Ingrés Mínim Vital: reclamem una rebaixa en l'edat d'accés!

Fa un any que es va posar en marxa l'Ingrés Mínim Vital (IMV) com a mesura per a pal·liar els efectes de la covid-19 per a les famílies més vulnerables. En tot aquest temps ens hem trobat que la seva implementació, lluny de cobrir les necessitats i les expectatives per les quals es va posar en marxa, ha sigut insuficient, ja que no s'han aconseguit els objectius de pal·liar i de revertir els efectes estructurals de la pobresa, ni tampoc cobrir les necessitats bàsiques de les persones en risc d'exclusió social.

Llegeix: Ingrés Mínim Vital, tot el que cal saber!

Ha funcionat l'Ingrés Mínim Vital?

L'IMV no ha donat resposta al problema de pobresa ocasionat per la COVID-19, ja que a Catalunya només ha arribat a l'11% de les llars sense cap ingrés que es troben en risc de pobresa i exclusió social. L'Ingrés Mínim Vital està resultant del tot insuficient, ja que deixa sense cobertura moltes famílies que tenen ingressos insuficients per a assegurar-se una vida digna, però no reben l'IMV per superar el llindar que marcat als requisits.

Des de l'inici l'IMV no va estar exempt de controvèrsia. La seva tramitació, els requisits i la valoració dels ingressos (té en compte els ingressos de l'any 2019, un any abans de l'arribada de la covid-19 i per tant, amb una situació socioeconòmica molt diferent) posa molts bastons a les rodes. Tot això, provoca que la prestació no sigui tan efectiva com s'esperaria.

Com afecta les joves l'IMV?

Moltes joves que es troben en una situació molt precària i de vulnerabilitat no poden accedir a la prestació per incompatibilitats amb els requisits d'accés.

L'Ingrés Mínim Vital estableix l'edat mínima de 23 anys i no dóna a les més joves la possibilitat d'accedir, tot i complir amb la resta de requisits. Una vegada més ens trobem com les polítiques es pensen i es dissenyen des d'una mira adultcèntrica.

Les joves no només som el col·lectiu més castigat pel mercat de treball i per la crisi, sinó que també ens trobem desprotegides i sense mesures concretes que ens ajudin a pal·liar la situació.

Què reclamem per a millorar l'IMV?

Per assegurar que l'IMV sigui una eina eficaç per pal·liar els efectes negatius de la COVID-19 i revertir la situació de vulnerabilitat en la qual es troben milers i milers de persones i famílies:

• Cal rebaixar l'edat mínima fins als 18 anys i no als 23 que estableix l'IMV. Entenem que si la majoria d'edat s'estableix en els 18 anys i ja se'ns considera persones adultes de ple dret, no podem quedar al marge de les prestacions, tenint en compte que som el col·lectiu amb més atur estructural, estem patint greus conseqüències en l'àmbit de la salut mental i no tenim perspectives de futur ni s'adopten polítiques que donin solucions als problemes estructurals que enfrontem com a joves.

• Cal agilitzar els tràmits i escurçar el període de valoració atenent a la situació d'extrema vulnerabilitat de les famílies.

• Cal simplificar els criteris de valoració per no caure en incompatibilitat que provoca la denegació de la prestació: Cal que es contemplin totes les variables i les casuístiques reals de les famílies que es troben en una situació de vulnerabilitat i serien susceptibles de percebre la prestació.

• Cal incloure dins de l'IMV les persones que es troben en situació administrativa irregular, un dels col·lectius més vulnerables.

• Cal fer la valoració de la situació de vulnerabilitat en el moment de sol·licitar la prestació i examinar els ingressos declarats en l'any de la sol·licitud i no basant-se en l'any 2019.