Cercar feina digna és en si una feina i encara ho és més si el mercat laboral pateix una crisi com l'actual. És per això que et donem alguns consells que has de tenir en compte!
Fes una llista de les teves prioritats: és important focalitzar el que volem per intentar acotar al màxim la nostra recerca.
1.- De què m’agradaria treballar (petits objectius)
2.- Què puc aportar a una feina? Quines competències tinc? (test de competències)
3.- Quina disponibilitat tinc, distància de la feina (disposo de cotxe o transport públic per arribar?)
Si tens dificultats o estàs perduda, et podem ajudar! A l'Avalot tenim un servei orientat a totes aquelles persones joves que es trobin en procés de recerca de feina i/o formació. Posa't en contacte!
El currículum és important per cercar feina perquè és la primera impressió que l'empresa rebrà de tu. Tingues en compte que:
Prepara una bona carta de presentació, per adjuntar amb el currículum. Informa’t quins són els valors de l’entitat, quins projectes porten i on pots encaixar. Mostra el teu interès per l’entitat!
Alimentació, educació, sanitat, farmàcia, higiene, logística, tecnologia.
Aquests són els sectors que han sortit reforçats amb la crisi sanitària:
Si són gravades caldrà respondre en un vídeo algunes preguntes que ens proposarà l'empresa i si és és una entrevista virtual en viu es durà a terme en directe per plataformes o aplicacions com Zoom, Skype etc.
Cal no oblidar preparar la pregunta «què has fet durant el confinament?», perquè serà una de les que ens faran més en les entrevistes de feina post-COVID. El que realment estan valorant són habilitats com l'adaptació al canvi o la gestió de conflictes, així que són bones respostes les que demostren que durant aquest període hem estat proactives.
Això no és degut a la crisi, però tingues present i recorda que les empreses utilitzen les aplicacions i les xarxes socials per conèixer més bé a les candidates. Cal revisar quina informació pública hi ha de nosaltres a internet.
Aposta per la teva marca personal a Internet, perquè la reclutadora veurà els articles que ha publicat, els posts que escrius, on fas like, els teus interessos, el que aportes a les xarxes... Tot compta!
No només perquè les companyies han de mantenir la seva activitat online davant possibles rebrots, sinó perquè, a més, és una demanda de les treballadores.
Com a dada, LinkedIn ha registrat des del març un 60 % més de recerques de treball remot a tot el món i, a l'Estat espanyol, les sol·licituds per accedir a aquestes vacants han augmentat un 169 %. Les candidates que tinguin experiència en teletreball estaran més ben posicionades en la recerca d'ocupació!
Sabem que és difícil perquè les joves som les principals perjudicades del mercat de treball precari, però cercar feina és una carrera de fons i és important mantenir una actitud positiva davant els inconvenients que segurament sorgiran durant el procés. L’actitud pot marcar la diferència entre trobar i no trobar feina.
Recorda que les plataformes estan molt bé per tenir una visió global de les ofertes, però sempre que surti el nom de l’empresa o entitat contacta amb ella directament! Elimina el màxim d'intermediaris possible!
El permís de paternitat per aquest 2021 té la mateixa durada per a les dues progenitores. L'1 de gener va entrar en vigor l'equiparació de permisos de maternitat i paternitat i s'allarga fins a les 16 setmanes (ara els dos són de 16 setmanes quan abans només era el de maternitat). D'aquesta manera, i per primera vegada a la història, tant les mares com les parelles, en el cas que n'hi hagi, disposaran de 16 setmanes de permís retribuït.
El permís de paternitat a Espanya era de 8 setmanes el 2019, de 12 setmanes al 2020 i de 16 setmanes al 2021.
És un subsidi que es dóna a les treballadores que suspenguin el contracte de treball o cessin en la seva activitat, durant els dies legalment establerts, amb motiu del naixement d’una filla, adopció o acolliment.
Les treballadores incloses en el règim general i en els règims especials de la Seguretat Social, qualsevol que sigui el seu gènere. La prestació per paternitat (entesa com la prestació corresponen a l'altra progenitora) és independent de la de la mare i compatible amb el gaudi compartit de la de maternitat, sempre que sigui cedit per la mare.
En una adopció, es concedeix un permís de maternitat i un de paternitat independentment del gènere de les progenitores.
6 setmanes obligatòries, a jornada completa i ininterrompudes, posteriors al part. En el cas d'adopció serà posterior a la resolució judicial o decisió administrativa.
Les 10 setmanes restants cal gaudir-les en períodes setmanals dintre de l'any següent al part, o bé a la resolució judicial o decisió administrativa en el cas d'adopció.
Sí, sempre que siguin setmanes senceres. Les sis primeres setmanes sí que s'han d'agafar de manera completa les dues progenitores. Després es pot adaptar i escollir la millor fórmula per conciliar vida professional i cures de la nounada.
En el cas de famílies amb un membre adult les setmanes de baixa seran també de 16.
La quantitat que es percep és el 100% de la base reguladora que estigui establerta per la prestació per incapacitat temporal derivada de contingències comunes.
Les persones que són autònomes tenen la quota bonificada totalment durant aquest permís. Es tracta d'una renda exempta de retenció d'IRPF.
Per tramitar-ho, necessitaràs la inscripció al Registre Civil, alta al sistema sanitari, permís de maternitat/paternitat, prestacions econòmiques, carnet de famílies nombroses o monoparentals (si s'escau) i l'alta al padró municipal.
Tot això juntament amb l'última nòmina, una fotocòpia del DNI, el llibre de família actualitzat i un rebut del compte del banc en la qual es desitja que s'ingressi el pagament.
S'ha de presentar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) més proper al domicili.
Moltes empreses no volen respectar el requisit de mantenir el lloc de feina durant sis mesos després de la reincorporació al lloc de treball després de l’ERTO, i el que fan es procedir a diferents accions que vuleren els drets de les treballadores:
Exemples d’acomiadaments disciplinaris amb poca o cap base per saltar-se la prohibició d'acomiadar de sis mesos post ERTO:
Les treballadores temporals que han estat a ERTO també estan patint acomiadaments sense que les empreses compleixin amb la salvaguarda de l'ocupació de sis mesos post ERTO. Algunes d'elles estan comptant el temps que han estat en ERTO com a temps efectiu de contracte i els estan acomiadant per una suposada finalització de contracte.
Davant de qualsevol irregularitat que l’empresa, les treballadores i qualsevol persona pot denunciar la situació davant la Inspecció de Treball. De fet, es pot denunciar a una empresa encara que no es formi part de la plantilla com a treballadora.
També et pots posar en contacte amb nosaltres i t'assessorarem. No deixis que vunerin els teus drets!
El proper 9 de gener Simone de Beauvoir faria 113 anys. Va néixer a París i és coneguda per les seves teories i obres feministes. Fem un repàs a la seva trajectòria i aportacions al feminisme.
Simone de Beauvoir ha deixat una consolidada i valuosa herència feminista, moltes de les aportacions i reivindicacions que va realitzar l'autora a l'època encara són vigents.
Simone de Beauvoir era filla d’una família burgesa amb forts costums i tradicions de moral catòlica. L’any 1929 es va graduar en Filosofia per la Universitat Sorbona de París. Va poder estar exercint com a professora fins a l’any 1943, ja que, va haver d’abandonar el càrrec forçadament a instàncies d’una família que es va queixar de les idees considerades poc apropiades amb les quals ensenyava.
Així doncs, Simone de Beauvoir va començar a dedicar-se a l’escriptura per poder transmetre la seva ideologia i quina era la seva posició davant de moltes construccions socials de l’època. Les seves obres han deixat una forta impremta a causa del seu discurs transgressor per les ideologies de l’època.
La seva obra amb més ressò és 'El segon sexe' (1949), que va ser força criticada per molts sectors de la societat, ja que realitza una crítica dels valors patriarcals impregnant a la societat de l’època. De Beauvoir reivindica una igualtat entre dones i homes davant de les Institucions i la Justícia com també el progrés intel·lectual i professional de la dona.
Juntament amb altres feministes de l’època va fundar “La Lliga pels Drets de la Dona”. L’any 1974 va assumir-ne la presidència.
Va focalitzar part de la seva lluita a l’injust desplaçament de les dones dins de l’esfera reproductiva sent les dones les principals encarregades de les tasques de la llar. Aquest desplaçament impedia i segueix impedint que les dones disposem de les mateixes oportunitats intel·lectuals i professionals, són un factor que impedeix la igualtat d’accés en el mercat de treball.
Simone de Beauvoir va fer front al paper que les dones assumien en les tasques domèstiques, reproductives i de cures, que suposaven (i encara avui suposen) un manca de llibertat.
La lluita feminista de les nostres avantpassades encara continua i així serà fins que les dones visquem amb igualtat de condicions en tots els àmbits i amb totes les dimensions com a persones.
En aquest llibre de Simone de Beauvior es fonamenta la filosofia feminista i les teories del sexe i el gènere.
El "Segon Sexe" es va publicar l’any 1949, el qual recopila tot un conjunt de crítiques a la societat patriarcal del moment i que si en fem una llegida avui dia ens fa pensar que hi ha hagut un avenç amb la situació de les dones respecte a les nostres avantpassades, però també ens farà repensar hi ha moltes altres situacions amb les quals encara hem de seguir teixint camí i sumant forces per canviar-ho. Aquesta obra marca l’inici de la seva lluita feminista.
L’obra del Segon Sexe té per peculiaritat el tractament que De Beauvoir fa de la dona. En aquesta obra relata la condició de la dona i es formula la seva frase més coneguda: “No es neix dona, s’arriba a ser-ho”
L'existencialisme planteja que les humanes tenim la capacitat de construir-nos i decidir, i és sobre aquest fonament que De Beauvoir qüestiona el concepte de "dona" i proposa que el sexe no defineix el que és ser dona. El seu argumentari gira al voltant de que el concepte de "femení" relacionat amb les dones és una construcció social.
Simone de Beauvoir és una de les primeres teòriques feministes en obrir la porta a qüestionar la relació entre el gènere i el sexe i plantejar la seva separació.
De Beauvoir també es va mostrar molt activa en la defensa del dret a l’avortament.
Juntament amb altres dones, va ser impulsora i redactora del Manifest de les 343. En aquest manifest De Beauvoir assegurava i reconeixia haver avortat.
La publicació d'aquest document en aquella època significava ser perseguides i sotmeses, i és un dels exemples més famosos de desobediència civil a França.
Durada de les noves restriccions: 10 dies.
Les festes de Nadal són un moment especialment assenyalat per a tothom però sobretot per a les persones més petites de la família, ja que esperen amb il·lusió els regals.
L'Institut de la Dona ha publicat un estudi on analitza les diferències per gèneres, els estereotips i rols de gènere i el sexisme que existeixen en els anuncis i en la publicitat en relació a les joguines dirigides al públic infantil.
La publicitat té un gran poder i impacte sobre com entenem el món. És una gran fàbrica de pensament i per tant, no és una qüestió menor. La publicitat al voltant de les joguines incideix de manera clara en l’aprenentatge i l’assimilació dels rols de gènere tradicionals i sexistes que passen de generació en generació.
Les joguines no són un tema sense importància, ja que són una part essencial de l’aprenentatge cognitiu, emocional i relacional a la infància.
Així doncs, els rols de gènere clàssics troben el seu filó en els regals de Nadal.
L'estudi assenyala que en el 28,4% dels anuncis dirigits a nenes i en el 32,6% dels dirigits a nens (4 punts més) es representa una professió.
En el cas de les nenes, el 34’1% d'elles representen una professió vinculada amb perruqueria.
En el cas dels nens, el 50% representen les professions de pilot i policia, només el 4% estan relacionats amb la perruqueria o estètica.
La publicitat també estableix cànons de bellesa impossibles: aquí hi trobem les famoses Barbies o les joguines de bellesa i maquillatge dirigides a nenes.
Un altre detall és que als nens se'ls sol representar amb major edat que a les nenes amb la finalitat de reflectir autoritat o experiència.
En la publicitat a televisió i els catàlegs de joguines, les noies continuen sent cuidadores, mares i/o princeses, en contraposició dels nois als quals reflecteixen com a guerrers i herois.
Pel que fa a la tipologia, s'observa una bretxa clara. Les joguines tecnològiques estan més dirigides als nens que a les noies i això de manera intencionada afavoreix l'exclusió de les nenes de la ciència i la tecnologia.
Tampoc és casual que les joguines que reprodueixen cures com ara cuines, neteja, etc. estiguin assignades a les nenes: aquestes professions vinculades a les cures a la vida real són les feines més feminitzades i precaritzades.
L'informe també constata que el sexisme segueix molt present en la publicitat de joguines mitjançant l'ús dels colors segons el gènere. En molts casos els productes de les diferents seccions s'ofereixen en dos formats: blau i rosa.
En les joguines on apareixen nenes s'utilitza el rosa i de fet elles apareixen vestides d'aquest color en el 14’4% del total d'anuncis. Els nens mai surten vestits de rosa i només el 4,2% d'anuncis dirigits a ells s'utilitzen colors diferents del blau, el verd i el vermell.
El discurs publicitari és un instrument creador d'estereotips. Els nens i nenes trien els seus regals en funció del que veuen en els anuncis, que com hem vist són clarament sexistes.
Aquesta diferenciació sexista recau com una llosa que costa derrocar i que queda en l’imaginari col·lectiu establint uns rols de gènere.
Cal sensibilitzar sobre la llibertat dels nens i nenes per a triar les joguines amb els quals se sentin més còmodes sense tenir condicionants com la publicitat que coartin la seva llibertat d'elecció.
Des de l'Avalot, volem que entre totes donem un toc d'atenció a les empreses de joguines perquè col·laborin en l'eliminació del sexisme.
Durant aquestes festes són moltes les persones que han continuat treballant. Per determinar el cost que tenen les hores treballades en festius, sigui per una punta excessiva de treball, per assistir a una fira o congrés o perquè el tipus de treball ho requereix, cal dirigir-se al conveni laboral o, de forma específica, a cadascun dels contractes laborals.
En quin cas m'han de pagar més si treballo en festius?
A l’hora de retribuir aquestes hores, el primer que ha de fer és veure si el seu conveni l’obliga a abonar una determinada compensació.
La norma general és que si en la distribució de les jornades de treball s’han inclòs dies festius, aquests seran remunerats com a hores normals de treball.
En el cas que es treballi en dies festius sense estar recollit en el contracte de treball o en el conveni laboral, aleshores, les hores treballades es remuneren com a extraordinàries.
Com es paguen els dies festius com a hores extraordinàries?
Si el conveni no regula aquesta qüestió:
Una opció és que s'ofereixi un descans compensatori igual al nombre d’hores treballades en festiu o en el dia de descans.
Si no compensa les hores treballades amb descans, s'haurà d’abonar l’import de les hores treballades en festiu o en el període de descans setmanal incrementades en un 75%.
Les normes indicades s’apliquen si el treball en festiu o en dia de descans és excepcional i la seva realització obeeix a raons tècniques o organitzatives.
Els festius són un dret irrenunciable de la treballadora, que no es pot substituir per una compensació econòmica.
Em poden obligar a treballar en festiu?
Hi ha jornades que es realitzen habitualment en diumenges i festius, contemplat al coneveni col.lectiu i/o als contractes com a jornada normal, sense festivitat.
A més, encara que en principi les treballadores tenen dret a fer festa durant els dies festius, existeixen raons per les quals les empreses poden demanar a les treballadores que prestin els seus serveis; pot succeir que a causa de l'augment de l'activitat de treball, es necessiti cobrir dies festius que seran tractats com hores extraordinàries.
Quan descansen les treballadores que realitzen la seva tasca en dies de festa?
En treballar en festiu, la llei estableix un descans entre setmana. La Directiva 93/401 assenyala que les treballadores gaudiran d’un descans mínim setmanal ininterromput de 24 hores, que no absorbeix, no obstant això, el període de descans diari, la qual cosa significa que aquest se li ha d’afegir. La treballadora, per tant, té dret a un descans de 35 hores ininterrompudes per cada període de set dies.
L'Estatut dels Treballadors reconeix el dret de la treballadora a les “festes laborals”, que són 14 dies a l’any en els quals la treballadora cobra el seu sou, però no ha d’anar a treballar ni recuperar-los un altre dia.
Encara que les treballadores tenen dret a 14 dies festius retribuïts a l’any, per raons tècniques o organitzatives, l’empresa pot demanar que treballin en dies festius. En aquests casos, l’empresa haurà de compensar a les treballadores com s'ha explicat en els apartats anteriors.
Si alguna cosa ha quedat clara aquest any, és que la sanitat pública és indiscutible. Ha quedat en evidència que la privatització de la sanitat marca una major desigualtat i exclusió, i que és la sanitat pública la que ens salva a totes en els moments complicats.
El 2020 ha deixat en evidència la importància de les feines i sectors que cada vegada pateixen més precarització: sanitàries, educació, neteja, transport, subministrament d'aliments, etc. Més que mai cal defensar la classe treballadora i els nostres drets.
No es pot ajornar més. És urgent recuperar els drets de les treballadores per tal d'establir les condicions necessàries perquè l'ocupació sigui de qualitat, amb salaris i condicions dignes i en igualtat. Per assolir això és imprescindible derogar les reformes laborals, per tal de tornar a la situació anterior i començar un procés de negociació per aconseguir una recuperació de qualitat per a totes les persones, la societat i l'economia amb mesures que creïn ocupació de qualitat.
Les joves hem estat presents en els sectors més precaritzats i propers a les transmissions de la COVID-19, i som les grans perjudicades a nivell laboral de la crisi econòmica. Som el col·lectiu amb més dificultats socioeconòmiques i la primera generació que té unes expectatives de futur pitjor que les que tenien les nostres mares i pares a la nostra edat.
Des de l'Avalot exigim polítiques públiques dirigides a dotar de més qualitat i millors condicions en l'apartat laboral i més facilitats per a emancipar-nos.
Les becàries som utilitzades com a mà d'obra precària i el nostre treball serveix perquè les empreses puguin reduir els costos en les contractacions de treballadores. Malgrat desenvolupar feina estructural dins de les empreses, no tenim contracte laboral ni estem emparades pels drets laborals. Aquesta situació ens sumeix en situacions injustes, precàries i d'explotació laboral.
Seguirem lluitant per eliminar la figura de les becàries, que respon a la lògica capitalista del mercat actual.
Exigim a les patronals que signin el preacord per regular les condicions de les becàries!
Aquest any ha evidenciat més que mai la injustícia que suposa la bretxa salarial, ja que s'ha visibilitzat que els sectors més feminitzats han estat en primera línia de foc durant la pandèmia mentre patien salaris baixos i condicions precàries.
Per acabar amb la bretxa salarial és necessari, entre altres, trencar amb els rols de gènere, donar més valorar als sectors feminitzats i millorar les condicions, incorporar dins dels convenis col·lectius les mesures dels plans d'igualtat i reforçar la inspecció de treball, per controlar que les empreses apliquin la legislació vigent.
Tot i que en els darrers anys s'ha avançat en el camí cap a la igualtat, encara queda molt per fer i no ens podem conformar amb la situació actual. Des de l'Avalot estem compromeses a seguir treballant per erradicar qualsevol mena de discriminació als centres de treball i contribuint a l'assoliment d'ambients laborals més justos i diversos.
Cal canviar el model de relacions laborals heteronormatiu que perpetua les desigualtats i discriminacions cap al col·lectiu LGTBI.
Cal implementar accions concretes per protegir el planeta de manera urgent. No podem esperar més senyals, ja hi ha vinculació més que provades científicament entre la destrucció d'entorns naturals i l'aparició de noves malalties. És necessari recuperar ecosistemes i protegir-los, aquest planeta i tampoc els animals que l'habiten són propietat de l'espècie humana i del nostre egoisme.
El balanç sobre la situació de les dones al mercat de treball és preocupant. Tot i que la presència femenina en l’àmbit productiu ha augmentat al llarg dels darrers anys, les desigualtats respecte als homes no desapareixen sinó que persisteixen en forma de segregació laboral, temporalitat, parcialitat i bretxa salarial.
La Covid-19 amplia la bretxa salarial de les dones al mercat de treball. Un dels motius principals és l’impacte que ha tingut la pandèmia a sectors altament feminitzats, com són el turisme, l'hosteleria, feines de la llar i sector sanitari on es concentra més del 50% de la contractació en dones.
Els homes presenten una evolució més favorable en el mercat de treball. L’ocupació masculina creix amb més intensitat que la femenina (+3,8% davant del +2,1%), així com el nombre d’hores treballades per la població ocupada (+19,8% en homes enfront del +11,5% de les dones).
Entre les dones l’increment d’ocupació és majoritàriament a temps parcial (el 88% de l’increment d’ocupació femenina).
L’afectació de les mesures restrictives per fer front a la pandèmia de la COVID-19 estan tenint un abast diferent per sectors d’activitat. L’impacte d’aquestes mesures afecta més a les dones, donades les diferents distribucions d’ambdós sexes en l’estructura ocupacional (fruit de l’anomenada segregació horitzontal).
L'impacte dels ERTO és més alt entre les dones durant tots els mesos de la pandèmia. Les últimes dades del setembre confirmen la tendència, tot i que les diferències són actualment menys accentuades.
L'atur és més alt entre les dones que entre els homes. A més, respecte de les característiques de l’atur registrat, les dones tenim més presència en l’atur de llarga durada que els homes (43,5% i 33,4%, respectivament).
