Abans de la formalització del contracte laboral pot ser que se signi un precontracte laboral o també conegut com a carta de compromís de contractació. A continuació t’explicarem tot els detalls!
El precontracte laboral és el document que se signa entre una empresa i la treballadora, en el qual es pacta que en un futur se signarà un contracte laboral.
El precontracte laboral pot executar-se de manera verbal o per escrit. Que l’empresa indiqui de manera general la intenció de contractació no es considera com un precontracte.
Tot i que no és un contracte laboral i, per tant, no ocasionar obligacions laborals com per exemple, rebre el salari i antiguitat, el precontracte laboral és un compromís legal de contractació i en cas d’incompliment pot ocasionar responsabilitats per les dues parts.
És un document amb validesa jurídica segons el Codi Civil, però no està regulat per l'Estatut de les Treballadores.
En cas que l’empresa finalment no compleixi el que s’ha acordat al precontracte no es considera un acomiadament perquè no s’ha arribat a formalitzar la contractació, però sí que comporta que la treballadora pugui reclamar una indemnització per danys i perjudicis.
Aquesta indemnització dependrà de si s’ha pactat prèviament al precontracte laboral o en cas contrari, serà el resultat de valorar l’abast del perjudici ocasionat.
Si com a treballadora finalment no formalitzes el contracte perquè has trobat una altra feina o per altres qüestions, l’empresa igualment pot reclamar una indemnització per danys i perjudicis que la falta de contractació li pugui haver causat.
Per no ser demandada per l’empresa per incomplir el precontracte pots signar-lo i començar a treballar efectivament a l’empresa i durant el període de prova fer baixa voluntària (tingues en compte que no tindràs dret a atur).
L’important és tenir en compte que no s’hagi signat un pacte de permanència que en aquest cas, s’haurà de respectar per no ser penalitzada.
També t'interessa:
Ja ha començat el període de les PAU 2023! En aquest article t’expliquem tota la informació important sobre les proves d'accés a la universitat! També et donem alguns consells per superar els exàmens i la selectivitat amb èxit.
Les proves de les PAU són les proves d’accés a la universitat. Suposen un requisit per a l’estudiantat que té el títol de batxillerat o equivalent que vol accedir a estudis universitaris.
Es poden presentar a les PAU:
La matrícula de les PAU s’ha de fer al Portal d'accés a la universitat. Hauràs d’abonar la taxa corresponent per a poder realitzar les proves d’accés a la universitat.
La prova d'avaluació de batxillerat per a l’accés a la universitat (PAU) s'estructura en dues fases:
I una assignatura comuna d’opció que pots triar:
Fase específica de caràcter voluntari: Pots examinar-te d’un màxim de 3 assignatures de modalitat següents: Anàlisi musical, Biologia, Ciències de la terra i del medi ambient, Cultura audiovisual, Dibuix artístic, Dibuix tècnic, Disseny, Economia d’empresa, Electrotècnia, Física, Fonaments de les arts, Geografia, Grec, Història de l’art, Història de la filosofia, Literatura castellana, Literatura catalana, Llatí, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades a les ciències socials, Química i Tecnologia industrial.
On es poden consultar les notes de tall?
Si vols consultar les notes de tall de la carrera que vols estudiar has de consultar el següent enllaç.
Hi ha models d’examen d’anys anteriors?
Sí. Pots consultar models de prova d’exàmens i les pautes de correcció de convocatòries anteriors de les PAU.
En relació amb els horaris de la convocatòria ordinària de les PAU de l’any 2023es distribuiran en 3 dies (7, 8, i 9 de juny) de la manera següent:
La durada dels exàmens de cada matèria és d'1 hora i mitja. Si tens dislèxia, TDA, TDAH i altres trastorns d'aprenentatge gaudiràs de 30 minuts més per a cada examen.
Les treballadores per poder defensar i reivindicar els nostres drets tenim, entre d’altres, reconegut el dret a vaga, per fer pressió i aconseguir els nostres objectius davant dels abusos de l’empresa i de la patronal.
El dret a vaga és un dret fonamental que es reconeix a les treballadores per a la defensa dels seus interessos. Com a dret fonamental seran nuls els pactes establerts en els contractes laborals o convenis col·lectius que continguin clàusules de renúncia o qualsevol altra restricció.
