Has sentit alguna vegada que no estàs prou qualificada per al teu treball? Que no ets la persona indicada per a fer-ho? Que no podràs complir amb les expectatives? Si la resposta és afirmativa, probablement pateixes la síndrome de la impostora, molt habitual entre les dones.
La síndrome de la impostora és un trastorn psicològic que afecta les persones que no són capaces de creure en la seva vàlua professional en comparació amb altres persones, menystenint les seves capacitats i fites aconseguides.
Qui ho pateix sent una gran frustració, angoixa i malestar, sensació de frau que atempta contra l’autorealització professional i personal que es compensa, sovint, amb més hores de treball per demostrar la vàlua que no es reconeix, per tal que les persones properes no descobreixin la farsa.
Està molt relacionada amb l’autoestima i l’autopercepció. Els símptomes més comuns són: baixa autoestima, incapacitat per valorar de manera realista les teves habilitats, exigència desmesurada, atribuir el teu èxit a factors externs, etc. Tot això deriva en un trastorn que causa estrès, ansietat, depressió, problemes de son i descans, frustració, etc.
La síndrome de la impostora afecta més les dones en comparació amb els homes. Especialment a les dones amb èxit laboral o que desenvolupen feines tradicionalment masculines o càrrecs ocupats habitualment per homes.
La diferenciació dels rols de gènere que s’assignen des de la infantesa és determinant per al desenvolupament de la percepció que cada persona té de si mateixa (en aquest cas una falta de confiança en les capacitats pròpies). Per això, les dones, a les quals s’ha educat i assignat un rol eminentment de cures, en l’edat adulta, dubten de la seva capacitat per desenvolupar tasques, tenir èxit – fins i tot dones amb un reconeixement mundial evident -.
A més, les dones creixem en un món amb una manca clara de referents.
En aquest sentit és molt interessant el que comenta l’experta en gènere i comunicació i doctora en Humanitats, Coral Herrera indica que ja de ben petites les dones sentim aquesta pressió que afecta el nostre desenvolupament. Així doncs estableix que: “las niñas, a partir de los 5 o 6 años, ya tienen la sensación de pertenecer a un grupo inferior. Para ellas las mujeres pueden hacer cosas buenas, pero son los hombres los que destacan”.
La síndrome de la impostora no és una problemàtica individual, sinó col·lectiva. La construcció d’una societat lliure de patriarcat i de rols de gènere sexistes permetria que les dones es desenvolupessin en espais on les seves capacitats, habilitats i aptituds no estiguessin supeditades al gènere al qual pertanyen i menystingudes en comparació als homes.
Educar les dones del futur en la igualtat, transmissió del coneixement i la visibilitat de referents femenins és la clau per acabar amb la visió irreal i frustrant que afecta moltes dones que pateixen la síndrome de la impostora.
