Fa uns mesos vam presentar un informe 'Generació enterrada' que demostra com la crisi de la COVID-19 està matant els projectes de vida de la joventut catalana i com el dret a una feina i a un habitatge digne s'està convertint en un privilegi al qual les joves de Catalunya no podem accedir.
Ara hem volgut fer un pas més i analitzar si aquesta situació és particular de les joves a Catalunya o si és una problemàtica comuna a tota Europa. Per fer-ho, avui presentem "La situació juvenil a Europa", un estudi que pretén servir de radiografia de l'actual situació sociolaboral del jovent a la Unió Europea.
Les dades ens demostren que hi ha models productius més i menys eficaços a l'hora d'aturar els cops que les crisis donen al jovent del país.
>>> ENGLISH VERSION <<<
Per trencar amb aquesta precarietat laboral que ens colpeja cada vegada amb més força, des de l’Avalot reivindiquem:
- Un canvi de model productiu diferent de l‘actual, que s’allunyi del turisme de masses que provoca un efecte devastador allà on s’implementa, encarint els preus del lloguer, expulsant veïnes dels barris i buidant el teixit associatiu i comercial. Catalunya és un dels territoris més afectats, en gran part, perquè tenim una economia que s’ha basat en el turisme, i és per això que reivindiquem un model que respecti les persones, les espècies animals no humanes i el medi ambient.
- Potenciar la diversificació i deslocalització de la indústria per esdevenir independents d’altres països i altres economies. En un món global com l’actual, és inevitable un cert grau de dependència, però en excés provoca la misèria de les treballadores que veuen perillar els seus llocs de treball. En aquest sentit, hem vist que els països que han resistit millor les conseqüències negatives de la pandèmia són aquells amb indústries més fortes i models productius més diversificats i estratègics, que no depenen directament de les decisions de tercers països.
- Acabar amb l’adultocentrisme que impera a la nostra societat i que ha afectat, fins i tot, les mesures de contenció i protecció de l’ocupació per la pandèmia. Alguns ajuts han deixat fora a moltes joves que, per no complir amb els requisits establerts, impossibles tenint en compte les característiques del mercat laboral i les condicions laborals que afecten el jovent, no han pogut beneficiar-se’n.
- L’impuls de polítiques actives d'ocupació amb criteris que assegurin la contractació juvenil de qualitat i que fomentin la visió juvenil als convenis col·lectius, per tal que les joves no seguim sent treballadores de segona en la normativa laboral adultocentrista que tenim actualment. Exemples d’això serien la impossibilitat de conciliar sense filles o les taules salarials que premien una veterania i experiència impossible d’assolir per les joves, que gaudim de poques o nul·les oportunitats. Urgeix un canvi que ens ajudi a revertir la situació i que s'adapti a les noves necessitats sociolaborals.
- Derogar les darreres reformes laborals que asfixien les joves precaritzant de manera dramàtica el mercat de treball. S’ha demostrat sobradament que no només no han millorat les condicions del mercat laboral, sinó que han contribuït de manera directa a augmentar la precarietat laboral facilitant acomiadaments, l'establiment de períodes de prova excessius o permetent la modificació unilateral per part de l'empresa de les condicions laborals, especialment de les persones joves, que majoritàriament tenim contractes temporals i a temps parcial.
- Més inversió i polítiques públiques que proposin mesures per compensar els efectes devastadors que la pandèmia ha provocat en els sectors més damnificats, que són on treballem majoritàriament les joves.
- Fomentar la contractació indefinida per tal d’atorgar estabilitat al mercat de treball i que les joves puguin establir el seu projecte de vida.
- Més recursos per a la inspecció de treball amb l’objectiu de controlar i vigilar que les empreses compleixen amb la normativa vigent en matèria de contractació. Sabem de primera mà que molts dels contractes temporals que tenim les joves són en frau de llei.
- Incorporar de manera efectiva els riscos psicosocials en els processos d’avaluació i prevenció dels riscos laborals en totes les empreses i organitzacions, ja que l’augment de trastorns de salut mental que han afectat especialment les joves es relacionen directament amb les condicions estructurals del sistema capitalista. L’estrès, la depressió, l’ansietat, el suïcidi, etc., són conseqüència, en gran part, de viure en un sistema que no té cura de les persones. No arribar a final de mes, no poder-se emancipar, no poder pagar el lloguer, no trobar feina digna, tenir-ne una amb condicions molt precàries... tot això provoca el caldo de cultiu que fa que moltes joves visquin el present i el futur amb una forta inseguretat i angoixa.
