El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret que estableix l’ajut de 200 euros com a mesura per fer front contra la inflació de preus actual.
Està regulat a l’article 74 del reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre.
Per sol·licitar l’ajut de 200 euros s’han de complir els requisits següents:
El còmput d’ingressos i de patrimoni es farà a 31 de desembre de 2022.
El límit econòmic es valorarà tenint en compte la unitat familiar i el còmput serà conjunt. Es tindran en compte les persones menors d’edat i les persones ascendents que puguin residir al domicili.
Queden excloses de beneficiar-se d’aquest ajut:
L’ajut de 200 euros es pot demanar des del 15 de febrer fins al 31 de març de 2023.
L’ajut de 200 euros s’ha de demanar de manera electrònica a través d’un formulari al web de l’Agència Tributària.
S’ha d’informar del compte bancari on es vol rebre l’ajut.
L’ajut s’abonarà mitjançant un pagament únic.
Transcorregut el termini de 3 mesos des de la finalització del termini de presentació del formulari sense haver-se efectuat el pagament, la sol·licitud podrà entendre's desestimada.
Et pot interessar:
Ja s'acosta el Primer de Maig i ja tenim preparats els concerts del CONCURS MUSICAL DEL PRIMER DE MAIG 2023: MÚSICA PER LA DEFENSA DE DRETS!
Des de l'Avalot creiem que la cultura és una eina de transformació i la cançó d'autor l'impuls necessari per a la revolta social i ens agradaria comptar amb tu!
Durant els concerts podràs votar el teu grup preferit; que si guanya, tocarà al nostre escenari del Primer de Maig!
📆 Dijous 13 i 20 d’abril 2023
🕙A partir de les 18h
📍 AVALOT Plaça Vàzquez Montalbàn, 4, 08001, Barcelona
📞 93 304 68 18
T’esperem!
Les famílies monoparentals han de denunciar judicialment perquè se les reconegui el greuge comparatiu amb les famílies amb dues progenitores en la prestació per naixement i cura de menors. A continuació t’ho expliquem!
La prestació per naixement i cura de menor en qualsevol tipologia de famílies és actualment és de 16 setmanes.
El permís per naixement i cura de menor es regeix pel principi general de l'interès superior de la criatura menor. Per tant, no hi pot haver discriminació entre criatures depenent de si tenen dues progenitores o una sola.
Per això, reconèixer només 16 setmanes a la progenitora monoparental comportaria que la criatura gaudiria de menys temps de cures que les criatures de famílies biparentals.
Hem de tenir en compte que la majoria de famílies monoparentals tenen una dona com cap de família. En aquests casos és imprescindible aplicar la perspectiva de gènere, principi que ha de regir en la interpretació i l'aplicació de les normes. Això s'estableix en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
El permís de naixement s’hauria d’ampliar en 10 setmanes addicionals perquè les 6 primeres s’han de gaudir de manera ininterrompuda immediatament després del part, amb caràcter intransferible.
Per tant, ampliar-lo per 16 setmanes més, comportaria una altra distinció en la qual les famílies monopartentals gaudirien de 32 setmanes i les biparentals en alternança entre les dues progenitores en gaudirien 26 setmanes.
Són ja diverses sentències judicials que donen la raó a les demandants (mares monoparentals), establint l’ampliació de la prestació per naixement i cura de menor.
El pronunciament de la justícia entén que les normes de protecció de la maternitat han de ser interpretades a la llum del principi general de l’interès superior de la menor i que la composició familiar no pot suposar una discriminació entre elles.
Tot i les sentències favorables que estableixen aquest canvi de criteri, s’haurà d’esperar el criteri jurisprudencial que estableixi el Tribunal Suprem sobre aquest tema.
També t'interessa:
El temps i com la seva regulació afecta en la nostra vida, a la igualtat de gènere i a la conciliació és un tema d'actualitat que coneix com "els usos del temps". T'expliquem tots els detalls!
Els usos del temps fan referència a l'estudi i la regulació dels usos del temps que persegueix l'objectiu d'aconseguir una vida més saludable, igualitària, eficient i sostenible.
La regulació dels usos del temps s'ha de fer amb perspectiva de gènere, ja que una mala regulació afecta negativament en la conciliació laboral i familiar.
L'any 2021, al Congrés Mundial d'Investigació en usos del temps, es van defensar la importància d'establir unes polítiques públiques d'usos del temps per abordar àmbits estratègics com les cures, l'atenció a la infància i l'adolescència i la igualtat d'oportunitats, la salut mental i el benestar emocional o la convivència inclusiva. Aquests canvis són la clau per reduir la pobresa del temps, que afecten especialment a les dones i a les persones en situació econòmica vulnerable.
