Marina Ginestà va ser una periodista, escriptora, intèrpret i militant antifeixista catalana. Va ser coneguda per ser la model de la fotografia icònica de Hans Gutmann de la Guerra Civil Espanyola de la miliciana a l'Hotel Colom de Barcelona quan tenia 17 anys.
Va néixer el 29 de gener de 1919 a Tolosa i va morir el 6 de gener 2014 a l’edat de 94 anys a París.
Va ser militant de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). També va col·laborar en l'organització de l'Olimpíada Popular com a resposta als Jocs Olímpics de Berlín al juliol de l'any 1936. També va participar en els combats a Barcelona al juliol del 36.
Els feixistes es van atrinxerar a l'Hotel Colom, situat a la plaça de Catalunya fins a la seva rendició, moment i lloc en els que Hans Gutmann va fer la fotografia que li va donar rellevància.
Ginestà no va entrar en combat durant la guerra. Va treballar com a periodista i traductora.
Ella va definir la seva participació en la Guerra Civil de la següent manera: "Érem periodistes i la nostra professió era que no decaigués mai la moral, difoníem el lema de Juan Negrín: «amb pa o sense pa, resistir»"
Al final de la guerra va ser empresonada a un camp de concentració del qual va poder escapar després de 2 mesos. Es va exiliar a França i posteriorment a la República Dominicana.
Ginestà va escriure dues obres literàries: "Els Antípodes" i "En vindran d'altres...".
Va ser reconeguda, l'any 1977amb el premi Fastenrath per "Els Antípodes" i el premi Salvador Seguí dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili del 1977 per "En vindran d’altres".
Ginestà no coneixia l'existència de la seva icònica foto, fins que l'any 2008, amb 89 anys se'n va assabentar perquè la fotografia va ser utilitzada com a portada del llibre "Las Trece Rosas" de l'autor Carlos Fonseca.
El passat 26 de juliol es va aprovar la nova regulació sobre les quotes d’autònomes al Règim Especial de Treballadores Autònomes (RETA) que s’estableix d’acord amb els ingressos reals.
A continuació t’expliquem totes les novetats!
El nou sistema de cotització passa a ser un model progressiu de 15 trams que s’adaptarà al volum d’ingressos reals.
Les treballadores autònomes cotitzaran en funció dels rendiments anuals obtinguts en l'exercici de les seves activitats econòmiques, empresarials o professionals.
El nou sistema de cotització està regulat al Reial decret llei 13/2022.
A partir de gener de 2023, tot i que s’estableix un període de transició de 9 anys fins a 2032.
S’estableixen 15 trams de cotització en els quals cada treballadora autònoma ha de situar-se en funció de la seva previsió d'ingressos.
L’any 2023 la quota mínima és de 230 euros i la màxima de 500 euros.
Les treballadores autònomes a principis d’any han de fer una estimació dels seus ingressos nets, però com solen ser variables, es podrà modificar el tram de cotització durant l’any.
Les treballadores autònomes que comencin la seva activitat podran acollir-se a una tarifa plana que serà de 80 euros mensuals per les autònomes durant el primer any independentment dels seus ingressos i que podrà ser prorrogable 12 mesos addicionals sempre que els ingressos nets no superin l’SMI.
S’estableix una prestació del 50% de la base reguladora compatible amb una altra activitat.
Les treballadores autònomes podran canviar la seva base de cotització fins a 6 vegades l’any per poder adaptar-la als ingressos.
Eliminació del topall de cotitzacions per a treballadores autònomes majors de 47 anys i, per tant, poden incrementar les seves bases de cotització.
Es preveuen les desgravacions dels plans de pensions del 10% de les aportacions al pla de pensions en l'IRPF. A més, s’incorporen les deduccions per despeses genèriques del 7% per a les autònomes individuals i del 3% per a les autònomes societàries.
Altres articles que t'interessen:
Avui, 13 de gener se celebra el Dia Mundial de lluita contra la Depressió. Aquest dia serveix per sensibilitzar la societat sobre la depressió i exigir més recursos per a la prevenció i atenció.
La depressió és una malaltia molt freqüent que provoca una alta discapacitat i un fort impacte social. La depressió, com a malaltia mental, encara pateix una forta estigmatització. Per això, les persones que la pateixen ho viuen en silenci i amb culpa.
Les causes de la depressió són multifactorials, és a dir, que poden ser biològics, físics, psicològics, socials, emocionals, econòmics, laborals, etc.
Segons l’OMS, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, el 75% dels quals comencen abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre els adolescents.
També, els estudis conclouen que la és la principal causa de discapacitat al món i que afecta més les dones que els homes.
L’àmbit laboral té incidència en la salut mental de les persones.
En l’àmbit laboral, la depressió representa una causa de pèrdua de productivitat i absentisme laboral i també té relació amb l'increment d'accidents de treball i de la sinistralitat laboral, una major utilització dels serveis de salut i la jubilació anticipada.
Des d’Avalot entenem que el sistema capitalista, social i laboral actual ens aboca a una situació de precarietat laboral, social, material i de salut.
A més, d’ençà de la pandèmia i l’augment de preus actual i la manca de polítiques d’habitatge, s’ha vist com la salut mental és un aspecte fonamental en la salut de les persones i que també té una especial incidència en l’àmbit laboral.
És important assenyalar la manca d’inversió pública en l’atenció mèdica i de serveis socials a les persones que pateixen depressió i és que una manca d’inversió provoca que no es pugui fer una bona prevenció i una bona atenció a les persones afectades. La salut mental no pot ser un privilegi només per les persones que es puguin pagar una atenció privada.
Altres articles que t'interessen:
Comencem l’any amb bones notícies!
Ja hem posat en marxa el Projecte Fem-nos Fortes! en el marc de la convocatòria “Impulsem el que fas” de l’Ajuntament de Barcelona adreçat a dones joves del Districte de Ciutat Vella que vulguin iniciar un procés de recerca de feina i assoliment de competències transversals.
Una de les nostres línies de treball és l’empoderament de les joves i per això, volem posar a disposició de la ciutadania la nostra expertesa en l’àmbit sociolaboral.
Com a joves, l’accés al mercat de treball és complicat i patim unes discriminacions estructurals. El projecte Fem-nos fortes! es basa en una mirada interseccional de la realitat laboral per a poder superar les barreres que incideixen de manera negativa amb l’objectiu de revertir-les.
Els objectius del projecte són:
La inscripció per a participar en el projecte es pot fer mitjançant el formulari d’inscripció, o bé trucant al 93 304 68 18.
Com cada any, l’empresa ha de realitzar un calendari laboral perquè les treballadores tinguin coneixement de quins dies són laborables. A continuació t’expliquem tot el que has de saber sobre el calendari laboral de 2023.
Els dies festius estan regulats a l’article 37.2 de l’Estatut de les treballadores. Així doncs, les treballadores tenim dret a 14 dies festius de caràcter retribuït i no recuperable a l’any.
Enguany a Catalunya els dies festius són 14. Dels quals, 8 són festius nacionals i 4 són festius regionals.
A més, cada municipi disposa de 2 festius de caràcter local que han de determinar cada ajuntament. A més, com diu el BOE, Catalunya disposa d'1 festiu addicional de caràcter recuperable, que s'haurà de triar entre el 6 de gener (Reis), el 10 d'abril (Dilluns de Pasqua), el 24 de juny (Sant Joan) i el 26 de desembre (Sant Esteve).
Així doncs,
Si un dia festiu coincideix amb un dia de descans, perdràs aquest dia, llevat que el conveni col·lectiu estableixi una altra cosa.
Tot i això, el Govern pot traslladar al dilluns totes les festes d’àmbit nacional que tinguin lloc entre setmana, i en tot cas ha de ser objecte de trasllat al dilluns immediatament posterior el descans laboral corresponent a les festes que coincideixin amb un diumenge.
Calendari laboral de l’empresa
Els preus abusius del lloguer, que afecten la classe treballadora, especialment afectant de manera negativa el jovent de Catalunya provoquen que no puguem establir el nostre projecte de vida en unes condicions materials dignes. Això afecta a la nostra salut, especialment la salut mental.
Les joves de classe treballadora tenim molts desitjos per l'any 2023 i estem disposades a lluitar per fer-los possibles.
La darrera reforma laboral del 2021, fruit del diàleg social ha sigut el punt de partida d’un llarg camí. Aquest camí ens ha de portar a recuperar tots els drets que les anteriors reformes laborals van soscavar i conquerir-ne de nous.
Les joves encara patim més parcialitat que continua sent molt superior a la de la població general. Tot i l’efecte positiu de la reforma laboral 2021, les joves continuem patint més temporalitat que la població general. Les joves de 20 a 24 anys són les que enguany han formalitzat més contractes temporals.
L’emancipació juvenil continua sent un problema per a les joves. De fet, en els últims 12 anys, la taxa d’emancipació juvenil ha disminuït en més de 10 punts.
La salut mental de les joves s’ha vist molt afectada per les successives crisis econòmiques i sanitària. De fet, vam ser el col·lectiu més afectat per la pandèmia de la COVID-19 i és que el suïcidi és la primera causa de mort entre persones joves de 25 a 39 anys a Catalunya i el 42% de les joves trans a Catalunya han tingut intens de suïcidi.
Aquest són els nostres desitjos pel 2023. Aquest any les joves sindicalistes continuarem lluitant contra el capitalisme i l'heteropatriarcat, que és la millor manera de defensar els drets i llibertats de la classe treballadora.
Us desitgem un any 2023 ple d’encerts i lluita!
Uneix-te a l’Avalot i fem-nos fortes!
María de la O Lejàrraga (María Lejárraga), va néixer el 28 de juny del 1874 a La Rioja. També coneguda com a María Martínez Sierra, pseudònim que va adoptar a partir dels cognoms del seu marit, Gregorio Martínez Sierra.
María Lejárraga va ser una escriptora, autora teatral i feminista espanyola. També va ser traductora d’autors com Shakespeare, Sthendal, Ibsen o Sartre.
L'obra teatral de Lejárraga, s'emmarca dins del modernisme espanyol, amb una forta influència de Jacinto Benavente. Va escriure més de 100 obres literàries, entre elles: Canción de cuna (1911), El amor brujo (1915), Una mujer por caminos de España (1952), Gregorio y yo (1953), Viajes de una gota de agua (1954) i Fiesta en el Olimpo (1960).
La crítica, que pensava que l'autor era el seu marit, en destacava la creació dels personatges femenins complexos, on l'autora aboca les seves pròpies experiències.
María Lejárraga va ser una feminista convençuda i molt activa. Va participar molt activament al Lyceum Club Femenino de Madrid fundat el 1926. També va crear l’Associació Femenina d’Educació Cívica (coneguda com La Cívica) l’any 1931.
Va ser una gran defensora del dret a vot femení, va reivindicar que aquest no suposava un perill per la República en un article a la Revista Crónica.
Va estar afiliada al Partit Socialista. Durant la II República va tenir un paper destacat. A les eleccions generals espanyoles del 1933 va ser escollida com a diputada al Congrés de la República per la demarcació de Granada i va ostentar el càrrec de vicepresidenta de la Comissió d’Instrucció Pública.
En esclatar la Guerra Civil Espanyola va exiliar-se a l’estranger (primer a Niça, Londres, París, Nova York, Mèxic i finalment a Buenos Aires on va morir l’any 1974).
Altres referents feministes:
Després de molts mesos de debat, la “Llei Trans” s’ha aprovat avui 22 de desembre. Aquesta llei, que suposa una reparació històrica per a la comunitat trans, finalment es fusionarà amb la Llei LGTBI en una Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBIQ+. Aquesta llei pretén configurar un marc de protecció per a les persones trans, tal com va fer en el seu moment la llei de matrimoni igualitari.
La llei estableix els punts següents:
Creació de plans específics per millorar l’ocupabilitat, i s'inclou a les persones trans en l'elaboració dels plans d'igualtat i no discriminació. Les empreses de més de 50 treballadoris hauran de tenir plans d’igualtat LGTBI.
Lis menors trans tindran dret a expressar la seva identitat de gènere lliurement. Les Administracions competents hauran d’elaborar un protocol contra l’assetjament trans. Seran considerades infraccions molt greus els continguts educatius discriminatoris en llibres de text i materials didàctics i els actes d’assetjament.
Les persones trans que poden gestar es podran sotmetre a tractament de reproducció assistida. El Sistema Públic de Salut incorporarà al seu catàleg de serveis comuns el tractament hormonal, el procés quirúrgic genital, materials de pròtesi necessaris, congelació d’òvuls, etc. i acompanyament psicològic.
Les persones trans, en situació de privació de llibertat o internes en un centre penitenciari, tindran dret a ser tractades i separades d’acord amb el seu sexe registral o identitat de gènere expressada, però en cas que considerin que això suposaria un risc podran sol·licitar la inclusió en el sexe contrari.
Des de l’Avalot celebrem l’aprovació de la Llei Trans. Després d’una forta oposició de la dreta i extrema dreta i les esmenes del PSOE que han posat pals a les rodes a un clam social. Aquesta aprovació és una victòria per la defensa de la diversitat i els drets humans de totis.
Malgrat la nostra satisfacció, trobem que el text no contempla cap referència a les persones no binàries i considerem que utilitzar el gènere neutre en el llenguatge és important, però no té sentit si després se lis exclou de la legislació.
Tampoc ens acaba de convèncer el nul reconeixement a la infància trans en menors de 12 anys ni que per a les persones trans refugiades i migrants existeixin certs problemes per a adequar els seus documents d'identitat, encara que entenem que això és més responsabilitat de la Llei d'Estrangeria. Les persones migrants en situació irregular han quedat fora de la llei.
Pel que fa a les persones intersexuals, tot i que durant el primer any de vida no hi hagi obligació de registrar el sexe, un cop passat aquest temps, sí que s’ha de fer, un fet que no reconeix el dret a les persones intersex a viure en plenitud.
Així i tot, des de l'Avalot creiem que aquesta llei és un punt de partida històric per al reconeixement dels drets i llibertats de moltes persones i celebrem que estigui prosperant. Queda molt camí per recórrer i seguirem treballant per a la consecució d'una plena societat més justa, igualitària i interseccional.
La unió de dues persones en matrimoni o parella de fet és una decisió personal que com és evident, té conseqüències a la vida privada, però també afecta altres esferes.
T’ho expliquem!
La parella de fet és aquella unió de parella de dues persones que conviuen per un vincle afectiu anàleg al del matrimoni durant un període ininterromput d’un mínim de 2 anys o bé de menys si tenen descendència comuna (A Catalunya està regulat al llibre segon del Codi Civil de Catalunya).
El matrimoni és el vincle jurídic entre dues persones que origina una comunitat de vida en la qual les cònjuges han de respectar-se, actuar en interès de la família, guardar-se lleialtat, ajudar-se i prestar-se socors mutu. Està regulat al llibre segon del Codi Civil de Catalunya i s’estableix, si no hi ha pacte en contra, en règim de separació de béns.
Les persones unides en matrimoni es consideren com a unitat econòmica familiar i, per tant, poden tributar l’IRPF presentant una única declaració. En canvi, les persones unides en parella estable no es consideren unitat econòmica familiar i cada membre ha de presentar la declaració d’IRPF per separat.
Els convenis col·lectius regulen els permisos retribuïts. La seva gran majoria, per no dir la totalitat, tenen estipulat un permís de 15 dies en cas de matrimoni. En els casos de parella de fet, alguns convenis col·lectius ho fan extensible (de manera anàloga), però en tot cas, ho ha d’establir de manera expressa.
En relació amb altres permisos, com per exemple, permís per defunció, hospitalització de l’altre membre de la parella de fet, el conveni col·lectiu ha d’establir-ho també de manera expressa.
La situació d’unió en matrimoni o parella de fet, té afectacions pel que fa a les prestacions per desocupació.
En cas de parella de fet, la descendència de la seva parella no podran al·legar-se com a càrrega ni podran tenir-se en compte els seus ingressos per determinar si vostè té responsabilitats familiars.
En cas de matrimoni, si la seva cònjuge tingués descendència d'una altra relació i conviuen amb el matrimoni, formaran part de la unitat de convivència familiar. Això es podrà al·legar com a càrrega teva, sempre que siguin menors de 26 anys o majors amb discapacitat o siguin menors en acolliment. En aquests casos s'han de complir els requisits de no superar rendes superiors al 75% del salari mínim interprofessional.
Si has treballat per a la casa, pots beneficiar-te de la compensació econòmica per raó de treball.
En cas de matrimoni, en el règim de separació de béns, si una de les cònjuges ha treballat per a la casa substancialment més que l’altra, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que en el moment de la separació, divorci, nul·litat o mort d’una de les cònjuges o, si s’escau, del cessament efectiu de la convivència, l’altra hagi obtingut un increment patrimonial superior. També, té dret a la compensació econòmica, la cònjugue que ha treballat per l’altra sense retribució o amb una retribució insuficient.
En cas de parella de fet, s’aplica de manera anàloga al matrimoni.
Altres articles que t'interessen:
