Tot i que el contracte fix discontinu no és un dels contractes més habituals, sí que s’utilitza, sobretot, en el tercer sector, i pot ser útil per aquelles feines repetides de forma cíclica. Anem a veure doncs, quines coses hem de conèixer d’aquest tipus de contracte i com afectes les mesures preses durant l'estat d'alarma.
En primer lloc, cal que tinguem present que quan parlem del contracte fix discontinu, estem parlant d’un contracte indefinit. Aquest, però, planteja una diferència important, les pauses que es produeixen cíclicament, com poden ser les vacances d’estiu en el cas d’un curs escolar. Durant aquest període, el contracte queda suspès fins que es reprengui de nou l’activitat.
A les treballadores, se les farà conèixer que es reprèn l’activitat a través de la crida, la regulació de la qual vindrà determinada en els convenis col·lectius. Aquesta crida, tot i que es regularà als convenis col·lectius, s’haurà de fer per escrit, ja sigui mitjançant la carta, el burofax, el correu electrònic o fins i tot el missatge de mòbil. A l’escrit, s’ha d’informar sobre quin dia s’inicia l’activitat, molts convenis col·lectius fixen un temps de preavís d’aquest reinici de l’activitat per tal que la treballadora pugui decidir si es vol reincorporar o no.
Una de les situacions en les quals es poden trobar les treballadores, és que estiguin en situació d’incapacitat temporal a l’hora de reiniciar l’activitat. En aquest cas, l’empresa les ha de cridar igualment i les haurà de donar d’alta a la seguretat social, tot i que la reincorporació al lloc de treball no s’efectuarà fins que la treballadora no disposi de l’alta mèdica.
Una altra de les situacions és que l’empresa no cridi a la treballadora per reiniciar l’activitat laboral. En aquest cas, es podrà entendre que l’empresa ha decidit extingir el contracte, fet que permetrà a la treballadora iniciar una reclamació per acomiadament. En cas que no hi hagi una justificació, aquest acomiadament serà improcedent.
En cas que sigui la treballadora qui no s’incorpora en el moment de reiniciar l’activitat, s’entendrà que aquesta persona ha fet una baixa voluntària.
Tot i que els contractes fixos discontinus poden ser molt útils per alguns sectors concrets, ja que permeten a l’empresa donar de baixa a les treballadores quan no hi ha activitat econòmica, i al mateix temps dona estabilitat i tranquil·litat a les treballadores, ja que poden comptar amb què tornaran a treballar quan és reinici l’activitat; la veritat és que trobem que moltes empreses en aquests sectors utilitzen els contractes temporals quan haurien d’utilitzar contractes fixos discontinus. Això provoca que en determinats llocs de treball imperi la temporalitat i per tant la incertesa entre les treballadores, que en realitat podrien tenir un contracte indefinit.
Anem a veure, per acabar, en quines possibles situacions es poden trobar les persones amb contractes fixos discontinus com a conseqüència de les afectacions causades per la Covid-19.
Què passa si l'empresa fa un ERTO?
En cas que l’empresa faci un ERTO vinculat a la Covid-19, les treballadores amb contracte fix discontinu tindran dret a la prestació contributiva per desocupació i a no computar el temps que es rebi la prestació d'atur a nivell contributiu.
En cas de paralització de l'activitat
Si es paralitza el treball a causa de la crisi ocasionada per la Covid-19, en un moment que hauria estat d’activitat normal per l’empresa, les treballadores tindran dret a una prestació d’atur contributiva si n’han generat el dret. Si més endavant es tornen a quedar a l’atur, podran rebre la prestació amb una ampliació de noranta dies que s’entendran com a no consumits.
I si no és possible la reincorporació?
En cas que les treballadores no es puguin incorporar a la feina quan estava previst, podem trobar dues situacions diferents. La primera, en cas d’estar cobrant prestació d’atur, es continuarà cobrant normalment. Segona, si no s’està cobrant la prestació, però es té el període necessari cotitzat, per rebre una prestació, la podrà cobrar presentant una certificació empresarial de la impossibilitat de reincorporació.
En cas que no hi hagi incorporació al lloc de treball, o bé, que aquest s’hagi vist interromput a conseqüència de la crisi sanitària i no es tingui el període cotitzat necessari per rebre la prestació o que aquest s’hagi esgotat. En aquest cas, es cobrarà fins a noranta dies de prestació contributiva i, de la mateixa manera que en el cas anterior, s’haurà de presentar la certificació empresarial de la impossibilitat de reincorporació.
Trobaràs molta més informació laboral al nostre blog i a la Guia Jove de Supervivència al Món Laboral.
