A la nostra campanya '80 banderes vermelles' vam presentar 80 situacions de maltractament que ens poden ajudar a detectar agressions masclistes que sovint passen inadvertides. El masclisme i la violència masclista prenen múltiples formes i la violència vicària és una d'elles.
La violència vicària és aquella conducta que utilitza els éssers estimats, normalment les filles, utilitzant-les com a instrument per infligir dolor psicològic a la dona, parella o exparella. L’objectiu per tant, és causar el màxim de dolor possible a les víctimes (filles, dona, parella o exparella), fins i tot arribant a causar la mort.
És un mecanisme de violència masclista que té per objectiu exercir control i domini sobre la dona com a reafirmació de la violència que emana de la relació de poder i possessió que sustenta la relació de violència masclista.
Com passa amb la piràmide de les violències masclistes, la violència vicària també té diferents manifestacions. Una de les vessants és per exemple l'econòmica: el fet de no pagar la pensió d’aliments té un efecte negatiu directe en la mare i en les filles, que les aboca a una situació de precarietat evident.
La violència masclista vicària està recollida al Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere de 2017 fruit de l’última modificació l’any 2019 reconeixent com a víctimes de violència masclista les dones que “han patit violència vicària que es defineix com "el mal més extrem que pot exercir el maltractador cap a una dona: fer mal i/o assassinar a les filles".
La violència vicària està recollida a l’article 1.4 de la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género: “La violència de gènere a què es refereix aquesta Llei també comprèn la violència que, amb l'objectiu de causar perjudici o mal a les dones, s'exerceixi sobre els seus familiars menors d'edat".
A Catalunya també està recollida la violència masclista vicària expressament a la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista que modifica l’article 4 i reconeix la violència vicària com una de les maneres d’exercir violència masclista i que consisteix en qualsevol mena de violència exercida contra els fills i filles amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare.
A Espanya es va començar a comptabilitzar el nombre de víctimes de violència masclista vicària l’any 2013. Des de llavors, 42 menors han sigut assassinades pels seus progenitors segons les dades de la Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género. Del total de casos, en 8 s’havia presentat prèviament denúncia, en 4 d’ells s’hi havia sol·licitat una mesura de protecció prèvia i en 2 la mesura de protecció era vigent en el moment de l’assassinat. Així doncs, veiem com els sistemes de protecció, tant judicial com policial, fallen. De fet, la majoria dels assassinats per violència masclista vicària es produeixen durant el règim de visites.
La violència masclista i les seves diferents manifestacions compten amb la connivència de molts factors: la justícia patriarcal que no protegeix les víctimes quan utilitza per exemple, el SAP (síndrome d’alienació parental: un concepte misogin sense base científica que perpetua l’estigma de “mala mare”), l’estigma social, la falta de mecanismes de protecció reals, la revictimització i el qüestionament de la veracitat de l’existència de violència masclista, la culpa i vergonya de la víctima, etc.
Tots aquests mecanismes fan que la violència masclista esdevingui quelcom estructural.
Com veiem, la violència vicària és una forma de violència poc denunciada, però que ocorre amb freqüència, sovint quan la mare opta per un procés de separació. Les dades són escandaloses i no fan més que visibilitzar l’estructura patriarcal que impera a la nostra societat.
Prou violència vicària! Prou violència masclista!
