L‘atur o un altre subsidi que percebem les treballadores, cotitza per la jubilació?
T’expliquem tota la informació aquí!
Sí. La prestació (contributiva) per desocupació cotitza per la jubilació. Aquesta prestació és la que percep la treballadora quan es troba en una situació legal de desocupació i ha cotitzat a la Seguretat Social almenys 360 dies en el termini dels 6 anys anteriors.
Els subsidis per desocupació, per regla general, no cotitzen per la jubilació, a excepció de:
Durant la prestació per desocupació la cotització va a càrrec del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE).
Mentre dura la prestació per desocupació, el SEPE i la treballadora cotitzen a la Seguretat Social en funció de la base reguladora de les cotitzacions dels 180 dies anteriors al fet causant.
Així doncs, el SEPE abona la part que li correspondria a l’empresa i la treballadora ha d’abonar el 4,7% que s’aplicarà sobre la base de cotització.
Pots calcular la data d’accés a la jubilació i la quantia de la pensió (és una simulació i, per tant, no té caràcter vinculant) en el simulador de jubilació que la Seguretat Social posa a disposició de la ciutadania.
Si tens qualsevol dubte, sobre la teva situació laboral, pots contactar amb nosaltres a: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i et resoldrem tots els teus dubtes!
Altres articles que t'interessen:
"Era com si se m'obris un món nou, el món de la ciència, que per fi se'm permetia conèixer amb tota llibertat"
Marie Curie va ser una física i química polonesa, coneguda per ser una pionera en l’estudi de la radioactivitat.
El primer element químic que va descobrir, l’any 1898, el va anomenar poloni (Po) com a homenatge al seu país d'origen.
Va néixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia i va morir el 4 juliol 1934 a l’edat de 66 anys a França.
Marie Curie va rebre moltíssims reconeixements entre els quals, els més significatius van ser el Premi Nobel.
Així doncs, va ser reconeguda amb el Premi Nobel de Física l’any 1903 pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat, sent la primera dona a rebre’l i el Premi Nobel de Química l’any 1911 pel descobriment dels elements poloni i radi, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element.
A més, va ser la primera a emprar el terme radioactivitat.
En el camp del feminisme, a “l’efecte Curie” s’anomena al fet de reconèixer les dones per la seva genialitat com a models a seguir, però que té l’efecte contrari perquè les eleven a la categoria d’excepcional i són impossibles d’imitar per les dones en general.
És el contrari al que es coneix com “l’efecte Matilda”, terminologia encunyada per Margaret W. Rossiter una historiadora científica estatunidenca i que consisteix en la invisibilització històrica que han patit les dones en el camp de la investigació i de la ciència. Per tant, trobem una manca de referents femenins i el poc coneixement de dones en aquest camp.
Altres articles que t'interessen:
Treballar en dies festius pot ser conflictiu. Cada any s’estableix el calendari laboral de l’empresa que determina els dies festius anuals. La determinació dels dies festius no és un tema menor perquè d’això depèn establir la jornada laboral.
Els dies festius són aquells que commemoren una festivitat i són dies que no es treballa.
Els dies festius poden ser d’àmbit estatal, autonòmic o local. Així doncs, els dies festius laborables a Espanya són 14 en total, dels quals 2 seran d’àmbit local que seran establerts per les administracions públiques pertinents.
La característica principal dels dies festius és que són de caràcter retribuït i no recuperable, és a dir, que la treballadora no ha d’anar a treballar però cobra igualment.
Els dies festius estan regulats a l’article 37 de l’Estatut de les Treballadores. Els convenis col·lectius també poden establir altres dies festius en addicció als de l’Estatut.
Durant el dia festiu s’estableixen serveis mínims en determinats sectors essencials, és a dir, són obligatori (per exemple el sector de la sanitat), és a dir, que les persones que treballen en un dia festiu per assegurar els serveis mínims reben una compensació per treballar aquest dia.
També pot passar que sectors treballin de manera regular en dies festius, per exemple: hostaleria, turisme, manteniment, comerç, etc.
Primer de tot, s’ha de revisar el que contempla el conveni col·lectiu d’aplicació.
L’empresa pot escollir entre:
La norma general és que el dia festiu és per descansar llevat que per raons tècniques, organitzatives (justificades) s’hagi de treballar.
Quan el dia festiu coincideix amb el dia de descans s’haurà de pactar un altre dia de descans perquè aquests no es poden compensar en dies festius.
És a dir, si el teu dia de descans coincideix amb un dia festiu, per exemple, Divendres Sant de Setmana Santa, l’empresa ha de buscar un dia alternatiu per gaudir del dia de descans que ha coincidit amb el dia festiu.
Dependrà de la jornada laboral establerta pel conveni col·lectiu o contracte laboral.
És a dir, que si la jornada laboral s’estableix de dilluns a divendres i es treballa un diumenge, el conveni col·lectiu estableix que el diumenge no és un dia laborable i per tant, s’ha de pagar com a tal. En canvi, si en el meu sector es treballa els caps de setmana o la meva jornada laboral és de caps de setmana, el diumenge no compta com a dia festiu.
Quan s’acaba la relació laboral entre altres aspectes, hem d’estar atentes a la quitança.
A continuació t’expliquem en el que t’has de fixar!
És el document de liquidació on es reflecteixen els conceptes que queden pendents en finalitzar la relació laboral.
La quitança la cobraràs sigui quina sigui la manera de finalitzar la relació laboral. Per tant, l’empresa està obligada a entregar-la en paper a la treballadora en el moment de la finalització del contracte de treball. Fins i tot si l’empresa es declara insolvent la cobraràs, ja que els deutes de salaris (i també la quitança) que l’empresa no pagui tenen preferència per davant d’altres deutes.
En cas que l’empresa no pugui pagar-ho, el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) la pagarà, amb un màxim d’una anualitat de salari.
Abans de signar la quitança t’has de fixar que els següents conceptes siguin correctes. Així doncs, hauràs de revisar les quantitats relatives als conceptes següents:
La signatura comporta la declaració de la treballadora de la seva conformitat respecte a les quantitats que es reflecteixen al document i que no es té intenció de reclamar a l’empresa.
Es recomana que, en el cas que no s’estigui d’acord amb el que es reflecteix a la quitança, juntament amb la signatura s’escrigui “NO CONFORME”, per tal de deixar constància de la disconformitat i reclamar les quantitats correctes que quedarien pendents.
Si tens dubtes sobre la quitança, pots demanar l’ajut del teu sindicat. Has de saber que és un dret que tenim com a treballadores que pugui haver-hi la representació sindical en el moment de la signatura, si així ho desitges, i també tens dret a quedar-te amb una còpia del document.
Si tens dubtes sobre temes laborals, posa't en contacte amb nosaltres i t'assessorarem!
Altres articles que t'interessen:
El 26 d'octubre se celebra el dia de la visibilitat intersexual. Aquest dia del 1996, als Estats Units, es va produir la primera exhibició d'un grup de persones intersexuals. S'ha de continuar celebrant aquest dia, per reivindicar els drets d'aquest col·lectiu i la seva visibilització.
La intersexualitat és quan es neix amb unes característiques sexuals ambigües, ni masculines, ni femenines, sinó una barreja d'ambdues. Poden ser característiques visibles, com genitals o gònades que no corresponen a un sol sexe, o més difícils de veure, com cromosomes o nivells hormonals.
Aquest col·lectiu és tan divers que no hi ha una sola forma de ser intersexual, sinó que cada cos intersexe és diferent.
Això ens mostra la diversitat humana i la impossibilitat d'emmarcar tota la societat en només dos sexes.
No és una malaltia, ja que la major part dels intersexuals poden tenir una vida totalment satisfactòria.
No és una anomalia, sinó un patró genètic diferent de l'establert socialment com a "normal".
Es creu que hi ha molt poques persones que siguin intersexuals, que són casos aïllats. Però segons les dades de l'ONU un 1,7% de la població té aquesta condició. Una xifra semblant al nombre de pèl-rojos que hi ha al món.
Un altre mite és que aquest col·lectiu es defineix amb identitats no binàries. Però la realitat és que (igual que tota la resta de persones) es poden definir amb qualsevol identitat de gènere independentment de les seves hormones o els seus genitals.
Les persones intersexuals al llarg de la seva vida pateixen moltes problemàtiques que són causades per la forma que socialment tenim de veure-les, com:
Les persones intersexuals (igual que tot el col·lectiu LGTBIQA+) poden tenir dificultats dins del món laboral, ja que socialment coneixem ben poc sobre elles.
Els exàmens mèdics laborals solen ser un dels focus més problemàtics, sobretot si l’especialista mèdica no té formació i patologitza a la pacient.
Un altre factor a tenir en compte és la curiositat de les companyes de feina. En un context laboral, la insistència que podem tenir per preguntar sobre la vida privada d'altres companyes, pot comportar incomoditat. Això s'agreuja si la cosa per la qual es pregunta és quelcom que t'afecta psicològicament.
En aquests casos (també sovint acompanyat de discriminacions i estigmatitzacions) podria provocar l’absentisme de la persona intersexual per tal d’allunyar-se d'allò que la fa sentir incòmoda i, a conseqüència, que es produeixi el seu acomiadament.
La intersexualitat encara és un tema molt desconegut i que s'ha de visibilitzar per desestigmatitzar i despatologitzar.
Estem en un món divers i, com a tal, no s’hauria d'encapsular les persones en dos únics sexes. Així, doncs, hem de deixar enrere la dualitat dona/home per poder acceptar i normalitzar tots els cossos.
Des d'Avalot, continuarem lluitant per la normalització de totes les diversitats i per la igualtat de drets de tots els col·lectius.
Altres articles que t'interessen:
“Per aconseguir el canvi, no has de tenir por de donar el primer pas”
Rosa Parks va ser una activista afroamericana del moviment pels drets civils als Estats Units. Se la coneix mundialment per l’acció d’haver-se negat a cedir el seient a un home blanc a l’autobús desobeint les lleis de segregació racial.
Va néixer el 4 de febrer de 1913 a Alabama.
L’1 de desembre de 1955 Rosa Parks estava asseguda a l'autobús. Les lleis racistes determinaven que la part de davant estava reservada per les persones blanques i la part de darrere per a les persones negres i Parks es va asseure a la part del mig de l'autobús que podien utilitzar les persones negres si cap persona blanca volia seure.
El conductor li va ordenar que cedís el seient a un home blanc que acabava de pujar a l’autobús i s’hi va negar. Tot seguit, el conductor va avisar la policia que la va detenir i posteriorment la van empresonar acusada de desordre i va haver de pagar una multa de 14 dòlars.
En resposta a aquest fet, Martin Luther King Jr. va animar la població afroamericana a dur a terme una acció de boicot consistent en negar-se a utilitzar l’autobús a Montgomery fins que aquesta llei no es derogués i les persones negres poguessin seure a qualsevol seient com les blanques. Aquesta protesta va durar 382 dies.
A Rosa Parks se la coneix com una de les precursores pels drets civils, però no va ser l’única.
Anteriorment a Parks, altres dones afroamericanes van desafiar les lleis segregacionistes. Per exemple, Claudette Colvin va ser empresonada pel mateix fet el 2 de març de 1955, Irene Morgan (10 anys abans que Rosa Parks) o Ida B.Wells (71 anys abans).
Rosa Parks va dedicar tota la seva vida a lluitar contra el racisme. L’any 1950 es va unir al moviment pels drets civils i va treballar com a secretària a l’Associació Nacional pel Progrés de les Persones de Color a Montgomery.
Al llarg de la seva vida va rebre multitud de reconeixements per la seva lluita.
Va morir a Detroit el 24 d’octubre de 2005 a l’edat de 92 anys.
Altres articles que t'interessen:
L'Assemblea Nacional, que celebrem cada 3 anys, és el principal espai de trobada entre tota l'afiliació de l'Avalot i el seu màxim òrgan de participació i decisió. És, doncs, el nostre espai, on totes tenim la paraula.
L’Assemblea Nacional d’enguany se celebrarà el proper dissabte 26 de novembre de 2022 de 10h del matí a 14h de la tarda a la sala de Brigades Internacionals de la seu a la rambla Santa Mònica 10.
Per assistir a l’Assemblea Nacional cal ser afiliada de l'Avalot i de la UGT de Catalunya i inscriure's omplint el següent formulari:
Si teniu qualsevol dubte, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres.
Com cada 19 d’octubre se celebra el Dia mundial de la lluita contra el càncer de mama. El compromís en la lluita contra aquesta malaltia impulsada per l’OMS és encara molt important.
El càncer de mama és un tumor que apareix a les cèl·lules i glàndules dels teixits de la mama.
Tot i que els homes també el poden patir, la malaltia afecta més les dones. I és que es calcula que 1 de cada 12 dones patirà càncer de mama al llarg de la seva vida segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per aquesta raó és el tipus de càncer més comú. L’any 2020 prop de 2,3 milions de dones el van patir.
El Dia Mundial contra el càncer de mama se celebra per evidenciar la importància de realitzar-se exàmens de manera regular per detectar qualsevol símptoma. L’objectiu és de sensibilitzar i conscienciar de la necessitat de fer-se també autoexploracions i detectar en un estadi precoç la malaltia.
La prevenció i la investigació són claus per a millorar l’esperança de supervivència de les pacients. En l’última dècada, al nostre país ha passat d’un 60% a quasi el 90% de curació i reducció de les seqüeles (com per exemple, l’extirpació dels pits). Tot i això s'han registrat percentatges més alts de casos i de morts en països amb pocs recursos.
Les dones que s’enfronten a un procés de curació contra el càncer de mama, en la majoria dels casos han de sol·licitar una baixa que les impedeix treballar i que sol durar més de 365 dies.
A conseqüència d’aquest procés pot passar que es concedeixi la incapacitat permanent o també pot passar que siguin acomiadades. I és que patir un càncer de mama durant la teva vida laboral és un factor d’alt risc d’exclusió social que ve associada a la pèrdua de la feina o la dificultat de reincorporar-se al mercat de treball.
També hem de posar especial atenció en la prevenció de riscos laborals, especialment els riscos psicosocials. Aquests poden afectar de manera negativa la treballadora que es reincorpora a la feina després de la baixa pel càncer de mama. La treballadora pot veure afectat el seu estat de salut de manera negativa o ser incompatible amb les exigències derivades de la feina.
Per això, s’han d’establir mesures que facilitin la incorporació progressiva de les supervivents. Durant la reincorporació s'han de tenir en compte les seqüeles que puguin patir i adaptar les tasques a la nova situació personal sense que això suposi la pèrdua de feina amb tot el que suposa en l’àmbit econòmic, personal/familiar i emocional.
Des d’Avalot entenem que el dret al treball digne és un dret humà bàsic i universal, i com a tal els governs tenen l’obligació de garantir-lo.
Com a associació sindical juvenil que defensa dels drets humans de totes les persones entenem que cal obrir espais de reflexió i debat per avançar en la protecció de les treballadores que pateixen o patiran la malaltia. Això no es pot convertir en un factor d’exclusió social cap a les dones. Aquesta malaltia no ens ha de dificultar mantenir el nostre projecte de vida personal i laboral de manera autònoma i en condicions dignes.
Per això, des d’Avalot lluitarem perquè les treballadores supervivents de càncer de mama puguin retornar de manera efectiva al món laboral en condicions dignes i no se les aboqui a l’exclusió social.
Si necessites assessorament laboral, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t'ajudarem!
Altres articles que t'interessen:
Com a sindicat juvenil, sabem que conèixer els nostres drets és fonamental per poder defensar-los. Per això fa molt temps que treballem en una guia que sintetitzi tota la informació laboral perquè puguis consultar-la sempre que vulguis. Com a resultat d'aquest treball et presentem la nova GUIA D'AUTODEFENSA LABORAL!
Mitjançant aquesta guia volem que les treballadores, especialment les més joves, siguem conscients que podem plantar cara davant de certes pràctiques abusives i apoderar-nos col·lectivament. Volem que coneguis els teus drets!
Trobaràs un compendi dels aspectes més importants que has de conèixer per desenvolupar-te amb més garanties al món laboral. Sabem que la legislació laboral a vegades pot ser difícil d'entendre, per això, a la Guia d'autodefensa laboral trobaràs tota la informació en un llenguatge planer i entenedor perquè et serveixi com a una eina per defensar-te en el món laboral.
A més, a la Guia d'autodefensa laboral trobaràs els canvis legislatius que ha comportat la darrera reforma laboral.
Per descarregar aquesta guia omple el formulari següent i la guia t'arribarà directament al teu correu electrònic que proporcionis.
Recorda que des de l’Avalot estem a la teva disposició. Si tens dubtes i necessites assessorament laboral, et pots posar en contacte amb nosaltres escrivint un correu electrònic a bustia.avalot@catalunya.ugt.org o omplint el formulari de la Bústia Precària.
