Fa un any que es va posar en marxa l'Ingrés Mínim Vital (IMV) com a mesura per a pal·liar els efectes de la covid-19 per a les famílies més vulnerables. En tot aquest temps ens hem trobat que la seva implementació, lluny de cobrir les necessitats i les expectatives per les quals es va posar en marxa, ha sigut insuficient, ja que no s'han aconseguit els objectius de pal·liar i de revertir els efectes estructurals de la pobresa, ni tampoc cobrir les necessitats bàsiques de les persones en risc d'exclusió social.
L'IMV no ha donat resposta al problema de pobresa ocasionat per la COVID-19, ja que a Catalunya només ha arribat a l'11% de les llars sense cap ingrés que es troben en risc de pobresa i exclusió social. L'Ingrés Mínim Vital està resultant del tot insuficient, ja que deixa sense cobertura moltes famílies que tenen ingressos insuficients per a assegurar-se una vida digna, però no reben l'IMV per superar el llindar que marcat als requisits.
Des de l'inici l'IMV no va estar exempt de controvèrsia. La seva tramitació, els requisits i la valoració dels ingressos (té en compte els ingressos de l'any 2019, un any abans de l'arribada de la covid-19 i per tant, amb una situació socioeconòmica molt diferent) posa molts bastons a les rodes. Tot això, provoca que la prestació no sigui tan efectiva com s'esperaria.
Moltes joves que es troben en una situació molt precària i de vulnerabilitat no poden accedir a la prestació per incompatibilitats amb els requisits d'accés.
L'Ingrés Mínim Vital estableix l'edat mínima de 23 anys i no dóna a les més joves la possibilitat d'accedir, tot i complir amb la resta de requisits. Una vegada més ens trobem com les polítiques es pensen i es dissenyen des d'una mira adultcèntrica.
Les joves no només som el col·lectiu més castigat pel mercat de treball i per la crisi, sinó que també ens trobem desprotegides i sense mesures concretes que ens ajudin a pal·liar la situació.
Per assegurar que l'IMV sigui una eina eficaç per pal·liar els efectes negatius de la COVID-19 i revertir la situació de vulnerabilitat en la qual es troben milers i milers de persones i famílies:
La recerca de feina es pot fer de diverses maneres, però una estratègia que dóna bons resultats és la diversificació de canals. Utilitzes correctament la teva xarxa de contactes? El networking és també un canal de recerca de feina. T'expliquem com fer un bon ús.
El networking o xarxa de contactes és un canal per a la recerca de feina. Així doncs, els contactes professionals que hagis pogut fer durant la teva trajectòria professional o personal poden ser clau per la recerca de feina.
La teva xarxa de contactes estarà formada per:
La xarxa de contactes que hagis acumulat serà útil en la mesura que els conservis per tal que et puguin informar d’ofertes i de vacants laborals del teu sector que no apareixen a Internet. També, et poden recomanar per a una posició determinada.
Per tenir una xarxa de contactes adient i de la que puguis treure’n profit s’han de seguir una sèrie d’accions de manera regular:
Les xarxes socials ens permeten connectar més fàcilment i és bastant senzill trobar en elles gent que pugui formar part de la nostra xarxa, però cal tenir en compte un seguit de consells.
LinkedIn és la xarxa professional per excel·lència i és una molt bona opció per aconseguir el teu objectiu, utilitza-la!
Dimarts 1 de juny entra en vigor un canvi en la tarifa energètica que impactarà directament en la factura de la llum. Des d'avui, l'energia consumida serà calculada a partir de tres franges horàries. Però com t'afecta aquesta reforma en la tarifa de la llum? És justa per a les consumidores?
A partir d’avui, 1 de juny de 2021 entra en vigor el nou sistema de tarifació elèctrica establerta pel Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco).
El sistema 2.OTD afecta totes les consumidores domèstiques i petits negocis que tinguin contractada una potència menor a 15 kW.
