"Hem de demostrar als homes que expressar la potència a través de la violència és un senyal de debilitat"
Rita Segato és una escriptora, antropòloga i activista feminista argentina. Professora emèrita de la Universitat de Brasil on formà part del departament d'antropologia (1985/2010). També va impartir classes en el programa de postgrau de bioètica i drets humans fins al 2017. Va obtenir el doctorat en antropologia de la universitat de Belfast i ha treballat a molts països com: Irlanda del Nord, Estats Units i Brasil.
És considerada una de les principals feministes de l'actualitat i amb les seves obres va inspirar la lletra de l'himne feminista anomenat "un violador en el teu camí" creat pel col·lectiu Lastesis de Xile.
És especialment coneguda per les seves investigacions en els camps de la comunitat llatinoamericana, la violència de gènere i la relació entre gènere, racisme i colonialisme.
Moltes de les seves obres se centren en les noves formes de violència contra les dones i en el pensament que les relacions de gènere són un camp de poder.
Ha publicat molts articles i llibres, entre els quals destaquen: Les estructures elementals de la violència, La guerra contra les dones i Contra-pedagogia de la crueltat.
El 2018 va rebre el premi Llatinoamericà i Caribeny de les ciències socials. També va rebre el doctorat honoris causa de la Universitat Nacional de Salta i de la Universitat Iberoamericana de Mèxic. La legislatura de Buenos Aires la va nomenar personalitat destacada de la cultura i el museu Reina Sofia de Madrid la va fer titular de la Càtedra Aníbal Quijano.
També és membre del consell assessor d'expertes de la comissió internacional de dones.
Les seves tasques acadèmiques coincideixen amb l'activisme i la col·laboració en organitzacions que se centren en temes de gènere i rassa.
Molt compromesa amb el feminisme llatinoamericà i els moviments indígenes, els seus llibres ens fan penetrar en els grans dilemes dels nostres temps.
Rita Segato opina que amb els moviments feministes hi han hagut grans victòries, per un costat, però que en temes de violència contra les dones encara no s'ha arribat al destí que buscàvem. Exposa que quan això canviï, voldrà dir que hem fet un gran pas endavant.
En els seus llibres parla sobre la societat patriarcal. Aquesta societat que es creu amb drets sobre els territoris i els cossos, i expressa els problemes de les dones com a un drama de la societat en general.
Ella explica que la violència és una cosa transversal que pateixen totes les dones del món, ja que la desigualtat és violència i el gènere és desigualtat. Tot i això, també té una visió positiva i remarca que si continuem per aquest camí, el feminisme farà que canviï la història.
També viu el feminisme com un moviment que no només lluita per les dones, sinó que també ho fa per alliberar als homes dels models retrogrades de masculinitat.
Rita Segato, tot i jubilada de la seva carrera com a professora, encara és una persona molt reconeguda i influent.
Aquesta teòrica i militant del feminisme continua escrivint assajos antropològics sobre temes de gran rellevància social. Tot i això, no ha deixat la militància en el feminisme i als seus 70 anys és investigadora sénior del Consell Nacional d'Investigacions Científiques de Brasil.
Altres articles que t'interessen:
Cada 8 d’agost celebrem el dia Mundial de l’orgasme femení i reivindiquem el dret al plaer de totes les dones.
Els orígens d'aquesta celebració són a un poblet brasiler anomenat Esperantina. Es va originar en aquesta localitat arrel que el regidor, Arimateio Dantos, va conèixer de l'existència d'un estudi que deia que un 28% de les dones mai havien tingut un orgasme. En entendre aquesta dificultat com a un problema de salut pública, va instar a promoure un dia per revertir aquesta situació i promoure el plaer sexual femení, ja que segons ell, "l'orgasme és una qüestió de salut pública i com a tal és important parlar d'ella per ajudar a les dones al fet que lluitin per obtenir plaer".
Des de llavors, aquest dia se celebra mundialment.
Al voltant de la sexualitat, sobretot de la sexualitat femenina, encara avui en dia hi ha molts tabús.
Al llarg de la història, l'orgasme femení ha estat reprimit, censurat i castigat. L'herència judeocristiana ha imposat al plaer femení unes connotacions negatives com són la culpa i la vergonya. Aquestes connotacions han cristal·litzat a través del sistema cisheteropatriarcal. L'estigmatització al voltant del plaer, el cos, els desitjos i la sexualitat de les dones, segueix vigent en l'actualitat.
Encara avui en dia costa parlar de la masturbació femenina, ja que la sexualitat femenina sempre ha estat supeditada a la de l’home. Aquesta visió sexista i heterocèntrica de la sexualitat fa que sigui molt comú que les dones fingim orgasmes, entre una espècie de vergonya i culpa, en part perquè se’ns ha educat per no incomodar els homes cisheterosexuals i resignar-nos a què ells arribin a l’orgasme.
El dret al plaer forma part dels drets sexuals i reproductius reconeguts per les Nacions Unides com a drets humans fonamentals, i com a tal, el dret a la sexualitat engloba l’autoerotisme i el dret al respecte al propi cos, a viure la sexualitat en llibertat entenent-la com a font de benestar físic, psicològic, intel·lectual i espiritual i per tant com a dret cal defensar-lo.
Cal exigir la condemna ferma a l’estigmatització cap al plaer femení i cap a l’orgasme i de l’assimilació del gaudi de la sexualitat femenina lliurement com una causa que provoca que es produeixin les violències masclistes.
La predominança del fal·locentrisme, la manca d’educació sexoafectiva i el desconeixement del clítoris com a principal punt de plaer femení en les relacions sexuals heterosexuals són la principal causa de la bretxa orgàsmica, definida com la diferència d’orgasmes entre dones i homes. I és que més del 30% de les dones heterosexuals no arriba a l'orgasme quan té relacions sexuals amb la seva parella, segons Adolescents.cat.
Cal abordar les sexualitats des d’una perspectiva feminista i diversa que ens alliberi dels tabús i estigmes. Trencar tots els mites per poder gaudir de la nostra sexualitat plenament i lliurement, sense judicis ni prejudicis.
Hem d’allunyar-nos de la visió fal·locèntrica i coitocentrista de la sexualitat on tot el relacionat amb el plaer femení queda supeditat al plaer masculí. Necessitem reivindicar el plaer sexual i el plaer femení en un marc on la diversitat de cossos i de capacitats hi tinguin cabuda.
Maria Aurèlia Capmany i Farnés va néixer a Barcelona el 3 d’agost de 1918. Filla de Maria Farnés, membre activa d’Esquerra Republicana i professora de taquigrafia, i del folklorista i escriptor Aureli Capmany.
Va ser una novel·lista, dramaturga i assagista catalana. Feminista declarada, activista cultural i antifranquista.
L’any 1937 va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona on només va poder estudiar el curs acadèmic 1937-1938 per culpa de la guerra.
Va començar la seva carrera literària l’any 1944 quan va escriure la novel·la “Necessitem morir” que va ser finalista del Premi Joanot Martorell (actual Premi Sant Jordi de Novel·la) de l’any 1947, però la censura no la va deixar publicar fins a l’any 1952. Finalment, va guanyar el guardó l’any 1948 amb l’obra “El cel no és transparent”.
La seva obra teatral més coneguda és “Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya”.
Maria Aurèlia Capmany va ser una referent de joves escriptores de la Generació del 70, com per exemple Montserrat Roig, Terenci Moix, Maria Antònia Oliver, Jaume Fuster, Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, entre d’altres.
Un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola, va reiniciar els estudis i es va matricular a la carrera de Filosofia, però va haver de repetir el primer curs, perquè el règim franquista no reconeixia com a vàlid el curs impartit durant la República. Va acabar la carrera l’any 1942.
Maria Aurèlia Capmany va tenir un ferm compromís social i polític. Durant el franquisme, Maria Aurèlia Capmany es va posicionar en contra de la repressió del règim franquista. D'aquesta forma va convertint-se en activista a favor dels drets i de les llibertats. Va participar en nombroses protestes com per exemple, la Caputxinada l’any 1966, una reunió organitzada pel Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) en el convent de caputxins de Sarrià.
També va tenir un paper rellevant a l’esfera política catalana. El 1976 va participar en el “Míting de la Llibertat” i al procés constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congrés i va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona a la primera legislatura del PSC (1983-1991).
Maria Aurèlia Capmany va ser lectora de Simone de Beauvoir i de Betty Friedan. L‘any 1966 va publicar la seva obra “La dona a Catalunya: consciència i situació” que la va convertir en tot un referent del feminisme a Catalunya dels anys 70.
Va morir el 2 d’octubre de 1991 a l’edat de 73 anys.
Altres articles que t'interessen:
El dret a la intimitat s’ha diluït amb l’arribada de les noves tecnologies. Moltes empreses han facilitat dispositius a les treballadores. També han posat a disposició mitjans de transport i amb això hi ha una línia molt fina a tenir en compte. Aquesta línia parteix de saber diferenciar l’ús dels dispositius i dels mitjans de transports amb fins laborals i amb fins personals de les treballadores.
L'article 18 de la Constitució Espanyola garanteix el dret a la intimitat de les persones així doncs aquest dret també es pot emparar a les treballadores. Per tant, qualsevol acció o omissió que cometi l'empresa que vulnera la intimitat de la treballadora estaria infringint el seu dret fonamental. Però ara bé, quins són els límits en l’exercici d’aquest dret?
“Article 18.3 CE es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial”. Si bé és cert que les empreses no poden fer cap abús ni cap control sobre l’ús emprat per la treballadora si detecten activitats anòmales sí que poden intervenir.
Per tant, el preavís és un requisit imprescindible/indispensable per tal que certes pràctiques de les empreses no es considerin com a conductes il·lícites. O bé no impliquin una afectació a la intimitat de les treballadores.
Però ara bé… també en l’àmbit laboral ens podem trobar davant de diverses casuístiques. És a dir, ens podem trobar davant de diferents escenaris/ diferents situacions. Entre aquestes aniran:
L’article 20.3 de l’Estatut de les Treballadores recull “l’empresa podrà adoptar les mesures que cregui necessàries de vigilància i control per verificar el compliment de les treballadores amb relació els seus drets i deures laborals, guardant amb la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat i tenint en compte, si escau, la capacitat real de les treballadores amb discapacitat”.
Així doncs, ja trobem que existeix aquesta pràctica però amb unes limitacions. L’article 20. Bis de l’Estatut de les Treballadores ja estableix el dret a la intimitat com un dels límits per tal que aquestes pràctiques de l’empresa no es tornin abusives. “Les treballadores tenen dret a la intimitat en l’ús dels seus dispositius digitals posats a disposició de les treballadores per part de l’empresa, a la geolocalització amb els requisits establerts per la legislació, a la intimitat davant de l’ús de dispositius de videovigilància, vigent en matèria de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals”.
Però davant d’aquests límits també existeixen algunes excepcions. Per exemple podria donar-se el cas que no s’informi a les treballadores si es té per certesa que s’estan cometent irregularitats.
Si, la Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de Dades, obliga a les empreses que el tractament de les dades recollides tingui la finalitat perseguida per l'empresa. És a dir, en l'àmbit laboral si l'empresa decideix col·locar càmeres de seguretat, aquesta haurà de perseguir fins estrictament laborals, no podrà usar aquestes imatges per cap altra fi. Si l'empresa incompleix, podria ser sancionada.
Sempre que l’empresa hagi d'incórrer a aquestes pràctiques, haurà de respondre els principis de: necessitat, idoneïtat i de proporcionalitat. Que significa cadascun d’aquests tres principis?
Per tant, ja hem pogut veure que les actuacions de l’empresa han d’estar degudament justificades i en cap cas poden suposar una vulneració dels drets de les treballadores. Les empreses no poden fer un ús de poder per menysprear o bé per interrompre amb la intimitat de les treballadores.
El cas del teletreball ha generat una multitud d’incògnites, ja que, arran de la pandèmia és una situació bastant innovadora amb la qual ens hem trobat les treballadores i les empreses.
L’article 17 del RD 28/2020, que regula el treball a distància, debat el dret a la intimitat de les treballadores que s’acullin el règim del teletreball. Així doncs, l’apartat segon prohibeix a les empreses instal·lar qualsevol aplicació o programa en tots aquells dispositius que siguin propietat de la treballadora. Tampoc està permès que els dispositius propietat de la treballadora siguin eines per dur a terme el teletreball.
Finalment, també farem menció de l’article 18 del RD 28/2020 sobre la desconnexió digital. Així doncs, per garantir el dret de desconnexió digital a les treballadores l’empresa ha de limitar posar-se en contacte amb les treballadores durant les seves hores de descans dins de la jornada i també fora del seu horari laboral. Podria considerar-se també una afectació a la intimitat de la treballadora rebre comunicacions de l’empresa a deshores de la seva jornada laboral.
Des de l'Avalot continuarem lluitant perquè totes les treballadores puguin gaudir dels seus drets!
Si vols més informació no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través de la Bústia Precària o el nostre correu electrònic: bustia.avalot@catalunya.ugt.org.
Mentre estàs cobrant la prestació d’atur, pots voler compaginar-ho amb una feina a temps parcial. A continuació, t’expliquem quins són els requisits, totes les opcions que tens, quina quantia cobraràs i com sol·licitar-ho.
Sí. Tens dues opcions en cas que estiguis cobrant la prestació d’atur i vulguis treballar a temps parcial:
Les treballadores amb contracte fix discontinu a temps parcial no tenen l’opció de compatibilitzar la prestació quan es produeix l'inici de la campana.
Si decideixes compaginar la prestació d’atur amb una feina a temps parcial, el temps de la prestació no es redueix.
Per tant, cobraràs durant un temps una quantia inferior mentre duri el contracte a temps parcial. En aquest cas, si el contracte és temporal, abans de decidir fer aquesta opció, valora si et compensa més, aturar la prestació i tornar a cobrar-la un cop finalitzi el contracte laboral.
En el cas que estiguis cobrant la prestació d’atur i es produeix una situació que pugui causar la suspensió o l’extinció de la prestació d’atur (per exemple treball a temps parcial) i no ho comuniques al SEPE i continues percebent la prestació de manera indeguda, es considerarà com una infracció greu que comportarà l’extinció de la prestació.
La comunicació s’ha de fer en el termini dels 15 dies següents a l’inici de la col·locació per mitjà de l'imprès anomenat "Sol·licitud simplificada de prestacions", marcant la casella “Compatibilitat amb el treball a temps parcial”.
També, si es produeixen variacions de la jornada durant el temps que es compatibilitza la prestació amb el contracte a temps parcial, ho has de comunicar al SEPE perquè es facin les modificacions necessàries en el percentatge de la prestació a percebre.
Tens dues opcions:
Per tant, si el contracte dura més d’1 any, tens un dret d’opció per escollir entre dues prestacions d’atur: la primera que s’havia suspès o la nova que has generat.
Aquest dret d’opció només es genera quan hagis cotitzat almenys 12 mesos de manera continuada i ininterrompuda per compte d’altri i durant aquest temps no hagis percebut la prestació d’atur anterior.
Si decideixes triar la prestació anterior, les cotitzacions que van donar lloc a la nova prestació que no ha triat, no podran tenir-se en compte per aprovar una prestació posterior.
Un cop finalitzat el contracte a temps parcial o en cas d’acomiadament d’un contracte que ha durat almenys 360 dies la prestació s’ha extingit.
Però en quedar novament en situació legal de desocupació, si s'aprova una nova prestació, sense haver esgotat l'anterior, tens 10 dies per decidir i comunicar per escrit al SEPE la teva decisió des que s'aprova la nova prestació.
Altres articles que t'interessen:
Autocàlcul de la prestació d’atur: una eina que et pot ser útil!
El frau per cobrar la prestació d’atur en les baixes voluntàries
La lluita contra la precarietat laboral i la creació d'ocupació en condicions dignes, estable i de qualitat és de màxima prioritat per a l'Avalot. És per això que, des de l'any 2010 quan es van produir les primeres reformes laborals, no hem parat de reivindicar unes millors condicions laborals per a les joves de Catalunya. Per aquest motiu hem creat aquest informe el qual compara les reformes del 2010, 2012 i 2021. Gràcies a aquesta comparativa es pot veure l'evolució de les condicions laborals durant aquests anys.
En l'informe podreu trobar una comparativa entre els efectes de les reformes laborals de 2010 i 2012 (amb una estratègia de precarització al darrere), i l'última reforma de 2021, negociada entre els agents socials a la 'mesa de diálogo social'. En aquesta última reforma els sindicats hem pogut defensar els interessos de la classe treballadora, posant-los al centre de les polítiques laborals. Tendència que va començar amb tots els canvis produïts en l'àmbit de les relacions laborals durant la pandèmia.
La manca d'estabilitat i la precarietat laboral condicionen la nostra vida; quan encara no ens havíem recuperat de la crisi econòmica de 2008 provocada pel sector financer, hem de tornar a fer front a una nova crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta crisi que ha posat en evidència la fragilitat del model productiu de Catalunya.
Paral·lelament a aquestes crisis, s'han aprovat tres reformes laborals a l'Estat espanyol. Aquestes han tingut l'objectiu, a priori, de pal·liar els efectes negatius que aquestes crisis poguessin tenir sobre les persones. És obvi que les diferents estratègies portades a terme pels governs de l'Estat espanyol, han tingut resultats molt diferents els quals analitzem a l'informe.
És sabut que les reformes de 2010 i 2012 van comportar una precarització del mercat laboral i dels drets de les persones treballadores. En canvi, la reforma laboral del 2021 ha suposat un canvi en les relacions laborals i en la millora de les condicions de les treballadores.
Respecte de l’ocupació, la darrera reforma laboral ha retornat l’ocupació a nivells semblants d’ocupació juvenil previs a les crisis econòmiques.
Respecte a l’atur, el primer trimestre de 2021 hi van haver 164.600 joves a l’atur, és a dir, 34.900 joves menys que l’any anterior.
L’emancipació juvenil continua sent un problema per a les joves. De fet, en els últims 12 anys, la taxa d’emancipació juvenil ha disminuït en més de 10 punts.
La temporalitat s’ha reduït per la reforma laboral 2021 i actualment 6 de cada 10 nous contractes són temporals quan abans n’eren 8 de cada 10. Tot i aquest efecte positiu, les joves continuem patint més temporalitat que la població general.
Sabem que en el sistema capitalista les crisis són cícliques, però les mesures polítiques que es promulguen són clau per revertir o augmentar els efectes negatius per a les treballadores i la societat en general.
Després de diverses reformes laborals regressives i de retallades de drets, aquesta última reforma, fruit de les negociacions entre els agents socials, ha recuperat drets per a combatre la precarietat laboral i reduir la temporalitat. Cosa que ha suposat un punt de partida per la recuperació de tots aquells drets perduts i l'adquisició de nous.
Arran de l'última crisi (COVID-19) s'ha comprovat que les polítiques socials durant les crisis econòmiques són un mecanisme capaç de protegir l'ocupació i les treballadores (com és el cas de l'ERTO).
És evident que queda molt camí per recórrer per aconseguir posar fi a la precarietat laboral estructural del model de treball actual, el qual afecta especialment les joves de Catalunya.
Des de l'Avalot continuarem reivindicant els drets de les joves per aconseguir acabar amb l'adulcentrisme que impera a la nostra societat.
Combatre els efectes que la calor provoca mentre treballem, sobretot durant l’estiu és essencial per a poder treballar amb seguretat. Per tant, les treballadores que realitzen treballs físics o a l’aire lliure són les que han de reforçar les precaucions.
Treballar amb calor pot comportar problemes de salut. Els més freqüents són:
Hidratació adequada:
Menjar lleuger:
Protegeix-te del sol i de l’exposició a la radiació ultraviolada del sol:
L’empresa, en compliment de la prevenció de riscos laborals, té l’obligació de combatre els efectes negatius que pot provocar la calor a les seves treballadores.
Per això, ha d’adoptar les mesures adients en funció de les característiques de les tasques, del centre de treball, etc.
Altres articles que t'interessen:
LESIONS MÉS COMUNES AL TREBALL
L'habitatge és un dret fonamental ,però sempre ha sigut un bé capitalista amb el qual especular. Cada cop ens és més difícil poder accedir a un habitatge digne amb un preu equitatiu. L'habitatge cooperatiu ens proporciona un habitatge digne a un preu més baix que el preu de mercat i amb un model de convivència comunitari.
L'habitatge cooperatiu en cessió d'ús és una alternativa al lloguer o compra d'habitatge, però més just i accessible.
Es basa en la tinença d'una propietat per part de la cooperativa (normalment un espai en desús cedit per part d'un ajuntament) i la cessió d'aquesta a les usuàries. Aquestes a canvi paguen el dret d'ús inferior al preu de mercat dels habitatges actuals. Les sòcies tenen dret a ús i, per tant, a gaudir de l'habitatge durant un temps indefinit. D'aquesta forma poden crear un projecte de vida estable i crear vincles amb el territori.
Aquestes cooperatives es basen en la democràcia i la participació de totes les persones residents.
Cada projecte estableix unes quotes a pagar diferents. Depenent del cost del manteniment de l'habitatge.
El dret a ús s'adquireix amb un pagament inicial i després el pagament d'unes quotes mensuals estables. Aquestes quotes són pel manteniment i funcionament del projecte i no depenen del mercat immobiliari. De manera que s'evita que s'especuli amb aquests béns materials.
Dins dels habitatges cooperatius existeix també un model d'habitatge centrat en la vellesa. Aquest model d'habitatge cooperatiu inclou espais d'ús privat on viu cada unitat de convivència i espais compartits.
És una forma alternativa de viure la vellesa de forma activa, on les cures i el funcionament comunitari és compartit.
Aquest model d'habitatge ens donen el millor de la compra (l'estabilitat) i els avantatges del lloguer (la mobilitat), ja que ets tu la que decideixes el temps que vols ser beneficiària del dret a ús. A part d'això, hi ha més avantatges en el model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús com:
El que proposen aquests projectes d'habitatge cooperatiu per cessió d'ús és:
Per això, és necessari crear altres models d'habitatge on es redueixi l'individualisme cap on tendim socialment i creem models solidaris i comunitaris on les persones es puguin ajudar entre elles creant comunitats més fortes i cohesionades.
Acabem amb l'individualisme cap on ens porta el capitalisme!
Altres articles que t'interessen:
Emancipació juvenil i habitatge
El dia 28 de juny se celebra el Dia internacional de l'orgull LGTBI.
Des de l'Avalot, amb motiu del Pride 2022, volem reivindicar la plena igualtat i l'erradicació total de qualsevol mena de discriminació per raó d'orientació sexual o d'identitat de gènere. Volem agrair a qui ha lluitat històricament per donar-nos el dret a sentir-nos orgulloses del que som i de la nostra manera de viure, lliurement i sense prejudicis. Com a organització sindical juvenil estem compromeses a continuar treballant per erradicar qualsevol mena de discriminació als centres de treball i contribuint en l'assoliment d'ambients laborals més diversos i plurals.
Si bé és cert que després de molts anys de lluita incansable, el col·lectiu LGTBI hem assolit el reconeixement d'alguns dels nostres drets ha estat de manera molt desigual -i no sempre efectiva- arreu del món. Cada dia les persones LGTBI continuem patint discriminacions per raó de gènere i orientació sexual. Aquestes estan avalades i perpetuades per les dinàmiques del sistema heteropatriarcal en què vivim. I no només això, sinó que des de molts punts se'ns vol fer creure que la nostra ja no és una lluita que hagi de continuar i que els objectius estan assolits.
Per aquesta raó, no només lluitem aquest Pride 2022, sinó que cada dia serveix per reivindicar els nostres drets.
Estem molt orgulloses dels avenços aconseguits fins ara, però no hem d'oblidar que vivim temps convulsos on els drets i llibertats estan en perill. Molts cops, els discursos d'odi queden legitimats pels mitjans de comunicació. La irrupció de VOX al Congrés, als Parlaments autonòmics i als espais democràtics de la vida social (com per exemple, la televisió) és molt greu.
El blanquejament del feixisme legitima la violència que pateix el col·lectiu LGTBI.
Les violències cap a les persones LGTBI segueixen donant-se en tots els àmbits. També en l'àmbit laboral, on sovint les persones del col·lectiu es veuen relegades laboralment per l'opció sexual que practiquen. Patim acomiadaments, discriminació en els processos de selecció i agressions per estimar públicament al marge de la normativa cisheterosexual.
Segons dades de l'Observatori contra l'Homofòbia, des de l'1 de gener d'enguany, s'han registrat 84 incidències LGTBI-fòbiques. L'any passat a la ciutat de Barcelona, es van registrar un total de 117 agressions, un 52 % més que l'any 2020.
Calen, doncs, mecanismes específics per combatre LGTBI-fòbia que siguin eficients per acabar amb la impunitat actual.
"El nostre objectiu és aconseguir un país de respecte als drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals i amb tolerància zero a la discriminació".
Altres articles que t'interessen:
