Al món laboral les trans i en general tot el col·lectiu LGTBIQ+ pateixen moltes violències. L’accés al mercat laboral per les trans és molt complicat. Quan hi són, han de suportar múltiples violències que fa que moltes no s’expressin lliurement per por a perdre la feina o a patir violència en l’àmbit laboral.
Recordem que la taxa d’atur a Espanya de les persones trans és, segons FELGTB, del 85%.
La independència econòmica és quelcom essencial per al desenvolupament i empoderament personal. L’estabilitat econòmica opera també com a protector davant del risc de patir violències, pobresa i exclusió social. De fet, són moltes les persones trans que en viure violència familiar per no acceptar la seva condició han de marxar del nucli familiar. De tal manera que acaben vivint al carrer per la dificultat de trobar un pis. Segons una investigació del FRA (European Union Agency for Fundamental Rights) més del 10% de les dones trans s’han vist obligades a dormir al carrer almenys una vegada a la vida.
En un sistema heteropatriarcal com en el que vivim els privilegis de la masculinitat i l’heteronormativitat sempre es fan palès.
Per això, els rols de privilegi també afecten les dones trans que pateixen més violència, més estigmatització, més precarietat laboral i hipersexualització que els homes trans.
Segons l’estudi del FRA, el 77% de les dones trans ha patit discriminació a l’hora de cercar feina. En l’entorn laboral, un 47% de les dones trans han patit discriminació i un 34% dels homes trans. Un 58% de les persones trans han amagat la seva identitat en l’àmbit laboral.
Amb aquest panorama sense oportunitats laborals són moltes les trans que es veuen abocades a exercir la prostitució com a única via laboral possible. Un l'estudi elaborat per la ONG Faciam ho remarca fent un anàlisis de la situació de les persones trans sense llar a la Comunitat de Madrid.
Des de l’Avalot considerem que és necessari implementar accions per assegurar la incorporació de les persones trans al món laboral en igualtat de condicions que la resta de la població. Cal, també, eliminar els prejudicis i estigmatització cap a les persones trans.
En aquest sentit, valorem positivament que la “llei trans” estableixi mecanismes per revertir la situació de dificultat l’accés al mercat laboral de les persones trans. També valorem la creació de plans específics per millorar l’ocupabilitat i la creació de quotes de reserva de llocs en l’àmbit públic i incentius per a la contractació en l’àmbit privat.
Considerem, doncs, que hauria de ser una obligació de les empreses assegurar la implementació efectiva de protocols contra l’assetjament i discriminació cap a les persones trans.
És important formar les delegades sindicals en matèria de respecte a la identitat trans i altres entitats de gènere per tal que els centres de treball esdevinguin espais segurs.
Per últim, cal eliminar la violència institucional exercida cap a les persones trans. Com la violència que es produeix en l’àmbit de la filiació per assegurar el desenvolupament dels seus drets sense cap mena de discriminació.