El dret a vaga està reconegut a l’article 28 de la Constitució Espanyola i regulat en l’article 4 de l’Estatut de les Treballadores.
No. L’empresa no pot negar l’exercici d’un dret fonamental. Els límits de l’exercici del dret a vaga són els establerts al Reial Decret 17/1977, de 4 de marzo, sobre relaciones de trabajo.
Pots abandonar el teu lloc de feina per a participar en una vaga sense previ avís a l’empresa en exercici del teu dret individual a fer vaga. Qualsevol sanció que això pugui comportar-te serà nul·la.
No existeix cap obligació legal de respondre. Hem de tenir en compte que l’empresa consulti prèviament a la seva plantilla si la secundarà pot ser pres com un intent de coacció contra el dret de fer-la.
Sí. Durant la vaga el contracte laboral se suspèn. Aquell dia no es cobra ni es cotitza a la Seguretat Social. En cap cas, la vaga extingeix el contracte laboral.
En concepte de dia de vaga es descomptarà el següent:
Està expressament prohibit per l'Estatut de les Treballadores descomptar la part proporcional de les vacances o reduir-ne els dies. El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem han determinat que la vaga legal no restringeix el dret íntegre a les vacances ni la seva retribució.
En cas que l’empresa et descompti indegudament quantitats que no siguin les legalment previstes, pots reclamar interposant una demanda de reclamació de quantitat. S’ha de presentar la papereta de conciliació i sempre s’ha de fer de manera individual.
Si et trobes de baixa i no ho comuniques, s’entendrà que no la secundes. En cas contrari, hauràs de notificar-ho a l’empresa. En aquest cas es procedirà al descompte en la nòmina.
En relació amb el càlcul de les prestacions per Incapacitat Temporal (IT) no es tindran en compte els dies de vaga (ja que durant els dies que duri no cobres ni cotitzes), però sí que es computaran els dies per a tenir dret al mateix.
En cap cas la vaga afecta l’antiguitat.
No. Durant la vaga el contracte laboral se suspèn i desapareix l’obligació de pagar el salari i cotitzar a la Seguretat Social. Et trobaràs en una situació assimilada d’alta reconeguda a l’article 46.1 de l’Estatut de les Treballadores.
Si vols més informació sobre el dret a vaga o qualsevol altre tema laboral, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres a través de la Bústia Precària o el nostre correu electrònic: bustia.avalot@catalunya.ugt.org.
El Primer de Maig per l'Avalot és la jornada més important de l'any. És el dia de la classe treballadora, una jornada reivindicativa i de lluita que commemora el moviment obrer a tot el món.
El Primer de Maig se celebra des de l’any 1889 després de ser establert com a jornada reivindicativa i de lluita al Congrés socialista obrer a París.
Com a joves treballadores, la vida laboral també té una incidència directa en la nostra salut mental. Moltes vegades, les condicions laborals no són les adequades i esdevenen una font de riscos per a la nostra salut, ja sigui des del punt de vista físic i/o psicològic.
La situació actual d'incertesa provocada per la inflació dels preus, els efectes de la guerra, l’encariment del cost de vida, fa que ens trobem en una situació d’inestabilitat fruit de la precarietat estructural del sistema capitalista.
La impossibilitat d'emancipació que patim les joves; pagant lloguers caríssims i sense possibilitat d'accedir a una hipoteca fa que tot i tenir una feina, aquesta no sigui suficient per garantitzar-nos unes condicions de vida dignes. Tot i la reforma laboral que ha portat canvis positius, ens estem trobant que moltes empreses estan acomiadant "en període de prova" o amb poca antiguitat fa que l'acomiadament surti pràcticament gratuït o es faci una utilització fraudulenta de la legislació laboral.
De manera general, les joves patim el poc reconeixement de la feina i el patiment que provoca la inestabilitat dels contractes i salarial, la manca de suport de prestacions d'atur són riscos psicosocials que ens provoquen una afectació negativa en la nostra salut mental.
Les joves som un dels col·lectius més sensibles en l’àmbit de la salut mental.
De fet, segons l’OMS, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, de les quals el 75% comencen abans dels 18 anys.
En els darrers 25 anys la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75% de la depressió i l’ansietat entre les adolescents.
La prevenció de riscos laborals regulada a la Llei de Prevenció de riscos laborals ha de tenir en compte també la salut mental de les seves treballadores. Per tant ha d'establir mesures per a la seva protecció.
El concepte de salut laboral ha evolucionat en els darrers anys, passant de la idea més tradicional “d’absència de malaltia” a la definició actual “d’estat de benestar físic, mental i social complet i no merament l’absència de malalties i afeccions”.
En l’àmbit laboral, la depressió representa una causa de pèrdua de productivitat i absentisme laboral i també té relació amb l'increment d'accidents de treball i de la sinistralitat laboral, una major utilització dels serveis de salut i la jubilació anticipada.
A Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mort no natural entre les persones joves. L’any 2016, es van suïcidar 21 persones d’entre 16 i 24 anys, i 48 d’entre 25 i 34.
És important destacar que en el 90% dels casos de suïcidi, hi ha un trastorn de salut mental darrere, és per això que, per tractar aquesta problemàtica, és inhabitable acabar amb l’estigmatització dels trastorns de salut mental. I no només s’ha d’acabar amb l’estigmatització dels trastorns de salut mental, sinó que també s’han de facilitar espais per tractar la salut emocional de les persones joves, ja que aquesta permetrà que les joves s’enforteixin.
És molt important per resoldre aquesta situació és important que hi hagi una inversió pública dirigida a posar fi als tabús i estigmatitzacions que hi ha al voltant dels trastorns de salut mental i del suïcidi.
La salut és un dret que inclou l'accés a l'assistència sanitària i als medicaments, a condicions laborals i ambientals saludables, i comprèn tant la dimensió física com la mental i emocional.
La pandèmia va posar en el focus del debat públic la salut mental. Parlar de salut mental i fer teràpia és menys tabú. Tot i això, moltes persones no poden fer-ne per no poder-se-la pagar. Actualment, l’única opció viable per a fer teràpia és de manera privada.
Des de la sanitat pública els recursos són insuficients: poques professionals, manca d’inversió estructural, dèficit de cites i llargues llistes d’espera entre consultes, etc. que fa que sigui inviable fer tractament públic.
Ara mateix, el dret a la salut mental no està assegurat per a tothom. Només està assegurat per aquelles persones que s’ho poden pagar, convertint-se en un privilegi de classe.
Fer terapia és car i les joves menors de 25 anys haurien de destinar quasi el 20% del seu sou a la teràpia. I les persones de 25 a 34 anys haurien de destinar-ne el 12%.
Des de L’Avalot aquest Primer de Maig i cada dia lliutem per esdevenir l'eina per a la consecució dels nostres drets que millorin les condicions de vida materials de la classe treballadora per tenir una vida i una feina dignes.
Entenem que l'acció sindical és l'eina bàsica i necessària que ha de desenvolupar el sindicat per defensar i millorar les condicions de les treballadores. Des de l’Avalot denunciarem i defensarem les joves davant de qualsevol atac, ja sigui de pèrdua de drets, precarietat laboral i/o destrucció d’ocupació. Qualsevol jove catalana ha de poder desenvolupar el seu projecte de vida en unes condicions dignes.
Des de l’Avalot exigim el compliment de les mesures de prevenció de riscos laborals i que s’apliqui la perspectiva de gènere en l’adopció i implementació de noves mesures per assegurar mesures per assegurar la salut mental de les treballadores.
Així doncs, cal tenir en compte aquells riscos psicosocials que patim majoritàriament les dones i que en moltes ocasions es consideren propis de l’esfera privada, com són: la doble jornada de treball, la precarietat en l’ocupació, la segregació ocupacional i les violències masclistes i erradicar-les.
També et pot interessar:
Les joves ens trobem immerses en una situació de crisi: no només per la situació inflacionària i l'encariment del cost de vida, sinó sobretot perquè ens trobem en una situació de crisi d'existència per la perpètua situació d'inestabilitat fruit de la precarietat estructural del sistema capitalista.
No tenim feines estables, mai tenim prou formació i arribar a final de mes tranquil·lament és una odissea. Les conseqüències d'aquesta realitat són múltiples i, entre elles, es troba el fet que l'edat d'emancipació del jovent català és de les més baixes de la Unió Europea i com, alhora, el malestar emocional i els problemes de salut mental es troben generalitzats entre la població juvenil. L'any 2021 un 7,2% de les joves va ser diagnosticada amb depressió severa i a la darrera radiografia sobre salut mental del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) s'afirma que prop d'un 14% de les joves catalanes pateixen algun problema de salut mental. El suïcidi ha estat en els darrers anys la principal causa de mort no natural entre el jovent català; amb un 30,5% d'aquestes defuncions.
Tot i que molts cops queda oblidat, la situació laboral i les condicions de vida són dos els elements claus en el patiment emocional. Les dades ho demostren: l'any 2022 un 15% dels dies de baixes laborals van ser a causa de malalties de salut mental, i la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents de les Nacions Unides afirma que Espanya és el principal consumidor d'ansiolítics, amb 11% de la població que els pren diàriament.
Les dades, igualment, poden ser enganyoses i no mostrat la complexitat dels problemes de salut mental en el món laboral, ja que pel fet que moltes persones joves tenen contractes temporals, estan en període de prova o tenen molt poca antiguitat a l'empresa, no sol·liciten la baixa laboral per ansietat o depressió per por a ser acomiadades o no renovades.
En un sistema capitalista i consumista com el que vivim, també hem de tenir en compte l'impacte del model de consum que es troba dirigit a la joventut. És per això que també és important parlar del consumisme en la relació de dependència (física i emocional) cap a substàncies com els estupefaents, les drogues i l'alcohol; l'especulació amb les estafes piramidals de les criptomonedes i els NFT o amb lels jocs d'atzar (en forma de loot boxes al món dels videojocs o els casinos i cases d'apostes). Aquests exemples constitueixen vies d'escapament que acaben sent contraproduents, ja que la probabilitat de guanyar és escassa i, al final, les despeses provocades només fan que sumir-nos més en la situació de precarietat i pobresa.
A tot això cal afegir que la precarietat provoca que les persones joves siguin més propenses a patir accidents laborals, pel fet que les grans exigències pel que fa a la càrrega de treball, la manca de formació especialitzada per part de les empreses, el poc reconeixement de la feina i el patiment per la inestabilitat contractual i salarial són clars riscos psicosocials. Aquesta realitat és també compartida amb altres sectors vulnerables de la nostra societat, com les dones o la població migrada.
Totes aquestes dades no són sinó l'explicació de com el sistema capitalista ens ofega a les joves treballadores. És per això que volem reivindicar que aquesta precarietat no és fruit de l'atzar, sinó que és fruit d'un abús plenament conscient que ataca a les més dèbils per guanyar marge d'empresarial i mantenir aquest sistema d'explotació laboral. Així, les persones de classe treballadora i especialment les joves, dones i migrants en som les principals afectades i ens veiem obligades a lluitar per la nostra simple existència. La solució només passarà per la transformació d'aquesta resignació, cansament i patiment en ganes de canviar la nostra realitat i el sistema en què vivim; així com en organitzar-nos en les associacions juvenils i els sindicats de classe per tal de participar en el canvi social que necessitem.
És per això et cridem a participar amb nosaltres el pròxim dia 7 de maig a les 18:00 hores davant de Foment del Treball per reclamar i reivindicar vides dignes per a la joventut treballadora. Perquè des de l'associacionisme juvenil i la participació democràtica hem de passar a l'ofensiva contra aquest sistema que ens escanya.
11111
1Organitzacions convocants:
Des de l'any 2008, cada 26 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Visibilitat Lèsbica per erradicar la lesbofòbia i reivindicar la igualtat de drets i llibertats per a les dones lesbianes.
La lesbofòbia és la discriminació que patim les dones lesbianes pel fet de ser dones (misogínia i sexisme) i pel fet de no ser heterosexuals (homofòbia), més encara quan es creua amb altres eixos d’opressió.
Es diferencia de l'homofòbia perquè les formes de violència i opressió són molt específiques en funció del component de gènere, com en els casos de les ‘violacions correctives’ a les dones lesbianes.
Les lesbianes hem de trencar amb l’heteronormativitat imposada i amb uns estereotips sobre la nostra sexualitat, amb una imatge i expressions de gènere determinades per ser “dona”. També patim una forta hipersexualització (molt representada al porno mainstream), i també, el revestiment d’amistat de les relacions sexoafectives lèsbiques o la negació de la “ploma bollera” per normativitzar els cossos i desitjos sota una mirada masculina.
Tot i que l'Estatut de les Treballadores estipula que s'entén com a nul qualsevol reglament, clàusula, conveni, etc., que contingui alguna discriminació per raó d'orientació sexual. Sabem que la realitat és ben diferent.
L’Observatori contra l’Homofòbia assegura que hi ha una infradenúncia de les discriminacions i violències de les dones lesbianes, ja que “sovint s’ha normalitzat determinada violència pel fet de ser dones i viure en una societat masclista”.
En l’àmbit laboral, són moltes les dones que no visibilitzen el seu lesbianisme per por a patir discriminació, assetjament sexual i represàlies, tant de companyes com de superiors.
L’àmbit sanitari no és un espai lliure de violències. De fet, moltes dones lesbianes ens sentim violentades durant l’atenció sanitària arribant a amagar l’orientació sexual.
Hi ha una manca d’informació generalitzada sobre els mètodes de protecció d’ITS que han de fer servir de les dones i persones amb vulva en les relacions sexuals. Falten, doncs, protocols d’atenció mèdica i ginecològica específics per a les dones lesbianes i formació al personal sanitari.
Tenim dret a rebre una atenció sanitària de qualitat i lliure de prejudicis i discriminació!
Les dones lesbianes hem sigut esborrades històricament, fins i tot, dins de la comunitat LGTBI. Per exemple, fins fa poc el “Dia de l’Orgull” s’anomenava “Dia de l’orgull Gai” que suposava posar en el centre de les reivindicacions i visibilitat els homes gais.
La invisibilització que patim les dones lesbianes és una discriminació en si mateixa i que dificulta fins i tot, la quantificació de la violència que es pateix.
Per exemple, l’OCH assegura que “durant l’any 2019 el 60,6% de les discriminacions registrades tenien una base gaifòbica mentre que les discriminacions amb base lesbofòbica representaven tan sols el 12,5% del total d’incidències”.
La Llei Trans i LGTBI suposa un avanç en l’àmbit de la reproducció i la filiació de les dones lesbianes. Així doncs, les dones lesbianes i bisexuals, així com les dones soles i les persones trans amb capacitat per gestar, tindrem dret a tenir accés a tècniques de reproducció assistida en el Sistema Nacional de Salut. També es permet l'afiliació de criatures de dones lesbianes i bisexuals sense necessitat d’estar casades modificant el Codi Civil.
Tots els estigmes que envolten el lesbianisme i que es reprodueixen socialment són formes de violència cap a les dones lesbianes.
Des de l'Avalot estem compromeses a fer tot el possible per erradicar els estereotips i la lesbofòbia arreu, també als centres de treball.
L’ús de dispositius de videovigilància en l’àmbit laboral ha de complir amb una sèrie de garanties perquè s'adeqüi a la legalitat.
A continuació, t’expliquem tots els detalls!
Els dispositius de videovigilància en l'àmbit laboral són instal·lacions d'equips connectats que generen un circuit tancat d'imatges, adaptant-se a les diferents necessitats. Així doncs, només poden ser vistes per un grup determinat de persones.
La regulació dels dispositius de videovigilància en l'àmbit laboral queden regulats a la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals que fa la transposició a l’ordenament espanyol el que disposa Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell.
Les treballadores tenen reconegut el dret a la intimitat i la protecció de dades en l’àmbit laboral en l’ús dels dispositius digitals de videovigilància. En qualsevol cas, l’empresa té dret a controlar l’ús d’aquests dispositius que hagin establert. L’objectiu, però, només pot ser el de controlar el compliment de les obligacions laborals i defensa del patrimoni.
Així doncs, l’empresa ha d’establir els mecanismes d’utilització d’aquests dispositius digitals conjuntament amb la representació de les treballadores.
L’empresa té dret a efectuar l’enregistrament del so en l’àmbit laboral, tot i així, aquest queda limitat a supòsits molt concrets i excepcionals, com ara el risc per a la seguretat de les instal·lacions, dels béns i de les persones.
En qualsevol cas, es prohibeix instal·lar dispositius d’enregistrament de so o videovigilància en els llocs destinats al descans de les treballadores, com, per exemple, els vestuaris, lavabos, menjadors i llocs similars.
Sí. L’empresa ha de complir amb el seu deure d’informació respecte a la utilització dels dispositius de videovigilància. Sobretot, per a aquells supòsits en què les càmeres o dispositius d’enregistrament de so que s’hagin instal·lat hagin captat "la comissió flagrant d'un acte il·lícit" per part de les treballadores. Així doncs, en aquest cas, el dret d’informació és correcte si l’empresa ha col·locat el dispositiu en un lloc visible i ha concretat la identitat de la responsable de la gestió de les dades i ha establert els mecanismes per exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició d’acord la legislació vigent.
L’empresa pot utilitzar dispositius de geolocalització en l’àmbit laboral de les seves treballadores. La finalitat és el control de les obligacions laborals complint amb l’obligació d’informació prèvia de la seva utilització.
També et pot interessar:
El dret a la desconnexió digital
Bretxa digital de gènere a l’àmbit laboral
En l’àmbit laboral, la primavera significa fer la declaració de la renda 2022 i de regular el pagament de l'IRPF. A continuació t’expliquem tot els detalls!
La declaració de la renda és el document que es presenta a l’Agència Tributària i que informa dels ingressos percebuts en concepte de rendiments del treball o activitats professionals, de les deduccions personals i familiars a les quals es tenen dret i de la quantitat en concepte de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
En la teva declaració de la renda has d'incloure totes les rendes generades, és a dir: els rendiments del treball, del capital mobiliari i immobiliari, els derivats de l'exercici d'activitats econòmiques, els guanys i pèrdues patrimonials, i les imputacions de renda establertes per llei.
Pots presentar la declaració de les rendes percebudes l’any 2022 des del dia 11 d’abril fins al 30 de juny de 2023.
El termini acaba el 27 de juny per a les declaracions amb resultat a ingressar per mitjà de domiciliació bancària.
Estàs obligada a fer la declaració de la renda si:
Has de tenir en compte que les quantitats percebudes com a bo jove de lloguer estan subjectes a l’IRPF, en concepte de guany patrimonial que s'integrarà dins de la base imposable general.
Sí, les criptomonedes s’han de declarar a la declaració de la renda i s’han d’incloure en la casella 1626.
S’ha de declarar les dates de quan es va efectuar la compra per procedir a esbrinar si hi ha hagut guany o pèrdua. Si les has venut, tributaran com a estalvi.
La pots presentar:
La quota d'afiliació sindical és una despesa que pots deduir quan facis la teva declaració anual.
S’ha d’indicar les quantitats abonades (si ho necessites pots sol·licitar al sindicat el certificat de quotes pagades). La deducció de les quotes sindicals és de fins a un 35% segons els casos concrets.
En la declaració no consta per defecte la quota sindical. Per això, en el moment de presentar l’esborrany (model 100) hauràs de modificar la informació per incloure en la “casella 0014” les quotes sindicals i poder deduir-les a la declaració.
La declaració pot tenir dos resultats:
Si necessites assessorament laboral, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres al correu bustia.avalot@catalunya.ugt.org o a través del nostre web www.avalot.cat.
Ja es poden sol·licitar les beques MEC per a les estudiants que cursin estudis postobligatoris. A continuació t’expliquem tots els detalls!
Es convoquen les beques formatives de caràcter general per a estudiants que en curs acadèmic 2023-2024 cursin estudis postobligatoris en el territori de l’Estat espanyol (conegudes com beques MEC).
El termini de sol·licitud comença el 27 de març i acaba el 17 de maig a les 24:00 hores, ambdós dies inclosos.
Podran sol·licitar la beca si es compleixen els requisits de renda i patrimoni familiar, les estudiants que cursin els estudis següents:
Ensenyaments postobligatoris i superiors no universitaris:
Ensenyaments universitaris:
No s'inclouen en aquesta convocatòria de beques:
Les beques es componen de dos elements: la quantitat fixa i la quantitat variable.
Quantitats fixes:
Quantitats variables:
Quantitat variable que resultarà de la ponderació de la nota mitjana de l’expedient de les estudiants i de la seva renda familiar: mínim 60 euros.
La sol·licitud s’ha de fer telemàticament a través de la seu electrònica del Ministeri d’Educació i Formació Professional i d’Universitats.
S'han introduït les novetats següents:
Altres articles que t’interessen:
