La macroenquesta de violència contra la dona és una estadística que es realitza cada quatre anys i té per objectiu determinar el percentatge de dones que resideixen a l'Estat espanyol i que han patit o pateixen qualsevol mena de violència masclista. L'estadística queda recollida dins del Pla d'Estadística Nacional.
Els estudis classifiquen a les dones especialment vulnerables entre:
La violència sobre la dona es pot donar per ser dona o bé poden entrar una multiplicitat de factors que poden agreujar aquesta situació. És molt important tenir en compte una perspectiva interseccional per combatre la violència.
El 14,2% de les dones enquestades ha patit violència física o sexual per part de la seva parella o exparella en algun moment de la seva vida i l’1,8% ha viscut situació de violència física o sexual dins dels últims dotze mesos.
El 96,9% afirma que també han patit violència psicològica a més a més de violència física o sexual per part de la seva parella o exparella.
El 86,2% de les persones que han patit violència per part de la parella o l'exparella, afirma que ha estat més d'una vegada.
En el cas de la violència sexual el percentatge de violència reiterada augmenta fins al 91,3%.
El 21,7% de les dones que han estat víctimes de violència física, sexual, emocional o han tingut por, per part de la parella o exparella han arribat a interposar denúncia davant de la policia o de les institucions judicials.
El 21,3% de les dones denunciants han retirat la denúncia pels següents motius:
A més el 21.9% afirmen que el comportament de la persona denunciada no va canviar i el 20,6% afirmen que el comportament de la persona denunciada va empitjorar.
Aquestes dades que són escandaloses no fan més que visibilitzar l’estructura patriarcal que impera a la nostra societat.
Sota la violència física hi ha tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible. Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirar, insultar, menysprear, controlar, espiar, fer callar, desautoritzar, desvalorar, culpabilitzar...
A la feina ens paguen menys per fer el mateix que un home i ocupem els llocs de treball més precaris i en pitjors condicions. I quan arribem a casa, carreguem sobre les espatlles la satisfacció de les necessitats dels altres, a costa de la nostra salut, el nostre temps i els nostres projectes personals.
Els mitjans de comunicació i la publicitat estan infestats de missatges i imatges que ens degraden com a persones i ens releguen a la condició d'objecte sexual. També som agredides per un sistema judicial que és còmplice i perpetua les violències que patim, que no treballa per la reparació dels danys i que no ens protegeix.
Només amb la lluita feminista i adoptant postulats feministes i pràctiques conseqüents amb elles, podrem erradicar el terrorisme masclista
