Els preus abusius del lloguer, que afecten la classe treballadora, especialment afectant de manera negativa el jovent de Catalunya provoquen que no puguem establir el nostre projecte de vida en unes condicions materials dignes. Això afecta a la nostra salut, especialment la salut mental.
Les joves de classe treballadora tenim molts desitjos per l'any 2023 i estem disposades a lluitar per fer-los possibles.
La darrera reforma laboral del 2021, fruit del diàleg social ha sigut el punt de partida d’un llarg camí. Aquest camí ens ha de portar a recuperar tots els drets que les anteriors reformes laborals van soscavar i conquerir-ne de nous.
Les joves encara patim més parcialitat que continua sent molt superior a la de la població general. Tot i l’efecte positiu de la reforma laboral 2021, les joves continuem patint més temporalitat que la població general. Les joves de 20 a 24 anys són les que enguany han formalitzat més contractes temporals.
L’emancipació juvenil continua sent un problema per a les joves. De fet, en els últims 12 anys, la taxa d’emancipació juvenil ha disminuït en més de 10 punts.
La salut mental de les joves s’ha vist molt afectada per les successives crisis econòmiques i sanitària. De fet, vam ser el col·lectiu més afectat per la pandèmia de la COVID-19 i és que el suïcidi és la primera causa de mort entre persones joves de 25 a 39 anys a Catalunya i el 42% de les joves trans a Catalunya han tingut intens de suïcidi.
Aquest són els nostres desitjos pel 2023. Aquest any les joves sindicalistes continuarem lluitant contra el capitalisme i l'heteropatriarcat, que és la millor manera de defensar els drets i llibertats de la classe treballadora.
Us desitgem un any 2023 ple d’encerts i lluita!
Uneix-te a l’Avalot i fem-nos fortes!
María de la O Lejàrraga (María Lejárraga), va néixer el 28 de juny del 1874 a La Rioja. També coneguda com a María Martínez Sierra, pseudònim que va adoptar a partir dels cognoms del seu marit, Gregorio Martínez Sierra.
María Lejárraga va ser una escriptora, autora teatral i feminista espanyola. També va ser traductora d’autors com Shakespeare, Sthendal, Ibsen o Sartre.
L'obra teatral de Lejárraga, s'emmarca dins del modernisme espanyol, amb una forta influència de Jacinto Benavente. Va escriure més de 100 obres literàries, entre elles: Canción de cuna (1911), El amor brujo (1915), Una mujer por caminos de España (1952), Gregorio y yo (1953), Viajes de una gota de agua (1954) i Fiesta en el Olimpo (1960).
La crítica, que pensava que l'autor era el seu marit, en destacava la creació dels personatges femenins complexos, on l'autora aboca les seves pròpies experiències.
María Lejárraga va ser una feminista convençuda i molt activa. Va participar molt activament al Lyceum Club Femenino de Madrid fundat el 1926. També va crear l’Associació Femenina d’Educació Cívica (coneguda com La Cívica) l’any 1931.
Va ser una gran defensora del dret a vot femení, va reivindicar que aquest no suposava un perill per la República en un article a la Revista Crónica.
Va estar afiliada al Partit Socialista. Durant la II República va tenir un paper destacat. A les eleccions generals espanyoles del 1933 va ser escollida com a diputada al Congrés de la República per la demarcació de Granada i va ostentar el càrrec de vicepresidenta de la Comissió d’Instrucció Pública.
En esclatar la Guerra Civil Espanyola va exiliar-se a l’estranger (primer a Niça, Londres, París, Nova York, Mèxic i finalment a Buenos Aires on va morir l’any 1974).
Altres referents feministes:
Després de molts mesos de debat, la “Llei Trans” s’ha aprovat avui 22 de desembre. Aquesta llei, que suposa una reparació històrica per a la comunitat trans, finalment es fusionarà amb la Llei LGTBI en una Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBIQ+. Aquesta llei pretén configurar un marc de protecció per a les persones trans, tal com va fer en el seu moment la llei de matrimoni igualitari.
La llei estableix els punts següents:
Creació de plans específics per millorar l’ocupabilitat, i s'inclou a les persones trans en l'elaboració dels plans d'igualtat i no discriminació. Les empreses de més de 50 treballadoris hauran de tenir plans d’igualtat LGTBI.
Lis menors trans tindran dret a expressar la seva identitat de gènere lliurement. Les Administracions competents hauran d’elaborar un protocol contra l’assetjament trans. Seran considerades infraccions molt greus els continguts educatius discriminatoris en llibres de text i materials didàctics i els actes d’assetjament.
Les persones trans que poden gestar es podran sotmetre a tractament de reproducció assistida. El Sistema Públic de Salut incorporarà al seu catàleg de serveis comuns el tractament hormonal, el procés quirúrgic genital, materials de pròtesi necessaris, congelació d’òvuls, etc. i acompanyament psicològic.
Les persones trans, en situació de privació de llibertat o internes en un centre penitenciari, tindran dret a ser tractades i separades d’acord amb el seu sexe registral o identitat de gènere expressada, però en cas que considerin que això suposaria un risc podran sol·licitar la inclusió en el sexe contrari.
Des de l’Avalot celebrem l’aprovació de la Llei Trans. Després d’una forta oposició de la dreta i extrema dreta i les esmenes del PSOE que han posat pals a les rodes a un clam social. Aquesta aprovació és una victòria per la defensa de la diversitat i els drets humans de totis.
Malgrat la nostra satisfacció, trobem que el text no contempla cap referència a les persones no binàries i considerem que utilitzar el gènere neutre en el llenguatge és important, però no té sentit si després se lis exclou de la legislació.
Tampoc ens acaba de convèncer el nul reconeixement a la infància trans en menors de 12 anys ni que per a les persones trans refugiades i migrants existeixin certs problemes per a adequar els seus documents d'identitat, encara que entenem que això és més responsabilitat de la Llei d'Estrangeria. Les persones migrants en situació irregular han quedat fora de la llei.
Pel que fa a les persones intersexuals, tot i que durant el primer any de vida no hi hagi obligació de registrar el sexe, un cop passat aquest temps, sí que s’ha de fer, un fet que no reconeix el dret a les persones intersex a viure en plenitud.
Així i tot, des de l'Avalot creiem que aquesta llei és un punt de partida històric per al reconeixement dels drets i llibertats de moltes persones i celebrem que estigui prosperant. Queda molt camí per recórrer i seguirem treballant per a la consecució d'una plena societat més justa, igualitària i interseccional.
La unió de dues persones en matrimoni o parella de fet és una decisió personal que com és evident, té conseqüències a la vida privada, però també afecta altres esferes.
T’ho expliquem!
La parella de fet és aquella unió de parella de dues persones que conviuen per un vincle afectiu anàleg al del matrimoni durant un període ininterromput d’un mínim de 2 anys o bé de menys si tenen descendència comuna (A Catalunya està regulat al llibre segon del Codi Civil de Catalunya).
El matrimoni és el vincle jurídic entre dues persones que origina una comunitat de vida en la qual les cònjuges han de respectar-se, actuar en interès de la família, guardar-se lleialtat, ajudar-se i prestar-se socors mutu. Està regulat al llibre segon del Codi Civil de Catalunya i s’estableix, si no hi ha pacte en contra, en règim de separació de béns.
Les persones unides en matrimoni es consideren com a unitat econòmica familiar i, per tant, poden tributar l’IRPF presentant una única declaració. En canvi, les persones unides en parella estable no es consideren unitat econòmica familiar i cada membre ha de presentar la declaració d’IRPF per separat.
Els convenis col·lectius regulen els permisos retribuïts. La seva gran majoria, per no dir la totalitat, tenen estipulat un permís de 15 dies en cas de matrimoni. En els casos de parella de fet, alguns convenis col·lectius ho fan extensible (de manera anàloga), però en tot cas, ho ha d’establir de manera expressa.
En relació amb altres permisos, com per exemple, permís per defunció, hospitalització de l’altre membre de la parella de fet, el conveni col·lectiu ha d’establir-ho també de manera expressa.
La situació d’unió en matrimoni o parella de fet, té afectacions pel que fa a les prestacions per desocupació.
En cas de parella de fet, la descendència de la seva parella no podran al·legar-se com a càrrega ni podran tenir-se en compte els seus ingressos per determinar si vostè té responsabilitats familiars.
En cas de matrimoni, si la seva cònjuge tingués descendència d'una altra relació i conviuen amb el matrimoni, formaran part de la unitat de convivència familiar. Això es podrà al·legar com a càrrega teva, sempre que siguin menors de 26 anys o majors amb discapacitat o siguin menors en acolliment. En aquests casos s'han de complir els requisits de no superar rendes superiors al 75% del salari mínim interprofessional.
Si has treballat per a la casa, pots beneficiar-te de la compensació econòmica per raó de treball.
En cas de matrimoni, en el règim de separació de béns, si una de les cònjuges ha treballat per a la casa substancialment més que l’altra, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que en el moment de la separació, divorci, nul·litat o mort d’una de les cònjuges o, si s’escau, del cessament efectiu de la convivència, l’altra hagi obtingut un increment patrimonial superior. També, té dret a la compensació econòmica, la cònjugue que ha treballat per l’altra sense retribució o amb una retribució insuficient.
En cas de parella de fet, s’aplica de manera anàloga al matrimoni.
Altres articles que t'interessen:
Prestació d'atur: requisits i sol·licitud
El dissabte 26 de novembre es va celebrar la XI Assemblea Nacional de l'Avalot, sota el lema 'Fortes i empoderades'.
L'Assemblea, després del debat de les esmenes presentades durant el procés de redacció, va aprovar tant la Ponència ideològica, que marca el posicionament ideològic de l'entitat, com la Ponència organitzativa i de funcionament intern.
Durant l'acte es va fer l'adaptació del document anterior a la realitat actual i, això juntament amb la contínua deconstrucció que generen els debats interns, ha actualitzat la ponència ideològica tenint en compte l'evolució lògica i natural que hem fet com a sindicat jove, de classe, feminista i interseccional.
També es van presentar cinc resolucions, totes aprovades amb majoria per les assembleistes:
L'Avalot ha renovat també la Coordinadora Nacional que representarà l'entitat durant els pròxims tres anys. Aquesta queda composta per la Portaveu Nacional, Laura Bonet; Secretària d'Organització i Administració, Anna Albaladejo; i les vocals Aina Serrano, Òscar Lorite, Sebastián Alejandro Roland i Rosa Aguilera.
Durant el seu primer discurs com a Portaveu Nacional, la Laura Bonet va destacar que "l'Avalot ha de ser un exemple de rebel·lia per totes aquelles joves que no ens resignem a un futur precari al qual ens volen abocar. Les Avalots som i serem rebels amb causa, una causa que no és una altra que la de fer d'aquesta societat un espai segur per a totis". També va agrair la feina feta en els anteriors mandats per l'Elena Álvarez i al Cristina Domènech.
Les treballadores podran adaptar la seva jornada per fer efectiva la conciliació de la vida laboral i familiar. L’anomenada col·loquialment com “jornada a la carta” és una mesura per fer efectiva la igualtat entre homes i dones.
La jornada a la carta és el dret que tenen les treballadores per a sol·licitar les adaptacions de la jornada de treball per a fer efectiu el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral (no queda inclosa la vida personal).
Tenen dret a sol·licitar-la les treballadores amb criatures fins que compleixin 12 anys.
La jornada a la carta pot afectar a les condicions laborals següents:
En tot cas, les adaptacions de la jornada han de ser proporcionades i raonables i s’hauran de fer compatible les necessitats de les treballadores i les necessitats organitzatives i productives de l’empresa.
La Llei Orgànica d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació i que ha modificat l’article 34.8 de l’Estatut de les Treballadores.
S’ha de sol·licitar a l’empresa seguint el procediment que es determini a la negociació col·lectiva per tal de garantir que no hi hagi cap discriminació, de manera directa o indirecta entre les treballadores.
En cas que no figuri la seva regulació al conveni col·lectiu, davant d’una sol·licitud per adaptar la jornada, s’haurà d’obrir un procés de negociació amb la treballadora durant un període màxim de 30 dies. L’empresa comunicarà per escrit la seva decisió: acceptar-la, proposar una alternativa o denegar-la.
En cas de discrepància o denegació, la treballadora disposa de 20 dies, a contar des del moment que es comunica la negativa de la sol·licitud. Es presentarà una demanda als tribunals socials seguint el procediment establert a l’article 139 de la Llei reguladora de la jurisdicció social.
La treballadora podrà sol·licitar el retorn a la seva jornada o modalitat contractual que tenia abans de sol·licitar-la. Podrà sol·licitar-ho un cop finalitzi el període acordat, quan es produeixi un canvi de les circumstàncies que donen dret a l’adaptació (encara que el període previst no hagi finalitzat).
Aquesta adaptació només afecta a la durada i la distribució de la jornada. En cap cas té afectació en les cotitzacions. El salari tampoc es veu afectat perquè no es tracta d’una reducció de jornada.
Altres articles que t'interessen:
Vacances, permisos i reduccions de jornada
Si ens trobem a l’atur, tant si volem sol·licitar la prestació d’atur com si no, és important que constem als registres com a treballadores demandants d’ocupació. Però per què és important?
T’expliquem tots els detalls a continuació!
El DARDO és el document de demandant d’ocupació. És un document que acredita que la persona es troba en una situació de demanda d’ocupació.
A Catalunya, el DARDO l’expedeix el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).
La inscripció és gratuïta.
La renovació s'ha de fer en la data que figura al DARDO, normalment s’ha de renovar cada 90 dies. La renovació és necessària mentre es mantingui la situació d'alta de la demanda.
El DARDO és el pas previ i obligatori per a poder accedir a tots els serveis del SOC.
La inscripció és voluntària, amb l’excepció de les persones que estiguin percebent la prestació per desocupació o altres subsidis per a les quals és un tràmit obligatori. Poden fer la inscripció les persones en situació d'atur i les que, tot i estar treballant, volen millorar la feina.
Com a mesura preventiva per contenir la pandèmia COVID-19 es va habilitar de manera excepcional la renovació automàtica, però des del 2 de juny de 2021 s’ha de renovar personalment l’oficina del SOC.
La renovació del DARDO es pot fer:
La baixa del DARDO es produeix quan una persona deixa de ser demandant d’ocupació i, per tant, ja no pot accedir als serveis del SOC i les ofertes de treball.
La baixa de la demanda es pot produir en els casos següents:
La falta de renovació pot comportar conseqüències negatives, sobretot si estàs percebent la prestació d’atur o algun altre subsidi. Si no el renoves, de forma automàtica deixaràs d'estar d'alta en el SOC com a demandant d’ocupació, i es procedirà a donar-te de baixa. La baixa té les següents conseqüències:
Si tens qualsevol dubte, sobre la teva situació laboral, pots contactar amb nosaltres a: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i et resoldrem tots els teus dubtes!
Altres articles que t'interessen:
Com a joves, és important el sindicalisme per seguir lluitant pels nostres drets i els de tota la classe treballadora. Cal reivindicar la creació d’ocupació de qualitat i estable per a poder desenvolupar amb garanties els projectes personals i de vida.
El moviment sindical o sindicalisme de classe és el moviment organitzat de les treballadores que s‘organitzen a través del sindicat per a aconseguir millores comunes. Així mateix, les millores poden ser: la defensa del treball, les condicions laborals i les condicions materials per gaudir d’una vida digna.
La defensa dels drets de la classe treballadora sempre ha estat una lluita constant que ha esdevingut una carrera d’obstacles. Així doncs, hem d'enfrontant-nos a totes les formes d’opressió capitalista. Les lluites obreres des del segle XIX s’han organitzat en benefici de totes amb l’objectiu de frenar els avenços del capitalisme en contra dels drets de la classe treballadora.
La darrera reforma laboral ha significat un canvi positiu per a les treballadores, derogant alguns aspectes que havien implementat les reformes del PP i del PSOE de 2008 i 2010. Aquestes anteriors reformes havien provocat un augment de la precarietat laboral facilitant acomiadaments, establint uns períodes de prova excessius o facilitant la modificació unilateral dels convenis col·lectius. S’ha de continuar lluitant per recuperar tots els drets i continuar avançant en la lluita dels drets per a tota la classe treballadora.
La situació actual de les joves a Catalunya és dramàtica. Som la generació enterrada: la generació més ben preparada de la història i la primera que viu pitjor que les seves progenitores. Les conseqüències de la pandèmia en l’àmbit econòmic, social i laboral han estat devastadores. Però especialment a afectat a les joves.
Les joves patim:
Amb tot aquest panorama no podem resignar-nos a ser la generació sense futur. Som la generació més afectada per les crisis econòmiques, tant la del 2008 com la de la COVID-19.
La pandèmia va afectar molt negativament el jovent, ja que la destrucció d'ocupació ha afectat majoritàriament les persones amb contractes temporals que en la gran majoria som les joves.
Per això, necessitem mesures que ataquin el moll de l’os i vagin al centre dels problemes (que són estructurals). Així doncs, s'ha de poder oferir una solució de qualitat que permeti a les joves establir el seu projecte de vida en condicions dignes, de qualitat i perdurables.
Per això, és molt necessari que com a joves ens organitzem i lluitem contra els abusos del sistema capitalista per a revertir la situació i assegurar unes condicions materials de vida dignes.
Des de l’Avalot, com a sindicat juvenil, seguirem treballant per ajudar a les joves a estar informades sobre els seus drets laborals, tot dotant-les d’eines per aconseguir una consciència laboral i unes competències que les apoderin davant l’explotació laboral.
S’ha demostrat que la classe obrera organitzada i el sindicalisme és l’única eina útil per a defensar els nostres drets. El capitalisme ens vols soles, febles i vulnerables, però ens trobarà organitzades, fortes i lluitadores.
En el transcurs de la relació laboral es poden produir situacions que l’empresa consideri com un incompliment laboral i, per aquest motiu, pot exercir la seva potestat disciplinària contra les treballadores.
La potestat disciplinària de l’empresa és la capacitat que té l’empresa d’ordenar la feina de les treballadores sota la seva direcció.
Així mateix, dins de l’àmbit d’aquesta potestat, l’empresa pot imposar sancions a les treballadores.
L’Estatut de les treballadores recull tres formes de sancionar les treballadores:
Els convenis col·lectius estableixen els tipus de faltes; segons la seva graduació i les accions que corresponen a cada tipologia:
Les treballadores poden ser sancionades per l’empresa sempre que:
Prescripció de les faltes
Les faltes realitzades per les treballadores tenen un termini de prescripció. Així doncs, passat aquest termini, l’empresa no podrà sancionar els fets:
En tot cas, les infraccions prescriuen al cap de sis mesos d’haver-se comès.
Si et trobes davant una sanció per part de l’empresa, pots impugnar-la davant la jurisdicció social. Així doncs, pots presentar la papereta de conciliació en el termini de vint dies hàbils des de la recepció de la sanció.
Has de saber que la càrrega de la prova recau en l’empresa, per aquest motiu, l'empresa haurà de provar els fets que motiven la sanció.
La sentència judicial pot:
En quant a les sentències, no es podrà interposar recurs, llevat els casos de sancions per faltes molt greus, apreciades judicialment.
Altres articles que t'interessen:
