Des de l'any 1999, cada 23 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Bisexualitat i la Visibilitat Bisexual.
Aquesta jornada reivindica una orientació sexual sovint oblidada i menyspreada. Les persones bisexuals enfrontem diàriament prejudicis i estereotips, fins i tot dins de la pròpia comunitat LGBTI, és per això que volem aprofitar aquest dia per trencar mites.
La bisexualitat és l'orientació sexual, afectiva i/o emocional cap a les persones del mateix gènere i cap a les persones d'altres gèneres, ja sigui masculí, femení, no binari, fluid o qualsevol altra identitat.
El "bi-" (dos) de bisexual en cap cas es limita a dos gèneres ni al binarisme de gènere, sinó que significa que una persona bisexual es pot sentir atreta per persones del mateix gènere que el propi o por gèneres diferents. És a dir, la bisexualitat inclou tot un ventall d'identitats més enllà de l'espectre binari o cis.
Cap orientació està definida pel grau desig sexual i les persones bisexuals no tenen més impuls sexual que les persones d'altres orientacions. Les bisexuals ens sentim atretes per persones amb independència del seu gènere, però no per tothom!
Pensar que la bisexualitat és un desig sexual fora de control, provoca que les persones bisexuals estiguin hipersexualitzades socialment. La bisexualitat no converteix a ningú en promiscua o més activa sexualment.
Assumir que és només una etapa de la nostra vida és no acceptar la bisexualitat com a una orientació vàlida, però la bisexualitat és igual d'estable que qualsevol altra orientació sexual.
Molta gent creu que la bisexualitat és un trànsit entre l'heterosexualitat i l'homosexualitat, com si en algun moment ens haguéssim de "decidir" i sentir-nos atretes només per un gènere. Això forma part de la invisibilització de la bisexualitat.
Aquest estigma està basat en l'assumpció de què una persona bisexual no pot mantenir una parella estable pel simple fet de sentir atracció cap a persones de més d'un gènere.
Però que no ens sentim atretes per un únic gènere no significa que ens sentim atretes per totes les persones ni que tinguem més probabilitats de ser infidels. La varietat de possibilitats sexeafectives no limiten el nostre compromís, la nostra lleialtat ni ens fa més o menys infidels.
Com dèiem, la bisexualitat no és un trànsit i les persones bisexuals no tenim per què sentir-nos atretes en proporcions iguals per les persones de diferents gèneres. Tampoc no ens hem de decidir ni hem d'escollir unes o altres. La sexualitat no ha de ser constant i pot fluctuar al llarg de la vida.
El fet que una persona bi decideixi tenir relacions sexuals o afectives amb una persona de determinat gènere, no significa que automàticament aquesta persona només es senti atreta per persones d'aquest gènere.
La nostra orientació sexual depèn de nosaltres, no de la nostra parella o parelles. Les persones bisexuals no estem obligades a mantenir un equilibri entre els diferents gèneres en les nostres relacions per demostrar res a ningú.
Una dona pot ser bisexual encara que només hagi estat amb homes o dones exclusivament al llarg de la vida, per exemple. És possible que en una relació home-dona cada persona tingui una orientació sexual diferent, no necessàriament heterosexual. De fet, pot passar que una persona mai hagi estat amb algú d'un gènere en particular, però que se senti atreta per les persones d'aquest gènere. Negar aquesta realitat, és bifòbia. Si ho pensem en un cas diferent, ningú qüestionaria l'heterosexualitat d'un home que es defineix com a heterosexual, però que mai ha tingut relacions sexuals amb dones.
Tots els estigmes que envolten la bisexualitat i que es reprodueixen socialment són formes de violència cap a les persones bisexuals.
Hem de trencar amb els falsos mites que envolten la sexualitat i deixar de definir l'orientació sexual com un fet dicotòmic (hetero/homo).
Des de l'Avalot estem compromeses a fer tot el possible per erradicar els estereotips i la bifòbia existent, també als centres de treball.
Bisibilitzem-nos!
