La bretxa digital de gènere és una realitat. En un món cada vegada més digital s’ha de garantir l’equitat d’oportunitats entre homes i dones.
La bretxa digital de gènere és la desigualtat que existeix entre homes i dones en l’accés i ús de les TIC en els diferents àmbits de la vida.
Com en qualsevol àmbit de la vida, la bretxa digital és present en l‘àmbit laboral. De fet, el nombre de dones que es dediquen a sectors STEM (Science, Technology, Engineering i Mathematics) és encara molt inferior als homes. Per tant, tenim un problema de base i és que encara continua existint un déficit de dones graduades en aquests sectors.
Segons Dones en xarxa, es calcula que al 2018 del personal que ocupava el sector TIC i Mitjans i Serveis Audiovisuals només un 34,6% eren dones. Segons l’informe Dones en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere, l’any 2019, a Catalunya el 69,1% de les persones ocupades en la branca d’activitat econòmica de la informació i les comunicacions eren homes, mentre que el 30,9% eren dones.
On més es fa evident la bretxa digital de gènere és en els càrrecs directius. La proporció de dones directives és molt desigual: només un 6% de dones en contraposició al 94% d’homes. Així doncs, les dones exerceixen majoritàriament una posició laboral intermèdia com és la de tècnica professional de nivell mitjà.
Aquesta diferenciació per gènere ve determinada, en part, per la diferenciació en socialització de les professions (algunes socialment per dones i altres per homes i que fan que les dones tendeixin a escollir menys les titulacions relacionades amb les TIC). Segons el Departament d’Educació, l’any 2018 només un 4,2% de la població matriculada en FP en mòduls d’informàtica i comunicacions eren dones i segons la Secretaria d’Universitats i Recerca, aquell any dels títols universitaris enginyeria i arquitectura el curs 2017-2018, només el 8% van ser obtinguts per dones enfront del 27,8% per homes.
La bretxa digital de gènere també té incidència segons el nivell d’estudis i les habilitats digitals bàsiques En aquest sentit, l’any 2019 la proporció d’homes amb habilitats digitals bàsiques o per sobre de les bàsiques, era de 3 punts percentuals major que la de les dones.
Tanmateix, l’ús que se’n fa d’Internet varia en funció del gènere. Així doncs, els homes, en un 16% tendeixen a fer-ne un ús comercial (venda de productes propis o serveis) respecte de les dones que ho fan en un 12%.
A més, les dones publiquen majoritàriament contingut de creació pròpia. Per tant, els homes rendibilitzen el seu ús d’Internet i, per tant, els estereotips de gènere també es reprodueixen a la xarxa.
Cal unir esforços per reduir la bretxa digital de gènere. Per aconseguir-ho, les administracions han de promoure polítiques públiques per combatre la bretxa digital de gènere i promoure l’equitat en les TIC.
Cal assolir la igualtat en l’àmbit tecnològic, ja que en el món digital actual és fonamental per construir una societat més justa que es garanteixin les mateixes oportunitats a les dones per a dedicar-se professionalment en l’àmbit científic o tecnològic, cal visibilitzar els referents femenins en el sector TIC i cal eliminar els estereotips i les barreres d’accés i promoció professional que afecten les dones en l‘àmbit digital.
Altres articles que t'interessen:
Poder habitar l’espai públic amb llibertat i seguretat, avui en dia, no està assegurat per a tothom. Especialment preocupant és l’augment de violència i agressions que pateixen les dones, les persones LGTBI, les persones racialitzades i migrants, les persones amb discapacitat, etc. en l’espai públic. I és que l’ús de l’espai públic no és quelcom neutral i es veu en la violència que s’exerceix en ell.
En les últimes setmanes hem sigut testimonis d'aquestes desigualtats que es troben en l’espai públic.
La Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm) va anunciar que una vintena de discoteques catalanes disposaran de taps per a les begudes.
La mesura vol evitar que s'introdueixin drogues a les begudes per cometre agressions sexuals mitjançant la submissió química.