Els conflictes envers els usos del temps i la seva distribució comporten un deteriorament de la qualitat de vida de la ciutadania. Una mala gestió del temps afecta amb més incidència les famílies monoparentals i amb criatures amb discapacitat). La distribució majoritària de la jornada laboral completa, que és fins les 19/20h, és molt antiga i no respon a les necessitats actuals.
S'ha incrementat l'ús de les TIC com a fòrmula de gestió i descongestió dels pobles i ciutats per fer-lo compatible amb el treball. La pandèmia va accelerar l'ús del teletreball per reduir els desplaçaments i s'ha instaurat de manera més o menys estable en determinats sectors.
La fórmula híbrida, que és la més utilitzada, és una condició de treball molt valorable d'igual importància com l'horari, el sou, etc.
La regulació dels usos del temps, en l'àmbit laboral, és fonamental perquè afecta de manera directa en el benestar de les persones. Les dones són les que surten més perjudicades per la manca de perspectiva de gènere en la planificació dels usos del temps i de la conciliació.
Com a sindicat juvenil reivindiquem que la regulació dels usos del temps no signifiqui un perjudici per a les dones joves treballadores, i les aboqui a dobles o triples jornades que acabin afectant negativament la salut, en especial, la salut mental.
A l'Avalot sabem que cal garantir una bona regulació dels usos del temps i la distribució del temps de treball, personal i de cures. Perquè sino seguirà recaient el pes de les cures en les dones amb el resultat d'abandonar la seva feina o reduir la cotització. Les dones no hem d'escollir entre treballar i tenir família. Hem de poder gaudir d'ambdues esferes de la nostra vida, si així ho desitgem, en igualtat de condicions que els homes.
La perspectiva de gènere en l'estudi i la planificació dels usos del temps és cabdal per avançar en drets per a totes!
També t'interessa:
Marina Ginestà va ser una periodista, escriptora, intèrpret i militant antifeixista catalana. Va ser coneguda per ser la model de la fotografia icònica de Hans Gutmann de la Guerra Civil Espanyola de la miliciana a l'Hotel Colom de Barcelona quan tenia 17 anys.
Va néixer el 29 de gener de 1919 a Tolosa i va morir el 6 de gener 2014 a l’edat de 94 anys a París.
Va ser militant de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). També va col·laborar en l'organització de l'Olimpíada Popular com a resposta als Jocs Olímpics de Berlín al juliol de l'any 1936. També va participar en els combats a Barcelona al juliol del 36.
Els feixistes es van atrinxerar a l'Hotel Colom, situat a la plaça de Catalunya fins a la seva rendició, moment i lloc en els que Hans Gutmann va fer la fotografia que li va donar rellevància.
Ginestà no va entrar en combat durant la guerra. Va treballar com a periodista i traductora.
Ella va definir la seva participació en la Guerra Civil de la següent manera: "Érem periodistes i la nostra professió era que no decaigués mai la moral, difoníem el lema de Juan Negrín: «amb pa o sense pa, resistir»"
Al final de la guerra va ser empresonada a un camp de concentració del qual va poder escapar després de 2 mesos. Es va exiliar a França i posteriorment a la República Dominicana.
Ginestà va escriure dues obres literàries: "Els Antípodes" i "En vindran d'altres...".
Va ser reconeguda, l'any 1977amb el premi Fastenrath per "Els Antípodes" i el premi Salvador Seguí dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili del 1977 per "En vindran d’altres".
Ginestà no coneixia l'existència de la seva icònica foto, fins que l'any 2008, amb 89 anys se'n va assabentar perquè la fotografia va ser utilitzada com a portada del llibre "Las Trece Rosas" de l'autor Carlos Fonseca.
El passat 26 de juliol es va aprovar la nova regulació sobre les quotes d’autònomes al Règim Especial de Treballadores Autònomes (RETA) que s’estableix d’acord amb els ingressos reals.
A continuació t’expliquem totes les novetats!
El nou sistema de cotització passa a ser un model progressiu de 15 trams que s’adaptarà al volum d’ingressos reals.
Les treballadores autònomes cotitzaran en funció dels rendiments anuals obtinguts en l'exercici de les seves activitats econòmiques, empresarials o professionals.
El nou sistema de cotització està regulat al Reial decret llei 13/2022.
A partir de gener de 2023, tot i que s’estableix un període de transició de 9 anys fins a 2032.
S’estableixen 15 trams de cotització en els quals cada treballadora autònoma ha de situar-se en funció de la seva previsió d'ingressos.
L’any 2023 la quota mínima és de 230 euros i la màxima de 500 euros.
Les treballadores autònomes a principis d’any han de fer una estimació dels seus ingressos nets, però com solen ser variables, es podrà modificar el tram de cotització durant l’any.
Les treballadores autònomes que comencin la seva activitat podran acollir-se a una tarifa plana que serà de 80 euros mensuals per les autònomes durant el primer any independentment dels seus ingressos i que podrà ser prorrogable 12 mesos addicionals sempre que els ingressos nets no superin l’SMI.
S’estableix una prestació del 50% de la base reguladora compatible amb una altra activitat.
Les treballadores autònomes podran canviar la seva base de cotització fins a 6 vegades l’any per poder adaptar-la als ingressos.
Eliminació del topall de cotitzacions per a treballadores autònomes majors de 47 anys i, per tant, poden incrementar les seves bases de cotització.
Es preveuen les desgravacions dels plans de pensions del 10% de les aportacions al pla de pensions en l'IRPF. A més, s’incorporen les deduccions per despeses genèriques del 7% per a les autònomes individuals i del 3% per a les autònomes societàries.
Altres articles que t'interessen:
Avui, 13 de gener se celebra el Dia Mundial de lluita contra la Depressió. Aquest dia serveix per sensibilitzar la societat sobre la depressió i exigir més recursos per a la prevenció i atenció.
La depressió és una malaltia molt freqüent que provoca una alta discapacitat i un fort impacte social. La depressió, com a malaltia mental, encara pateix una forta estigmatització. Per això, les persones que la pateixen ho viuen en silenci i amb culpa.
Les causes de la depressió són multifactorials, és a dir, que poden ser biològics, físics, psicològics, socials, emocionals, econòmics, laborals, etc.
Segons l’OMS, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals comencen abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre els adolescents.
També, els estudis conclouen que la és la principal causa de discapacitat al món i que afecta més les dones que els homes.
L’àmbit laboral té incidència en la salut mental de les persones.
En l’àmbit laboral, la depressió representa una causa de pèrdua de productivitat i absentisme laboral i també té relació amb l'increment d'accidents de treball i de la sinistralitat laboral, una major utilització dels serveis de salut i la jubilació anticipada.
Des d’Avalot entenem que el sistema capitalista, social i laboral actual ens aboca a una situació de precarietat laboral, social, material i de salut.
A més, d’ençà de la pandèmia i l’augment de preus actual i la manca de polítiques d’habitatge, s’ha vist com la salut mental és un aspecte fonamental en la salut de les persones i que també té una especial incidència en l’àmbit laboral.
És important assenyalar la manca d’inversió pública en l’atenció mèdica i de serveis socials a les persones que pateixen depressió i és que una manca d’inversió provoca que no es pugui fer una bona prevenció i una bona atenció a les persones afectades. La salut mental no pot ser un privilegi només per les persones que es puguin pagar una atenció privada.
Altres articles que t'interessen:
Comencem l’any amb bones notícies!
Ja hem posat en marxa el Projecte Fem-nos Fortes! en el marc de la convocatòria “Impulsem el que fas” de l’Ajuntament de Barcelona adreçat a dones joves del Districte de Ciutat Vella que vulguin iniciar un procés de recerca de feina i assoliment de competències transversals.
Una de les nostres línies de treball és l’empoderament de les joves i per això, volem posar a disposició de la ciutadania la nostra expertesa en l’àmbit sociolaboral.
Com a joves, l’accés al mercat de treball és complicat i patim unes discriminacions estructurals. El projecte Fem-nos fortes! es basa en una mirada interseccional de la realitat laboral per a poder superar les barreres que incideixen de manera negativa amb l’objectiu de revertir-les.
Els objectius del projecte són:
La inscripció per a participar en el projecte es pot fer mitjançant el formulari d’inscripció, o bé trucant al 93 304 68 18.
Com cada any, l’empresa ha de realitzar un calendari laboral perquè les treballadores tinguin coneixement de quins dies són laborables. A continuació t’expliquem tot el que has de saber sobre el calendari laboral de 2023.
Els dies festius estan regulats a l’article 37.2 de l’Estatut de les treballadores. Així doncs, les treballadores tenim dret a 14 dies festius de caràcter retribuït i no recuperable a l’any.
Enguany a Catalunya els dies festius són 14. Dels quals, 8 són festius nacionals i 4 són festius regionals.
A més, cada municipi disposa de 2 festius de caràcter local que han de determinar cada ajuntament. A més, com diu el BOE, Catalunya disposa d'1 festiu addicional de caràcter recuperable, que s'haurà de triar entre el 6 de gener (Reis), el 10 d'abril (Dilluns de Pasqua), el 24 de juny (Sant Joan) i el 26 de desembre (Sant Esteve).
Així doncs,
Si un dia festiu coincideix amb un dia de descans, perdràs aquest dia, llevat que el conveni col·lectiu estableixi una altra cosa.
Tot i això, el Govern pot traslladar al dilluns totes les festes d’àmbit nacional que tinguin lloc entre setmana, i en tot cas ha de ser objecte de trasllat al dilluns immediatament posterior el descans laboral corresponent a les festes que coincideixin amb un diumenge.
