El Primer de Maig per l'Avalot és la jornada més important de l'any. És el dia de la classe treballadora, una jornada reivindicativa i de lluita que commemora el moviment obrer a tot el món.
El Primer de Maig se celebra des de l’any 1889 després de ser establert com a jornada reivindicativa i de lluita al Congrés socialista obrer a París.
Com a joves treballadores, la vida laboral també té una incidència directa en la nostra salut mental. Moltes vegades, les condicions laborals no són les adequades i esdevenen una font de riscos per a la nostra salut, ja sigui des del punt de vista físic i/o psicològic.
La situació actual d'incertesa provocada per la inflació dels preus, els efectes de la guerra, l’encariment del cost de vida, fa que ens trobem en una situació d’inestabilitat fruit de la precarietat estructural del sistema capitalista.
La impossibilitat d'emancipació que patim les joves; pagant lloguers caríssims i sense possibilitat d'accedir a una hipoteca fa que tot i tenir una feina, aquesta no sigui suficient per garantitzar-nos unes condicions de vida dignes. Tot i la reforma laboral que ha portat canvis positius, ens estem trobant que moltes empreses estan acomiadant "en període de prova" o amb poca antiguitat fa que l'acomiadament surti pràcticament gratuït o es faci una utilització fraudulenta de la legislació laboral.
De manera general, les joves patim el poc reconeixement de la feina i el patiment que provoca la inestabilitat dels contractes i salarial, la manca de suport de prestacions d'atur són riscos psicosocials que ens provoquen una afectació negativa en la nostra salut mental.
Les joves som un dels col·lectius més sensibles en l’àmbit de la salut mental.
De fet, segons l’OMS, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, de les quals el 75% comencen abans dels 18 anys.
En els darrers 25 anys la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre les adolescents.
La prevenció de riscos laborals regulada a la Llei de Prevenció de riscos laborals ha de tenir en compte també la salut mental de les seves treballadores. Per tant ha d'establir mesures per a la seva protecció.
El concepte de salut laboral ha evolucionat en els darrers anys, passant de la idea més tradicional “d’absència de malaltia” a la definició actual “d’estat de benestar físic, mental i social complet i no merament l’absència de malalties i afeccions”.
En l’àmbit laboral, la depressió representa una causa de pèrdua de productivitat i absentisme laboral i també té relació amb l'increment d'accidents de treball i de la sinistralitat laboral, una major utilització dels serveis de salut i la jubilació anticipada.
A Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mort no natural entre les persones joves. L’any 2016, es van suïcidar 21 persones d’entre 16 i 24 anys, i 48 d’entre 25 i 34.
És important destacar que en el 90% dels casos de suïcidi, hi ha un trastorn de salut mental darrere, és per això que, per tractar aquesta problemàtica, és inhabitable acabar amb l’estigmatització dels trastorns de salut mental. I no només s’ha d’acabar amb l’estigmatització dels trastorns de salut mental, sinó que també s’han de facilitar espais per tractar la salut emocional de les persones joves, ja que aquesta permetrà que les joves s’enforteixin.
És molt important per resoldre aquesta situació és important que hi hagi una inversió pública dirigida a posar fi als tabús i estigmatitzacions que hi ha al voltant dels trastorns de salut mental i del suïcidi.
La salut és un dret que inclou l'accés a l'assistència sanitària i als medicaments, a condicions laborals i ambientals saludables, i comprèn tant la dimensió física com la mental i emocional.
La pandèmia va posar en el focus del debat públic la salut mental. Parlar de salut mental i fer teràpia és menys tabú. Tot i això, moltes persones no poden fer-ne per no poder-se-la pagar. Actualment, l’única opció viable per a fer teràpia és de manera privada.
Des de la sanitat pública els recursos són insuficients: poques professionals, manca d’inversió estructural, dèficit de cites i llargues llistes d’espera entre consultes, etc. que fa que sigui inviable fer tractament públic.
Ara mateix, el dret a la salut mental no està assegurat per a tothom. Només està assegurat per aquelles persones que s’ho poden pagar, convertint-se en un privilegi de classe.
Fer terapia és car i les joves menors de 25 anys haurien de destinar quasi el 20% del seu sou a la teràpia. I les persones de 25 a 34 anys haurien de destinar-ne el 12%.
Des de L’Avalot aquest Primer de Maig i cada dia lliutem per esdevenir l'eina per a la consecució dels nostres drets que millorin les condicions de vida materials de la classe treballadora per tenir una vida i una feina dignes.
Entenem que l'acció sindical és l'eina bàsica i necessària que ha de desenvolupar el sindicat per defensar i millorar les condicions de les treballadores. Des de l’Avalot denunciarem i defensarem les joves davant de qualsevol atac, ja sigui de pèrdua de drets, precarietat laboral i/o destrucció d’ocupació. Qualsevol jove catalana ha de poder desenvolupar el seu projecte de vida en unes condicions dignes.
Des de l’Avalot exigim el compliment de les mesures de prevenció de riscos laborals i que s’apliqui la perspectiva de gènere en l’adopció i implementació de noves mesures per assegurar mesures per assegurar la salut mental de les treballadores.
Així doncs, cal tenir en compte aquells riscos psicosocials que patim majoritàriament les dones i que en moltes ocasions es consideren propis de l’esfera privada, com són: la doble jornada de treball, la precarietat en l’ocupació, la segregació ocupacional i les violències masclistes i erradicar-les.
També et pot interessar:
