El mercat laboral exigeix cada vegada més i més formació. Però tenir formació no assegura aconseguir un lloc de feina. Som la generació enterrada: 4 de cada 10 joves estem sobrequalificades a la feina i som la generació millor preparada de la història però la primera que viu pitjor que les seves progenitores. Tot i això, existeix una clara exigència desfermada per acreditar la formació, el que es coneix col·loquialment com a titulitis.
Segons la RAE s’anomena titulitis a la valoració excessiva dels títols acadèmics com a garantia i acreditació del coneixement adquirit.
S’ha instaurat una creença social que les persones amb més títols són les que més coneixement ostenten i per tant, en un procés de selecció gaudirien una posició avantatjada. Està clar que la formació és important, però no pot ser l’únic paràmetre per valorar la vàlua d’una candidatura.
Per superar aquesta situació, cada vegada es dóna més importància a les competències o habilitats de les candidates per valorar la idoneïtat, valorant per tant, de manera més global els coneixements.
La II República va instaurar per primera vegada a Espanya una educació pública, obligatòria, laica, mixta, inspirada en l’ideal de la solidaritat humana. Aquesta educació tenia l’objectiu d’alfabetitzar tota una població majoritàriament analfabeta. Amb l'arribada de la Guerra Civil es van eliminar tots els avenços educatius de la II República. Després d'això es va deixar en mans de les congregacions religioses la tasca educativa per tal d’imposar els seus dogmes.
Durant el franquisme i postfranquisme, l’accés a la formació va ser considerat un privilegi. Només les famílies amb alt poder adquisitiu es podien permetre destinar recursos a l’educació de les seves filles. Així doncs, la bretxa de classe marcada per la formació era clara. I és que una de les característiques fonamentals del sistema educatiu franquista va ser el classisme. El Batxillerat del model franquista tenia un fort component elitista. El seu objectiu era el de formar les futures classes dirigents que serien les encarregades de perpetuar les consignes del règim.
Per tant, tenint en compte la nostra història recent, no hauríem de centrar el debat en “formació, sí, formació, no”. Fent una anàlisi amb perspectiva de classe, correm el risc d’acabar convertint l’educació en un privilegi, com en temps passats, només accessible per a les persones amb poder adquisitiu. Hem de garantir una educació pública de qualitat perquè el seu accés no depengui de la capacitat econòmica de cada persona.
Tot i les crítiques a la idea una mica pervertida de l’ascensor social, que des d’una perspectiva neoliberal actual s’ha pervertit i buidat de contingut, obviant les dificultats socials que provenen de les estructures del mateix sistema, no podem deixar de defensar l’accés universal a l’educació com a forma per eliminar l’efecte gueto i les discriminacions associades a la manca de formació.
Tot i que el mercat laboral té molt en compte la formació i és un dels requisits més comuns a les ofertes de feina, veiem que en realitat la formació tampoc assegura feines amb condicions dignes. Per això, és una trampa!
De fet, les joves som la generació més ben preparada de la història. Tot i això, patim la taxa d’atur més elevada amb més temporalitat i parcialitat que ens aboquen a situacions molt precàries. Aquestes situacions ens dificulten la vida i la realització del nostre projecte personal I professional amb garanties. Per això diem que som la generació enterrada, una generació a causa dels models productius a Catalunya, abocada a la precarietat laboral.
En aquest sentit, amb una taxa de sobrequalificació (és a dir, la població jove amb un alt nivell formatiu treballant en ocupacions que requereixen una qualificació inferior) del 37,9% (dades de l’últim any amb dades publicades el 2017). 4 de cada 10 joves, tenim feines en posicions que requereixen una qualificació inferior de la qual correspon pel nostre nivell formatiu.
Pel que fa a la diferència de gèneres, també la sobrequalificació afecta més les dones (41,02%) respecte als homes joves (34,77%).
Queda clar que la inversió en educació és percebuda a escala individual com un mecanisme per millorar la posició a l’hora de competir en un mercat de treball precaritzat, però les dades mostren que actualment alts nivells de formació poden desembocar d’igual manera a baixos càrrecs professionals, equivalents a categories amb requisits de formació molt inferiors. Necessitem polítiques radicals que solucionin de debò, el problema estructural de sobrequalificació i atur de les joves catalanes. Hem d'acabar amb les falses creences lligades a la titulitis.
Des de l’Avalot reivindiquem que cal intensificar la lluita contra la precarietat laboral i la defensa d’un model productiu que asseguri condicions dignes per a les treballadores joves per eliminar les condicions que permeten que les joves catalanes siguem discriminades de manera sistemàtica per una societat adultcentrista, tot defensant una educació pública i de qualitat per a tothom, una rebaixa de les taxes universitàries i un mercat laboral que no ens exigeixi formacions eternes sense assegurar unes condicions laborals dignes.
Si vols acreditar la teva experiència, tens tota la informació aquí.
