La darrera reforma de la Llei Concursal ha introduït un nou motiu de capitalització de l’atur. Així doncs, des del 26 de setembre de 2022 existeix un nou motiu per capitalitzar l'atur per a transformar l’empresa en una societat laboral o cooperativa. A continuació et donem tota la informació!
Capitalitzar l’atur és una possibilitat que serveix per a fomentar les iniciatives d’ocupació de manera autònoma de les treballadores.
Consisteix a abonar la prestació contributiva de desocupació a les treballadores que tinguin la intenció d'iniciar una nova activitat com a treballadores autònomes, que vulguin constituir una cooperativa, o que s'incorporin, de manera estable, com a sòcies treballadores de cooperatives o de societats laborals.
La Llei Concursal ha introduït la possibilitat perquè les treballadores puguin, si l’empresa es declara en concurs, capitalitzar l’atur per a transformar-la en una societat laboral o cooperativa.
Els requisits que s’han de complir són els següents:
Per part de l’empresa:
Per part de les treballadores:
Ens podem trobar en dues situacions diferents:
També t'interessa:
L'Assemblea Territorial és l’espai de trobada entre tota l'afiliació de Terres de Lleida de les joves de la UGT de Catalunya i el nostre òrgan de participació i decisió. És, doncs, un espai on totes les joves del territori tenim la paraula.
L’Assemblea Territorial de Constitució de l’AVALOT Terres de Lleida se celebrarà el proper dissabte 08 de juliol de 2023 a les 10h del matí a La Llotja (ubicació a confirmar). Per assistir a l’Assemblea Territorial cal ser afiliada de la UGT de Catalunya de Terres de Lleida i inscriure's omplint el següent formulari abans del dia 05 de juliol de 2023 a les 9h.
En determinats casos, la interpretació judicial sobre la indemnització per acomiadament improcedent prevista legalment i en considerar-la insuficient ha permès aplicar una indemnització complementària. A continuació, t’expliquem tots els detalls!
Els acomiadaments improcedents comporten una indemnització de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats establerta a l’article 56 de l’Estatut de les treballadores.
No és la primera vegada que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estableix una indemnització superior a la legal establerta a l’Estatut de les treballadores en aplicació de l’art. 10 del Conveni núm. 158 de la OIT i l’article 24 de la Carta Social Europea.
La justificació del tribunal estableix que quan la indemnització de l’acomiadament és clarament insignificant, no compensa el mal produït a la treballadora per la pèrdua del lloc de treball, ni té efecte dissuasiu per a l'empresa, perquè la decisió d'acomiadar s'ha pres de manera excessiva i injustificada, i per això, pot establir-se una indemnització complementària per a la treballadora.
La indemnització complementària superior s’aplica en casos excepcionals en els quals la indemnització per acomiadament pugui resultar inadequada o insuficient si es compleix:
No. El mateix TSJC ha destacat que no és un criteri general, sinó que hem de tenir en compte les particularitats de cada cas.
Altres articles que t’interessen:
En el moment de demanar ajuts econòmics has de tenir en compte si els requisits d'ingressos que es requereixen són individuals o tenen en compte les teves progenitores i altres familiars. A continuació, t’ho expliquem!
La prestació d’atur és un ajut econòmic de caràcter contributiu. És a dir, que es tindrà en compte que hagis cotitzat 360 dies com a mínim durant els 6 anys anteriors a la sol·licitud.
Així doncs, la prestació d’atur no té en compte les progenitores ni altres persones que conviuen en un mateix domicili, perquè és una prestació individual.
El subsidi d’atur és un ajut econòmic no contributiu.
No es té en compte els ingressos de les progenitores ni d’altres persones convivents.
L’Ingrés Mínim Vital té en compte el que s’anomena “unitat de convivència”.
La unitat de convivència la formen les progenitores i també altres familiars que hi conviuen al mateix domicili. Per exemple, persones unides en parella de fet o per vincle fins al segon grau de consanguinitat, d’afinitat, d’adopció, etc.
Per al càlcul de la renda garantida de ciutadania també es té en compte la unitat familiar.
mmm
Si tens dubtes laborals, recorda que pots posar-te en contacte amb nosaltres a través de la Bústia Precària o el nostre correu electrònic: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i t’assessorarem.
mmm
Altres articles que t’interessen:
El desenvolupament de la nostra feina ens pot ocasionar contraure malalties professionals. A continuació t’explicarem tot el que has de saber sobre aquest tema!
Les malalties professionals segons l’OMS són aquelles que es contrauen a conseqüència del treball executat per compte d'altri o per compte propi en les activitats que s'especifiquin en el quadre de Malalties Professionals.
Les malalties professionals estan regulades al Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, a l’article 157 del TRLGSS i a l’article 6.1 g) de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
Poden ser causades per diversos motius.
Per exemple, per agents químics, físics i biològics, inhalació de substàncies o agents cancerígens.
Perquè una malaltia pugui ser considerada com a malaltia professional ha de complir amb els requisits següents:
És el document on es classifiquen i quines són les principals activitats que les poden produir.
També t'interessa:
Abans de la formalització del contracte laboral pot ser que se signi un precontracte laboral o també conegut com a carta de compromís de contractació. A continuació t’explicarem tot els detalls!
El precontracte laboral és el document que se signa entre una empresa i la treballadora, en el qual es pacta que en un futur se signarà un contracte laboral.
El precontracte laboral pot executar-se de manera verbal o per escrit. Que l’empresa indiqui de manera general la intenció de contractació no es considera com un precontracte.
Tot i que no és un contracte laboral i, per tant, no ocasionar obligacions laborals com per exemple, rebre el salari i antiguitat, el precontracte laboral és un compromís legal de contractació i en cas d’incompliment pot ocasionar responsabilitats per les dues parts.
És un document amb validesa jurídica segons el Codi Civil, però no està regulat per l'Estatut de les Treballadores.
En cas que l’empresa finalment no compleixi el que s’ha acordat al precontracte no es considera un acomiadament perquè no s’ha arribat a formalitzar la contractació, però sí que comporta que la treballadora pugui reclamar una indemnització per danys i perjudicis.
Aquesta indemnització dependrà de si s’ha pactat prèviament al precontracte laboral o en cas contrari, serà el resultat de valorar l’abast del perjudici ocasionat.
Si com a treballadora finalment no formalitzes el contracte perquè has trobat una altra feina o per altres qüestions, l’empresa igualment pot reclamar una indemnització per danys i perjudicis que la falta de contractació li pugui haver causat.
Per no ser demandada per l’empresa per incomplir el precontracte pots signar-lo i començar a treballar efectivament a l’empresa i durant el període de prova fer baixa voluntària (tingues en compte que no tindràs dret a atur).
L’important és tenir en compte que no s’hagi signat un pacte de permanència que en aquest cas, s’haurà de respectar per no ser penalitzada.
També t'interessa:
Ja ha començat el període de les PAU 2023! En aquest article t’expliquem tota la informació important sobre les proves d'accés a la universitat! També et donem alguns consells per superar els exàmens i la selectivitat amb èxit.
Les proves de les PAU són les proves d’accés a la universitat. Suposen un requisit per a l’estudiantat que té el títol de batxillerat o equivalent que vol accedir a estudis universitaris.
Es poden presentar a les PAU:
La matrícula de les PAU s’ha de fer al Portal d'accés a la universitat. Hauràs d’abonar la taxa corresponent per a poder realitzar les proves d’accés a la universitat.
La prova d'avaluació de batxillerat per a l’accés a la universitat (PAU) s'estructura en dues fases:
I una assignatura comuna d’opció que pots triar:
Fase específica de caràcter voluntari: Pots examinar-te d’un màxim de 3 assignatures de modalitat següents: Anàlisi musical, Biologia, Ciències de la terra i del medi ambient, Cultura audiovisual, Dibuix artístic, Dibuix tècnic, Disseny, Economia d’empresa, Electrotècnia, Física, Fonaments de les arts, Geografia, Grec, Història de l’art, Història de la filosofia, Literatura castellana, Literatura catalana, Llatí, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades a les ciències socials, Química i Tecnologia industrial.
On es poden consultar les notes de tall?
Si vols consultar les notes de tall de la carrera que vols estudiar has de consultar el següent enllaç.
Hi ha models d’examen d’anys anteriors?
Sí. Pots consultar models de prova d’exàmens i les pautes de correcció de convocatòries anteriors de les PAU.
En relació amb els horaris de la convocatòria ordinària de les PAU de l’any 2023es distribuiran en 3 dies (7, 8, i 9 de juny) de la manera següent:
La durada dels exàmens de cada matèria és d'1 hora i mitja. Si tens dislèxia, TDA, TDAH i altres trastorns d'aprenentatge gaudiràs de 30 minuts més per a cada examen.
Les treballadores per poder defensar i reivindicar els nostres drets tenim, entre d’altres, reconegut el dret a vaga, per fer pressió i aconseguir els nostres objectius davant dels abusos de l’empresa i de la patronal.
El dret a vaga és un dret fonamental que es reconeix a les treballadores per a la defensa dels seus interessos. Com a dret fonamental seran nuls els pactes establerts en els contractes laborals o convenis col·lectius que continguin clàusules de renúncia o qualsevol altra restricció.
El dret a vaga està reconegut a l’article 28 de la Constitució Espanyola i regulat en l’article 4 de l’Estatut de les Treballadores.
No. L’empresa no pot negar l’exercici d’un dret fonamental. Els límits de l’exercici del dret a vaga són els establerts al Reial Decret 17/1977, de 4 de marzo, sobre relaciones de trabajo.
Pots abandonar el teu lloc de feina per a participar en una vaga sense previ avís a l’empresa en exercici del teu dret individual a fer vaga. Qualsevol sanció que això pugui comportar-te serà nul·la.
No existeix cap obligació legal de respondre. Hem de tenir en compte que l’empresa consulti prèviament a la seva plantilla si la secundarà pot ser pres com un intent de coacció contra el dret de fer-la.
Sí. Durant la vaga el contracte laboral se suspèn. Aquell dia no es cobra ni es cotitza a la Seguretat Social. En cap cas, la vaga extingeix el contracte laboral.
En concepte de dia de vaga es descomptarà el següent:
Està expressament prohibit per l'Estatut de les Treballadores descomptar la part proporcional de les vacances o reduir-ne els dies. El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem han determinat que la vaga legal no restringeix el dret íntegre a les vacances ni la seva retribució.
En cas que l’empresa et descompti indegudament quantitats que no siguin les legalment previstes, pots reclamar interposant una demanda de reclamació de quantitat. S’ha de presentar la papereta de conciliació i sempre s’ha de fer de manera individual.
Si et trobes de baixa i no ho comuniques, s’entendrà que no la secundes. En cas contrari, hauràs de notificar-ho a l’empresa. En aquest cas es procedirà al descompte en la nòmina.
En relació amb el càlcul de les prestacions per Incapacitat Temporal (IT) no es tindran en compte els dies de vaga (ja que durant els dies que duri no cobres ni cotitzes), però sí que es computaran els dies per a tenir dret al mateix.
En cap cas la vaga afecta l’antiguitat.
No. Durant la vaga el contracte laboral se suspèn i desapareix l’obligació de pagar el salari i cotitzar a la Seguretat Social. Et trobaràs en una situació assimilada d’alta reconeguda a l’article 46.1 de l’Estatut de les Treballadores.
Si vols més informació sobre el dret a vaga o qualsevol altre tema laboral, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres a través de la Bústia Precària o el nostre correu electrònic: bustia.avalot@catalunya.ugt.org.
El Primer de Maig per l'Avalot és la jornada més important de l'any. És el dia de la classe treballadora, una jornada reivindicativa i de lluita que commemora el moviment obrer a tot el món.
El Primer de Maig se celebra des de l’any 1889 després de ser establert com a jornada reivindicativa i de lluita al Congrés socialista obrer a París.
Com a joves treballadores, la vida laboral també té una incidència directa en la nostra salut mental. Moltes vegades, les condicions laborals no són les adequades i esdevenen una font de riscos per a la nostra salut, ja sigui des del punt de vista físic i/o psicològic.
La situació actual d'incertesa provocada per la inflació dels preus, els efectes de la guerra, l’encariment del cost de vida, fa que ens trobem en una situació d’inestabilitat fruit de la precarietat estructural del sistema capitalista.
La impossibilitat d'emancipació que patim les joves; pagant lloguers caríssims i sense possibilitat d'accedir a una hipoteca fa que tot i tenir una feina, aquesta no sigui suficient per garantitzar-nos unes condicions de vida dignes. Tot i la reforma laboral que ha portat canvis positius, ens estem trobant que moltes empreses estan acomiadant "en període de prova" o amb poca antiguitat fa que l'acomiadament surti pràcticament gratuït o es faci una utilització fraudulenta de la legislació laboral.
De manera general, les joves patim el poc reconeixement de la feina i el patiment que provoca la inestabilitat dels contractes i salarial, la manca de suport de prestacions d'atur són riscos psicosocials que ens provoquen una afectació negativa en la nostra salut mental.
Les joves som un dels col·lectius més sensibles en l’àmbit de la salut mental.
De fet, segons l’OMS, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, de les quals el 75% comencen abans dels 18 anys.
En els darrers 25 anys la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre les adolescents.
La prevenció de riscos laborals regulada a la Llei de Prevenció de riscos laborals ha de tenir en compte també la salut mental de les seves treballadores. Per tant ha d'establir mesures per a la seva protecció.
El concepte de salut laboral ha evolucionat en els darrers anys, passant de la idea més tradicional “d’absència de malaltia” a la definició actual “d’estat de benestar físic, mental i social complet i no merament l’absència de malalties i afeccions”.
En l’àmbit laboral, la depressió representa una causa de pèrdua de productivitat i absentisme laboral i també té relació amb l'increment d'accidents de treball i de la sinistralitat laboral, una major utilització dels serveis de salut i la jubilació anticipada.
A Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mort no natural entre les persones joves. L’any 2016, es van suïcidar 21 persones d’entre 16 i 24 anys, i 48 d’entre 25 i 34.
És important destacar que en el 90% dels casos de suïcidi, hi ha un trastorn de salut mental darrere, és per això que, per tractar aquesta problemàtica, és inhabitable acabar amb l’estigmatització dels trastorns de salut mental. I no només s’ha d’acabar amb l’estigmatització dels trastorns de salut mental, sinó que també s’han de facilitar espais per tractar la salut emocional de les persones joves, ja que aquesta permetrà que les joves s’enforteixin.
És molt important per resoldre aquesta situació és important que hi hagi una inversió pública dirigida a posar fi als tabús i estigmatitzacions que hi ha al voltant dels trastorns de salut mental i del suïcidi.
La salut és un dret que inclou l'accés a l'assistència sanitària i als medicaments, a condicions laborals i ambientals saludables, i comprèn tant la dimensió física com la mental i emocional.
La pandèmia va posar en el focus del debat públic la salut mental. Parlar de salut mental i fer teràpia és menys tabú. Tot i això, moltes persones no poden fer-ne per no poder-se-la pagar. Actualment, l’única opció viable per a fer teràpia és de manera privada.
Des de la sanitat pública els recursos són insuficients: poques professionals, manca d’inversió estructural, dèficit de cites i llargues llistes d’espera entre consultes, etc. que fa que sigui inviable fer tractament públic.
Ara mateix, el dret a la salut mental no està assegurat per a tothom. Només està assegurat per aquelles persones que s’ho poden pagar, convertint-se en un privilegi de classe.
Fer terapia és car i les joves menors de 25 anys haurien de destinar quasi el 20% del seu sou a la teràpia. I les persones de 25 a 34 anys haurien de destinar-ne el 12%.
Des de L’Avalot aquest Primer de Maig i cada dia lliutem per esdevenir l'eina per a la consecució dels nostres drets que millorin les condicions de vida materials de la classe treballadora per tenir una vida i una feina dignes.
Entenem que l'acció sindical és l'eina bàsica i necessària que ha de desenvolupar el sindicat per defensar i millorar les condicions de les treballadores. Des de l’Avalot denunciarem i defensarem les joves davant de qualsevol atac, ja sigui de pèrdua de drets, precarietat laboral i/o destrucció d’ocupació. Qualsevol jove catalana ha de poder desenvolupar el seu projecte de vida en unes condicions dignes.
Des de l’Avalot exigim el compliment de les mesures de prevenció de riscos laborals i que s’apliqui la perspectiva de gènere en l’adopció i implementació de noves mesures per assegurar mesures per assegurar la salut mental de les treballadores.
Així doncs, cal tenir en compte aquells riscos psicosocials que patim majoritàriament les dones i que en moltes ocasions es consideren propis de l’esfera privada, com són: la doble jornada de treball, la precarietat en l’ocupació, la segregació ocupacional i les violències masclistes i erradicar-les.
També et pot interessar:
