Cada 28 de setembre se celebra el Dia mundial de l’accés a l’avortament legal i segur per defensar el dret a l’avortament, exigir la seva despenalització i evitar que milions de persones al món continuïn morint per practicar-se avortaments insegurs.
Sí. A Catalunya i l’Estat espanyol l’avortament és legal dençà que es va despenalitzar l‘any 1985. La llei actual és la LO 1/2023 que modifica la llei anterior del 2010.
Encara, però, hi ha països que el penalitzen. Com per exemple, a la nostra veïna Andorra es penalitza l’avortament en qualsevol circumstància (inclosos els casos de violació, de malformació del fetus i de risc per a la salut de la gestant). Així doncs, les gestants andorranes que volen avortar, han de desplaçar-se a Catalunya o a França.
L’OMS calcula que cada any es produeixen 25 milions d'avortaments insegurs.
El dret a l‘avortament reconeix el dret de les dones i persones gestants a interrompre voluntàriament i sense cap mena de justificació l’embaràs en condicions segures i que no posin en perill la seva vida ni salut física ni mental en el termini de les 14 setmanes de gestació.
La llei actual ha eliminat el període de reflexió de 3 dies i la informació obligatòria que s’havia de repartir. Ara, aquesta informació sobre les prestacions associades a la maternitat serà de caràcter optatiu a petició de la persona que decideix avortar.
Si vols avortar a Catalunya, t’has d’adreçar a un ASSIR o al CJAS sense necessitat d’anar prèviament al teu CAP ni demanar cita prèvia.
La LO 1/2023 va suposar una modificació per a garantir el dret a l’avortament per a les menors d’edat. Així doncs, actualment estableix:
A Catalunya no es garanteix el dret a la salut i a la salut sexual i reproductiva a totes les persones, ja que se sustenta en l’obtenció del padró i, per tant, exclou totalment o parcialment les persones que es troben en situació administrativa irregular.
És a dir, que moltes gestants en aquesta situació no poden avortar a la sanitat pública i se l’hauran de costejar a la privada (ronden els 300-400 euros) amb el que això suposa (en cas de no poder-se’l pagar es recorrerà als avortaments clandestins que són un risc per la salut de la dona, maternitat forçosa, etc.).
Entitats socials com la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), exigeixen "que l'avortament sigui universal per llei, sense haver d'acreditar padró, ni arrelament, ni risc d'exclusió social”.
Tot i la prohibició expressa d’assetjament a les gestants que decideixen avortar incloent al Codi Penal una nova subcategoria de coaccions que castiga “La persona que per obstaculitzar l'exercici del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs assetgi una dona mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que en menystinguin la llibertat” ens trobem que aquestes pràctiques delictives encara succeeixen.
No podem permetre que continuï l’assetjament per part de grups antiavortistes a les gestants (sobretot dones cis) i la coacció en l’exercici del dret a l’avortament segur, gratuït i en garanties de grups que se situen a la porta dels centres mèdics on es realitzen els avortaments.
Des de l’Avalot exigim que el dret a l’avortament estigui garantit al 100% i practicat íntegrament als centres mèdics del Sistema Públic de Salut. S'ha d’eliminar la dependència dels concerts amb la sanitat privada, ja que això només fa que eternitzar la privatització de la salut.
Cal també, perseguir d’ofici l’assetjament que es continua produint i que constitueix una vulneració dels drets sexuals i reproductius.
Exigim el caràcter universal de la sanitat pública perquè el dret a l’avortament esdevingui garantit per a totes les dones i persones gestants de Catalunya i assumit per la sanitat pública amb independència de la situació administrativa concreta.