El nou sistema modificarà els hàbits de consum de les consumidores, ja que la nova tarifació divideix les hores del dia en tres franges que tindran associada un recàrrec i peatge determinat per tant, la utilització de l’energia en cadascuna de les franges serà diferent:
El nou sistema també afecta la potència contractada. Fins ara només hi havia una potència disponible durant tot el dia. Ara, es podrà contractar dos nivells de potència diferent (i per tant, també anirà associada a un preu diferent).
Sí. A la factura s’inclourà la referència al que es paga en concepte de peatges i recàrrecs i la potència contractada. El nou format de factura, que començarà a partir de juliol, inclourà un codi QR perquè les consumidores puguin consultar altres alternatives que suposin un estalvi.
La forma i contingut de la factura està regulat a la resolució de 28 d’abril de 2021 “de la Dirección General de Política Energética y Minas, por la que se establece el contenido mínimo y el modelo de factura de electricidad a utilizar por los comercializadores de referencia”.
Les consumidores si no volem veure la nostra factura incrementada, haurem de traslladar el nostre consum a les hores vall que són les més barates.
Així doncs, aquest nou sistema desplaça la responsabilitat a les consumidores que haurem de modificar els nostres horaris per a no suportar una recàrrega en la nova factura de llum. I com sempre, aquesta modificació que no suposarà poc estalvi o fins i tot comportarà l’encariment en la factura, afectarà especialment les famílies de classe treballadora més vulnerables que tindran més dificultat per adaptar el seu consum dins de les hores vall.
Aquest nou sistema que pretén abaratir el preu final de la factura s’imposa al mateix temps que les elèctriques s’embossen guanys milionaris. No podem parlar d’una reforma justa sense establir una limitació als guanys de les elèctriques i establir un preu públic de la llum, que recordem, hauria de ser defensat com un dret bàsic i que per tant, no hauria de ser susceptible a l’especulació.
T'interessa: Ajuts per als subministraments energètics
El RD Llei 11/2021 regula la pròrroga dels ERTO fins al 30 de setembre de 2021. Com serà aquesta pròrroga? Els ERTO segueixen vigents en les mateixes condicions? Com afecta les treballadores? T'ho expliquem tot en aquest article.
Els expedients de regulació temporal de l'ocupació vigents al 28 de maig de 2021 es prorrogaran fins al 30 de setembre de 2021.
No. Els ERTO actius es prorroguen automàticament, no cal que les treballadores realitzem cap gestió al SEPE. Tampoc les empreses hauran de presentar una nova sol·licitud col·lectiva per a prorrogar les prestacions de les treballadores afectades per ERTO.
Aquesta nova pròrroga manté que la prestació de la treballadora sigui pel 70% de la base reguladora. És a dir, si segueixes afectada per un ERTO, seguiràs cobrant el mateix import que fins ara.
Recorda que les treballadores afectades per un ERTO cobren la prestació d'atur encara que no tinguin el període mínim de cotització (els 12 mesos cotitzats en els últims 6 anys.)
Les treballadores afectades per un ERTO mantindran el "comptador a zero" en
cas que siguin afectades per un acomiadament objectiu, individual o col·lectiu, o un altre basat en qualsevol causa, que sigui declarat improcedent, durant l'any 2021, o si s'extingeix el seu contracte temporal dins d'enguany.
És a dir, si la persona afectada per un ERTO es queda sense feina abans de l'1 de gener de 2022, s'esborrarà del seu expedient el temps de prestació d'atur gastat durant l'ERTO.
Si vols més informació sobre això pots llegir: Consumim atur durant l'ERTO? Ho aclarim!
En aquesta pròrroga es manté el compromís de manteniment de l'ocupació, de la manera que ja recollia el decret llei 30/2020. Això significa que les empreses es comprometen a mantenir l'ocupació durant el termini de sis mesos des de la data de represa de l'activitat.
En el cas contrari hauran de retornar totes les ajudes i quotes de la Seguretat Social que no han abonat durant els mesos d'ERTO.
Amb aquesta nova pròrroga, si l'empresa no pot incorporar a les treballadores fixes discontínues durant el període habitual de crida, estarà obligada a afectar dins de l'ERTO a aquestes treballadores, per tal que puguin cobrar la prestació.
El període teòric de crida, s'entén com aquell corresponent al treball efectiu desenvolupat entre l’1 de juny i el 30 de setembre de 2019.
Si la treballadora hagués estat contractada després del 30 de setembre de 2019, s’agafarà com a referència el mateix període teòric de crida però de l’any 2020.
Aquesta nova pròrroga manté els ajuts extraordinaris i la prestació extraordinària reconeguda per a aquest col·lectiu.
Les treballadores d'empreses acollides als ERTO no podran realitzar hores extres, noves contractacions (directes o indirectes) ni fer externalitzacions durant el temps d'aplicació dels expedients de regulació temporal.
Com a excepció es contempla que les treballadores en plantilla no puguin (per formació, capacitació o altres raons objectives i justificades) desenvolupar aquelles tasques per les quals l'empresa necessita fer una contractació. S'haurà d'informar a la representació legal de les treballadores.
Quan ens contracten a una nova empresa, habitualment el contracte de treball compta amb un període de prova. Has de saber que aquest període de prova està regulat a l'Estatut de les Treballadores i té uns límits que cal conèixer.
El període de prova és el període de temps que s’estableix al principi de la relació laboral per provar tant per part de l’empresa com de la treballadora si l’acord laboral signat mitjançant el contracte laboral és fructífera.
El període de prova s’estableix als convenis col·lectius. En cas de no establir-se cap termini de període de prova específicament, haurem d’aplicar el que estableix l’article 14 de l’Estatut de les Treballadores que indica el següent:
Durant el període de prova tant l’empresa com la treballadora poden finalitzar la relació laboral sense complir el preavís legalment establert per a la finalització dels contractes laborals fora del període de prova.
La renúncia del contracte laboral per ambdues parts suposa que no hi haurà indemnització ni tampoc cal indicar-ne el motiu pel qual es procedeix a finalitzar la relació laboral.
Sí, el temps de treball mentre duri el període de prova compta a efectes d’antiguitat.
Si durant el període de prova es produeix alguna situació d’incapacitat temporal (baixa mèdica, embaràs, maternitat/paternitat, etc.) el període de prova s’interromp i quan la treballadora retorni de la situació d’incapacitat temporal es reprèn el termini del període de prova.
Si tens un dubte relacionat amb el període de prova o qualsevol altra consulta laboral, posa't en contacte amb nosaltres i t'ajudarem!
Durant la pandèmia de la COVID-19, el nombre d'hores extres s'ha disparat com a mecanisme per a pal·liar els efectes de la pandèmia. A més, aquest excés de temps de treball ha recaigut principalment sobre les dones.
Tots els detalls a continuació.
Les hores extres són aquelles que es realitzen sobre la durada màxima de la jornada de treball ordinària. Estan regulades a l’article 35 de l’Estatut de les Treballadores.
Les hores extres han de ser voluntàries per a la treballadora, és a dir, que les empreses no ens poden obligar a fer-les, llevat en cas de força major. El límit màxim d’hores extres que es poden realitzar és de 80 hores durant un any.
Des de l'esclat de la pandèmia i posterior confinament en molts casos es va adoptar la modalitat de teletreball. La COVID-19 va suposar una mitjana de 2 hores extres més de feina segons un estudi de NordVPN a la revista Forbes.
La realització de les hores extres durant el confinament a l'inici de la pandèmia va respondre a un clima d'incertesa, de por a perdre la feina (recordem que a Espanya la pèrdua de llocs de feina i ERTO va ser molt important) que feia molt difícil no acceptar-les i moltes empreses van aprofitar perquè es fessin hores extres sota l'empara que es tractava d'una situació de força major i que totes havíem de sumar esforços per pal·liar els efectes de la pandèmia.
Durant l’any 2020 es van realitzar 320 milions d’hores extres de les quals el 87% no van ser pagades perquè van ser utilitzades com a mecanisme per a pal·liar els efectes de la pandèmia. En relació amb el primer trimestre de l’any 2019, durant el 2020 la realització d’hores extres va augmentar un 17,5% i les hores extres no pagades va créixer un 18,7% respecte de l’any anterior.
Durant la pandèmia, el sector que va registrar més hores extres no pagades el 2020 va ser el de l’educació (un 21,2% del total d’hores extres).
Aquesta realització desmesurada d’hores extres esdevenen malauradament quelcom estructural en determinats sectors i això suposa: la no cotització de les hores extres a la Seguretat Social, la dificultat de conciliació laboral i familiar, la no percepció de salari per les hores extres no pagades, etc.
Pensem que les hores extres realitzades l’any 2020 equivaldrien a uns 180.000 llocs de treball a jornada completa.
Les dones ens hem vist afectades en major mesura que els homes. L'any 2020 les dones van realitzar un 34,1% més d’hores extres i un 42,1% més d’hores extres no pagades respecte al 2019.
Els sectors altament feminitzats com per exemple, el sector sanitari, el de neteja, serveis socials, educació, etc. són els que durant la pandèmia van ser considerats com essencials i per tant, van haver, fins i tot, d’ampliar jornades de treball sense compensar-se aquest esforç econòmicament en la majoria dels casos.
L’obligació de registre de jornada aprovada l’any 2019 va suposar un mecanisme per tal de fiscalitzar les hores extres realitzades i no cotitzades. Cal que Inspecció de treball vigili el compliment de l’obligació de registre i que no es realitzin hores extres de manera sistemàtica en els centres de treball.
Si tens qualsevol consulta, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres!
És obligatori complir amb el preavís en finalitzar un contracte? Vols marxar de la feina però no saps si has de donar un preavís? Què passa si l'empresa no et diu si et renova o no? Quant de temps s'ha de donar per a acabar amb la relació laboral? L'empresa no t'ha informat del preavís i no saps les conseqüències? A continuació t'expliquem tot el que has de saber!
Com a regla general, el preavís en finalitzar el contracte és de 15 dies. Aquest còmput pot modificar-se per conveni col·lectiu o contracte, però aquests mai no podran empitjorar el que s'estableix a l'Estatut de les Treballadores.
En el cas de contractes temporals o formatius, caldrà donar el preavís:
Excepció: els contractes eventuals per circumstàncies de la producció no poden ser superiors a un any per tant, no és necessari complir amb el preavís (excepte si així ho indica el conveni col·lectiu).
Si és l'empresa qui no compleix amb el preavís en finalitzar el contracte laboral, haurà d'abonar la quantitat salarial a la treballadora en la quitança i si no ho fa, la treballadora pot impugnar l’actuació empresarial interposant la corresponent demanda de reclamació de quantitat. Prèviament a la demanda s’haurà d’interposar la papereta de conciliació laboral.
Si és la treballadora la que no dóna el preavís, l'empresa podrà descomptar de la liquidació que procedeixi per la resolució contractual l'import del salari corresponent als dies de preavís omesos.
L'article 15.3 de l’Estatut de les Treballadores regula el Frau de Llei i estableix que els contractes temporals celebrats amb frau de llei es presumiran indefinits. Així doncs: si un cop he arribat al final de la duració del contracte i tampoc m’ha comunicat res aquest contracte es presumirà indefinit.
Ens podem trobar davant de dos possibles escenaris tenint en compte si l’acomiadament és disciplinari o bé si l’acomiadament és per causes objectives.
Si tens dubtes sobre el preavís en el teu cas concret o vols fer-nos alguna consulta, et pots posar en contacte amb nosaltres.
La Llei Rider ha estat aprovada en el Consell de Ministres, en el Reial Decret-llei 9/2021, d'11 de maig, després de mesos de negociació amb sindicats i patronals. A continuació t'expliquem tots els detalls.
Les noves tecnologies han vingut per quedar-se i la seva inclusió afecta a totes les esferes de la nostra vida, com ara, l'àmbit laboral.
Davant aquesta realitat i de l'actuació de les plataformes digitals, neix la necessitat de regular un sector tan important en l'economia digital.
En diferents ocasions la justícia s'ha pronunciat sobre aquest tema, a favor de les treballadores que han portat la qüestió als tribunals, considerant-les falses autònomes i entenent que és una relació laboral i no mercantil.
Diferents sentències van obligar a donar-les d'alta al règim general de la Seguretat Social per compte d'altri.
La Llei Rider serveix per cristal·litzar en normes el que entenem que s'ha de complir i que en aquest cas, els tribunals ja havien dictaminat pels casos concrets que havien denunciat.
Amb la publicació de la llei, s’assegura seguretat jurídica per a qualsevol treballadora que treballi com a rider, ja que estableix la normativa que s'ha de respectar de manera obligatòria.
La Llei Rider té dues novetats importants:
El Reial Decret de la Llei Rider començarà a desplegar els seus efectes i seran d'obligat compliment a partir dels 3 mesos des de la publicació de la Llei (11 de maig de 2021). És a dir, entraria en vigor el 12 d'agost.
La Llei Rider regula aspectes fonamentals que des del sindicat fa molt de temps que reclamem, com és l'obligació de què les repartidores comptin amb els drets i cobertures laborals de qualsevol altra treballadora assalariada: cotitzacions, salari, vacances, prestacions, etc.
Tot i això, el Govern tenia l'oportunitat de regular profundament el sector i considerem que la Llei és insuficient i que respon a les pressions del lobby de les plataformes (vegeu l'informe ‘Anàlisi de la pressió política i social de les plataformes de repartiment’).
Reclamem una regulació global de les plataformes digitals, que atengui a les necessitats de les treballadores, no només del sector del repartiment sinó del conjunt.
Si tens algun dubte sobre la Llei Rider o vols fer-nos una consulta laboral, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t'ajudarem.
Ja s'ha obert la convocatòria de 2021 per poder accedir a la subvenció per al pagament del lloguer i facilitar l’accés i la permanència en un habitatge en règim de lloguer. T'expliquem tot el que necessites saber a continuació.
La subvenció per al lloguer va dirigida a persones que siguin titulars d'un contracte de lloguer que constitueixi el seu domicili habitual i permanent al territori de Catalunya.
Aquesta subvenció per al pagament del lloguer s’atorga mitjançant un règim de concurrència competitiva. S’avaluaran totes les sol·licituds a la vegada i es triaran les que tenen unes característiques més favorables per rebre l’ajut.
La subvenció es concedeix per un mensual màxim de 200 euros o un import anual màxim de 2.400 euros. Aquest import s’ajusta en funció de l’esforç que suposa per a la unitat de convivència el pagament del lloguer:
No. Els imports màxims de lloguer mensual són els següents:
Per a famílies nombroses i per a unitats de convivència amb alguna membre amb discapacitat legalment reconeguda i barem favorable, l’import màxim de lloguer mensual és de 900 euros a tot el territori de Catalunya.
Cobrament d'altres ajuts que provinguin de qualsevol Administració pública o d'entitats públiques o privades per a les mateixes mensualitats del mateix any i que tinguin la mateixa finalitat. La suma total dels imports a percebre en un mateix any natural no pot ser superior a 4.500 euros.
Són incompatibles per a tot l'any amb les subvencions atorgades pel Consorci de l'Habitatge de Barcelona per a la mateixa finalitat.
Aquests ajuts únicament són compatibles amb la renda garantida de la ciutadania per a les famílies d’un sol membre que han estat beneficiàries d’una renda mínima d’inserció o d’una prestació no contributiva i a la vegada d’un ajut pel pagament del lloguer en l’exercici anterior
El termini és del 27/04/2021 al 04/06/2021, ambdós inclosos
La sol·licitud es pot presentar electrònicament (preferentment) o presencialment amb cita prèvia.
