El dissabte 26 de novembre es va celebrar la XI Assemblea Nacional de l'Avalot, sota el lema 'Fortes i empoderades'.
L'Assemblea, després del debat de les esmenes presentades durant el procés de redacció, va aprovar tant la Ponència ideològica, que marca el posicionament ideològic de l'entitat, com la Ponència organitzativa i de funcionament intern.
Durant l'acte es va fer l'adaptació del document anterior a la realitat actual i, això juntament amb la contínua deconstrucció que generen els debats interns, ha actualitzat la ponència ideològica tenint en compte l'evolució lògica i natural que hem fet com a sindicat jove, de classe, feminista i interseccional.
També es van presentar cinc resolucions, totes aprovades amb majoria per les assembleistes:
L'Avalot ha renovat també la Coordinadora Nacional que representarà l'entitat durant els pròxims tres anys. Aquesta queda composta per la Portaveu Nacional, Laura Bonet; Secretària d'Organització i Administració, Anna Albaladejo; i les vocals Aina Serrano, Òscar Lorite, Sebastián Alejandro Roland i Rosa Aguilera.
Durant el seu primer discurs com a Portaveu Nacional, la Laura Bonet va destacar que "l'Avalot ha de ser un exemple de rebel·lia per totes aquelles joves que no ens resignem a un futur precari al qual ens volen abocar. Les Avalots som i serem rebels amb causa, una causa que no és una altra que la de fer d'aquesta societat un espai segur per a totis". També va agrair la feina feta en els anteriors mandats per l'Elena Álvarez i al Cristina Domènech.
Les treballadores podran adaptar la seva jornada per fer efectiva la conciliació de la vida laboral i familiar. L’anomenada col·loquialment com “jornada a la carta” és una mesura per fer efectiva la igualtat entre homes i dones.
La jornada a la carta és el dret que tenen les treballadores per a sol·licitar les adaptacions de la jornada de treball per a fer efectiu el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral (no queda inclosa la vida personal).
Tenen dret a sol·licitar-la les treballadores amb criatures fins que compleixin 12 anys.
La jornada a la carta pot afectar a les condicions laborals següents:
En tot cas, les adaptacions de la jornada han de ser proporcionades i raonables i s’hauran de fer compatible les necessitats de les treballadores i les necessitats organitzatives i productives de l’empresa.
La Llei Orgànica d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació i que ha modificat l’article 34.8 de l’Estatut de les Treballadores.
S’ha de sol·licitar a l’empresa seguint el procediment que es determini a la negociació col·lectiva per tal de garantir que no hi hagi cap discriminació, de manera directa o indirecta entre les treballadores.
En cas que no figuri la seva regulació al conveni col·lectiu, davant d’una sol·licitud per adaptar la jornada, s’haurà d’obrir un procés de negociació amb la treballadora durant un període màxim de 30 dies. L’empresa comunicarà per escrit la seva decisió: acceptar-la, proposar una alternativa o denegar-la.
En cas de discrepància o denegació, la treballadora disposa de 20 dies, a contar des del moment que es comunica la negativa de la sol·licitud. Es presentarà una demanda als tribunals socials seguint el procediment establert a l’article 139 de la Llei reguladora de la jurisdicció social.
La treballadora podrà sol·licitar el retorn a la seva jornada o modalitat contractual que tenia abans de sol·licitar-la. Podrà sol·licitar-ho un cop finalitzi el període acordat, quan es produeixi un canvi de les circumstàncies que donen dret a l’adaptació (encara que el període previst no hagi finalitzat).
Aquesta adaptació només afecta a la durada i la distribució de la jornada. En cap cas té afectació en les cotitzacions. El salari tampoc es veu afectat perquè no es tracta d’una reducció de jornada.
Altres articles que t'interessen:
Vacances, permisos i reduccions de jornada
Si ens trobem a l’atur, tant si volem sol·licitar la prestació d’atur com si no, és important que constem als registres com a treballadores demandants d’ocupació. Però per què és important?
T’expliquem tots els detalls a continuació!
El DARDO és el document de demandant d’ocupació. És un document que acredita que la persona es troba en una situació de demanda d’ocupació.
A Catalunya, el DARDO l’expedeix el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).
La inscripció és gratuïta.
La renovació s'ha de fer en la data que figura al DARDO, normalment s’ha de renovar cada 90 dies. La renovació és necessària mentre es mantingui la situació d'alta de la demanda.
El DARDO és el pas previ i obligatori per a poder accedir a tots els serveis del SOC.
La inscripció és voluntària, amb l’excepció de les persones que estiguin percebent la prestació per desocupació o altres subsidis per a les quals és un tràmit obligatori. Poden fer la inscripció les persones en situació d'atur i les que, tot i estar treballant, volen millorar la feina.
Com a mesura preventiva per contenir la pandèmia COVID-19 es va habilitar de manera excepcional la renovació automàtica, però des del 2 de juny de 2021 s’ha de renovar personalment l’oficina del SOC.
La renovació del DARDO es pot fer:
La baixa del DARDO es produeix quan una persona deixa de ser demandant d’ocupació i, per tant, ja no pot accedir als serveis del SOC i les ofertes de treball.
La baixa de la demanda es pot produir en els casos següents:
La falta de renovació pot comportar conseqüències negatives, sobretot si estàs percebent la prestació d’atur o algun altre subsidi. Si no el renoves, de forma automàtica deixaràs d'estar d'alta en el SOC com a demandant d’ocupació, i es procedirà a donar-te de baixa. La baixa té les següents conseqüències:
Si tens qualsevol dubte, sobre la teva situació laboral, pots contactar amb nosaltres a: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i et resoldrem tots els teus dubtes!
Altres articles que t'interessen:
Com a joves, és important el sindicalisme per seguir lluitant pels nostres drets i els de tota la classe treballadora. Cal reivindicar la creació d’ocupació de qualitat i estable per a poder desenvolupar amb garanties els projectes personals i de vida.
El moviment sindical o sindicalisme de classe és el moviment organitzat de les treballadores que s‘organitzen a través del sindicat per a aconseguir millores comunes. Així mateix, les millores poden ser: la defensa del treball, les condicions laborals i les condicions materials per gaudir d’una vida digna.
La defensa dels drets de la classe treballadora sempre ha estat una lluita constant que ha esdevingut una carrera d’obstacles. Així doncs, hem d'enfrontant-nos a totes les formes d’opressió capitalista. Les lluites obreres des del segle XIX s’han organitzat en benefici de totes amb l’objectiu de frenar els avenços del capitalisme en contra dels drets de la classe treballadora.
La darrera reforma laboral ha significat un canvi positiu per a les treballadores, derogant alguns aspectes que havien implementat les reformes del PP i del PSOE de 2008 i 2010. Aquestes anteriors reformes havien provocat un augment de la precarietat laboral facilitant acomiadaments, establint uns períodes de prova excessius o facilitant la modificació unilateral dels convenis col·lectius. S’ha de continuar lluitant per recuperar tots els drets i continuar avançant en la lluita dels drets per a tota la classe treballadora.
La situació actual de les joves a Catalunya és dramàtica. Som la generació enterrada: la generació més ben preparada de la història i la primera que viu pitjor que les seves progenitores. Les conseqüències de la pandèmia en l’àmbit econòmic, social i laboral han estat devastadores. Però especialment a afectat a les joves.
Les joves patim:
Amb tot aquest panorama no podem resignar-nos a ser la generació sense futur. Som la generació més afectada per les crisis econòmiques, tant la del 2008 com la de la COVID-19.
La pandèmia va afectar molt negativament el jovent, ja que la destrucció d'ocupació ha afectat majoritàriament les persones amb contractes temporals que en la gran majoria som les joves.
Per això, necessitem mesures que ataquin el moll de l’os i vagin al centre dels problemes (que són estructurals). Així doncs, s'ha de poder oferir una solució de qualitat que permeti a les joves establir el seu projecte de vida en condicions dignes, de qualitat i perdurables.
Per això, és molt necessari que com a joves ens organitzem i lluitem contra els abusos del sistema capitalista per a revertir la situació i assegurar unes condicions materials de vida dignes.
Des de l’Avalot, com a sindicat juvenil, seguirem treballant per ajudar a les joves a estar informades sobre els seus drets laborals, tot dotant-les d’eines per aconseguir una consciència laboral i unes competències que les apoderin davant l’explotació laboral.
S’ha demostrat que la classe obrera organitzada i el sindicalisme és l’única eina útil per a defensar els nostres drets. El capitalisme ens vols soles, febles i vulnerables, però ens trobarà organitzades, fortes i lluitadores.
En el transcurs de la relació laboral es poden produir situacions que l’empresa consideri com un incompliment laboral i, per aquest motiu, pot exercir la seva potestat disciplinària contra les treballadores.
La potestat disciplinària de l’empresa és la capacitat que té l’empresa d’ordenar la feina de les treballadores sota la seva direcció.
Així mateix, dins de l’àmbit d’aquesta potestat, l’empresa pot imposar sancions a les treballadores.
L’Estatut de les treballadores recull tres formes de sancionar les treballadores:
Els convenis col·lectius estableixen els tipus de faltes; segons la seva graduació i les accions que corresponen a cada tipologia:
Les treballadores poden ser sancionades per l’empresa sempre que:
Prescripció de les faltes
Les faltes realitzades per les treballadores tenen un termini de prescripció. Així doncs, passat aquest termini, l’empresa no podrà sancionar els fets:
En tot cas, les infraccions prescriuen al cap de sis mesos d’haver-se comès.
Si et trobes davant una sanció per part de l’empresa, pots impugnar-la davant la jurisdicció social. Així doncs, pots presentar la papereta de conciliació en el termini de vint dies hàbils des de la recepció de la sanció.
Has de saber que la càrrega de la prova recau en l’empresa, per aquest motiu, l'empresa haurà de provar els fets que motiven la sanció.
La sentència judicial pot:
En quant a les sentències, no es podrà interposar recurs, llevat els casos de sancions per faltes molt greus, apreciades judicialment.
Altres articles que t'interessen:
L‘atur o un altre subsidi que percebem les treballadores, cotitza per la jubilació?
T’expliquem tota la informació aquí!
Sí. La prestació (contributiva) per desocupació cotitza per la jubilació. Aquesta prestació és la que percep la treballadora quan es troba en una situació legal de desocupació i ha cotitzat a la Seguretat Social almenys 360 dies en el termini dels 6 anys anteriors.
Els subsidis per desocupació, per regla general, no cotitzen per la jubilació, a excepció de:
Durant la prestació per desocupació la cotització va a càrrec del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE).
Mentre dura la prestació per desocupació, el SEPE i la treballadora cotitzen a la Seguretat Social en funció de la base reguladora de les cotitzacions dels 180 dies anteriors al fet causant.
Així doncs, el SEPE abona la part que li correspondria a l’empresa i la treballadora ha d’abonar el 4,7% que s’aplicarà sobre la base de cotització.
Pots calcular la data d’accés a la jubilació i la quantia de la pensió (és una simulació i, per tant, no té caràcter vinculant) en el simulador de jubilació que la Seguretat Social posa a disposició de la ciutadania.
Si tens qualsevol dubte, sobre la teva situació laboral, pots contactar amb nosaltres a: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i et resoldrem tots els teus dubtes!
Altres articles que t'interessen:
"Era com si se m'obris un món nou, el món de la ciència, que per fi se'm permetia conèixer amb tota llibertat"
Marie Curie va ser una física i química polonesa, coneguda per ser una pionera en l’estudi de la radioactivitat.
El primer element químic que va descobrir, l’any 1898, el va anomenar poloni (Po) com a homenatge al seu país d'origen.
Va néixer el 7 de novembre de 1867 a Varsòvia i va morir el 4 juliol 1934 a l’edat de 66 anys a França.
Marie Curie va rebre moltíssims reconeixements entre els quals, els més significatius van ser el Premi Nobel.
Així doncs, va ser reconeguda amb el Premi Nobel de Física l’any 1903 pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat, sent la primera dona a rebre’l i el Premi Nobel de Química l’any 1911 pel descobriment dels elements poloni i radi, l'aïllament del radi i l'estudi de la naturalesa i compostos d'aquest element.
A més, va ser la primera a emprar el terme radioactivitat.
En el camp del feminisme, a “l’efecte Curie” s’anomena al fet de reconèixer les dones per la seva genialitat com a models a seguir, però que té l’efecte contrari perquè les eleven a la categoria d’excepcional i són impossibles d’imitar per les dones en general.
És el contrari al que es coneix com “l’efecte Matilda”, terminologia encunyada per Margaret W. Rossiter una historiadora científica estatunidenca i que consisteix en la invisibilització històrica que han patit les dones en el camp de la investigació i de la ciència. Per tant, trobem una manca de referents femenins i el poc coneixement de dones en aquest camp.
Altres articles que t'interessen:
Treballar en dies festius pot ser conflictiu. Cada any s’estableix el calendari laboral de l’empresa que determina els dies festius anuals. La determinació dels dies festius no és un tema menor perquè d’això depèn establir la jornada laboral.
Els dies festius són aquells que commemoren una festivitat i són dies que no es treballa.
Els dies festius poden ser d’àmbit estatal, autonòmic o local. Així doncs, els dies festius laborables a Espanya són 14 en total, dels quals 2 seran d’àmbit local que seran establerts per les administracions públiques pertinents.
La característica principal dels dies festius és que són de caràcter retribuït i no recuperable, és a dir, que la treballadora no ha d’anar a treballar però cobra igualment.
Els dies festius estan regulats a l’article 37 de l’Estatut de les Treballadores. Els convenis col·lectius també poden establir altres dies festius en addicció als de l’Estatut.
Durant el dia festiu s’estableixen serveis mínims en determinats sectors essencials, és a dir, són obligatori (per exemple el sector de la sanitat), és a dir, que les persones que treballen en un dia festiu per assegurar els serveis mínims reben una compensació per treballar aquest dia.
També pot passar que sectors treballin de manera regular en dies festius, per exemple: hostaleria, turisme, manteniment, comerç, etc.
Primer de tot, s’ha de revisar el que contempla el conveni col·lectiu d’aplicació.
L’empresa pot escollir entre:
La norma general és que el dia festiu és per descansar llevat que per raons tècniques, organitzatives (justificades) s’hagi de treballar.
Quan el dia festiu coincideix amb el dia de descans s’haurà de pactar un altre dia de descans perquè aquests no es poden compensar en dies festius.
És a dir, si el teu dia de descans coincideix amb un dia festiu, per exemple, Divendres Sant de Setmana Santa, l’empresa ha de buscar un dia alternatiu per gaudir del dia de descans que ha coincidit amb el dia festiu.
Dependrà de la jornada laboral establerta pel conveni col·lectiu o contracte laboral.
És a dir, que si la jornada laboral s’estableix de dilluns a divendres i es treballa un diumenge, el conveni col·lectiu estableix que el diumenge no és un dia laborable i per tant, s’ha de pagar com a tal. En canvi, si en el meu sector es treballa els caps de setmana o la meva jornada laboral és de caps de setmana, el diumenge no compta com a dia festiu.
Quan s’acaba la relació laboral entre altres aspectes, hem d’estar atentes a la quitança.
A continuació t’expliquem en el que t’has de fixar!
És el document de liquidació on es reflecteixen els conceptes que queden pendents en finalitzar la relació laboral.
La quitança la cobraràs sigui quina sigui la manera de finalitzar la relació laboral. Per tant, l’empresa està obligada a entregar-la en paper a la treballadora en el moment de la finalització del contracte de treball. Fins i tot si l’empresa es declara insolvent la cobraràs, ja que els deutes de salaris (i també la quitança) que l’empresa no pagui tenen preferència per davant d’altres deutes.
En cas que l’empresa no pugui pagar-ho, el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) la pagarà, amb un màxim d’una anualitat de salari.
Abans de signar la quitança t’has de fixar que els següents conceptes siguin correctes. Així doncs, hauràs de revisar les quantitats relatives als conceptes següents:
La signatura comporta la declaració de la treballadora de la seva conformitat respecte a les quantitats que es reflecteixen al document i que no es té intenció de reclamar a l’empresa.
Es recomana que, en el cas que no s’estigui d’acord amb el que es reflecteix a la quitança, juntament amb la signatura s’escrigui “NO CONFORME”, per tal de deixar constància de la disconformitat i reclamar les quantitats correctes que quedarien pendents.
Si tens dubtes sobre la quitança, pots demanar l’ajut del teu sindicat. Has de saber que és un dret que tenim com a treballadores que pugui haver-hi la representació sindical en el moment de la signatura, si així ho desitges, i també tens dret a quedar-te amb una còpia del document.
Si tens dubtes sobre temes laborals, posa't en contacte amb nosaltres i t'assessorarem!
Altres articles que t'interessen:
