Cada 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental per sensibilitzar la societat i lluitar contra els estereotips i estigmes existents encara avui en dia i reivindicar una atenció pública i de qualitat.
La precarietat laboral i social ens dificulta assolir el nostre benestar. De manera general, les joves patim el poc reconeixement de la feina i el patiment que provoca la inestabilitat dels contractes i salarial, la manca de suport de prestacions d'atur són riscos psicosocials que ens provoquen una afectació negativa en la nostra salut mental.
Segons l’OMS, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, de les quals el 75% comencen abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys la situació s'ha agreujat més que mai i ha augmentant en un 75% els casos de depressió i d'ansietat entre les persones adolescents.
Les circumstàncies com no arribar a final de mes, no poder-se emancipar, no poder pagar el lloguer, no trobar feina digna, tenir-ne una amb condicions molt precàries són l’escenari perfecte perquè moltes joves visquin el present i el futur amb inseguretat i una gran angoixa.
L’augment de trastorns de salut mental que han afectat especialment les joves es relacionen directament amb les condicions estructurals del sistema capitalista i que hem de revertir.
A Catalunya, pel que fa a la mort per suïcidi segons l’INE durant l’any 2020 va ser la primera causa externa de mort del jovent, suposant un 30,53% d’aquestes defuncions.
Per evitar-ho, la prevenció del suïcidi és clau i per això cal reforçar l’atenció en la sanitat pública des d’una perspectiva comunitària.
L’accés a l’habitatge és un veritable malson per a moltes persones.
La majoria de les joves de Catalunya vivim de lloguer i tenim molts problemes per accedir-hi perquè hem de destinar una gran part del nostre sou a pagar les despeses del lloguer.
Des de la crisi del 2008 i després de dècades d’especulació, l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania, especialment de les joves.
Els salaris congelats i la inflació actual provoca que el poder adquisitiu de les treballadores cada vegada sigui menor i això impossibilita arribar a cobrir les despeses.
No surten els comptes!: El Salari Mínim Interprofessional (SMI) se situa l’any 2023 en 1.080 euros bruts anuals i el preu mitjà dels contractes de lloguer signats a Barcelona era de 980 euros mensuals (durant els 6 primers mesos de 2022).
Des d’Avalot entenem que el sistema capitalista actual provoca situacions de precarietat laboral, social, material i de salut. Cal, doncs, un canvi de model productiu que respecti el benestar de les persones, sigui compatible amb la conciliació personal i familiar i sigui respectuós amb el medi ambient.
És imprescindible incorporar els riscos psicosocials en els processos d’avaluació i prevenció dels riscos laborals en totes les empreses i organitzacions.
D’ençà de la pandèmia de la COVID-19, s’ha vist com la salut mental és un aspecte fonamental en la salut de les persones i que també té una especial incidència en l’àmbit laboral.
Si necessites assessorament laboral, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t'ajudarem!
Altres articles que t’Interessen:
Després d’haver gaudit d’una excedència per la cura de criatures l’empresa ha d’assegurar-te la feina i no pot denegar-te la reincorporació. A continuació, t’expliquem els teus drets!
Està regulada a l’article 46.3 de l’Estatut de les Treballadores.
S’estableix que les treballadores tenen dret a gaudir un període d’excedència de durada no superior a 3 anys per tenir cura de cada criatura, tant si ho és per naturalesa com per adopció, o en els supòsits de guarda amb fins d’adopció o acolliment permanent, a comptar de la data de naixement o, si s’escau, de la resolució judicial o administrativa.
La reincorporació a la feina s’ha de comunicar a l’empresa per escrit respectant el preavís que marqui el conveni col·lectiu (en defecte de termini, amb 15 dies d’antelació és suficient).
No. El Tribunal Suprem ha establert que les empreses no poden denegar la reincorporació després d'una excedència per cura de filles.
Tampoc. Aquest argument era el que les empreses feien servir per a denegar la reincorporació de les treballadores (sobretot dones) a la feina després d’una excedència per cura de criatures. En qualsevol cas, l’empresa ha d’assegurar la reserva de lloc de feina durant 3 anys encara que no tingui vacants.
Sí, l’excedència voluntària per cura de filles sí que computa a efectes d’antiguitat.
Altres articles que t'interresen:
Cada 28 de setembre se celebra el Dia mundial de l’accés a l’avortament legal i segur per defensar el dret a l’avortament, exigir la seva despenalització i evitar que milions de persones al món continuïn morint per practicar-se avortaments insegurs.
Sí. A Catalunya i l’Estat espanyol l’avortament és legal dençà que es va despenalitzar l‘any 1985. La llei actual és la LO 1/2023 que modifica la llei anterior del 2010.
Encara, però, hi ha països que el penalitzen. Com per exemple, a la nostra veïna Andorra es penalitza l’avortament en qualsevol circumstància (inclosos els casos de violació, de malformació del fetus i de risc per a la salut de la gestant). Així doncs, les gestants andorranes que volen avortar, han de desplaçar-se a Catalunya o a França.
L’OMS calcula que cada any es produeixen 25 milions d'avortaments insegurs.
El dret a l‘avortament reconeix el dret de les dones i persones gestants a interrompre voluntàriament i sense cap mena de justificació l’embaràs en condicions segures i que no posin en perill la seva vida ni salut física ni mental en el termini de les 14 setmanes de gestació.
La llei actual ha eliminat el període de reflexió de 3 dies i la informació obligatòria que s’havia de repartir. Ara, aquesta informació sobre les prestacions associades a la maternitat serà de caràcter optatiu a petició de la persona que decideix avortar.
Si vols avortar a Catalunya, t’has d’adreçar a un ASSIR o al CJAS sense necessitat d’anar prèviament al teu CAP ni demanar cita prèvia.
La LO 1/2023 va suposar una modificació per a garantir el dret a l’avortament per a les menors d’edat. Així doncs, actualment estableix:
A Catalunya no es garanteix el dret a la salut i a la salut sexual i reproductiva a totes les persones, ja que se sustenta en l’obtenció del padró i, per tant, exclou totalment o parcialment les persones que es troben en situació administrativa irregular.
És a dir, que moltes gestants en aquesta situació no poden avortar a la sanitat pública i se l’hauran de costejar a la privada (ronden els 300-400 euros) amb el que això suposa (en cas de no poder-se’l pagar es recorrerà als avortaments clandestins que són un risc per la salut de la dona, maternitat forçosa, etc.).
Entitats socials com la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), exigeixen "que l'avortament sigui universal per llei, sense haver d'acreditar padró, ni arrelament, ni risc d'exclusió social”.
Tot i la prohibició expressa d’assetjament a les gestants que decideixen avortar incloent al Codi Penal una nova subcategoria de coaccions que castiga “La persona que per obstaculitzar l'exercici del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs assetgi una dona mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que en menystinguin la llibertat” ens trobem que aquestes pràctiques delictives encara succeeixen.
No podem permetre que continuï l’assetjament per part de grups antiavortistes a les gestants (sobretot dones cis) i la coacció en l’exercici del dret a l’avortament segur, gratuït i en garanties de grups que se situen a la porta dels centres mèdics on es realitzen els avortaments.
Des de l’Avalot exigim que el dret a l’avortament estigui garantit al 100% i practicat íntegrament als centres mèdics del Sistema Públic de Salut. S'ha d’eliminar la dependència dels concerts amb la sanitat privada, ja que això només fa que eternitzar la privatització de la salut.
Cal també, perseguir d’ofici l’assetjament que es continua produint i que constitueix una vulneració dels drets sexuals i reproductius.
Exigim el caràcter universal de la sanitat pública perquè el dret a l’avortament esdevingui garantit per a totes les dones i persones gestants de Catalunya i assumit per la sanitat pública amb independència de la situació administrativa concreta.
En determinats casos, podem establir una relació laboral de caràcter especial. A continuació t’expliquem tots els detalls!
Són aquelles relacions laborals per compte d’altri que per la seva naturalesa i característiques requereixen una regulació específica.
Estan regulades per l’article 2 de l’Estatut de les Treballadores i per la normativa específica per cada tipus tenint en compte les seves pròpies particularitats.
Les relacions laborals de caràcter especial són les següents:
En aquests supòsits s’aplica la normativa específica per cada cas.
En tots els tipus de relacions laborals de caràcter especial s’haurà de respectar en qualsevol cas, els drets bàsics reconeguts per la Constitució espanyola.
Altres articles que t’interessen:
El Govern espanyol ha modificat un aspecte important: el relatiu a la cotització de les becàries a la Seguretat Social. A continuació t’expliquem tots els detalls!
La reforma de la cotització de les becàries està regulada al Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, de mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions.
La reforma afecta les becàries que realitzin pràctiques formatives incloses en programes de formació o pràctiques acadèmiques externes en entitats, empreses o institucions.
Les becàries hauran de ser donades d’alta com a treballadores per compte d’altri al Règim General de la Seguretat Social.
S’ha de tenir en compte que les pràctiques, però, no cotitzen pel Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) i tenen una reducció del 95% en la quota de contingències comunes.
Per a les pràctiques remunerades: les obligacions en matèria d'alta i cotització les ha d'assumir l'entitat o l'organisme que financi el programa de formació.
Per a les pràctiques no remunerades: les obligacions les ha d'assumir l'empresa o entitat en la qual es desenvolupin, tret que s'acordi que es traslladin al centre de formació responsable de l'oferta formativa.
El termini per comunicar les altes i baixes serà de 10 dies naturals des de l'inici o la finalització de les pràctiques.
Les becàries gaudiran de la protecció que regula el Règim General, però no està inclosa la protecció per desocupació ni la cobertura del Fons de Garantia Salarial ni la de formació professional.
Pel cas de les pràctiques no remunerades tampoc es tindrà la protecció per la prestació d'incapacitat temporal derivada de contingències comunes.
Pel que fa a les prestacions, cada dia de pràctiques formatives no remunerades ha de ser considerat com 1,61 dies cotitzats, però no podrà sobrepassar, en cap cas, els dies del mes corresponent. Les fraccions de dia que puguin resultar del coeficient anterior s'han de computar com un dia complet.
La reforma entrarà en vigor l’1 de gener de 2024.
Mentre estàs cobrant la prestació d’atur, pots voler compaginar-ho amb una feina a temps parcial. A continuació, t’expliquem quins són els requisits, totes les opcions que tens, quina quantia cobrarem i com ho hem de sol·licitar.
Sí. Tens dues opcions en cas que estiguis cobrant la prestació d’atur i vulguis treballar a temps parcial:
Les treballadores amb contracte fix discontinu a temps parcial no tenen l’opció de compatibilitzar la prestació quan es produeix l'inici de la campana.
Si decideixes compaginar la prestació d’atur amb una feina a temps parcial, el temps de la prestació no es redueix.
Però, cobraràs durant un temps una quantia inferior mentre duri el contracte a temps parcial. En aquest cas, si el contracte és temporal, abans de decidir fer aquesta opció, valora si et compensa més, aturar la prestació i tornar a cobrar-la un cop finalitzi el contracte laboral.
En el cas que estiguis cobrant la prestació d’atur i es produeix una situació que pugui causar la suspensió o l’extinció de la prestació d’atur (per exemple treball a temps parcial) i no ho comuniques al SEPE i continues percebent la prestació de manera indeguda, es considerarà com una infracció greu que comportarà l’extinció de la prestació.
La comunicació s’ha de fer en el termini dels 15 dies següents a l’inici de la col·locació per mitjà de l'imprès anomenat "Sol·licitud simplificada de prestacions", marcant la casella “Compatibilitat amb el treball a temps parcial”.
També, si es produeixen variacions de la jornada durant el temps que es compatibilitza la prestació amb el contracte a temps parcial, ho has de comunicar al SEPE perquè es facin les modificacions necessàries en el percentatge de la prestació a percebre.
Tens dues opcions:
Per tant, si el contracte dura més d’1 any, tens un dret d’opció. Podràs escollir entre dues prestacions d’atur: la primera que s’havia suspès o la nova que has generat.
Aquest dret d’opció només es genera quan hagis cotitzat almenys 12 mesos de manera continuada i ininterrompuda per compte d’altri i durant aquest temps no hagis percebut la prestació d’atur anterior.
Si decideixes triar la prestació anterior, les cotitzacions que van donar lloc a la nova prestació que no ha triat, no podran tenir-se en compte per aprovar una prestació posterior.
Un cop finalitzat el contracte a temps parcial o en cas d’acomiadament d’un contracte que ha durat almenys 360 dies la prestació s’ha extingit.
Però en quedar novament en situació legal de desocupació, si s'aprova una nova prestació, sense haver esgotat l'anterior, tens 10 dies per decidir i comunicar per escrit al SEPE la teva decisió des que s'aprova la nova prestació.
Altres articles que t’interessen:
La nova normativa modifica el sistema d'incentius i bonificacions a la contractació laboral actuals i del contracte de substitució. A continuació t’expliquem totes les novetats!
La normativa estableix nous requisits i exclusions per optar a la bonificació per a la substitució de persones treballadores en situació de cura de menor.
Així doncs els requisits són els següents:
En aquests supòsits, la durada de les bonificacions en la cotització coincidirà amb el període en el qual se superposin el contracte de substitució i la respectiva prestació o, en el seu cas, situació d'incapacitat temporal i serà de 366 euros mensuals per la persona substituida y substituta.
Fins ara, les bonificacions tant de la persona substituïda com de la persona substituta eren del 100% de la quota corresponent a les contingències comunes.
Podran beneficiar-se dels incentius:
Queden excloses:
Per a poder ser beneficiari dels incentius, es requerirà:
A partir de l’1 de setembre de 2023 entraran en vigor les noves bonificacions en les quotes de la Seguretat Social.
Durant les teves vacances pots decidir fer baixa voluntària i deixar la feina. A continuació t’expliquem tot el que has de tenir en compte!
La baixa voluntària és una manera de finalitzar la relació laboral. Es produeix quan la treballadora de manera unilateral decideix rescindir el contracte laboral.
Està regulada a l’article 49.1.d) de l’Estatut de les Treballadores i als convenis col·lectius (que hauries de consultar en qualsevol cas).
Si durant els dies de vacances, decideixes no tornar a la feina, bé perquè has trobat una altra feina o bé per altres motius, has de tenir present que has de respectar el preavís que indiqui el conveni col·lectiu (o si no n’hi ha, 15 dies com marca l’article) indicant l'últim dia que prestaràs serveis a l'empresa, però en cap cas has d'explicar els motius.
Per fer la baixa voluntària hauràs d’enviar per escrit la comunicació de la baixa voluntària a l’empresa. Si no pots entregar físicament la carta de dimissió, el millor és enviar un burofax perquè quedi constància de la recepció.
La comunicació per Whatsapp o per correu electrònic són mitjans que poden donar problemes a l’hora d’acreditar-ne la recepció. L’empresa podria al·legar que no has complert amb el termini de preavís i descomptar-ho de la quitança (a raó d’1 dia de salari per cada dia que no respectat).
Els dies de vacances compten en els dies de preavís, perquè tot i que no estiguis treballant estàs gaudint del dret al descans i el contracte segueix en vigor.
Si tens dubtes sobre temes laborals, posa’t en contacte amb nosaltres fent un correu a bustia.avalot@catalunya.ugt.org o omplint el formulari de la Bústia Precària i t'assessorarem!
Aquest dia serveix per a visibilitzar la situació de les joves de tot el món, les dificultats que com a col·lectiu patim i els reptes que s’han d'assolir per generar canvis i millores reals.
Des de l’any 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 12 d’agost com el Dia Internacional de la Joventut.
Les joves som encara les més perjudicades en termes d’ocupació. Patim un atur estructural superior al de la resta de la població que ens impossibilita la realització i el manteniment del nostre projecte de vida en condicions materials dignes.
Segons l’informe de l’Observatori Català de la Joventut, en el 2n trimestre de 2023 la taxa d’atur entre el col·lectiu de 16 a 29 anys se situa en el 14,5%, respecte del 7,1% de les persones de més de 30 anys. És a dir, la meitat que la juvenil.
La darrera reforma laboral ha afavorit la contractació indefinida, sobretot el jovent, però encara queda molt camí per recórrer. L’eliminació del contracte d’obra i servei que s’utilitzava per a precaritzar i contractar en frau de llei el jovent ha significat un avenç significatiu. Tot i això, hem de continuar vigilant que les empreses no facin servir el contracte fix-discontinu per a saltar-se la llei.
Tot i el descens de la temporalitat de la contractació juvenil fruit de la reforma laboral aquesta no afecta igual dones i homes, sent les dones les més perjudicades per la temporalitat.
Així doncs, la taxa de temporalitat dels joves homes de 16 a 29 anys és del 28%, mentre que la de les dones joves de 16 a 29 anys puja fins al 36,4%.
En un escenari d’inflació generalitzada les treballadores no podem perdre poder adquisitiu. Els preus apugen, però els salaris no. Per això, entre altres mesures, l’SMI s’ha de continuar revaloritzant en consonància amb el preu de la vida.
La salut mental és una de les principals preocupacions de les joves. De fet, les joves som un dels col·lectius més sensibles en l’àmbit de la salut mental.
De fet, segons l’OMS, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, de les quals el 75% comencen abans dels 18 anys.
En els darrers 25 anys la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre les adolescents i el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort no natural entre les persones joves.
La precarietat incideix de forma clara en la salut mental de les joves. No saber si s’arribarà a final de mes provoca una situació d’angoixa que es pot traduir en problemes de salut mental.
A més, la manca d’atenció i de professionals de la salut mental en la sanitat pública provoca que l’accés a tractament o teràpia psicològica sigui un privilegi per qui s’ho pot pagar.
En el segon trimestre de 2023, la taxa d’emancipació juvenil es manté estable a nivells baixos i se situa al 21%.
La majoria del jovent de Catalunya vivim de lloguer i tenim molts problemes per accedir-hi perquè hem de destinar una gran part del nostre sou a pagar les despeses del lloguer. A més, les joves amb discapacitat, les racialitzades i migrades, les LGTBIQA+ reben molta més discriminació en l’accés i manteniment de l’habitatge.
Els ajuts per al lloguer no són la solució al problema de l’habitatge que és estructural. Cal fer una aposta clara per revertir el model actual que s’ha vist que només serveix per enriquir els de sempre i precaritzar la classe treballadora.
El veritable escull és la manca d’habitatge públic i lloguer social, una conseqüència de la política d’habitatge que s‘ha fet històricament i que s’ha centrat en la propietat i promotors privats que han provocat l’especulació de l’habitatge, alhora que existeixen pisos buits que no compleixen amb la seva funció social reconeguda legalment i contribueixen a l’especulació.
També, el sector del turisme contribueix a l’expulsió de les veïnes dels barris, provocant la gentrificació del nostre país i una situació insostenible pel medi ambient i per a les persones.
L’habitatge és un dret que no pot estar en mans dels especuladors, bancs i fons voltors.
Des de l'Avalot cada dia lluitem per esdevenir l'eina per a la consecució dels nostres drets que millorin les condicions de vida materials de la classe treballadora per tenir una vida i una feina dignes i l’erradicació de l’adultcentrisme de la societat.
Cal continuar evidenciant, reivindicant i lluitant per revertir la situació actual de precarietat, violència i discriminació que patim les joves i per aconseguir-ho és necessari que es destinin recursos als serveis públics i fer polítiques d'esquerres pensant en les joves treballadores.
