Protecció del dret a l'habitatge

Reforç a la protecció del dret de l’habitatge

Al 2015, es va crear la Llei 24/2015 que obliga a les grans tenidores d’habitatge a oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar qualsevol demanda judicial d’execució hipotecària o de desnonament per impagament del lloguer com a mesura de protecció del dret de l'habitatge.

Posteriorment, es va aprovar el Decret llei 17/2019 que va ampliar l’obligació d’oferir un lloguer social abans d’instar a un desnonament als casos de venciment de la durada del contracte de lloguer i també a les persones que ocupaven un pis sense títol habilitant i que complien els requisits establerts.

I ara, s’ha aprovat el Decret Llei 37/2020 on es modifiquen alguns preceptes de la Llei 24/2015 durant la COVID-19.

Què implica aquest nou Decret Llei en referència al reforç a la protecció al dret de l’habitatge?

Aquest Decret Llei implica que durant l'estat d'alarma o les restriccions de mobilitat per motius sanitaris, s'interrompen els llançaments de famílies vulnerables fins que la gran tenidora propietària de l'habitatge ofereixi el lloguer social obligatori. Així doncs, és una mesura de protecció amb un termini més ampli que el que preveu el Reial Decret Llei 30/2020.

Com s’acredita la “situació de vulnerabilitat” per obtenir aquest reforç a la protecció al dret de l’habitatge?

La situació de vulnerabilitat ha d’estar acreditada mitjançant un informe dels serveis socials corresponents. 

Quins col·lectius estan protegits i que no es podran desnonar sense una oferta de lloguer social?

Són els següents:

• Persones o famílies en situació de vulnerabilitat acreditada ja abans de la pandèmia.
• Persones o famílies que ocupen el pis on viuen des d’abans del juny de 2019 sense títol habilitant.
• Els casos d’extinció del contracte de lloguer amb una gran tenidora.
• Persones o unitats familiars vulnerables amb dificultats per pagar les quotes hipotecàries.

Què passa si hi ha una denuncia sol.licitant mesures cautelars relatives a desocupacions de l’habitatge i igualment s’ocupa l’habitatge?

En cas que els Mossos d’Esquadra o les policies locals rebin una denuncia si el col.lectiu afectat són famílies en risc d’exclusió residencial i  estan ocupant l’habitatge, hauran de sol·licitar informe urgent als serveis socials competents, comunicant aquesta sol·licitud immediatament al Ministeri Fiscal.  L’objectiu és que es torni a valorar la situació de vulnerabilitat.

Sóc propietaria, com m’afecta a mi?

Aquesta norma, com les anteriors, no afecta a les mitjanes i petites propietaries afectades per ocupacions o per impagaments de lloguers i hipoteques, que podran continuar reclamant les seves propietats com fins ara.

Conclusions

La realitat de l’habitatge és complicada, però des d’abans de la pandèmia per coronavirus. Seria interessant que aquestes mesures no siguessin temporals i que es mantinguessin en el temps per protegir el dret a l’habitatge als col.lectius més vulnerables. 

A més, també s'hauria de garantir el dret de l’habitatge a les persones més joves, la taxa d'emancipació juvenil és cada dia més baixa i els preus de l'habitatge són inassolibles per a la majoria del jovent.

Pots consultar totes les mesures aprovades durant la COVID-19.