La crisi climàtica segurament és, ara com ara, l’amenaça més important per al model de vida que coneixem fins al moment i que afectarà les classes populars de tot el món, especialment les més vulnerables. En relació amb això, en els darrers dies s'ha popularitzat el terme ecoangoixa o ecoansietat.
Ecoangoixa o ecoansietat s'anomena a l'afectació de la salut mental provocada per l’estrès ocasionat per una preocupació excessiva pel medi ambient i canvi climàtic que afecta el benestar, les rutines quotidianes i la vida diària de les persones que la pateixen.
Afecta sobretot a joves i infants (3 de cada 4 joves afirmen tenir por pel seu futur). Davant els efectes del canvi climàtic veuen amb impotència, ràbia i frustració la manca de posicionament real de les institucions i la passivitat de les classes polítiques mundials i la manca de resposta efectiva per solucionar l’emergència mediambiental actual que els hi quedarà un planeta inhabitable.
Per això moltes de les joves han decidit fins i tot, no tenir descendència. Segons una macroenquesta realitzada a 10.000 joves de 16 a 25 anys, 4 de cada 10 joves es planteja no tenir fills a causa de la situació climàtica.
Els símptomes varien segons les persones, però podem agrupar-les en tres grans blocs:
Per a moltes persones, és possible que el concepte de l'ecoangoixa els hi sembli una frivolitat, però el canvi climàtic és real i l'evidència científica confirma que si no s'actua contundentment, el planeta col·lapsarà. L’emergència climàtica és un dels reptes més importants que tenim com a espècie.
El capitalisme ens ha abocat a una crisi sistèmica a escala econòmica i social, i ha tingut un greu impacte en el medi natural. Canvi climàtic, contaminació i l’extinció d’espècies són algunes de les conseqüències generades per l’actual model socioeconòmic.
Necessitem doncs, un canvi de model que aposti per l’equitat entre pobles i la solidaritat intergeneracional pot revertir aquesta situació.
L’ús intensiu d’energies fòssils (com el carbó, gas, petroli i urani) genera forts impactes negatius en el medi ambient i a l’ésser humà. Per aquest motiu, des de l’Avalot creiem que hem d’apostar per una reducció de consums energètics, cercant l’eficiència, i substituir-les progressivament per noves fonts d’energia locals, renovables i no contaminants. Cal que l’Administració ofereixi facilitats a particulars per l’autoconsum basat en energies renovables, així com impulsar una reconversió industrial cap a una economia verda, facilitant la formació necessària a treballadores i aturades en un sector amb grans potencialitats d’ocupació i creixement econòmic. No s’entén que, per exemple, tot i ser un dels països amb més sol, no es faci una aposta clara per l’energia solar.
Alhora, cal abandonar el paradigma de les grans infraestructures d’aigua i energia centralitzades que disposen de grans xarxes de distribució, i apostar per l’estalvi i per una producció energètica més sostenible i descentralitzada, amb l’objectiu de millorar-ne l’eficiència i la transparència. Per exemple, creiem que cal democratitzar un sector estratègic fonamental com el de l’energia, on el control recaigui en el govern i/o a la societat en lloc dels actuals oligopolis energètics, per tal de posar fi a situacions d’injustícia com la pobresa energètica o a ineficiències que castiguen la ciutadania.