A priori, la mesura pot semblar que és positiva, però realment no és més que un pegat. Per solucionar-ho veritablement hauríem d’anar a l’arrel del problema perquè tot plegat és més complex i òbviament no se solucionarà amb aquesta mesura.
En les últimes setmanes hem assistit a una nova manifestació de violència masclista. Les punxades com a mètode de submissió química per anul·lar la voluntat de les víctimes per perpetuar una agressió sexual.
Aquest fenomen s’emmarca dins de les estratègies de “terror sexual” com va analitzar la doctora en feminisme i gènere Nerea Barjola en “Microfísica sexista del poder” analitzant el cas de les noies d’Alcàsser, un cas que va marcar a tota una generació i que va alliçonar i instaurar la por social entre les dones com a mecanisme de control social i carregar sobre nosaltres la responsabilitat de protegir-nos i no responsabilitzar qui comet aquests actes.
Per reduir les agressions sexuals fa falta un canvi profund a tots els nivells. Entenent que les violències sexuals no són quelcom individual, sinó social i estructural, calen mecanismes integrals e interdisciplinaris que permetin la seva erradicació.
En aquest sentit, la nova Llei Orgànica de Garantia Integral de Llibertat Sexual estableix mesures de formació per a les professionals amb responsabilitat directa en la prevenció i detecció de la violència sexual, com per exemple, l’àmbit judicial, sovint molt criticat per la revictimització que provoca a les víctimes.
Les mesures com la de disposar de taps per a les begudes o el protocol per abordar les punxades a les discoteques, tornen a posar el focus en les potencials víctimes i no pas en modificar els comportaments dels potencials agressors.
La resposta, però, no pot ser, una vegada més responsabilitzar-nos a nosaltres de la violència sexual estructural i obligar-nos a estar sempre alerta pel que ens pugui passar: vigila com vas vestida, vigila no anar sola a determinades hores, vigila no beure massa i anar borratxa, etc.
Portem molts anys de missatges i mesures des de l’àmbit institucional que van destinades a “protegir” les dones, però que no criminalitzen els homes i aquest no és el camí.
Frenar l’alarma social és necessari, però no mitjançant missatges que indiquin que la solució és que les dones deixin d'habitar l'espai públic, deixar d’anar a les discoteques o espais d’oci nocturn. Aquest missatge és molt perillós perquè suposa una retallada dels nostres drets individuals i col·lectius. I és que no podem cedir davant de la por, els carrers i la nit han de ser espais segurs de violències masclistes.
De fet, no és estrany que les dones deixem d’habitar determinats indrets a determinades hores per culpa i conseqüència de la violència estructural que s’exerceix contra nosaltres, però relegar-nos a l’espai privat, on també s’exerceix violència, no és la solució.
Tenim dret a poder viure amb llibertat i sense violència. La nit i els carrers són nostres!
Altres articles que t'interessen:
L’afectació a la salut mental de les persones joves és un fet que ens preocupa molt.
De fet, l’OMS alerta que 1 de cada 4 persones patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida, i que d’aquests casos, un 75% es detectaran abans dels 18 anys. Això posa en relleu la gran relació que trobem entre les persones joves i els problemes de salut mental.
D’ençà de la pandèmia, parlar de salut mental i fer teràpia és menys tabú. Se’n parla obertament i és cada vegada més comú.
Tot i això, moltes persones no poden fer-ne per no poder-se-la pagar. Actualment, l’única opció viable per a fer teràpia és de manera privada.
Des de la sanitat pública els recursos són insuficients: poques professionals, manca d’inversió estructural, dèficit de cites i llargues llistes d’espera entre consultes, etc. que fa que sigui inviable fer tractament públic.
En aquesta realitat, el dret a la salut mental no està assegurat per a tothom. Només està assegurat per aquells que s’ho poden pagar, convertint-se en un privilegi de classe.
Quant costa fer teràpia?
Segons un estudi de Mundopsicologos.com que analitza l’evolució de preus de les sessions de teràpia a les diferents zones d’Espanya, a Catalunya fixa el preu mitjà d'una sessió d’1 hora en els 54 euros. Per tant, el preu de fer sessions de teràpia d’1 hora i 1 cop a la setmana durant 1 any és de 2.592 euros/any.
Segons l’Idescat, el sou mitjà de les persones menors de 25 anys a Catalunya l’any 2019 (últim any amb dades disponibles) va ser de: 13.070,69 euros/any.
El sou mitjà de les persones de 25 a 34 anys a Catalunya l’any 2019 va ser de: 21.656,58 euros/any.
Per tant, les persones menors de 25 anys haurien de destinar quasi el 20% del seu sou a la teràpia.
I les persones de 25 a 34 anys haurien de destinar-ne el 12%.
La salut és un dret que inclou l'accés a l'assistència sanitària i als medicaments, a condicions laborals i ambientals saludables, i comprèn tant la dimensió física com la mental i emocional.
Les joves som les més afectades per la pandèmia i per les anteriors crisis, sent el col·lectiu amb més risc de patir pobresa i exclusió social. Aquests, sabem que són factors determinants en la salut mental.
Amb unes condicions laborals i socials molt precàries, poder-se pagar un tractament psicològic és molt difícil.
Per resoldre aquesta situació és important que hi hagi una inversió pública dirigida a garantir l’accés a tractaments psicològics al marge de la medicació per a tothom, independentment de la seva capacitat econòmica.
Links web:
Ecoangoixa: quan la crisi climàtica afecta a la salut mental
El turisme sexual és una pràctica molt estesa a escala mundial. Una altra forma de dominació dels rics cap als pobres, on aquests deshumanitzen a les persones i els fan perdre drets i dignitat.
El turisme sexual és una forma de turisme basat exclusivament en l’intercanvi sexual. Molts països ofereixen el sexe com a reclam turístic, molts d’ells amb menors d’edat.
Aquesta pràctica constitueix la forma més cruel d’explotació infantil i una vulneració dels drets humans de la infància, ja que implica la voluntat de dur a terme un comportament que esdevé abusiu envers la infància i que implica el sotmetiment conscient a les víctimes.
També és un negoci milionari.
Les zones on tradicionalment s’ha dut a terme el turisme sexual són països del Sud-est asiàtic, com Tailàndia i Cambodja, Llatinoamèrica, com Brasil, Equador i Colòmbia o Àfrica, com Kènia, entre d’altres.
Tot i que encara és ben present el turisme sexual en aquests països, durant els últims anys han fet quelcom per millorar la situació, modificant la legislació per combatre aquesta pràctica deguda, en part, per la pressió internacional.
D’ençà que aquests països han començat a restringir-ho, s’ha vist com aquesta pràctica ha aparegut en altres zones com per exemple, Europa, en països com Estònia o Lituània. Alarmant és també com menors no acompanyats arriben a Europa i són empesos a xarxes d’explotació sexual.
El turisme sexual moltes vegades ve de la mà de la utilització de nenes i nens menors d’edat, prostitució o violència sexual.
Segons un informe de l'OIT (Organització Internacional del Treball) el 20% dels viatges internacionals realitzats per turistes occidentals persegueixen finalitats sexuals i el 3% són protagonitzats per pedòfils.
En aquest sentit, defineix l’explotació sexual comercial d’infants com:
És molt comú en els àmbits empresarial, esportiu i de convencions. Per això, administracions, governs i organitzacions han de combatre aquesta pràctica de manera activa. Per exemple, el govern de Brasil va fer una campanya en contra de l’explotació sexual en el marc de la Copa Mundial de Futbol 2014, ja que es va comprovar que aquesta pràctica es va dur a terme també en les Copes Mundials de Futbol anteriors a Alemanya 2006 i Sud-àfrica 2010.
Altres articles que t'interessen:
"Hem de demostrar als homes que expressar la potència a través de la violència és un senyal de debilitat"
Rita Segato és una escriptora, antropòloga i activista feminista argentina. Professora emèrita de la Universitat de Brasil on formà part del departament d'antropologia (1985/2010). També va impartir classes en el programa de postgrau de bioètica i drets humans fins al 2017. Va obtenir el doctorat en antropologia de la universitat de Belfast i ha treballat a molts països com: Irlanda del Nord, Estats Units i Brasil.
És considerada una de les principals feministes de l'actualitat i amb les seves obres va inspirar la lletra de l'himne feminista anomenat "un violador en el teu camí" creat pel col·lectiu Lastesis de Xile.
És especialment coneguda per les seves investigacions en els camps de la comunitat llatinoamericana, la violència de gènere i la relació entre gènere, racisme i colonialisme.
Moltes de les seves obres se centren en les noves formes de violència contra les dones i en el pensament que les relacions de gènere són un camp de poder.
Ha publicat molts articles i llibres, entre els quals destaquen: Les estructures elementals de la violència, La guerra contra les dones i Contra-pedagogia de la crueltat.
El 2018 va rebre el premi Llatinoamericà i Caribeny de les ciències socials. També va rebre el doctorat honoris causa de la Universitat Nacional de Salta i de la Universitat Iberoamericana de Mèxic. La legislatura de Buenos Aires la va nomenar personalitat destacada de la cultura i el museu Reina Sofia de Madrid la va fer titular de la Càtedra Aníbal Quijano.
També és membre del consell assessor d'expertes de la comissió internacional de dones.
Les seves tasques acadèmiques coincideixen amb l'activisme i la col·laboració en organitzacions que se centren en temes de gènere i rassa.
Molt compromesa amb el feminisme llatinoamericà i els moviments indígenes, els seus llibres ens fan penetrar en els grans dilemes dels nostres temps.
Rita Segato opina que amb els moviments feministes hi han hagut grans victòries, per un costat, però que en temes de violència contra les dones encara no s'ha arribat al destí que buscàvem. Exposa que quan això canviï, voldrà dir que hem fet un gran pas endavant.
En els seus llibres parla sobre la societat patriarcal. Aquesta societat que es creu amb drets sobre els territoris i els cossos, i expressa els problemes de les dones com a un drama de la societat en general.
Ella explica que la violència és una cosa transversal que pateixen totes les dones del món, ja que la desigualtat és violència i el gènere és desigualtat. Tot i això, també té una visió positiva i remarca que si continuem per aquest camí, el feminisme farà que canviï la història.
També viu el feminisme com un moviment que no només lluita per les dones, sinó que també ho fa per alliberar als homes dels models retrogrades de masculinitat.
Rita Segato, tot i jubilada de la seva carrera com a professora, encara és una persona molt reconeguda i influent.
Aquesta teòrica i militant del feminisme continua escrivint assajos antropològics sobre temes de gran rellevància social. Tot i això, no ha deixat la militància en el feminisme i als seus 70 anys és investigadora sénior del Consell Nacional d'Investigacions Científiques de Brasil.
Altres articles que t'interessen:
Cada 8 d’agost celebrem el dia Mundial de l’orgasme femení i reivindiquem el dret al plaer de totes les dones.
Els orígens d'aquesta celebració són a un poblet brasiler anomenat Esperantina. Es va originar en aquesta localitat arrel que el regidor, Arimateio Dantos, va conèixer de l'existència d'un estudi que deia que un 28% de les dones mai havien tingut un orgasme. En entendre aquesta dificultat com a un problema de salut pública, va instar a promoure un dia per revertir aquesta situació i promoure el plaer sexual femení, ja que segons ell, "l'orgasme és una qüestió de salut pública i com a tal és important parlar d'ella per ajudar a les dones al fet que lluitin per obtenir plaer".
Des de llavors, aquest dia se celebra mundialment.
Al voltant de la sexualitat, sobretot de la sexualitat femenina, encara avui en dia hi ha molts tabús.
Al llarg de la història, l'orgasme femení ha estat reprimit, censurat i castigat. L'herència judeocristiana ha imposat al plaer femení unes connotacions negatives com són la culpa i la vergonya. Aquestes connotacions han cristal·litzat a través del sistema cisheteropatriarcal. L'estigmatització al voltant del plaer, el cos, els desitjos i la sexualitat de les dones, segueix vigent en l'actualitat.
Encara avui en dia costa parlar de la masturbació femenina, ja que la sexualitat femenina sempre ha estat supeditada a la de l’home. Aquesta visió sexista i heterocèntrica de la sexualitat fa que sigui molt comú que les dones fingim orgasmes, entre una espècie de vergonya i culpa, en part perquè se’ns ha educat per no incomodar els homes cisheterosexuals i resignar-nos a què ells arribin a l’orgasme.
El dret al plaer forma part dels drets sexuals i reproductius reconeguts per les Nacions Unides com a drets humans fonamentals, i com a tal, el dret a la sexualitat engloba l’autoerotisme i el dret al respecte al propi cos, a viure la sexualitat en llibertat entenent-la com a font de benestar físic, psicològic, intel·lectual i espiritual i per tant com a dret cal defensar-lo.
Cal exigir la condemna ferma a l’estigmatització cap al plaer femení i cap a l’orgasme i de l’assimilació del gaudi de la sexualitat femenina lliurement com una causa que provoca que es produeixin les violències masclistes.
La predominança del fal·locentrisme, la manca d’educació sexoafectiva i el desconeixement del clítoris com a principal punt de plaer femení en les relacions sexuals heterosexuals són la principal causa de la bretxa orgàsmica, definida com la diferència d’orgasmes entre dones i homes. I és que més del 30% de les dones heterosexuals no arriba a l'orgasme quan té relacions sexuals amb la seva parella, segons Adolescents.cat.
Cal abordar les sexualitats des d’una perspectiva feminista i diversa que ens alliberi dels tabús i estigmes. Trencar tots els mites per poder gaudir de la nostra sexualitat plenament i lliurement, sense judicis ni prejudicis.
Hem d’allunyar-nos de la visió fal·locèntrica i coitocentrista de la sexualitat on tot el relacionat amb el plaer femení queda supeditat al plaer masculí. Necessitem reivindicar el plaer sexual i el plaer femení en un marc on la diversitat de cossos i de capacitats hi tinguin cabuda.
Maria Aurèlia Capmany i Farnés va néixer a Barcelona el 3 d’agost de 1918. Filla de Maria Farnés, membre activa d’Esquerra Republicana i professora de taquigrafia, i del folklorista i escriptor Aureli Capmany.
Va ser una novel·lista, dramaturga i assagista catalana. Feminista declarada, activista cultural i antifranquista.
L’any 1937 va ingressar a la Universitat Autònoma de Barcelona on només va poder estudiar el curs acadèmic 1937-1938 per culpa de la guerra.
Va començar la seva carrera literària l’any 1944 quan va escriure la novel·la “Necessitem morir” que va ser finalista del Premi Joanot Martorell (actual Premi Sant Jordi de Novel·la) de l’any 1947, però la censura no la va deixar publicar fins a l’any 1952. Finalment, va guanyar el guardó l’any 1948 amb l’obra “El cel no és transparent”.
La seva obra teatral més coneguda és “Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya”.
Maria Aurèlia Capmany va ser una referent de joves escriptores de la Generació del 70, com per exemple Montserrat Roig, Terenci Moix, Maria Antònia Oliver, Jaume Fuster, Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, entre d’altres.
Un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola, va reiniciar els estudis i es va matricular a la carrera de Filosofia, però va haver de repetir el primer curs, perquè el règim franquista no reconeixia com a vàlid el curs impartit durant la República. Va acabar la carrera l’any 1942.
Maria Aurèlia Capmany va tenir un ferm compromís social i polític. Durant el franquisme, Maria Aurèlia Capmany es va posicionar en contra de la repressió del règim franquista. D'aquesta forma va convertint-se en activista a favor dels drets i de les llibertats. Va participar en nombroses protestes com per exemple, la Caputxinada l’any 1966, una reunió organitzada pel Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) en el convent de caputxins de Sarrià.
També va tenir un paper rellevant a l’esfera política catalana. El 1976 va participar en el “Míting de la Llibertat” i al procés constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congrés i va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona a la primera legislatura del PSC (1983-1991).
Maria Aurèlia Capmany va ser lectora de Simone de Beauvoir i de Betty Friedan. L‘any 1966 va publicar la seva obra “La dona a Catalunya: consciència i situació” que la va convertir en tot un referent del feminisme a Catalunya dels anys 70.
Va morir el 2 d’octubre de 1991 a l’edat de 73 anys.
Altres articles que t'interessen:
El dret a la intimitat s’ha diluït amb l’arribada de les noves tecnologies. Moltes empreses han facilitat dispositius a les treballadores. També han posat a disposició mitjans de transport i amb això hi ha una línia molt fina a tenir en compte. Aquesta línia parteix de saber diferenciar l’ús dels dispositius i dels mitjans de transports amb fins laborals i amb fins personals de les treballadores.
L'article 18 de la Constitució Espanyola garanteix el dret a la intimitat de les persones així doncs aquest dret també es pot emparar a les treballadores. Per tant, qualsevol acció o omissió que cometi l'empresa que vulnera la intimitat de la treballadora estaria infringint el seu dret fonamental. Però ara bé, quins són els límits en l’exercici d’aquest dret?
“Article 18.3 CE es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial”. Si bé és cert que les empreses no poden fer cap abús ni cap control sobre l’ús emprat per la treballadora si detecten activitats anòmales sí que poden intervenir.
Per tant, el preavís és un requisit imprescindible/indispensable per tal que certes pràctiques de les empreses no es considerin com a conductes il·lícites. O bé no impliquin una afectació a la intimitat de les treballadores.
Però ara bé… també en l’àmbit laboral ens podem trobar davant de diverses casuístiques. És a dir, ens podem trobar davant de diferents escenaris/ diferents situacions. Entre aquestes aniran:
L’article 20.3 de l’Estatut de les Treballadores recull “l’empresa podrà adoptar les mesures que cregui necessàries de vigilància i control per verificar el compliment de les treballadores amb relació els seus drets i deures laborals, guardant amb la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat i tenint en compte, si escau, la capacitat real de les treballadores amb discapacitat”.
Així doncs, ja trobem que existeix aquesta pràctica però amb unes limitacions. L’article 20. Bis de l’Estatut de les Treballadores ja estableix el dret a la intimitat com un dels límits per tal que aquestes pràctiques de l’empresa no es tornin abusives. “Les treballadores tenen dret a la intimitat en l’ús dels seus dispositius digitals posats a disposició de les treballadores per part de l’empresa, a la geolocalització amb els requisits establerts per la legislació, a la intimitat davant de l’ús de dispositius de videovigilància, vigent en matèria de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals”.
Però davant d’aquests límits també existeixen algunes excepcions. Per exemple podria donar-se el cas que no s’informi a les treballadores si es té per certesa que s’estan cometent irregularitats.
Si, la Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de Dades, obliga a les empreses que el tractament de les dades recollides tingui la finalitat perseguida per l'empresa. És a dir, en l'àmbit laboral si l'empresa decideix col·locar càmeres de seguretat, aquesta haurà de perseguir fins estrictament laborals, no podrà usar aquestes imatges per cap altra fi. Si l'empresa incompleix, podria ser sancionada.
Sempre que l’empresa hagi d'incórrer a aquestes pràctiques, haurà de respondre els principis de: necessitat, idoneïtat i de proporcionalitat. Que significa cadascun d’aquests tres principis?
Per tant, ja hem pogut veure que les actuacions de l’empresa han d’estar degudament justificades i en cap cas poden suposar una vulneració dels drets de les treballadores. Les empreses no poden fer un ús de poder per menysprear o bé per interrompre amb la intimitat de les treballadores.
El cas del teletreball ha generat una multitud d’incògnites, ja que, arran de la pandèmia és una situació bastant innovadora amb la qual ens hem trobat les treballadores i les empreses.
L’article 17 del RD 28/2020, que regula el treball a distància, debat el dret a la intimitat de les treballadores que s’acullin el règim del teletreball. Així doncs, l’apartat segon prohibeix a les empreses instal·lar qualsevol aplicació o programa en tots aquells dispositius que siguin propietat de la treballadora. Tampoc està permès que els dispositius propietat de la treballadora siguin eines per dur a terme el teletreball.
Finalment, també farem menció de l’article 18 del RD 28/2020 sobre la desconnexió digital. Així doncs, per garantir el dret de desconnexió digital a les treballadores l’empresa ha de limitar posar-se en contacte amb les treballadores durant les seves hores de descans dins de la jornada i també fora del seu horari laboral. Podria considerar-se també una afectació a la intimitat de la treballadora rebre comunicacions de l’empresa a deshores de la seva jornada laboral.
Des de l'Avalot continuarem lluitant perquè totes les treballadores puguin gaudir dels seus drets!
Si vols més informació no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través de la Bústia Precària o el nostre correu electrònic: bustia.avalot@catalunya.ugt.org.
Mentre estàs cobrant la prestació d’atur, pots voler compaginar-ho amb una feina a temps parcial. A continuació, t’expliquem quins són els requisits, totes les opcions que tens, quina quantia cobraràs i com sol·licitar-ho.
Sí. Tens dues opcions en cas que estiguis cobrant la prestació d’atur i vulguis treballar a temps parcial:
Les treballadores amb contracte fix discontinu a temps parcial no tenen l’opció de compatibilitzar la prestació quan es produeix l'inici de la campana.
Si decideixes compaginar la prestació d’atur amb una feina a temps parcial, el temps de la prestació no es redueix.
Per tant, cobraràs durant un temps una quantia inferior mentre duri el contracte a temps parcial. En aquest cas, si el contracte és temporal, abans de decidir fer aquesta opció, valora si et compensa més, aturar la prestació i tornar a cobrar-la un cop finalitzi el contracte laboral.
En el cas que estiguis cobrant la prestació d’atur i es produeix una situació que pugui causar la suspensió o l’extinció de la prestació d’atur (per exemple treball a temps parcial) i no ho comuniques al SEPE i continues percebent la prestació de manera indeguda, es considerarà com una infracció greu que comportarà l’extinció de la prestació.
La comunicació s’ha de fer en el termini dels 15 dies següents a l’inici de la col·locació per mitjà de l'imprès anomenat "Sol·licitud simplificada de prestacions", marcant la casella “Compatibilitat amb el treball a temps parcial”.
També, si es produeixen variacions de la jornada durant el temps que es compatibilitza la prestació amb el contracte a temps parcial, ho has de comunicar al SEPE perquè es facin les modificacions necessàries en el percentatge de la prestació a percebre.
Tens dues opcions:
Per tant, si el contracte dura més d’1 any, tens un dret d’opció per escollir entre dues prestacions d’atur: la primera que s’havia suspès o la nova que has generat.
Aquest dret d’opció només es genera quan hagis cotitzat almenys 12 mesos de manera continuada i ininterrompuda per compte d’altri i durant aquest temps no hagis percebut la prestació d’atur anterior.
Si decideixes triar la prestació anterior, les cotitzacions que van donar lloc a la nova prestació que no ha triat, no podran tenir-se en compte per aprovar una prestació posterior.
Un cop finalitzat el contracte a temps parcial o en cas d’acomiadament d’un contracte que ha durat almenys 360 dies la prestació s’ha extingit.
Però en quedar novament en situació legal de desocupació, si s'aprova una nova prestació, sense haver esgotat l'anterior, tens 10 dies per decidir i comunicar per escrit al SEPE la teva decisió des que s'aprova la nova prestació.
Altres articles que t'interessen:
Autocàlcul de la prestació d’atur: una eina que et pot ser útil!
El frau per cobrar la prestació d’atur en les baixes voluntàries
