L’any 1990, l’Organització Mundial de la Salut va deixar de considerar l’homosexualitat com a malaltia. Avui, 17 de maig de 2020, quan se celebren 30 anys després d’aquest avenç encara queda molt per lluitar.
Tot i que en els darrers anys s’ha avançat en el camí cap a la igualtat no ens podem conformar amb la situació actual.
Les agressions LGTBI-fòbiques, que són part del sistema i que són la punta de l’iceberg del sistema estructural heteronormatiu, continuen sent una xacra de la nostra societat. De fet, l’Observatori contra l’Homofòbia ja alertava a principis d’aquest any del repunt de les agressions i delictes d’odi cap al col·lectiu LGTBI.
És un fet que la LGTBI-fòbia continua ben present en el nostre dia a dia i és responsabilitat de totes encaminar-nos cap a la seva erradicació definitiva.
Per això entenem que falta sensibilització i mecanismes de control eficaços i mesures institucionals contundents i efectives davant qualsevol atac que atempti contra la igualtat.
En l’àmbit laboral, des del món sindical, sabem que la situació dista molt de ser igualitària. Ens urgeix canviar el model de relacions laborals heteronormatiu que perpetua les desigualtats i les discriminacions cap al col·lectiu LGTBI.
Sabem que a molts centres de treball encara es reprodueixen violències, agressions i discriminacions cap a treballadores LGTBI:
Tot i que valorem els avenços produïts al nostre país, encara ens queda molt camí per recórrer. Per això és important continuar fent incidència perquè tots els convenis col·lectius incorporin mesures de protecció efectives.
Així doncs, el món sindical en la nostra defensa de la classe treballadora hem lluitat i seguim lluitant per la defensa dels drets de les treballadores LGTBI.
Des d’Avalot condemnem qualsevol forma de violència LGTBI-fòbica i apostem per fer-nos responsables de les nostres respostes individuals i col·lectives. Per això entenem que és primordial formar les nostres delegades perquè sàpiguen identificar les situacions discriminatòries i tinguin les eines necessàries per a poder defensar-les.
Volem viure en una societat igualitària on tothom hi tingui cabuda!
