La lluita contra la precarietat laboral i la creació d'ocupació en condicions dignes, estable i de qualitat és de màxima prioritat per a l'Avalot. És per això que, des de l'any 2010 quan es van produir les primeres reformes laborals, no hem parat de reivindicar unes millors condicions laborals per a les joves de Catalunya. Per aquest motiu hem creat aquest informe el qual compara les reformes del 2010, 2012 i 2021. Gràcies a aquesta comparativa es pot veure l'evolució de les condicions laborals durant aquests anys.
En l'informe podreu trobar una comparativa entre els efectes de les reformes laborals de 2010 i 2012 (amb una estratègia de precarització al darrere), i l'última reforma de 2021, negociada entre els agents socials a la 'mesa de diálogo social'. En aquesta última reforma els sindicats hem pogut defensar els interessos de la classe treballadora, posant-los al centre de les polítiques laborals. Tendència que va començar amb tots els canvis produïts en l'àmbit de les relacions laborals durant la pandèmia.
La manca d'estabilitat i la precarietat laboral condicionen la nostra vida; quan encara no ens havíem recuperat de la crisi econòmica de 2008 provocada pel sector financer, hem de tornar a fer front a una nova crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta crisi que ha posat en evidència la fragilitat del model productiu de Catalunya.
Paral·lelament a aquestes crisis, s'han aprovat tres reformes laborals a l'Estat espanyol. Aquestes han tingut l'objectiu, a priori, de pal·liar els efectes negatius que aquestes crisis poguessin tenir sobre les persones. És obvi que les diferents estratègies portades a terme pels governs de l'Estat espanyol, han tingut resultats molt diferents els quals analitzem a l'informe.
És sabut que les reformes de 2010 i 2012 van comportar una precarització del mercat laboral i dels drets de les persones treballadores. En canvi, la reforma laboral del 2021 ha suposat un canvi en les relacions laborals i en la millora de les condicions de les treballadores.
Respecte de l’ocupació, la darrera reforma laboral ha retornat l’ocupació a nivells semblants d’ocupació juvenil previs a les crisis econòmiques.
Respecte a l’atur, el primer trimestre de 2021 hi van haver 164.600 joves a l’atur, és a dir, 34.900 joves menys que l’any anterior.
L’emancipació juvenil continua sent un problema per a les joves. De fet, en els últims 12 anys, la taxa d’emancipació juvenil ha disminuït en més de 10 punts.
La temporalitat s’ha reduït per la reforma laboral 2021 i actualment 6 de cada 10 nous contractes són temporals quan abans n’eren 8 de cada 10. Tot i aquest efecte positiu, les joves continuem patint més temporalitat que la població general.
Sabem que en el sistema capitalista les crisis són cícliques, però les mesures polítiques que es promulguen són clau per revertir o augmentar els efectes negatius per a les treballadores i la societat en general.
Després de diverses reformes laborals regressives i de retallades de drets, aquesta última reforma, fruit de les negociacions entre els agents socials, ha recuperat drets per a combatre la precarietat laboral i reduir la temporalitat. Cosa que ha suposat un punt de partida per la recuperació de tots aquells drets perduts i l'adquisició de nous.
Arran de l'última crisi (COVID-19) s'ha comprovat que les polítiques socials durant les crisis econòmiques són un mecanisme capaç de protegir l'ocupació i les treballadores (com és el cas de l'ERTO).
És evident que queda molt camí per recórrer per aconseguir posar fi a la precarietat laboral estructural del model de treball actual, el qual afecta especialment les joves de Catalunya.
Des de l'Avalot continuarem reivindicant els drets de les joves per aconseguir acabar amb l'adulcentrisme que impera a la nostra societat.
Combatre els efectes que la calor provoca mentre treballem, sobretot durant l’estiu és essencial per a poder treballar amb seguretat. Per tant, les treballadores que realitzen treballs físics o a l’aire lliure són les que han de reforçar les precaucions.
Treballar amb calor pot comportar problemes de salut. Els més freqüents són:
Hidratació adequada:
Menjar lleuger:
Protegeix-te del sol i de l’exposició a la radiació ultraviolada del sol:
L’empresa, en compliment de la prevenció de riscos laborals, té l’obligació de combatre els efectes negatius que pot provocar la calor a les seves treballadores.
Per això, ha d’adoptar les mesures adients en funció de les característiques de les tasques, del centre de treball, etc.
Altres articles que t'interessen:
LESIONS MÉS COMUNES AL TREBALL
L'habitatge és un dret fonamental ,però sempre ha sigut un bé capitalista amb el qual especular. Cada cop ens és més difícil poder accedir a un habitatge digne amb un preu equitatiu. L'habitatge cooperatiu ens proporciona un habitatge digne a un preu més baix que el preu de mercat i amb un model de convivència comunitari.
L'habitatge cooperatiu en cessió d'ús és una alternativa al lloguer o compra d'habitatge, però més just i accessible.
Es basa en la tinença d'una propietat per part de la cooperativa (normalment un espai en desús cedit per part d'un ajuntament) i la cessió d'aquesta a les usuàries. Aquestes a canvi paguen el dret d'ús inferior al preu de mercat dels habitatges actuals. Les sòcies tenen dret a ús i, per tant, a gaudir de l'habitatge durant un temps indefinit. D'aquesta forma poden crear un projecte de vida estable i crear vincles amb el territori.
Aquestes cooperatives es basen en la democràcia i la participació de totes les persones residents.
Cada projecte estableix unes quotes a pagar diferents. Depenent del cost del manteniment de l'habitatge.
El dret a ús s'adquireix amb un pagament inicial i després el pagament d'unes quotes mensuals estables. Aquestes quotes són pel manteniment i funcionament del projecte i no depenen del mercat immobiliari. De manera que s'evita que s'especuli amb aquests béns materials.
Dins dels habitatges cooperatius existeix també un model d'habitatge centrat en la vellesa. Aquest model d'habitatge cooperatiu inclou espais d'ús privat on viu cada unitat de convivència i espais compartits.
És una forma alternativa de viure la vellesa de forma activa, on les cures i el funcionament comunitari és compartit.
Aquest model d'habitatge ens donen el millor de la compra (l'estabilitat) i els avantatges del lloguer (la mobilitat), ja que ets tu la que decideixes el temps que vols ser beneficiària del dret a ús. A part d'això, hi ha més avantatges en el model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús com:
El que proposen aquests projectes d'habitatge cooperatiu per cessió d'ús és:
Per això, és necessari crear altres models d'habitatge on es redueixi l'individualisme cap on tendim socialment i creem models solidaris i comunitaris on les persones es puguin ajudar entre elles creant comunitats més fortes i cohesionades.
Acabem amb l'individualisme cap on ens porta el capitalisme!
Altres articles que t'interessen:
Emancipació juvenil i habitatge
El dia 28 de juny se celebra el Dia internacional de l'orgull LGTBI.
Des de l'Avalot, amb motiu del Pride 2022, volem reivindicar la plena igualtat i l'erradicació total de qualsevol mena de discriminació per raó d'orientació sexual o d'identitat de gènere. Volem agrair a qui ha lluitat històricament per donar-nos el dret a sentir-nos orgulloses del que som i de la nostra manera de viure, lliurement i sense prejudicis. Com a organització sindical juvenil estem compromeses a continuar treballant per erradicar qualsevol mena de discriminació als centres de treball i contribuint en l'assoliment d'ambients laborals més diversos i plurals.
Si bé és cert que després de molts anys de lluita incansable, el col·lectiu LGTBI hem assolit el reconeixement d'alguns dels nostres drets ha estat de manera molt desigual -i no sempre efectiva- arreu del món. Cada dia les persones LGTBI continuem patint discriminacions per raó de gènere i orientació sexual. Aquestes estan avalades i perpetuades per les dinàmiques del sistema heteropatriarcal en què vivim. I no només això, sinó que des de molts punts se'ns vol fer creure que la nostra ja no és una lluita que hagi de continuar i que els objectius estan assolits.
Per aquesta raó, no només lluitem aquest Pride 2022, sinó que cada dia serveix per reivindicar els nostres drets.
Estem molt orgulloses dels avenços aconseguits fins ara, però no hem d'oblidar que vivim temps convulsos on els drets i llibertats estan en perill. Molts cops, els discursos d'odi queden legitimats pels mitjans de comunicació. La irrupció de VOX al Congrés, als Parlaments autonòmics i als espais democràtics de la vida social (com per exemple, la televisió) és molt greu.
El blanquejament del feixisme legitima la violència que pateix el col·lectiu LGTBI.
Les violències cap a les persones LGTBI segueixen donant-se en tots els àmbits. També en l'àmbit laboral, on sovint les persones del col·lectiu es veuen relegades laboralment per l'opció sexual que practiquen. Patim acomiadaments, discriminació en els processos de selecció i agressions per estimar públicament al marge de la normativa cisheterosexual.
Segons dades de l'Observatori contra l'Homofòbia, des de l'1 de gener d'enguany, s'han registrat 84 incidències LGTBI-fòbiques. L'any passat a la ciutat de Barcelona, es van registrar un total de 117 agressions, un 52 % més que l'any 2020.
Calen, doncs, mecanismes específics per combatre LGTBI-fòbia que siguin eficients per acabar amb la impunitat actual.
"El nostre objectiu és aconseguir un país de respecte als drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals i amb tolerància zero a la discriminació".
Altres articles que t'interessen:
«No hi ha orgull per a algunes si no hi ha alliberament per a tothom» Marsha P. Johnson.
Marsha P. Johnson va ser una dona afroamericana, trans, treballadora sexual i activista pels drets LGTBIQ i per la lluita contra la SIDA. També va participar molt activament en els disturbis de Stonewall.
És una referent per al moviment LGTBIQ i per al feminisme interseccional en lluitar contra el racisme, LGTBI-fòbia, serofòbia i contra l’estigma del treball sexual.
Van trobar el seu cos al riu Hudson de Nova York el 6 de juliol de 1992 pocs dies després de la Marxa de l’Orgull i després d’haver patit assetjament. La policia va concloure que la mort va ser per suïcidi, però després d’una campanya dirigida per l’activista Mariah López es va reobrir el cas el novembre de 2012 com a possible homicidi.
El 28 de juny de 1969 es va produir una violenta batuda policial al pub Stonewall Inn, ubicat al barri novaiorquès de Greenwich Village. La comunitat LGTBIQ feia dècades que suportava l’hostilitat i les batudes policials que eren recurrents. En conseqüència, es creava un clima de tensió i violència insuportable.
En resposta a la batuda policial, es van produir una sèrie de manifestacions de protesta que suposen l’inici de la lluita LGTBI per defensar els seus drets, evidenciar la violència estructural i les discriminacions sistèmiques que patia (i que encara pateix) el col·lectiu.
Actualment, el 28 de juny se celebra el Dia de l’Orgull LGTBI a moltes ciutats del món en record dels disturbis de Stonewall.
Marsha P. Johnson, juntament amb Sylvia Rivera va fundar el STAR (Street Transvestite Action Revolutionaries), una organització d’activistes trans que es dedicava a donar suport al jovent queer i que es dedicaven al treball sexual de Manhattan. A més, van participar en nombroses accions en favor de l’alliberament LGTBI.
Posteriorment, va participar com a activista i organitzadora d’ACT-UP dedicada a la lluita contra la SIDA.
Altres articles que t'interessen:
Les vacances són un aspecte important de l’àmbit laboral. A continuació t’expliquem tots els aspectes que has de tenir en compte!
Són un dret de les treballadores i és el temps de descans anual i que sorgeixen de l’acord entre treballadora i empresa.
Estan regulades a l’article 38 de l’Estatut de les treballadores. Tanmateix, els convenis col·lectius poden contenir informació relativa a aquests dies.
Totes les treballadores tenim dret a 30 dies naturals de descans per any de treball (o 24 dies hàbils).
En els contractes temporals, sí que hi haurà compensació econòmica si en finalitzar el contracte no s'han gaudit dels dies de descans pertinents (també es cobraran en cas d’acomiadament i no haver-les gaudit).
Si les vacances coincideixen amb una incapacitat temporal aquestes se suspenen fins que finalitzi la incapacitat temporal.
En cas que la incapacitat temporal sigui derivada de l’embaràs, el part o a lactància natural o amb el període de suspensió del contracte de treball amb reserva de lloc de feina es podrà gaudir dels dies de vacances pendents en una data diferent de la incapacitat temporal encara que s’acabi l’any natural per gaudir-ne.
En cas que la incapacitat temporal sigui per contingències diferents de les anteriors es podran gaudir en una altra data fora de l’any natural a què correspon un cop finalitzi la incapacitat sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l’any en què s’hagin originat.
Altres articles que t'interessen:
El passat 9 de juny el Congrés de les Diputades va fer la ratificació del Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) sobre els treballs domèstics i de cures.
La seva ratificació suposa el reconeixement de drets de les treballadores domèstiques i cures. D'aquesta forma s'equipararen a la resta de les treballadores i el compromís que Espanya ha de vetllar pel seu compliment. Tot i això, la ratificació no suposarà un canvi immediat, ja que després de la ratificació s’obrirà un termini de 12 mesos per dur a terme l’adaptació de la normativa laboral estatal per adequar-se al que marca el Conveni.
La ratificació del Conveni 189 suposa l’equiparació de drets de les treballadores de la llar i de les cures amb la resta de treballadores, i és que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va considerar discriminatori per raó de gènere que les treballadores de la llar no tinguessin dret a la prestació d’atur. Una situació contrària a la directiva europea d’igualtat de tracte entre homes i dones en l’àmbit de la Seguretat Social.
La ratificació del Conveni suposa una victòria del moviment feminista que han estat denunciant aquesta anomalia des de fa més d’una dècada.
Des de l’Avalot entenem que la victòria arriba potser tard, però celebrem que per fi, Espanya hagi ratificat el Conveni 189 de la OIT i reconegui drets a les treballadores de la llar i de les cures.
La ratificació del Conveni 189 de la OIT ha de servir com a punt de partida per avançar en la conquesta de drets.
Així doncs, encara queden moltes qüestions que el moviment del treball i de les cures ha posat de manifest, com per exemple:
En aquest sentit, la ministra de Treball va anunciar que estaven preparant reformes en aquest sentit. Des de l’Avalot estarem pendents de les reformes que es duguin a terme en el futur.
Altres articles que t'interessen:
TREBALLADORES DE LA LLAR: DESPROTEGIDES I DESVALORITZADES
Les relacions afectives a la feina són quelcom comú. La feina com a espai d’interrelació entre persones en la qual ens passem moltes hores pot acabar sent l’escenari on es produeixin relacions afectives de tota mena.
No. Les relacions afectives a la feina no estan prohibides per llei, però moltes empreses intenten que a la pràctica no succeeixin per evitar-ne els efectes negatius.
L’article 17 de l’Estatut de les Treballadores estableix el dret a la no discriminació: “S’entenen nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris, les clàusules dels convenis col·lectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de l’empresari que donin lloc en l’ocupació, així com en matèria de retribucions, jornada i altres condicions de treball, a situacions de discriminació directa o indirecta desfavorables per raó d’edat o discapacitat o a situacions de discriminació directa o indirecta per raó de sexe, origen, inclòs el racial o ètnic, estat civil, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació o condició sexual, adhesió o no a sindicats i als seus acords, vincles de parentiu amb persones que pertanyen a l’empresa o hi estan relacionades i llengua dins de l’Estat espanyol”.
Són molt variades i sense afectar el dret a la intimitat de les treballadores, dependrà molts factors. Per exemple, l’empresa pot adaptar canviar una de les treballadores de departament (assegurant la mateixa categoria laboral, salari i condicions laborals).
No. L’acomiadament no es pot basar exclusivament en el fet de tenir una relació sentimental amb una altra persona de la feina. En cas de produir-se, l’acomiadament podria ser considerat improcedent.
No hi ha cap obligació de comunicar a l’empresa tenir relacions afectives a la feina, ja que és una informació relativa a la teva esfera privada.
Els convenis col·lectius estableixen la regulació de les mesures de conciliació i altres permisos. Sovint estableixen limitacions en funció del nombre de treballadores que ho sol·licites, és a dir, que pot passar que si dues persones o més persones que tenen una o diverses relacions afectives a la feina demanen una reducció de jornada a l’empresa, no se la concedeixin a les dues per raons justificades relatives a l’organització i funcionament de l’empresa i, per tant, a la pràctica no podrien fer ús del seu dret.
Des de l'Avalot treballem per defensar els teus drets laborals, si tens qualsevol consulta, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres i t'assessorarem.
Altres articles que t'interessen:
Cada 28 de maig se celebra el dia Internacional de la Salut menstrual. Des de 2013 (primer any que es va celebrar), aquest dia serveix per posar èmfasi en la necessitat d’eliminar els tabús que envolten la menstruació, naturalitzar la regla i assegurar unes condicions de salut dignes per a totes les dones i persones menstruants i erradicar la pobresa menstrual.
El cicle menstrual té molta incidència en la salut de les dones i persones menstruants.
Significa no tenir els mitjans necessaris per a tenir una menstruació en condicions higièniques necessàries. És un concepte molt nou del que encara no hi han dades. Tot i el desconeixement, existeixen iniciatives amb molta força. En aquest sentit, L’ONG Period movement (Period Spain a Espanya) és una entitat liderada per joves que comença a tenir molt de ressò a les xarxes socials i que es dedica a fer incidència per a erradicar la pobresa menstrual i els estigmes relacionats amb la regla.
La pobresa menstrual té impacte a totes les esferes de la vida, ja que afecta en l’àmbit físic, psicològic i social.
La pobresa menstrual té una relació directa amb la pobresa. En tant que menstruar no és una elecció no ens podem tolerar com a societat que esdevingui un privilegi. Tenir accés a productes d’higiene menstrual evita infeccions i nombroses patologies que incideixen de manera directa en un empitjorament de la salut de les persones.
Les conseqüències econòmiques de la pandèmia han incidit de manera directa en la salut de les dones i les persones menstruants. La reducció de renda provocada pels ERTO i els acomiadaments a causa de la COVID, provoca que les persones menstruants amb nivells de renda inferiors no tinguin assegurat el seu accés.
Sobretot, necessitem ser conscients de la realitat que afecta la pobresa menstrual. Sens dubte, necessitem investigació al respecte i canvis en l’àmbit legislatiu i polítiques valentes que aconsegueixin l’equitat menstrual per a totes les dones i persones menstruants.
Per tant, hem d’entendre aquesta realitat com una qüestió de salut pública i de justícia social. Així doncs, un primer pas (que no l’únic) és exigir que els productes d’higiene menstrual siguin d’accés universal, siguin considerats productes de primera necessitat i estiguin gravats amb un IVA del 4% i no pas el 10% com passa actualment.
