El Partit Popular (PP) va interposar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei del dret a l’avortament com a resposta a la reforma de Zapatero que va substituir els terminis de l’antiga llei de 1985 per l'actual llei de terminis. Ara el Tribunal Constitucional amenaça de reobrir el debat i reprendre la valoració del recurs a conseqüència de les demandes interposades pel PP davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i de l’Asociación de Abogados Cristianos davant el Tribunal Suprem (TS) per “dilació maliciosa”.
Entre els preceptes recorreguts pel PP està un dels principals aspectes de la llei: el que permet avortar en les primeres 14 setmanes per decisió lliure de la mare.
El dret a l‘avortament reconeix el dret de les dones i persones gestants a interrompre voluntàriament i sense cap mena de justificació l’embaràs en condicions segures i que no posin en perill la seva vida ni salut física ni mental.
La interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) forma part dels drets sexuals i reproductius inherents a la persona. A Espanya, és legal avortar des de 1985.
La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, que té per objectiu garantir els drets fonamentals en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva, vigent des de l’any 2010. La Llei regula els supòsits en què es pot interrompre l'embaràs i garanteix el dret a la prestació sanitària a través de la xarxa de salut pública i privada.
Però ens topem amb l’objecció de consciència. Moltes professionals de la ginecologia del sistema públic de Salut (SISCAT) són objectores de consciència. Aquest fet limita el dret a l’avortament, ja que les dones han de desplaçar-se a altres comarques o províncies per poder exercir el seu dret a la interrupció voluntària de l’embaràs.
De fet, la gran majoria dels avortaments que es realitzen són els quirúrgics, que gestionen les clíniques privades que reben diners públics per realitzar-los, en part, pel desconeixement que la ciutadania té del servei públic d’IVE. Els centres públics realitzen majoritàriament avortaments farmacològics que es poden realitzar fins a la setmana 9 de gestació. Així doncs, la Generalitat destina a través de concerts prop de 3 milions d’euros l’any per als centres mèdics privats perquè realitzin els avortaments quirúrgics. Aquestes clíniques estan repartides arreu del territori: en trobem, 7 a Barcelona, 2 a Girona i 1 a Tarragona.
Però a la província de Lleida no en trobem cap. Segons dades de Salut, el 72,7% de les professionals de ginecologia del SISCAT de la demarcació són objectores de consciència el que provoca que les dones de Lleida hagin de desplaçar-se a altres províncies fins que el nou centre autoritzat per a practicar-los de manera gratuïta es posi en marxa.
La situació és un peix que es mossega la cua: sense residència no hi ha targeta sanitària i sense targeta només es pot accedir gratuïtament a urgències.
Així doncs, tot i la vigència de la Llei 9/2017 del 27 de juny, d'universalització de l'assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut l’atenció sanitària a Catalunya no garanteix el dret a la salut a totes les persones, ja que se sustenta en l’obtenció del padró i per tant, exclou totalment o parcialment les persones que es troben en situació administrativa irregular. És a dir, que moltes dones en aquesta situació, no poden avortar a la sanitat pública i se l’hauran de costejar a la privada (ronden els 300-400 euros) amb el que això suposa (en cas de no poder-se’l pagar es recorrerà als avortaments clandestins que són un risc per la salut de la dona, maternitat forçosa, etc.).
Entitats socials com la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), exigeixen "que l'avortament sigui universal per llei, sense haver d'acreditar padró, ni arrelament, ni risc d'exclusió social”.
Des de l’Avalot exigim que el dret a l’avortament estigui garantit al 100% i practicat íntegrament als centres mèdics del sistema públic de Salut. Hem d’eliminar la dependència dels concerts amb la privada, ja que això només fa que eternitzar la privatització de la salut.
Cal invertir en campanyes d’informació a la ciutadania perquè malgrat que la llei és del 2010 encara ara hi ha molt desconeixement, degut, en part, per l’estigmatització que encara envolta els drets sexuals en general i l’avortament, en particular.
Tanmateix, el circuit per poder realitzar l’IVE dins del sistema públic de Salut, és feixuc i, per això, s’opta en molts casos, per anar directament per la via privada.
Per últim, exigim el caràcter universal de la sanitat pública perquè el dret a l’avortament esdevingui garantit per a totes les dones i persones gestants de Catalunya i assumit per la sanitat pública amb independència de la situació administrativa concreta.
