El sexpreading és una forma de violència sexual i de gènere. Com a tal, la seva identificació i erradicació és clau. A continuació, t’expliquem tots els detalls!
El sexpreading és la pràctica de difondre fotografies íntimes o de contingut sexual d’altres sense el seu consentiment a través de xarxes socials, aplicacions de missatgeria instantània o Internet.
Sí. El sexpreading és una forma de violència sexual i de gènere, que busca mantenir el control social exercit pel sistema cisheteropatriarcal a través del conjunt de la societat i executada per persones concretes.
El sexpreading és una agressió sexual i forma de violència masclista en l‘àmbit digital que aprofita les estructures socials del model patriarcal per a materialitzar-se i que afecta en l’àmbit personal i psicològic, social i professional de la víctima.
Sí. La difusió d’imatges o vídeos de naturalesa sexual sense consentiment és un delicte tipificat al Codi Penal. Si a més, la persona pateix coaccions, estaríem davant del que es coneix com a “sextorsió”.
No. És important no confondre el sexspreading amb el sexting (anglicisme que resulta de la unió de les paraules “sex”-sexe- amb “texting” -xatejar-) que és una pràctica sexual plaent on s’efectua l’intercanvi consensuat i lliure d’imatges o comentaris de caràcter sexual o íntim.
En el cas que una persona decideixi compartir contingut íntim a una xarxa social, l'estaria compartint amb totes les seves seguidores.
No obstant això, el fet que la persona comparteixi el contingut de manera voluntària, conscient i lliurement, això no implica, en cap cas, el consentiment perquè les persones que el reben puguin utilitzar-lo, reexpedir-lo o fer captures de pantalla, etc.
Com afirmen les entitats com Candela i Educació per l’acció crítica (EdPAC) en el seu Informe Per què li diuen sexting quan parlen de sexpreading?, la masculinitat hegemònica és posada en dubte constantment i, per tant, demanda ser reafirmada i demostrada a partir de proves. L’enviament de fotografies sense consentiment és una demostració d’aquest domini i d’aquesta virilitat a través de l’agressió com ara el sexpreading.
El sexspreading afecta sobretot dones joves que són les més exposades al món digital perquè són les que més utilitzen les noves tecnologies i, per tant, les que més practiquen sexting.
Si et trobes en aquesta situació, pots fer:
Si et trobes en aquesta situació, pots fer:
Altres articles que t'interessen:
Avui 25N és el Dia Internacional per l'Erradicació de la violència vers les dones. Aquest dia que serveix per visibilitzar, denunciar i erradicar les diferents expressions de la violència masclista i enderrocar el sistema capitalista cisheteropatriarcal en el qual vivim.
Les violències masclistes entre les joves són un tema alarmant. De fet, segons la Macroenquesta de violència contra la dona que realitza el Ministeri d’Igualtat del Govern espanyol, 2 de cada 10 dones d’entre 16 i 24 anys han patit violència física o sexual per part de la seva parella i gairebé la meitat, ha patit violència psicològica.
Les creences, estereotips de gènere i els prejudicis suposen la reproducció de les violències masclistes. Per exemple: la culpabilització de la víctima, l’acceptació de la violència com a forma de relació (com expressions totalment acceptades “Els que es desitgen, es barallen”), estereotips sobre la sexualitat, el mite de l’amor romàntic, etc.
A més, com s’indica a l’informe “Violències masclistes en l’etapa juvenil a Catalunya” de l’any 2021: “la baixa percepció del risc a què s’exposen, que és una característica pròpia de la joventut —en particular de l’adolescència— i que fa que les joves puguin veure’s afectades per una situació de violència que havien subestimat. També la importància del grup d’iguals és clau per entendre l’acceptació de situacions de violència o pràctiques sexuals no desitjades, ja que en aquest moment aquesta acceptació té més pes en la norma social de les joves que, per exemple, el criteri adult”.
Les violències masclistes són difícils d’identificar, especialment la violència psicològica. Hem d’entendre que les violències masclistes estan molt arrelades a la societat. Les violències masclistes són estructurals i socialment molt acceptades i, per això, poden passar desapercebudes o les minimitzem.
Molt sovint es normalitzen formes de relacionar-nos, es revalida i es perpetua el mite de l’amor romàntic en sèries, pelis, xarxes socials provoca que quedin legitimades relacions i conductes masclistes.
És molt important tenir les eines per poder identificar si estem patint violència masclista o alguna persona del teu entorn la pateix. Saber identificar les “red flags” i els patrons que es poden repetir ens ajudaran a detectar les violències masclistes.
També, existeixen prejudicis envers qui pot ser una víctima de violència masclista. En aquest sentit, s’ha de tenir molt clar que tothom pot ser víctima de violències masclistes.
No hi ha un prototip de víctima de violència masclista, però sí que hi ha factors que poden protegir de les violències masclistes o factors que poden vulnerabilitzar més. És el que s’anomenen factors de risc i factors de protecció.
Com eliminar les violències masclistes és un dels deures que tenim pendents com a societat. Com a problema complex, s’ha de treballar des de tots els àmbits: el judicial i penitenciari, legislatiu, educatiu, cultural, sanitari, social, etc.
És molt important erradicar aquests tipus de violència, fer-les visibles per tal de superar un model capitalista basat en l’heteropatriarcat que reprodueix i dona legitimitat a les diferents opressions.
Des de l’Avalot vam preparar una Guia pràctica d’intervenció contra les violències invisibles per facilitar les eines per a la detecció i l’eliminació de les violències masclistes invisibles i quotidianes des d’una perspectiva comunitària en qualsevol àmbit (laboral, organitzatiu, familiar, social, etc.). També vam elaborar una Guia de detecció de les 80 banderes vermelles per a detectar les violències masclistes.
DEMANA AJUDA, NO ESTÀS SOLA!
On adreçar-se?
Fora d’aquest horari al CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona) c/ Llacuna, 25 – Tel. 900 703 030. Atenció 24 hores, 365 dies l'any.
Fora d’aquest horari al CUESB.
Si coneixes o et trobes en una situació de risc, actua! És una responsabilitat social de totes acabar amb les violències masclistes.
Us emplacem a participar a la Manifestació contra les violències masclistes organitzada per Novembre Feminista que tindrà lloc aquesta tarda a les 18h a Passeig de Gràcia/Diagonal (Barcelona).
Inscriu-te a l’Assemblea de Gestió que és el màxim òrgan de decisió entre assemblees nacionals. Es fa amb caràcter ordinari una vegada a l’any. És un espai de transparència, debat i reflexió que vetlla per la participació activa de les afiliades.
Per això, ens agradaria poder comptar amb la teva presència!
Dia 16 de desembre a les 16:30h a la seu de l’Avalot (Plaça Vázquez Montalbán, 4, Barcelona).
Inscripció: abans del 14 de desembre.
Pots inscriure’t en el següent formulari:
Ahir, 5 de novembre va ser el Dia Internacional de les persones cuidadores. Aquesta data va ser promoguda per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2014. Aquest dia serveix per visibilitzar la feina de cures i exigir unes condicions laborals dignes.
Les persones cuidadores són aquelles que es dediquen (familiars o professionals) a cuidar d’altres persones. Es dediquen a les cures cap a altres persones a causa de la seva situació de malaltia o de dependència.
Aquest dia serveix per a visibilitzar i reconèixer la tasca essencial, molt sovint invisibilitzada, de les persones que cuiden d’altres en situació de dependència i discapacitat.
Les persones cuidadores, que poden ser professionals o no, són en la seva gran majoria dones. De fet, a l’Estat espanyol s’estima que són el 85% de les cuidadores no professionals.
Les cures són essencials per a una vida digna. En una societat on l’esperança de vida és llarga (sembla que gràcies als avenços mèdics va en augment) del tot ben segur, en algun moment de la nostra vida necessitarem cures.
Segons dades de l’Instituto de Mayores y Servicios Sociales (Imserso), en els anys vinents es necessitaran aproximadament unes 300.000 persones que es dediquin professionalment a l’àmbit de les cures.
Per tant, les cures se situen al centre de l’estat del benestar perquè sense un sistema de cures ben organitzat, aquest no funciona.
La gestió de les tasques que desenvolupen les persones cuidadores sovint no és gens fàcil i la salut es pot veure afectada negativament perquè han de suportar una sobrecàrrega física i mental. Les exigències de les cures suposen el desgast físic i emocional de les cuidadores i, per tant, també cal assegurar que tenen el suport per tenir cura del seu benestar personal (és el que es coneix com tenir cura de qui té cura).
La síndrome de la cuidadora és el desgast físic, anímic i mental de les persones que es dediquen a les cures. Les persones que poden patir esgotament físic i mental, estrès, ansietat, apatia, depressió, consum de substàncies, alteracions de pes i gana, aïllament social, etc.
A més, en l’àmbit professional, el sector de les cures és un sector altament precari amb unes condicions laborals escasses i mal remunerades.
El sector compta amb molt poca valoració i reconeixement social. Això fa que tingui a unes condicions de treball molt precàries en ser un sector altament feminitzat i ocupat, majoritàriament, per dones migrants. Pateixen una triple discriminació i precarització: per ser dones, per ser migrades i per dedicar-se al sector de les cures.
Les dones migrades que es dediquen al sector de les cures suposen un 60% del total. Segons dades de la UGT, una xifra major si tenim en compte, també, les dones que estan en procés de tramitar la nacionalitat espanyola i moltes d’elles treballen sense contracte conseqüència de la seva situació administrativa irregular.
La negociació col·lectiva i el paper del sindicalisme de classe són fonamentals per aconseguir unes condicions de treball dignes per a les treballadores del sector de les cures i la regularització de les treballadores en situació irregular.
Així doncs, el món sindical en la nostra defensa de la classe treballadora hem lluitat i continuem lluitant per la defensa dels drets de les treballadores del sector de cures.
Des de l’Avalot entenem que la defensa de les treballadores de les cures és una tasca que els governs tenen l’obligació de garantir-lo.
Com a associació sindical juvenil, que defensa els drets humans de totes les persones, entenem que les cures són un pilar bàsic que han d’estar en el centre de totes les polítiques i que també han d’estar més ben reconegudes socialment i laboralment.
Des de l’Avalot volem visibilitzar i dignificar la feina de cures com essencial en la nostra societat així com exigir la millora de les condicions laborals de les seves treballadores que actualment treballen en condicions molt precàries. Per això entenem que és primordial avançar per obtenir uns convenis col·lectius que ho assegurin.
La lluita contra la precarietat laboral i la creació d’ocupació que asseguri unes condicions dignes sempre ha estat la màxima prioritat per a l’Avalot.
Volem unes condicions laborals dignes per a totes!
Altres articles que t’interessen:
El càlcul de la cotització de la jornada parcial s’ha modificat recentment. Com t’afecta aquest canvi?
A continuació, t’expliquem tot el que has de saber!
La modificació suposa que els períodes cotitzats de les treballadores a temps parcial es tindran en compte com a dies complets per la Seguretat Social a efecte de determinades prestacions.
La modificació vol afavorir l’accés de les treballadores a temps parcial a determinades prestacions, com per exemple la prestació de jubilació. Abans, les treballadores a temps parcial havien de treballar més per arribar a la mateixa cotització que les treballadores a temps complet, a causa, d’aplicar el coeficient de parcialitat.
A tals efectes, això suposava una discriminació envers les treballadores a temps parcial que no gaudien de les mateixes condicions per accedir a determinades prestacions.
Les prestacions que es veuen afectades per la nova normativa són:
Afecta a la prestació d’atur?
No. Aquesta normativa no inclou que la modificació en el càlcul de la jornada parcial afecti la prestació de desocupació que ja es calcula segons el temps cotitzat en els últims 6 anys anteriors dies independentment de si és a jornada completa o parcial, és a dir, amb independència de la jornada.
Des del passat 1 d’octubre de 2023 la nova normativa sobre el càlcul de la cotització de la jornada parcial és aplicable.
La normativa estableix que la modificació té caràcter retroactiu i s’aplica també a les cotitzacions anteriors a la data d’entrada en vigor. No obstant això, aquesta modificació no s'aplicaria de manera retroactiva a fets causants anteriors a la data esmentada.
És a dir, les persones que ja tenen reconeguda la prestació (les ja jubilades o beneficiàries que estan percebent la prestació) no podran beneficiar-se de la revisió del càlcul i no tindrà efectes retroactius.
El 26 d'octubre se celebra el dia de la visibilitat intersexual. La commemoració d’aquest dia serveix per reivindicar els drets d'aquest col·lectiu i la seva visibilització.
L’any 1996, als Estats Units, es va produir la primera manifestació pública d'un grup de persones intersexuals durant la Conferència Anual de l’Acadèmia Americana de Pediatria en defensa dels seus drets.
Encara avui en dia, cal continuar commemorant aquest dia per defensar els drets de les persones intersexuals i eliminar qualsevol tipus de violència, estigmatització i discriminació que pateixen.
La intersexualitat és quan es neix amb unes característiques sexuals ambigües, ni masculines, ni femenines, sinó una barreja d'ambdues. La persona intersexual pot tenir característiques visibles, com genitals o gònades que no corresponen a un sol sexe, o més difícils de veure, com cromosomes o nivells hormonals.
Aquesta realitat és una evidència que trenca amb el sistema binari sexe-gènere que encara és present socialment a la nostra societat.
Al llarg de la seva vida les persones intersexuals han de fer front a diverses problemàtiques que són causades per la manera que socialment tenim de veure-les, com per exemple:
Com ja sabem, l’àmbit laboral encara no és un espai lliure de violències i discriminacions per a les persones. En aquest sentit, les persones intersexuals, com a part del col·lectiu LGTBIQA+, afronten dificultats dins del món laboral, ja que socialment coneixem ben poc sobre elles.
Per exemple, les revisions i exàmens mèdics laborals solen ser un dels moments més problemàtics, sobretot si l’especialista mèdica no té formació i patologitza a la pacient.
Un altre factor a tenir en compte és la curiositat de les companyes de feina. En un context laboral, la insistència que podem tenir per preguntar sobre la vida privada d'altres companyes, pot comportar incomoditat o afectacions negatives a la teva salut.
Aquestes situacions que molt sovint van acompanyades de discriminacions i estigmatitzacions són la causa d’afectacions negatives en la salut, sobretot en la salut mental de les treballadores intersexuals. Així com, de l’absentisme de la persona intersexual i, a conseqüència, que es pugui produir el seu acomiadament.
Som conscients que encara queda molt camí per recórrer. La intersexualitat encara és molt desconeguda, invisibilitzada i que les persones intersexuals pateixen molta estigmatització i patologització al llarg de la seva vida.
Vivim en un món divers i, com a tal, no s’hauria d'encapsular les persones en un sistema binari de sexe-gènere. En aquest sentit, hem de superar la dualitat i el binarisme dona/home per poder acceptar i normalitzar tots els cossos.
Des de l'Avalot, continuarem lluitant per la normalització de totes les diversitats i per la igualtat de drets de tots els col·lectius, especialment en l’àmbit laboral.
Retractar-se de deixar la feina vol dir que vols deixar sense efecte la teva decisió de marxar de l'empresa. Has de saber que és possible sempre que es compleixin uns requisits.
A continuació t'expliquem tots els detalls!
Retractar-te de deixar la feina consisteix a deixar sense efecte la decisió que havies pres per abandonar la teva feina de manera voluntària.
Sí, però s’han de complir uns requisits. És possible retractar-se de deixar la feina sempre que la seva decisió sigui prèvia a la data d'efectes de la baixa voluntària, és a dir, abans que sigui efectiva.
Per poder retractar-se cal complir els requisits següents:
Sí, però per causes justificades.
Així doncs, l’empresa està obligada a acceptar la decisió de retracte de la treballadora si s’ha produït dins del termini de preavís i abans de la data d’extinció efectiva i no comporta cap perjudici.
Si compleixes amb tots els requisits per retractar-te de la teva decisió de deixar la feina i l’empresa no ho accepta seria considerat un acomiadament improcedent.
Sí. L’empresa també té la facultat de retractar-se de la seva decisió d’acomiadar a una treballadora sempre que no s’hagin desplegat els seus efectes.
És a dir, que durant el temps de preavís que ha de complir l’empresa, la relació laboral no s’ha extingit i, per tant, es pot desdir de la seva decisió.
Altres articles que t’interessen:
Des de l'any 2018, cada 18 d'octubre se celebra el Dia Internacional dels pronoms per visibilitzar la importància de respectar i utilitzar correctament l’ús dels pronoms personals per a referir-se a les persones.
Referir-se a una persona amb uns pronoms amb els quals no s’identifica afecta especialment les persones trans i no-binàries.
Això es coneix com a “missgendering”, és a dir, atribuir a una persona un gènere amb el qual no s’identifica.
La utilització incorrecta dels pronoms personals provoca la deshumanització de la persona, perquè no se li reconeix la seva identitat.
En primer lloc, el més important és no suposar un gènere concret a una persona basada en els estereotips de gènere.
Així doncs, el primer pas seria preguntar-li a la persona amb quins pronoms s’identifica per poder-nos adeçar a ella / elli / ell i demanar disculpes si no hem utilitzat els correctes.
Amb aquest gest evitarem reproduir la violència que això significa (perquè invisibilitzem la identitat de l'altri i perpetuem les dinàmiques i les lògiques del sistema binari cisheteropatriarcal).
També, és important no reproduir expressions binàries o visibilitzar la realitat no-binària en les nostres converses (Recordem que del que no es parla, no existeix!)
Les accions que podem dur a terme a la xarxa poden semblar que són insignificants, però tenen un gran impacte per normalitzar l’ús dels pronoms correctament i erradicar el “missgendering”.
En aquest sentit, podem fer:
Des de l’Avalot hem elaborat un Manual d'estil de llenguatge no-binari per visibilitzar les mancances que existeixen amb l'objectiu de servir de recurs per aportar solucions i eines per aplicar el llenguatge no-binari en l'àmbit laboral.
Apostem per l'ús del llenguatge no-binari, i optem per utilitzar el llenguatge no-binari en les dues modalitats: directa i indirecta. Així doncs, quan fem servir fórmules indirectes, com per exemple el femení genèric per referir-nos a persones, ho fem des d'una perspectiva no-binària.
Sabem que de primeres pot semblar molt difícil, però realment no ho és. Amb una mica de pràctica veuràs que és molt fàcil!
Per això, en el Manual d'estil de llenguatge no-binari trobaràs recursos i exemples per fer servir la llengua de manera inclusiva.
Altres articles que t’interessen:
Cada any el 12 d’octubre, se celebra la “Festa Nacional d’Espanya” o el “Dia de la Hispanitat” que commemora el genocidi que es va iniciar l’any 1492.
Aquest dia representa l’inici d’un procés d’imposició colonial, cultural, política i militar que va culminar en un genocidi per part dels colonitzadors en el context del mal anomenat “descobriment d’Amèrica”.
A molts països d’Amèrica Llatina el 12 d’octubre se celebra el “Dia de la resistència indígena” per recordar el començament de la lluita dels pobles originaris que es van alçar contra la colonització i la dominació.
No podem oblidar que en les últimes dècades aquest dia, a casa nostra, aquesta celebració s’utilitza com a pretext per a convocar manifestacions feixistes exhibint la simbologia i ideologia nazi.
Des de l’Avalot no volem participar en la commemoració d’un genocidi i d’un procés històric cruel i inhumà i ens adherim a la consigna «12 d’octubre, res a celebrar» i mantindrem l’activitat laboral habitual i ens trobarem als carrers per unir-nos a les mobilitzacions convocades.
