Des de l’Avalot som conscients de totes les opressions que conformen el sistema cisheteropatriarcal. Per això, lluitem per aconseguir una societat igualitària i lliure de discriminacions per a totis avui, 8M i cada dia.
Vivim en el cisheteropatriarcat que se sustenta en els privilegis de l’hegemonia d'home, blanc, cis, hetero, sense discapacitat, ric i adult com hegemònics enfront de les discriminacions estructurals i sistemàtiques cap a la resta de les dissidències.
En aquest sistema, doncs, les dones, en major o menor grau, depenent de la resta dels nostres privilegis i dels eixos de discriminacions estructurals que ens travessen (per la classe social, edat, l’origen, l’ètnia, l’orientació sexual, la identitat de gènere, la religió, etc.) ens veiem afectades per aquesta desigualtat que suposa la vulneració de drets, violència i opressió.
Per poder acabar amb aquest sistema exigim:
Per acabar amb la bretxa salarial de gènere, ja que sabem que és una realitat present. També hem de continuar treballant per l'erradicació del sostre de vidre que ens dificulta la promoció professional i aquí la negociació col·lectiva hi té un paper fonamental.
Especialment greu és l’existència de la desigualtat de gènere en l'àmbit laboral cap a les dones trans. De fet, la taxa d’atur a Espanya de les persones trans és del 85% i el 77% de les dones trans ha patit discriminació a l’hora de cercar feina que les aboca a viure en situació d’exclusió social.
Que ens serveixin per a repensar els rols de gènere, especialment a través de l'assignació social del rol de cura i reproducció que se'ns atorga a les dones.
Són essencials per al manteniment de la vida i de la salut perquè les dones no hàgim de carregar amb tot el pes i acabem abandonat la nostra carrera professional per cuidar els altres.
Actualment, la conciliació està basada en permisos patriarcals que posen el focus en un model de família tradicional i no permeten altres formes de vinculació.
Un sector altament feminitzat que té unes condicions laborals indignes i que solen ser dutes a terme per dones migrades i racialitzades, algunes en situació administrativa irregular i que les fa molt vulnerables a patir abusos laborals i explotació en aplicació de la llei d’Estrangeria que s’ha de derogar urgentment.
Acabar amb la revictimització que moltes dones pateixen al sentir-se qüestionades en el seu relat perquè se les fa responsables dels fets o es queden desateses pels diferents agents.
Les darreres lleis aprovades pel Govern espanyol, la llei trans i LGTBI i la reforma de la llei de l'avortament, són un exemple de l’aplicació feminista i de gènere en la funció legislativa i que comporta l’avanç en drets per a totes.
El circuit de protecció contra les violències masclistes està col·lapsat i no pot atendre a totes les dones que ho necessiten.
En el que portem de 2023, s’han produït 3 feminicidis a Catalunya (font: La Directa). Des de 2010 s’han produït a l’Estat espanyol 1.374 feminicidis (font: Feminicidio.net). La violència sexual és la més habitual i les dones joves som les que més la patim. El 65,2% de les dones a partir de 16 anys n’ha patit al llarg de la seva vida.
Segons l’OMS, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. El 75% dels quals comencen abans dels 18 anys.
A més, les dones que pateixen trastorns de salut mental són doblement estigmatitzades. Existeix un estigma social imperant que les castiga més ferotgement que als homes.
Les condicions sociolaborals precàries que afecten més les dones. Des de l’inici de la pandèmia l’empitjorament de la salut mental hagi afectat de manera majoritària les dones i les joves de 18 a 35 anys.
Que es declari el caràcter universal de la sanitat pública i es garanteixi el dret a l'avortament lliure,segur i gratuït assumit per la sanitat pública independentment de la comarca i de la situació administrativa. S'ha d'assegurar que a tots els centres de salut pública es puguin practicar avortaments.
Des de l’Avalot, com a sindicat juvenil transfeminista la solució per a eliminar les violències i discriminacions estructurals és aplicar la perspectiva interseccional com a resposta per acabar amb les desigualtats.
Cal revisar els privilegis de manera individual i col·lectiva i al marge dels circuits establerts en protocols oficials que atenen els casos més greus.
I tot i que sabem que encara queda molt camí per recórrer cal seguir evidenciant i denunciant les violències estructurals que el sistema reprodueix dia rere dia. No descansarem fins aconseguir que la igualtat sigui efectiva per a totis, tenint en compte i entrecreuant el gènere als altres eixos d’opressió com: la LGTBIfòbia, el racisme, el capacitisme, classisme i adultcentrisme.
