El 30 de març és el dia de les treballadores de la llar. Aquest col·lectiu és un dels més invisibilitzats que trobem al nostre país. Amb unes condicions laborals precàries i amb una gran desprotecció. Les treballadores de la llar estan en una situació inestable on la major part de la seva feina es troba en l'economia submergida.
El sector de la neteja de la llar sol estar molt feminitzat. Les treballadores solen ser dones migrades sense xarxes de suport i/o sense papers. Molt vulnerables a patir abusos laborals. Poques d'elles estan afiliades a la seguretat social i això aporta més desprotecció institucional i laboral.
És una feina essencial i de gran importància, però a la qual es dona molt poc valor i s'invisibilitza.
Les activitats de cures, neteja i serveis a les persones són les que tenen més treballadores dones. Són justament aquestes les que pateixen situacions de més precarització, tant de condicions laborals com salarials. Han estat aquests mateixos sectors els que han estat més afectats durant la pandèmia.
Una característica d'aquest sector és la desregulació de la seva situació, ja que en pocs casos estan contractades i, per tant, formen part de l'economia submergida.
És per això que les treballadores de la llar queden al marge de la llei de prevenció de riscos laboral. També pateixen una manca de regulació que les porta a patir vulneracions dels seus drets com poden ser: discriminacions, acomiadaments improcedents i indefensió jurídica.
A aquestes treballadores no se'ls garanteix el dret a l’atur ni els permisos laborals, als quals tenen dret la resta de treballadores. En el moment de la jubilació es troben amb poques hores cotitzades amb salaris precaris. Això les porta a tenir una prestació per jubilació molt minsa i les condemna a haver de buscar ajuda social per tenir uns ingressos dignes.
Dins del col·lectiu de les treballadores de la llar a Catalunya un 23,8% són dones estrangeres i entre el 30 i el 40% treballen sense contracte. La gran majoria d'habitatges de Catalunya que contracten treballadores domèstiques són a Barcelona (70%). S'estima que un terça d'aquestes estan sense permís de treball o de residència.
Més de la meitat a Barcelona cobren menys de 18.000 euros bruts anuals i un quart d'aquestes en cobren menys de 10.500 euros (segons dades de Barcelona Activa).
En molts casos les treballadores de la llar no se'ls permet descansar les hores marcades, això s'agreuja quan són treballadores internes (que viuen dins l'habitatge). Moltes d'elles tampoc estan afiliades a la seguretat social, ni tenen un sou digne, ni vacances.
Aquest col·lectiu té més risc de patir agressions sexuals, ja que es troben en espais privats i el dret a la inviolabilitat dels domicilis està més protegit que no el del treball.
Moltes d'aquestes pràctiques queden impunes i amagades, ja que es donen dins dels habitatges, lloc on és difícil detectar aquests comportaments pels mecanismes clàssics de detecció.
Des d'Avalot volem demanar un tracta laboral digne per a totes les treballadores i la regulació de la situació d'aquest col·lectiu perquè puguin gaudir d'uns drets laborals dignes. Necessitem com a societat donar valor a aquestes feines feminitzades.
