Les PAU de l'any 2022 ja estan aquí. En aquest article et recopilem tota la informació que has de tenir a mà per tal que no se t'oblidi res durant les proves d'accés a la universitat! També et donem alguns consells per superar els exàmens i la selectivitat amb èxit.
Les PAU són les proves d’accés a la universitat.
Es poden presentar les estudiants de Batxillerat, de CFGS i altres supòsits habilitats, com per exemple, les persones majors de 45 anys que no tenen cap titulació.
Per a poder accedir a les PAU cal presentar la documentació següent:
En relació amb els horaris de la convocatòria ordinària de les PAU de l’any 2022 es distribuiran en 3 dies (14, 15, i 16 de juny) de la manera següent:
La durada dels exàmens de cada matèria és d'1 hora i mitja.
Ja s'ha aprovat la reforma de la llei de l'avortament. Després de molts mesos de negociació, el Govern espanyol ha aprovat la modificació de la Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l'embaràs del 2010.
L’objectiu principal d’aquesta modificació legislativa és la de blindar el dret a l’avortament al sistema de salut pública.
A continuació us expliquem els aspectes més destacats de la renovada llei de l’avortament.
El dret a l‘avortament reconeix el dret de les dones i persones gestants a interrompre voluntàriament i sense cap mena de justificació l’embaràs en condicions segures i que no posin en perill la seva vida ni salut física ni mental.
La interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) forma part dels drets sexuals i reproductius inherents a la persona. Pel que fa a Espanya, és legal avortar des de 1985.
Fins ara, el model s’ha basat en el concert. Això vol dir que l’administració pública ha destinat recursos econòmics a empreses privades perquè realitzin avortaments que s’haurien de realitzar directament en la sanitat pública. Amb la reforma es vol que la gran majoria dels avortaments es duguin a terme a la sanitat pública.
Es crearà un Registre per saber quantes professionals són objectores de consciència i assegurar que a tots els centres de salut pública es puguin practicar avortaments. Aquest registre de professionals d’objectores de consciència, recollirà la negativa a practicar avortaments amb caràcter previ i per escrit.
Amb l’objectiu de protegir les dones que decideixen avortar, en la reforma del Codi Penal inclou una nova subtipologia de coaccions que castiga: “La persona que per obstaculitzar l'exercici del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs assetgi una dona mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que en menystinguin la llibertat”.
Les joves de 16 i 17 anys i persones amb discapacitat tindran la decisió sobre el propi cos i ,per tant, podran avortar sense la necessitat de permís de les progenitores.
La reforma de la llei de l'avortament, elimina el període de reflexió obligatori de 3 dies i la informació obligatòria que s’havia de repartir. Ara, aquesta informació sobre les prestacions associades a la maternitat serà de caràcter optatiu a petició de la persona que decideix avortar.
Les persones gestants tindran dret, a partir de la setmana 39 de gestació i fins al dia del part, d’un permís laboral retribuït i universal per protegir la salut gestacional. Aquest permís serà independent al permís per cura del menor que es gaudeixi després del part.
La píndola de l’endemà serà gratuïta.
Es crearà una línia de telèfon especialitzada en drets sexuals i reproductius, que donarà informació sobre el dret a la interrupció de l’embaràs.
En l’àmbit laboral, es reconeix com a causa d'incapacitat temporal els quadres mèdics incapacitants per a treballar. Aquesta IT es pagarà des del primer dia per l'Institut Nacional de la Seguretat Social i no requerirà un període de cotització mínim. La seva durada dependrà de cada cas, i, per tant, durarà els dies que cada dona, conformi el quadre mèdic, necessiti.
En el marc de les campanyes de sensibilitzacions els centres educatius de secundària, els centres penitenciaris i els centres de la xarxa de serveis socials repartiran anticonceptius de barrera de manera gratuïta.
La llei de l'avortament defineix la gestació subrogada com una forma de violència contra la dona. És una pràctica, il·legal a Espanya. Les parelles que facin ús d’aquesta tècnica a l’estranger podran ser perseguides pels tribunals. Es prohibeix també la seva publicitat i la realització de campanyes.
El dret a l'avortament: cap pas enrere!
Altres articles que t'interessen:
Les vacances són un dret fonamental de totes les treballadores. Però què passa amb les vacances si tens un contracte a temps parcial?
T’ho expliquem aquí!
Sí, les vacances són un dret inherent a qualsevol treballadora sigui quin sigui el tipus de contracte i són fruit de l’acord entre l’empresa i les treballadores. El dret al descans està regulat a l’article 38 de l’Estatut de les Treballadores. També es regula als convenis col·lectius d’aplicació, que en tot cas, poden ampliar el que s’estableix a l’Estatut.
En qualsevol cas, tota treballadora té dret a gaudir d’un temps de descans retribuït que no pot ser inferior a 30 dies naturals (no substituïble per compensació econòmica).
L’Estatut de les Treballadores estableix les vacances en dies naturals (cada dia de l’any, de dilluns a diumenge, inclosos els festius), però els convenis col·lectius poden establir el període en dies laborals (són els dies que es treballa. Per regla general, són laborables, de dilluns a divendres, però tot dependrà del que s’estableixi al conveni col·lectiu del sector, que pot establir que dissabte sigui laborable).
No. Les vacances no es poden reduir pel fet de treballar a temps parcial. L’empresa tampoc pot sancionar cap treballadora reduint els dies de descans.
L’única reducció possible de les vacances es pot produir si no es treballa l’any sencer. És a dir, els dies de descans retribuït que figuren al conveni col·lectiu són els que corresponen per 1 any treballat, en cas de només treballar 6 mesos, els dies de descans seran aproximadament la meitat.
Cada mes treballat es generen 2,5 dies de descans (resultat de dividir 30 dies per 12 mesos)
Les vacances no es veuen afectades pel tipus de contracte. Per tant, si un contracte parcial es converteix en contracte a jornada completa o viceversa, no es perden ni s’augmenten els dies de descans.
Si tens qualsevol dubte, sobre la teva situació laboral, pots contactar amb nosaltres a: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i et resoldrem tots els teus dubtes!
Altres articles que t'interessen:
El 17 de maig se celebra el dia internacional contra la LGTBI-fòbia. Se celebra aquest dia, ja que el 17 de maig del 1990 l'OMS va eliminar l'homosexualitat del llistat de malalties mentals.
El dia contra la LGTBI-fòbia té com a objectiu la denúncia de totes aquelles discriminacions que pateixen les persones LGTBI+ en tot el món i en tots els contextos socials.
Aquesta jornada atorga un dia per la sensibilització social contra les discriminacions LGTBI-fòbiques, a través de la reivindicació dels mateixos drets per a totes les persones independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere.
Tot i tenir un dia específic on reivindicar-ho, és necessari que aquesta lluita per la no discriminació es lliuri cada dia de l'any.
L'Estatut de les Treballadores estipula que s'entén com a nul qualsevol reglament, clàusula, conveni, etc, que contingui alguna discriminació per raó d'orientació sexual.
En el món laboral l'orientació sexual pot ser un desavantatge per a les persones LGTBI+. El 31% d'aquest col·lectiu consideren que la seva orientació sexual és un desavantatge enfront d’altres candidats amb les mateixes qualificacions.
També trobem casos d'agressions verbals o físiques i d'assetjament. La LGTBI-fòbia es pot trobar en una gran varietat de contextos dins el món laboral.
En algunes ocasions l'entorn laboral es pot veure com un espai hostil pel col·lectiu LGTBI+ i en especial per les persones trans. Fet que porta a un 30% de les persones LGTBI+a no visibilitzar-se com a tal en el context laboral per por a les discriminacions.
En molts casos les persones trans solen ser les més afectades per la LGTBI-fòbia. Dos tersos de les trans tenen por de mostrar la seva identitat de gènere a la feina i les xifres d'atur són exorbitades.
Si parlem de dones LTBI un estudi de la FELGTB ("Feminismes, Igualtat i Drets Humans") mostra que una de cada quatre han patit algun tipus de discriminació en l'àmbit laboral i un 46% d'aquestes ha patit bromes, comentaris grollers o crítiques sobre la seva orientació sexual o de gènere.
És massa comú dins les empreses les xafarderies sobre la resta de companyes, en especial sobre aquelles que s'identifiquen com a LGTBI+. Això també és LGTBI-fòbia.
Tot i que actualment és una discriminació menys generalitzada, encara queda molt camí per fer per aconseguit la plena igualtat de les persones LGTBI+. L'ambient laboral de cada empresa (companyes, models de lideratge...) és determinant per oferir un espai de respecte i igualtat entre totes les treballadores. Encara queden entorns poc inclusius amb la diferència, cosa que s'ha d'erradicar, no només per les persones LGTBI+, sinó per a totes.
Tot i això, les polítiques d'inclusió de la diversitat LGTBI+ continuen amb una tendència ascendent. Afavorint la inclusió d'aquest i altres col·lectius a les grans empreses i veient la diversitat com un valor afegit per la companyia.
Des d'Avalot continuarem lluitant per l'erradicació de la LGTBI-fòbia i per combatre la discriminació en els espais laborals i socials per oferir les mateixes oportunitats i drets per a totes les persones. No només lluitem avui, sinó que cada dia és el dia contra la LGTBI-fòbia.
La reforma de la llei de l'avortament que està realitzant el Govern espanyol ha causat aquests dies més rebombori de l'esperat per un tema en concret: la baixa laboral per una regla dolorosa.
Sovint aquest malestar greu, conegut com a dismenorrea, amaga una malaltia, com l'endometriosi, una malaltia crònica que afecta moltíssimes persones menstruants. És també, una malaltia molt poc investigada a causa principalment de la poca investigació que se'n fa perquè és una malaltia que afecta principalment les dones. Una menstruació dolorosa pot ser causada per diferents anomalies que requereixen atenció per part del sistema de salut i investigació per tal d'arribar a l'arrel del problema i erradicar el dolor. La raó de què no s'estigui fent és la falta de perspectiva feminista del sistema mèdic i de salut.
Una altra de les raons per anar en contra d'aquesta mesura és la de defensar que afectarà negativament la incorporació de les dones al mercat laboral. Aquest argument és molt reduccionista i es basa en els mateixos arguments que el patriarcat estableix per a sostenir les seves violències i discriminacions cap a les dones. Si les dones tenim més dificultat per entrar o promocionar-nos en el mercat de treball és perquè les estructures socials són patriarcals i aquest permís, no n'és la causa.
Donar a entendre que perquè existeix aquest permís, les dones actuarem de manera irresponsable i fraudulenta és el mateix argument masclista que s'utilitza per invalidar la llei contra la violència masclista referent a les denúncies falses.
Per acabar amb la desigualtat de gènere en l'àmbit laboral cal tenir uns Plans d'igualtat a les empreses efectius i que no acabin en "paper mullat", cal destinar esforços i establir mecanismes perquè la Inspecció de Treball pugui investigar les discriminacions que patim les dones en els processos de selecció, cal feminitzar les feines masculinitzades i masculinitzar les feminitzades per acabar amb la bretxa salarial i cal revisar també el permís de maternitat que, a diferència del permís de paternitat, no ha evolucionat des del segle passat.
Assenyalar aquest permís, que té per objectiu assegurar la salut menstrual de les persones menstruants com un dret humà inherent a la dignitat de la persona, com la causa de tots els mals només pot significar una cosa: el sexisme encara és intrínsec al sistema patriarcal actual.
Tot i que encara no es coneix el redactat concret de la llei, i hi ha altres aspectes de la llei que ens semblen molt rellevants: com ara que les joves de 16 i 17 anys puguin avortar sense la necessitat de permís de les progenitores, la protecció a la salut gestacional, el reforç al dret a la higiene menstrual i la lluita contra la pobresa menstrual, etc. No deixem que el patriarcat invisibilitzi les fites aconseguides.
Per treballar en determinats àmbits ens poden demanar, com un requisit més, aportar el certificat de delictes de naturalesa sexual.
El certificat de delictes sexuals és un document que permet acreditar la manca de delictes d'aquest tipus. Així mateix, la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència imposa l’obligació d'acreditar el fet de no estar condemnada per cap delicte de naturalesa sexual en cas de tenir contacte habitual en l’àmbit laboral amb persones menors d’edat.
El pot sol·licitar qualsevol persona física major d’edat. És a dir, pot acreditar els antecedents negatius per delictes sexuals qualsevol persona de més de 18 anys. Hem de tenir en compte que, en cas de persones menors d’edat, s’ha de sol·licitar amb el consentiment de les progenitores o de les tutores legals del menor.
Per un altre costat, en cas que la persona sol·licitant no tingui la nacionalitat espanyola es necessitarà a més del certificat del Registre Central de Delinqüents Sexuals, acreditar també la manca de delictes de caràcter sexual en el seu país de nacionalitat, mitjançant un certificat en el qual s'informi dels entecedents en aquest àmbit.
Des de l’any 2015 les persones majors d’edat que treballen de forma habitual amb menors d’edat tenen l’obligació d’aportar aquest certificat per poder ser contractades en aquests sectors.
Es pot sol·licitar a través del web del Ministeri de Justícia. En cas de ser menor d’edat, s’ha de fer el tràmit de manera presencial acompanyades de les progenitores o de les tutores legals del menor.
Per a sol·licitar el certificat per Internet cal que tinguis algun sistema d’autenticació com per exemple; el DNI electrònic, el Cl@ve PIN, el Cl@ve PIN permanent o certificat electrònic.
Les incapacitats temporals comunes (IT) són el que col·loquialment es coneix com a “baixes mèdiques o baixes mèdiques comunes”.
Les baixes mèdiques són aquelles situacions en les quals es produeix un fet que t'impossibilita per a treballar, però que no és conseqüència de la feina (en aquest cas seria un accident o malaltia professional). Està regulat a l’article 169 de la Llei General de la Seguretat Social.
Només la pot determinar una professional de la salut pública.
Les baixes mèdiques les poden demanar qualsevol de les treballadores que estiguin incloses al Règim General de la Seguretat Social, sempre que acreditin un període mínim de cotització:
Les baixes mèdiques duren el temps que s’estableix a l’informe de baixa mèdica. Així doncs, el comunicat d’alta mèdica, que extingeix la incapacitat temporal, s’ha de presentar a l’empresa durant les 24 hores següents a la seva emissió, i l’endemà (o el primer dia hàbil a partir de l’alta) s'ha de fer la reincorporació a la feina.
En aquest cas s’ha de renovar la baixa mèdica. S’ha de tenir en compte que s’estableix la durada màxima de 356 dies, prorrogables per 180 dies més. En el cas que les seqüeles siguin greus i permanents, s’haurà de sol·licitar la incapacitat permanent.
Sí. És a dir, la treballadora té dret a sol·licitar al seu CAP l’alta voluntària d’acord amb el dret inherent com a pacients regulat a la Llei 41/2002 d’Autonomia del Pacient.
Si no esteu d’acord amb la data de l’alta mèdica, es pot impugnar la decisió mitjançant una reclamació administrativa prèvia a la via judicial en el termini d’11 dies hàbils.
S’ha de veure el que estableix el conveni col·lectiu d’aplicació. Però per regla general, durant les baixes mèdiques, si no s’estableix altra cosa, es cobrarà el següent:
Per saber la base reguladora hem de consultar les contingències comunes que hi figuren a la nòmina.
Si tens qualsevol dubte, sobre la teva situació laboral, pots contactar amb nosaltres a: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i et resoldrem tots els teus dubtes!
Si vols saber quina seria la durada i la quantia de la prestació per desocupació pots realitzar la simulació de l’autocàlcul de la prestació d’atur.
Aquí tens tots els detalls!
L’autocàlcul de la prestació d’atur és una eina de simulació de la prestació o subsidi d’atur que rebrà una treballadora en funció de la seva cotització i de la seva situació personal i familiar.
Pots trobar el simulador d’autocàlcul aquí.
Calcular la prestació per desocupació serveix pels casos següents:
L’eina d’autocàlcul de la prestació d’atur està gestionada pel Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE).
No. No cal identificar-se ni registrar-se al web.
No. Tot i que no té caràcter vinculant per l’administració pot servir com a orientació.
El simulador per calcular la prestació per desocupació t’anirà plantejant una sèrie de preguntes que hauràs d’anar contestant i finalment et donarà un resultat: una xifra temporal (el nombre de mesos que cobraràs la prestació d’atur) i una xifra monetària (la quantitat de diners que percebràs en concepte de prestació d’atur).
Si tens dubtes laborals, recorda que pots posar-te en contacte amb nosaltres a través de la Bústia Precària o el nostre correu electrònic: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i t’assessorarem.
Altres articles que t'interessen:
El mercat laboral exigeix cada vegada més i més formació. Però tenir formació no assegura aconseguir un lloc de feina. Som la generació enterrada: 4 de cada 10 joves estem sobrequalificades a la feina i som la generació millor preparada de la història però la primera que viu pitjor que les seves progenitores. Tot i això, existeix una clara exigència desfermada per acreditar la formació, el que es coneix col·loquialment com a titulitis.
Segons la RAE s’anomena titulitis a la valoració excessiva dels títols acadèmics com a garantia i acreditació del coneixement adquirit.
S’ha instaurat una creença social que les persones amb més títols són les que més coneixement ostenten i per tant, en un procés de selecció gaudirien una posició avantatjada. Està clar que la formació és important, però no pot ser l’únic paràmetre per valorar la vàlua d’una candidatura.
Per superar aquesta situació, cada vegada es dóna més importància a les competències o habilitats de les candidates per valorar la idoneïtat, valorant per tant, de manera més global els coneixements.
La II República va instaurar per primera vegada a Espanya una educació pública, obligatòria, laica, mixta, inspirada en l’ideal de la solidaritat humana. Aquesta educació tenia l’objectiu d’alfabetitzar tota una població majoritàriament analfabeta. Amb l'arribada de la Guerra Civil es van eliminar tots els avenços educatius de la II República. Després d'això es va deixar en mans de les congregacions religioses la tasca educativa per tal d’imposar els seus dogmes.
Durant el franquisme i postfranquisme, l’accés a la formació va ser considerat un privilegi. Només les famílies amb alt poder adquisitiu es podien permetre destinar recursos a l’educació de les seves filles. Així doncs, la bretxa de classe marcada per la formació era clara. I és que una de les característiques fonamentals del sistema educatiu franquista va ser el classisme. El Batxillerat del model franquista tenia un fort component elitista. El seu objectiu era el de formar les futures classes dirigents que serien les encarregades de perpetuar les consignes del règim.
Per tant, tenint en compte la nostra història recent, no hauríem de centrar el debat en “formació, sí, formació, no”. Fent una anàlisi amb perspectiva de classe, correm el risc d’acabar convertint l’educació en un privilegi, com en temps passats, només accessible per a les persones amb poder adquisitiu. Hem de garantir una educació pública de qualitat perquè el seu accés no depengui de la capacitat econòmica de cada persona.
Tot i les crítiques a la idea una mica pervertida de l’ascensor social, que des d’una perspectiva neoliberal actual s’ha pervertit i buidat de contingut, obviant les dificultats socials que provenen de les estructures del mateix sistema, no podem deixar de defensar l’accés universal a l’educació com a forma per eliminar l’efecte gueto i les discriminacions associades a la manca de formació.
Tot i que el mercat laboral té molt en compte la formació i és un dels requisits més comuns a les ofertes de feina, veiem que en realitat la formació tampoc assegura feines amb condicions dignes. Per això, és una trampa!
De fet, les joves som la generació més ben preparada de la història. Tot i això, patim la taxa d’atur més elevada amb més temporalitat i parcialitat que ens aboquen a situacions molt precàries. Aquestes situacions ens dificulten la vida i la realització del nostre projecte personal I professional amb garanties. Per això diem que som la generació enterrada, una generació a causa dels models productius a Catalunya, abocada a la precarietat laboral.
En aquest sentit, amb una taxa de sobrequalificació (és a dir, la població jove amb un alt nivell formatiu treballant en ocupacions que requereixen una qualificació inferior) del 37,9% (dades de l’últim any amb dades publicades el 2017). 4 de cada 10 joves, tenim feines en posicions que requereixen una qualificació inferior de la qual correspon pel nostre nivell formatiu.
Pel que fa a la diferència de gèneres, també la sobrequalificació afecta més les dones (41,02%) respecte als homes joves (34,77%).
Queda clar que la inversió en educació és percebuda a escala individual com un mecanisme per millorar la posició a l’hora de competir en un mercat de treball precaritzat, però les dades mostren que actualment alts nivells de formació poden desembocar d’igual manera a baixos càrrecs professionals, equivalents a categories amb requisits de formació molt inferiors. Necessitem polítiques radicals que solucionin de debò, el problema estructural de sobrequalificació i atur de les joves catalanes. Hem d'acabar amb les falses creences lligades a la titulitis.
Des de l’Avalot reivindiquem que cal intensificar la lluita contra la precarietat laboral i la defensa d’un model productiu que asseguri condicions dignes per a les treballadores joves per eliminar les condicions que permeten que les joves catalanes siguem discriminades de manera sistemàtica per una societat adultcentrista, tot defensant una educació pública i de qualitat per a tothom, una rebaixa de les taxes universitàries i un mercat laboral que no ens exigeixi formacions eternes sense assegurar unes condicions laborals dignes.
Si vols acreditar la teva experiència, tens tota la informació aquí.
