Retractar-se de deixar la feina vol dir que vols deixar sense efecte la teva decisió de marxar de l'empresa. Has de saber que és possible sempre que es compleixin uns requisits.
A continuació t'expliquem tots els detalls!
Retractar-te de deixar la feina consisteix a deixar sense efecte la decisió que havies pres per abandonar la teva feina de manera voluntària.
Sí, però s’han de complir uns requisits. És possible retractar-se de deixar la feina sempre que la seva decisió sigui prèvia a la data d'efectes de la baixa voluntària, és a dir, abans que sigui efectiva.
Per poder retractar-se cal complir els requisits següents:
Sí, però per causes justificades.
Així doncs, l’empresa està obligada a acceptar la decisió de retracte de la treballadora si s’ha produït dins del termini de preavís i abans de la data d’extinció efectiva i no comporta cap perjudici.
Si compleixes amb tots els requisits per retractar-te de la teva decisió de deixar la feina i l’empresa no ho accepta seria considerat un acomiadament improcedent.
Sí. L’empresa també té la facultat de retractar-se de la seva decisió d’acomiadar a una treballadora sempre que no s’hagin desplegat els seus efectes.
És a dir, que durant el temps de preavís que ha de complir l’empresa, la relació laboral no s’ha extingit i, per tant, es pot desdir de la seva decisió.
Altres articles que t’interessen:
Des de l'any 2018, cada 18 d'octubre se celebra el Dia Internacional dels pronoms per visibilitzar la importància de respectar i utilitzar correctament l’ús dels pronoms personals per a referir-se a les persones.
Referir-se a una persona amb uns pronoms amb els quals no s’identifica afecta especialment les persones trans i no-binàries.
Això es coneix com a “missgendering”, és a dir, atribuir a una persona un gènere amb el qual no s’identifica.
La utilització incorrecta dels pronoms personals provoca la deshumanització de la persona, perquè no se li reconeix la seva identitat.
En primer lloc, el més important és no suposar un gènere concret a una persona basada en els estereotips de gènere.
Així doncs, el primer pas seria preguntar-li a la persona amb quins pronoms s’identifica per poder-nos adeçar a ella / elli / ell i demanar disculpes si no hem utilitzat els correctes.
Amb aquest gest evitarem reproduir la violència que això significa (perquè invisibilitzem la identitat de l'altri i perpetuem les dinàmiques i les lògiques del sistema binari cisheteropatriarcal).
També, és important no reproduir expressions binàries o visibilitzar la realitat no-binària en les nostres converses (Recordem que del que no es parla, no existeix!)
Les accions que podem dur a terme a la xarxa poden semblar que són insignificants, però tenen un gran impacte per normalitzar l’ús dels pronoms correctament i erradicar el “missgendering”.
En aquest sentit, podem fer:
Des de l’Avalot hem elaborat un Manual d'estil de llenguatge no-binari per visibilitzar les mancances que existeixen amb l'objectiu de servir de recurs per aportar solucions i eines per aplicar el llenguatge no-binari en l'àmbit laboral.
Apostem per l'ús del llenguatge no-binari, i optem per utilitzar el llenguatge no-binari en les dues modalitats: directa i indirecta. Així doncs, quan fem servir fórmules indirectes, com per exemple el femení genèric per referir-nos a persones, ho fem des d'una perspectiva no-binària.
Sabem que de primeres pot semblar molt difícil, però realment no ho és. Amb una mica de pràctica veuràs que és molt fàcil!
Per això, en el Manual d'estil de llenguatge no-binari trobaràs recursos i exemples per fer servir la llengua de manera inclusiva.
Altres articles que t’interessen:
Cada any el 12 d’octubre, se celebra la “Festa Nacional d’Espanya” o el “Dia de la Hispanitat” que commemora el genocidi que es va iniciar l’any 1492.
Aquest dia representa l’inici d’un procés d’imposició colonial, cultural, política i militar que va culminar en un genocidi per part dels colonitzadors en el context del mal anomenat “descobriment d’Amèrica”.
A molts països d’Amèrica Llatina el 12 d’octubre se celebra el “Dia de la resistència indígena” per recordar el començament de la lluita dels pobles originaris que es van alçar contra la colonització i la dominació.
No podem oblidar que en les últimes dècades aquest dia, a casa nostra, aquesta celebració s’utilitza com a pretext per a convocar manifestacions feixistes exhibint la simbologia i ideologia nazi.
Des de l’Avalot no volem participar en la commemoració d’un genocidi i d’un procés històric cruel i inhumà i ens adherim a la consigna «12 d’octubre, res a celebrar» i mantindrem l’activitat laboral habitual i ens trobarem als carrers per unir-nos a les mobilitzacions convocades.
Cada 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental per sensibilitzar la societat i lluitar contra els estereotips i estigmes existents encara avui en dia i reivindicar una atenció pública i de qualitat.
La precarietat laboral i social ens dificulta assolir el nostre benestar. De manera general, les joves patim el poc reconeixement de la feina i el patiment que provoca la inestabilitat dels contractes i salarial, la manca de suport de prestacions d'atur són riscos psicosocials que ens provoquen una afectació negativa en la nostra salut mental.
Segons l’OMS, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, de les quals el 75% comencen abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys la situació s'ha agreujat més que mai i ha augmentant en un 75% els casos de depressió i d'ansietat entre les persones adolescents.
Les circumstàncies com no arribar a final de mes, no poder-se emancipar, no poder pagar el lloguer, no trobar feina digna, tenir-ne una amb condicions molt precàries són l’escenari perfecte perquè moltes joves visquin el present i el futur amb inseguretat i una gran angoixa.
L’augment de trastorns de salut mental que han afectat especialment les joves es relacionen directament amb les condicions estructurals del sistema capitalista i que hem de revertir.
A Catalunya, pel que fa a la mort per suïcidi segons l’INE durant l’any 2020 va ser la primera causa externa de mort del jovent, suposant un 30,53% d’aquestes defuncions.
Per evitar-ho, la prevenció del suïcidi és clau i per això cal reforçar l’atenció en la sanitat pública des d’una perspectiva comunitària.
L’accés a l’habitatge és un veritable malson per a moltes persones.
La majoria de les joves de Catalunya vivim de lloguer i tenim molts problemes per accedir-hi perquè hem de destinar una gran part del nostre sou a pagar les despeses del lloguer.
Des de la crisi del 2008 i després de dècades d’especulació, l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania, especialment de les joves.
Els salaris congelats i la inflació actual provoca que el poder adquisitiu de les treballadores cada vegada sigui menor i això impossibilita arribar a cobrir les despeses.
No surten els comptes!: El Salari Mínim Interprofessional (SMI) se situa l’any 2023 en 1.080 euros bruts anuals i el preu mitjà dels contractes de lloguer signats a Barcelona era de 980 euros mensuals (durant els 6 primers mesos de 2022).
Des d’Avalot entenem que el sistema capitalista actual provoca situacions de precarietat laboral, social, material i de salut. Cal, doncs, un canvi de model productiu que respecti el benestar de les persones, sigui compatible amb la conciliació personal i familiar i sigui respectuós amb el medi ambient.
És imprescindible incorporar els riscos psicosocials en els processos d’avaluació i prevenció dels riscos laborals en totes les empreses i organitzacions.
D’ençà de la pandèmia de la COVID-19, s’ha vist com la salut mental és un aspecte fonamental en la salut de les persones i que també té una especial incidència en l’àmbit laboral.
Si necessites assessorament laboral, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t'ajudarem!
Altres articles que t’Interessen:
Després d’haver gaudit d’una excedència per la cura de criatures l’empresa ha d’assegurar-te la feina i no pot denegar-te la reincorporació. A continuació, t’expliquem els teus drets!
Està regulada a l’article 46.3 de l’Estatut de les Treballadores.
S’estableix que les treballadores tenen dret a gaudir un període d’excedència de durada no superior a 3 anys per tenir cura de cada criatura, tant si ho és per naturalesa com per adopció, o en els supòsits de guarda amb fins d’adopció o acolliment permanent, a comptar de la data de naixement o, si s’escau, de la resolució judicial o administrativa.
La reincorporació a la feina s’ha de comunicar a l’empresa per escrit respectant el preavís que marqui el conveni col·lectiu (en defecte de termini, amb 15 dies d’antelació és suficient).
No. El Tribunal Suprem ha establert que les empreses no poden denegar la reincorporació després d'una excedència per cura de filles.
Tampoc. Aquest argument era el que les empreses feien servir per a denegar la reincorporació de les treballadores (sobretot dones) a la feina després d’una excedència per cura de criatures. En qualsevol cas, l’empresa ha d’assegurar la reserva de lloc de feina durant 3 anys encara que no tingui vacants.
Sí, l’excedència voluntària per cura de filles sí que computa a efectes d’antiguitat.
Altres articles que t'interresen:
Cada 28 de setembre se celebra el Dia mundial de l’accés a l’avortament legal i segur per defensar el dret a l’avortament, exigir la seva despenalització i evitar que milions de persones al món continuïn morint per practicar-se avortaments insegurs.
Sí. A Catalunya i l’Estat espanyol l’avortament és legal dençà que es va despenalitzar l‘any 1985. La llei actual és la LO 1/2023 que modifica la llei anterior del 2010.
Encara, però, hi ha països que el penalitzen. Com per exemple, a la nostra veïna Andorra es penalitza l’avortament en qualsevol circumstància (inclosos els casos de violació, de malformació del fetus i de risc per a la salut de la gestant). Així doncs, les gestants andorranes que volen avortar, han de desplaçar-se a Catalunya o a França.
L’OMS calcula que cada any es produeixen 25 milions d'avortaments insegurs.
El dret a l‘avortament reconeix el dret de les dones i persones gestants a interrompre voluntàriament i sense cap mena de justificació l’embaràs en condicions segures i que no posin en perill la seva vida ni salut física ni mental en el termini de les 14 setmanes de gestació.
La llei actual ha eliminat el període de reflexió de 3 dies i la informació obligatòria que s’havia de repartir. Ara, aquesta informació sobre les prestacions associades a la maternitat serà de caràcter optatiu a petició de la persona que decideix avortar.
Si vols avortar a Catalunya, t’has d’adreçar a un ASSIR o al CJAS sense necessitat d’anar prèviament al teu CAP ni demanar cita prèvia.
La LO 1/2023 va suposar una modificació per a garantir el dret a l’avortament per a les menors d’edat. Així doncs, actualment estableix:
A Catalunya no es garanteix el dret a la salut i a la salut sexual i reproductiva a totes les persones, ja que se sustenta en l’obtenció del padró i, per tant, exclou totalment o parcialment les persones que es troben en situació administrativa irregular.
És a dir, que moltes gestants en aquesta situació no poden avortar a la sanitat pública i se l’hauran de costejar a la privada (ronden els 300-400 euros) amb el que això suposa (en cas de no poder-se’l pagar es recorrerà als avortaments clandestins que són un risc per la salut de la dona, maternitat forçosa, etc.).
Entitats socials com la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), exigeixen "que l'avortament sigui universal per llei, sense haver d'acreditar padró, ni arrelament, ni risc d'exclusió social”.
Tot i la prohibició expressa d’assetjament a les gestants que decideixen avortar incloent al Codi Penal una nova subcategoria de coaccions que castiga “La persona que per obstaculitzar l'exercici del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs assetgi una dona mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que en menystinguin la llibertat” ens trobem que aquestes pràctiques delictives encara succeeixen.
No podem permetre que continuï l’assetjament per part de grups antiavortistes a les gestants (sobretot dones cis) i la coacció en l’exercici del dret a l’avortament segur, gratuït i en garanties de grups que se situen a la porta dels centres mèdics on es realitzen els avortaments.
Des de l’Avalot exigim que el dret a l’avortament estigui garantit al 100% i practicat íntegrament als centres mèdics del Sistema Públic de Salut. S'ha d’eliminar la dependència dels concerts amb la sanitat privada, ja que això només fa que eternitzar la privatització de la salut.
Cal també, perseguir d’ofici l’assetjament que es continua produint i que constitueix una vulneració dels drets sexuals i reproductius.
Exigim el caràcter universal de la sanitat pública perquè el dret a l’avortament esdevingui garantit per a totes les dones i persones gestants de Catalunya i assumit per la sanitat pública amb independència de la situació administrativa concreta.
En determinats casos, podem establir una relació laboral de caràcter especial. A continuació t’expliquem tots els detalls!
Són aquelles relacions laborals per compte d’altri que per la seva naturalesa i característiques requereixen una regulació específica.
Estan regulades per l’article 2 de l’Estatut de les Treballadores i per la normativa específica per cada tipus tenint en compte les seves pròpies particularitats.
Les relacions laborals de caràcter especial són les següents:
En aquests supòsits s’aplica la normativa específica per cada cas.
En tots els tipus de relacions laborals de caràcter especial s’haurà de respectar en qualsevol cas, els drets bàsics reconeguts per la Constitució espanyola.
Altres articles que t’interessen:
El Govern espanyol ha modificat un aspecte important: el relatiu a la cotització de les becàries a la Seguretat Social. A continuació t’expliquem tots els detalls!
La reforma de la cotització de les becàries està regulada al Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions.
La reforma afecta les becàries que realitzin pràctiques formatives incloses en programes de formació o pràctiques acadèmiques externes en entitats, empreses o institucions.
Les becàries hauran de ser donades d’alta com a treballadores per compte d’altri al Règim General de la Seguretat Social.
S’ha de tenir en compte que les pràctiques, però, no cotitzen pel Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) i tenen una reducció del 95% en la quota de contingències comunes.
Per a les pràctiques remunerades: les obligacions en matèria d'alta i cotització les ha d'assumir l'entitat o l'organisme que financi el programa de formació.
Per a les pràctiques no remunerades: les obligacions les ha d'assumir l'empresa o entitat en la qual es desenvolupin, tret que s'acordi que es traslladin al centre de formació responsable de l'oferta formativa.
El termini per comunicar les altes i baixes serà de 10 dies naturals des de l'inici o la finalització de les pràctiques.
Les becàries gaudiran de la protecció que regula el Règim General, però no està inclosa la protecció per desocupació ni la cobertura del Fons de Garantia Salarial ni la de formació professional.
Pel cas de les pràctiques no remunerades tampoc es tindrà la protecció per la prestació d'incapacitat temporal derivada de contingències comunes.
Pel que fa a les prestacions, cada dia de pràctiques formatives no remunerades ha de ser considerat com 1,61 dies cotitzats, però no podrà sobrepassar, en cap cas, els dies del mes corresponent. Les fraccions de dia que puguin resultar del coeficient anterior s'han de computar com un dia complet.
La reforma entrarà en vigor l’1 de gener de 2024.
Mentre estàs cobrant la prestació d’atur, pots voler compaginar-ho amb una feina a temps parcial. A continuació, t’expliquem quins són els requisits, totes les opcions que tens, quina quantia cobrarem i com ho hem de sol·licitar.
Sí. Tens dues opcions en cas que estiguis cobrant la prestació d’atur i vulguis treballar a temps parcial:
Les treballadores amb contracte fix discontinu a temps parcial no tenen l’opció de compatibilitzar la prestació quan es produeix l'inici de la campana.
Si decideixes compaginar la prestació d’atur amb una feina a temps parcial, el temps de la prestació no es redueix.
Però, cobraràs durant un temps una quantia inferior mentre duri el contracte a temps parcial. En aquest cas, si el contracte és temporal, abans de decidir fer aquesta opció, valora si et compensa més, aturar la prestació i tornar a cobrar-la un cop finalitzi el contracte laboral.
En el cas que estiguis cobrant la prestació d’atur i es produeix una situació que pugui causar la suspensió o l’extinció de la prestació d’atur (per exemple treball a temps parcial) i no ho comuniques al SEPE i continues percebent la prestació de manera indeguda, es considerarà com una infracció greu que comportarà l’extinció de la prestació.
La comunicació s’ha de fer en el termini dels 15 dies següents a l’inici de la col·locació per mitjà de l'imprès anomenat "Sol·licitud simplificada de prestacions", marcant la casella “Compatibilitat amb el treball a temps parcial”.
També, si es produeixen variacions de la jornada durant el temps que es compatibilitza la prestació amb el contracte a temps parcial, ho has de comunicar al SEPE perquè es facin les modificacions necessàries en el percentatge de la prestació a percebre.
Tens dues opcions:
Per tant, si el contracte dura més d’1 any, tens un dret d’opció. Podràs escollir entre dues prestacions d’atur: la primera que s’havia suspès o la nova que has generat.
Aquest dret d’opció només es genera quan hagis cotitzat almenys 12 mesos de manera continuada i ininterrompuda per compte d’altri i durant aquest temps no hagis percebut la prestació d’atur anterior.
Si decideixes triar la prestació anterior, les cotitzacions que van donar lloc a la nova prestació que no ha triat, no podran tenir-se en compte per aprovar una prestació posterior.
Un cop finalitzat el contracte a temps parcial o en cas d’acomiadament d’un contracte que ha durat almenys 360 dies la prestació s’ha extingit.
Però en quedar novament en situació legal de desocupació, si s'aprova una nova prestació, sense haver esgotat l'anterior, tens 10 dies per decidir i comunicar per escrit al SEPE la teva decisió des que s'aprova la nova prestació.
Altres articles que t’interessen:
