En el Dia Internacional de la Joventut, volem denunciar que les joves hem estat de nou les grans oblidades en aquesta crisi.
Durant la pandèmia hem estat presents en els sectors més precaritzats i també en contacte amb el públic i les possibles transmissions de la COVID19. A causa de la precarietat laboral i el preu de l'habitatge, el jovent som també les persones que més ens veiem obligades a compartir llar amb altres joves, la qual cosa fa que la nostra situació residencial sigui més precària i ens exposi més al virus.
Però ningú no ha pensat en nosaltres ni s'ha preocupat de la nostra situació: ni abans, ni durant ni després de l'estat d'alarma. Som les grans oblidades en una crisi que està precaritzant encara més les nostres vides.
La situació precària del jovent no és nova. Abans de la pandèmia ja triplicàvem el nombre de contractes temporals respecte a la resta de la població i patíem unes taxes de parcialitat i sobrequalificació que ens impedien l'emancipació.
A conseqüència de la pandèmia ens trobem que a més som el col·lectiu amb més risc de patir pobresa i exclusió social. Representem el 20,38% del total de l'atur: l'atur juvenil s'ha incrementat en 13.000 joves respecte al trimestre anterior i en 19.500 joves respecte a l'any anterior. Sense comptar els ERTO!
Però, tot i això, quan se'n recorden de nosaltres és per acusar-nos i criminalitzar-nos.
Des que va finalitzar l'estat d'alarma i el confinament total, han trobat en nosaltres un objectiu fàcil, però volem reivindicar que com a col·lectiu no estem fent res que no estigui permès.
El jovent estem patint l'estigmatització per part de la societat i de l'ús que fan els mitjans de nosaltres, magnificant constantment els casos de transmissió entre joves mentre les expertes assenyalen que la majoria de rebrots es donen en espais laborals.
Per què en comptes de a nosaltres no responsabilitzem a les condicions laborals o d'habitatge que patim les joves de classe treballadora i que són també un focus de contagi?
No és la primera vegada que se'ns acusa d'irresponsables, quan en molts casos som les joves les que ens hem solidaritzat i engegat iniciatives i projectes per pal·liar en la societat i l'entorn els efectes de la pandèmia.
És evident que tothom ha d'extremar precaucions, també nosaltres, però si exigeixen responsabilitats al jovent i no a la resta de la societat, el que aconsegueixen és estigmatitzar-nos i criminalitzar-nos.
Les joves estem fartes de sentir a dir que som la "generació perduda" o que se'ns anomeni "ni-nis", com si majoritàriament no treballar ni estudiar fos una elecció i no una impossibilitat. Estem fartes que només se'n recordin de nosaltres per parlar de fracàs o de violència.
Som nosaltres les que més patim i patirem les conseqüències de la crisi derivada de la COVID19 al mateix temps que encara arrosseguem les conseqüències de la crisi del 2008.
Des de l'Avalot lamentem i denunciem l'estigmatització que s'està fent del jovent i demanem que deixeu de responsabilitzar-nos i comenceu a preocupar-vos més per nosaltres i la nostra situació precària.
Volem que ens poseu al centre de les polítiques, no al centre de la diana!
Cal que defensem l'emancipació social, la dignitat laboral i l'apoderament juvenil, que són eines imprescindibles per fer-nos protagonistes de les nostres vides.
