El 26 d'octubre se celebra el dia de la visibilitat intersexual. Aquest dia del 1996, als Estats Units, es va produir la primera exhibició d'un grup de persones intersexuals. S'ha de continuar celebrant aquest dia, per reivindicar els drets d'aquest col·lectiu i la seva visibilització.
La intersexualitat és quan es neix amb unes característiques sexuals ambigües, ni masculines, ni femenines, sinó una barreja d'ambdues. Poden ser característiques visibles, com genitals o gònades que no corresponen a un sol sexe, o més difícils de veure, com cromosomes o nivells hormonals.
Aquest col·lectiu és tan divers que no hi ha una sola forma de ser intersexual, sinó que cada cos intersexe és diferent.
Això ens mostra la diversitat humana i la impossibilitat d'emmarcar tota la societat en només dos sexes.
No és una malaltia, ja que la major part dels intersexuals poden tenir una vida totalment satisfactòria.
No és una anomalia, sinó un patró genètic diferent de l'establert socialment com a "normal".
Es creu que hi ha molt poques persones que siguin intersexuals, que són casos aïllats. Però segons les dades de l'ONU un 1,7% de la població té aquesta condició. Una xifra semblant al nombre de pèl-rojos que hi ha al món.
Un altre mite és que aquest col·lectiu es defineix amb identitats no binàries. Però la realitat és que (igual que tota la resta de persones) es poden definir amb qualsevol identitat de gènere independentment de les seves hormones o els seus genitals.
Les persones intersexuals al llarg de la seva vida pateixen moltes problemàtiques que són causades per la forma que socialment tenim de veure-les, com:
Les persones intersexuals (igual que tot el col·lectiu LGTBIQA+) poden tenir dificultats dins del món laboral, ja que socialment coneixem ben poc sobre elles.
Els exàmens mèdics laborals solen ser un dels focus més problemàtics, sobretot si l’especialista mèdica no té formació i patologitza a la pacient.
Un altre factor a tenir en compte és la curiositat de les companyes de feina. En un context laboral, la insistència que podem tenir per preguntar sobre la vida privada d'altres companyes, pot comportar incomoditat. Això s'agreuja si la cosa per la qual es pregunta és quelcom que t'afecta psicològicament.
En aquests casos (també sovint acompanyat de discriminacions i estigmatitzacions) podria provocar l’absentisme de la persona intersexual per tal d’allunyar-se d'allò que la fa sentir incòmoda i, a conseqüència, que es produeixi el seu acomiadament.
La intersexualitat encara és un tema molt desconegut i que s'ha de visibilitzar per desestigmatitzar i despatologitzar.
Estem en un món divers i, com a tal, no s’hauria d'encapsular les persones en dos únics sexes. Així, doncs, hem de deixar enrere la dualitat dona/home per poder acceptar i normalitzar tots els cossos.
Des d'Avalot, continuarem lluitant per la normalització de totes les diversitats i per la igualtat de drets de tots els col·lectius.
Altres articles que t'interessen:
“Per aconseguir el canvi, no has de tenir por de donar el primer pas”
Rosa Parks va ser una activista afroamericana del moviment pels drets civils als Estats Units. Se la coneix mundialment per l’acció d’haver-se negat a cedir el seient a un home blanc a l’autobús desobeint les lleis de segregació racial.
Va néixer el 4 de febrer de 1913 a Alabama.
L’1 de desembre de 1955 Rosa Parks estava asseguda a l'autobús. Les lleis racistes determinaven que la part de davant estava reservada per les persones blanques i la part de darrere per a les persones negres i Parks es va asseure a la part del mig de l'autobús que podien utilitzar les persones negres si cap persona blanca volia seure.
El conductor li va ordenar que cedís el seient a un home blanc que acabava de pujar a l’autobús i s’hi va negar. Tot seguit, el conductor va avisar la policia que la va detenir i posteriorment la van empresonar acusada de desordre i va haver de pagar una multa de 14 dòlars.
En resposta a aquest fet, Martin Luther King Jr. va animar la població afroamericana a dur a terme una acció de boicot consistent en negar-se a utilitzar l’autobús a Montgomery fins que aquesta llei no es derogués i les persones negres poguessin seure a qualsevol seient com les blanques. Aquesta protesta va durar 382 dies.
A Rosa Parks se la coneix com una de les precursores pels drets civils, però no va ser l’única.
Anteriorment a Parks, altres dones afroamericanes van desafiar les lleis segregacionistes. Per exemple, Claudette Colvin va ser empresonada pel mateix fet el 2 de març de 1955, Irene Morgan (10 anys abans que Rosa Parks) o Ida B.Wells (71 anys abans).
Rosa Parks va dedicar tota la seva vida a lluitar contra el racisme. L’any 1950 es va unir al moviment pels drets civils i va treballar com a secretària a l’Associació Nacional pel Progrés de les Persones de Color a Montgomery.
Al llarg de la seva vida va rebre multitud de reconeixements per la seva lluita.
Va morir a Detroit el 24 d’octubre de 2005 a l’edat de 92 anys.
Altres articles que t'interessen:
L'Assemblea Nacional, que celebrem cada 3 anys, és el principal espai de trobada entre tota l'afiliació de l'Avalot i el seu màxim òrgan de participació i decisió. És, doncs, el nostre espai, on totes tenim la paraula.
L’Assemblea Nacional d’enguany se celebrarà el proper dissabte 26 de novembre de 2022 de 10h del matí a 14h de la tarda a la sala de Brigades Internacionals de la seu a la rambla Santa Mònica 10.
Per assistir a l’Assemblea Nacional cal ser afiliada de l'Avalot i de la UGT de Catalunya i inscriure's omplint el següent formulari:
Si teniu qualsevol dubte, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres.
Com cada 19 d’octubre se celebra el Dia mundial de la lluita contra el càncer de mama. El compromís en la lluita contra aquesta malaltia impulsada per l’OMS és encara molt important.
El càncer de mama és un tumor que apareix a les cèl·lules i glàndules dels teixits de la mama.
Tot i que els homes també el poden patir, la malaltia afecta més les dones. I és que es calcula que 1 de cada 12 dones patirà càncer de mama al llarg de la seva vida segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per aquesta raó és el tipus de càncer més comú. L’any 2020 prop de 2,3 milions de dones el van patir.
El Dia Mundial contra el càncer de mama se celebra per evidenciar la importància de realitzar-se exàmens de manera regular per detectar qualsevol símptoma. L’objectiu és de sensibilitzar i conscienciar de la necessitat de fer-se també autoexploracions i detectar en un estadi precoç la malaltia.
La prevenció i la investigació són claus per a millorar l’esperança de supervivència de les pacients. En l’última dècada, al nostre país ha passat d’un 60% a quasi el 90% de curació i reducció de les seqüeles (com per exemple, l’extirpació dels pits). Tot i això s'han registrat percentatges més alts de casos i de morts en països amb pocs recursos.
Les dones que s’enfronten a un procés de curació contra el càncer de mama, en la majoria dels casos han de sol·licitar una baixa que les impedeix treballar i que sol durar més de 365 dies.
A conseqüència d’aquest procés pot passar que es concedeixi la incapacitat permanent o també pot passar que siguin acomiadades. I és que patir un càncer de mama durant la teva vida laboral és un factor d’alt risc d’exclusió social que ve associada a la pèrdua de la feina o la dificultat de reincorporar-se al mercat de treball.
També hem de posar especial atenció en la prevenció de riscos laborals, especialment els riscos psicosocials. Aquests poden afectar de manera negativa la treballadora que es reincorpora a la feina després de la baixa pel càncer de mama. La treballadora pot veure afectat el seu estat de salut de manera negativa o ser incompatible amb les exigències derivades de la feina.
Per això, s’han d’establir mesures que facilitin la incorporació progressiva de les supervivents. Durant la reincorporació s'han de tenir en compte les seqüeles que puguin patir i adaptar les tasques a la nova situació personal sense que això suposi la pèrdua de feina amb tot el que suposa en l’àmbit econòmic, personal/familiar i emocional.
Des d’Avalot entenem que el dret al treball digne és un dret humà bàsic i universal, i com a tal els governs tenen l’obligació de garantir-lo.
Com a associació sindical juvenil que defensa dels drets humans de totes les persones entenem que cal obrir espais de reflexió i debat per avançar en la protecció de les treballadores que pateixen o patiran la malaltia. Això no es pot convertir en un factor d’exclusió social cap a les dones. Aquesta malaltia no ens ha de dificultar mantenir el nostre projecte de vida personal i laboral de manera autònoma i en condicions dignes.
Per això, des d’Avalot lluitarem perquè les treballadores supervivents de càncer de mama puguin retornar de manera efectiva al món laboral en condicions dignes i no se les aboqui a l’exclusió social.
Si necessites assessorament laboral, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t'ajudarem!
Altres articles que t'interessen:
Com a sindicat juvenil, sabem que conèixer els nostres drets és fonamental per poder defensar-los. Per això fa molt temps que treballem en una guia que sintetitzi tota la informació laboral perquè puguis consultar-la sempre que vulguis. Com a resultat d'aquest treball et presentem la nova GUIA D'AUTODEFENSA LABORAL!
Mitjançant aquesta guia volem que les treballadores, especialment les més joves, siguem conscients que podem plantar cara davant de certes pràctiques abusives i apoderar-nos col·lectivament. Volem que coneguis els teus drets!
Trobaràs un compendi dels aspectes més importants que has de conèixer per desenvolupar-te amb més garanties al món laboral. Sabem que la legislació laboral a vegades pot ser difícil d'entendre, per això, a la Guia d'autodefensa laboral trobaràs tota la informació en un llenguatge planer i entenedor perquè et serveixi com a una eina per defensar-te en el món laboral.
A més, a la Guia d'autodefensa laboral trobaràs els canvis legislatius que ha comportat la darrera reforma laboral.
Per descarregar aquesta guia omple el formulari següent i la guia t'arribarà directament al teu correu electrònic que proporcionis.
Recorda que des de l’Avalot estem a la teva disposició. Si tens dubtes i necessites assessorament laboral, et pots posar en contacte amb nosaltres escrivint un correu electrònic a bustia.avalot@catalunya.ugt.org o omplint el formulari de la Bústia Precària.
Avui, 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. Aquest dia serveix per sensibilitzar la societat i lluitar contra els estigmes que encara existeixen i reivindicar una atenció pública i de qualitat.
La salut mental la podríem definir com l’estat de benestar emocional i cognitiu que permet el desenvolupament de manera òptima la persona en el seu entorn familiar, social i laboral, així com gaudir de benestar i qualitat de vida. Sabem que la salut mental és més que l’absència d’un trastorn mental.
Les joves som un dels col·lectius més sensibles en l’àmbit de la salut mental. Ens hem vist afectades negativament per les successives crisis econòmiques i sanitària. De fet, vam ser el col·lectiu més afectat per la pandèmia de la COVID-19. El suïcidi és la primera causa de mort entre persones joves de 25 a 39 anys a Catalunya i el 42% de les joves trans a Catalunya han tingut intens de suïcidi. I tot i ser una de les conseqüències més greus, només és la punta de l’iceberg.
De fet, segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, de les quals el 75% comencen abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre els adolescents.
La prevenció de riscos laborals regulada a la Llei de Prevenció de riscos laborals ha de tenir en compte també la salut mental de les seves treballadores. Per tant ha d'establir mesures per a la seva erradicació.
El concepte de salut laboral ha evolucionat en els darrers anys, passant de la idea més tradicional “d’absència de malaltia” a la definició actual “d’estat de benestar físic, mental i social complet i no merament l’absència de malalties i afeccions”.
Des d’Avalot entenem que el sistema capitalista actual ens aboca a una situació de precarietat laboral, social, material i de salut. El suïcidi és una problemàtica molt greu, però és la punta de l’iceberg. El que cal és un canvi de model productiu que respecti el benestar de les persones, les espècies animals no humanes i sigui respectuós amb el medi ambient.
D’ençà de la pandèmia, s’ha vist com la salut mental és un aspecte fonamental en la salut de les persones i que també té una especial incidència en l’àmbit laboral.
Cal, doncs, incorporar de manera efectiva els riscos psicosocials en els processos d’avaluació i prevenció dels riscos laborals en totes les empreses i organitzacions. L’augment de trastorns que han afectat especialment les joves es relacionen directament amb les condicions estructurals del sistema capitalista. L’estrès, la depressió, l’ansietat, el suïcidi, etc., són conseqüència, en gran part, de les estructures que el mateix sistema estableix. Les circumstàncies com no arribar a final de mes, no poder-se emancipar, no poder pagar el lloguer, no trobar feina digna, tenir-ne una amb condicions molt precàries són l’escenari perfecte perquè moltes joves visquin el present i el futur amb inseguretat i una gran angoixa.
Si necessites assessorament laboral, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t'ajudarem!
Articles que també t'interessen:
La muntanya russa de la precarietat juvenil: què trobaràs al nostre nou informe?
Una realitat del món laboral actual és que és molt freqüent que l’empresa ens demani fer més hores de les establertes a la nostra jornada laboral. És important no confondre les hores complementàries amb les extraordinàries i conèixer la seva regulació per a poder defensar els nostres drets laborals.
T’expliquem tots els detalls:
Les hores complementàries són aquelles que es realitzen com a addició a les hores ordinàries pactades en el contracte a temps parcial. Així doncs, només es poden realitzar en contractes a temps parcial amb una jornada de treball no inferior a 10 hores setmanals en còmput anual (en cas que sigui un contracte a temps complet seran, en tot cas, hores extraordinàries).
Estan regulades a l’article 12.5 de l’Estatut de les Treballadores.
El nombre d’hores complementàries no pot ser superior al 30% de les hores ordinàries de treball objecte del contracte (els convenis col·lectius poden establir un percentatge superior no inferior al 30% esmentat ni excedir el 60% de les hores ordinàries).
En qualsevol cas, la realització d’hores ha de respectar els períodes de descans legalment establerts.
S’ha de formalitzar sempre per escrit i ha de recollir el nombre exacte d’hores que es realitzaran indicant el dia i l’hora. El pacte s’ha de formalitzar com a mínim 3 dies abans.
L’empresa només pot exigir la seva realització quan s’hagi pactat prèviament de manera expressa.
No. Les hores complementàries es paguen com a una hora ordinària. Es computen a la base de cotització a la Seguretat Social, és a dir que també cotitzen per l’atur.
Sí. Pots deixar sense efecte el pacte d’hores complementàries si passat 1 any des de la seva formalització hi renuncies mitjançant un preavís de 15 dies quan es produeixin les situacions següents:
Si tens qualsevol consulta, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres!
Quan finalitza el permís per cura de menor (antic permís de maternitat/paternitat) les treballadores tenen dret a absentar-se de la feina per dedicar un determinat temps a la lactància. Durant aquest temps pot ser que la treballadora o el seu nadó pateixin o puguin patir algun tipus de risc que s’ha de protegir. Per tal de dur a terme aquesta protecció s’estableix la prestació per risc durant la lactància.
La prestació per risc durant la lactància (PREL) és una prestació econòmica que suspèn el contracte de treball i que té com objectiu protegir la treballadora davant una situació de risc en el desenvolupament de la seva feina, ja que no s’ha pogut fer el canvi de lloc de feina o d’activitat que fos compatible amb l’embaràs, com per exemple, que hagi d’aixecar pes, afectació per sorolls o radiacions, manipulació de químics, etc.
No es pot sol·licitar la prestació mentre estigui vigent el període de permís per maternitat. Ni tampoc és compatible amb la prestació per Incapacitat temporal (IT) i, per tant, mentre duri la IT no es podrà reconèixer la PREL.
No s’ha de confondre amb el permís de lactància ordinari que està regulat a l’article 37 de l’Estatut de les Treballadores i als convenis col·lectius d’aplicació.
No es requereix acreditar un període mínim de cotització, ja que la prestació és considerada contingència professional.
Es percep el 100% de la base reguladora de les contingències professionals. Es deduiran les quantitats corresponents a les deduccions a la Seguretat Social i les retencions d’IRPF.
El reconeixement, la gestió i el pagament de la prestació per risc durant la lactància correspon a la Mútua col·laboradora de la Seguretat Social (MCSS) que tingui concertada l’empresa per a cobrir els riscos professionals o l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) en cas de treballadores autònomes sense Mútua.
La treballadora ha de presentar a la Mútua:
La Mútua o l’INSS, responsable de la gestió i el pagament del subsidi per risc durant la lactància natural, podrà sol·licitar l'aportació de l'avaluació inicial del risc del lloc de treball que ocupa la treballadora, així com la relació de llocs de treball exempts de risc.
La prestació per risc durant la lactància durarà el temps necessari per a la protecció de la salut de la treballadora o la seva criatura lactant.
En tot cas, finalitzarà en els supòsits següents:
El dret a l’avortament reconeix el dret de les dones i persones gestants a interrompre voluntàriament i sense cap mena de justificació l’embaràs en condicions segures i que no posin en perill la seva vida ni salut física ni mental. Això forma part dels drets sexuals i reproductius inherents a la persona. A Espanya és legal avortar des de 1985.
Arran de la il·legalització del dret a l’avortament als Estats Units volem analitzar la situació actual del dret a l’avortament a diferents continents, analitzant els països més paradigmàtics:
Cuba
Cuba va ser el pioner en legalitzar l’avortament l’any 1968.
El Salvador
Al Salvador la prohibició de l'avortament és total. A conseqüència de la restrictiva llei del país, aquesta pràctica comporta la mort de dones i nenes que se sotmeten a avortaments clandestins. A més, la forta criminalització de l’avortament ha provocat que les dones i nenes de les quals se sospita que s'han sotmès a un avortament s'enfrontin a llargues penes de presó.
Altres països d’Amèrica del Sud que penalitzen l’avortament són: Haití, Hondures, Nicaragua, República Dominicana, Surinam i Xile (que està adoptant mesures per modificar les seves lleis).
Estats Units
El passat juny, el Tribunal Suprem dels Estats Units va anul·lar una sentència històrica “Roe contra Wade” de l'any 1973. Aquesta sentència reconeixia el dret constitucional de la dona a avortar i legalitzava l'avortament a tots els estats.
La situació del dret a l’avortament als Estats Units varia molt en funció de cada estat. Així doncs, estats com Arkansas, Kentucky, Louisiana, Missouri, Oklahoma i Dakota del Sud no es pot avortar si no està en perill la vida de la mare o, en algun cas, si no es donen els supòsits de violació, incest o perill per a la salut de la gestant. Altres com Idaho, Tennessee i Texas també van prohibir-ho després de la sentència.
Per contra, estat com Alaska, Califòrnia, Carolina del sud, Colorado, Connecticut, Delaware, Hawaii, Illinois, Iowa, Kansas, Maine, Maryland, Massachusetts, Minnesota, Montana, Nevada, Nova Jersey, Nova York, Oregon, Vermont, Rhode Island, Washington i el districte de Colúmbia han adoptat lleis que reforcen la protecció del dret a l'avortament.
A Egipte, el Congo o Madagascar, per exemple, està totalment prohibit.
A Tunísia, Moçambic, Sud-àfrica l’avortament està permès.
Unió Europea
A la Unió Europea el dret a l’avortament no és quelcom consensuat ni unitari i depèn de la legislació estatal de cada estat membre.
Per exemple, a Polònia i a Irlanda només permeten la interrupció d’embaràs per salvar la vida de la dona, quan hi ha una amenaça molt greu per a la salut de la mare.
Islàndia, Regne Unit i Finlàndia l’avortament està permès però amb restriccions.
L'Eurocambra va demanar incloure el dret a l’avortament mitjançant la seva inclusió a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE que es va proclamar l’any 2000 esmentant l’article 7. Així doncs, es va afegir que "tothom té dret a un avortament segur i legal". Aquesta reforma, però, no tindria efectes reals, ja que no obligaria els estats membres a protegir l'avortament segur en els seus ordenaments jurídics, perquè la Carta només és vinculant en àrees del dret on la Unió Europea té competències.
Andorra
El cas d’Andorra és paradigmàtic. L’avortament és il·legal en tots els supòsits, inclosos els casos de violació, de malformació del fetus i de risc per a la salut de la mare. Així doncs, les dones andorranes que volen avortar, han de desplaçar-se a Catalunya o a França.
Al continent europeu altres països com Malta o San Marino prohibeixen avortar en qualsevol supòsit.
El Govern espanyol aquest any va aprovar la modificació de la Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l'embaràs del 2010.
L’objectiu principal d’aquesta modificació legislativa és la de blindar el dret a l’avortament al sistema de salut pública. Així doncs, les modificacions més importants són les següents:
Queda palès que encara el dret a l’avortament no és un dret assegurat mundialment. Així doncs, no totes les dones del món tenen assegurat poder accedir a l’avortament en situacions de seguretat i sense patir represàlies.
Altres articles que t'interessen:
El dret a l'avortament: cap pas enrere!
La reforma de la llei de l’avortament 2022: Totes les claus!
