En el Dia Internacional de les persones amb discapacitat volem denunciar el capacitisme present a la societat. Encara queda molt camí a fer!
Aquest dia internacional té com a objectius:
La celebració també serveix per trencar l’estigmatització envers les discapacitats i reivindicar el dret inherent a una vida independent inherent a qualsevol persona (reconegut a l’article 19 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat), però que sovint les persones amb discapacitat no tenen garantit.
Durant la crisi ocasionada per la pandèmia de la covid-19 les persones amb discapacitat han sigut un dels col·lectius més oblidats per les polítiques i mesures socials adreçades a pal·liar-ne els efectes negatius. Per tant, les mesures establertes han tingut un biaix capacitista evident.
Un exemple d’aquesta visió capacitista són les restriccions de mobilitat i la prohibició d’activitats presencials de lleure que es van adoptar i que clarament van afectar de manera molt negativa, per exemple a les infants i les joves amb discapacitat intel·lectual que van veure prohibits els pocs espais que tenen de socialització i que són essencials per al seu benestar i desenvolupament psicosocial.
L’article 4 de l’Estatut de les Treballadores estableix la prohibició a no ser discriminades directament o indirectament per a l’ocupació o una vegada ocupades patir discriminació en l’àmbit laboral per raons de sexe, estat civil, per l’edat dins dels límits que marca aquesta Llei, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, etc.
Però tot i la prohibició formal de discriminació, la realitat en l’àmbit laboral és ben diferent. Encara, avui en dia, el capacitisme és real i la discapacitat és objecte d’estigma i les persones amb discapacitat són un col·lectiu vulnerabilitzat de manera sistemàtica per un sistema estructural capacitista.
Cal que les administracions s’impliquin per erradicar el capacitisme, lluitin per sensibilitzar entorn les discapacitats amb l’objectiu de visibilitzar i normalitzar les discapacitats, a més de lluitar contra l’estigmatització.
Segons la Federació ECOM, durant l’any 2020, van rebre 508 consultes, de les quals 120 van fer referència a vulneracions de drets, de les quals el 47% d’homes i el 53% de dones i que referenciaven majoritàriament sobre dret al treball (32%) i dret a l’habitatge (20%).
Per tant, les dones amb discapacitat física i/o orgànica en l’àmbit laboral i l’àmbit d’habitatge són les que més pateixen discriminacions i vulneracions de drets humans. Així doncs, tot i els avenços aconseguits, encara queda molt camí per recórrer.
Si pateixes capacitisme a la feina, t'ajudem!
Recorda que si pateixes cap mena de discriminació a la feina, et pots posar en contacte amb nosaltres i t'ajudarem.
L’1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la lluita contra la Sida i el VIH. Se celebra des de 1987 promogut per les Nacions Unides.
El VIH i la Sida és actualment una pandèmia mundial que afecta milions de persones arreu del món. Des que es van conèixer fa més de 35 anys els primers casos de VIH, uns 78 milions de persones han contret el VIH i uns 35 milions de persones han mort per malalties relacionades amb la sida.
A escala global, la zona més és l’Àfrica subsahariana on la incidència mortal de la malaltia és molt elevada.
El VIH i la SIDA no són el mateix. Les persones amb VIH no tenen SIDA necessàriament.
El VIH és el virus d'immunodeficiència humana, un virus que pot portar a la deterioració del sistema immunitari i fer que no funcioni amb l'efectivitat que deuria. Tot i això, existeixen tractaments que poden controlar el VIH satisfactòriament.
La Sida és la malaltia que les persones amb VIH poden arribar a desenvolupar si no es pren el tractament necessari per a interrompre el seu cicle de vida viral. Així doncs, la Sida seria l'última etapa d'infecció per VIH.
L’última campanya d’ONUSIDA gira entorn del concepte “indetectable=intransmissible”.
El tractament antiretroviral és molt efectiu per reduir la transmissió del virus i per tant, actualment segons, els estudis realitzats en els últims 20 anys, una persona amb una càrrega viral indetectable no pot transmetre el VIH per via sexual.
Per aquest motiu, és molt important que totes les persones VIH+ tinguin accés al tractament per a no desenvolupar la malaltia. ONUSIDA treballa per aconseguir erradicar la pandèmia de la Sida l‘any 2030, com a part de l’estratègia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Tenir el VIH és una condició personal de salut i com a tal, no hi ha l’obligació de comunicar-ho a l’empresa. Tanmateix, si un acomiadament es basa en aquest motiu, serà considerat nul per ser una situació de discriminació.
Una persona amb VIH amb accés al tractament pot desenvolupar la seva feina com qualsevol altra. I per tant, exigir proves de detecció de VIH en l’àmbit laboral és totalment injustificable. De fet, a Espanya, és il·legal realitzar-les sense consentiment explícit de la treballadora i la llei estableix que els reconeixements mèdics a l’àmbit laboral són un dret però no una obligació.
Propostes per a l’acció sindical dedicat a les persones treballadores afectades pel VIH/sida.
La realitat és demolidora. Les persones del col·lectiu VIH+ s’enfronten encara avui en dia, a l’estigma, el prejudici i la marginalitat en el moment de revelar la seva condició.
Acabar amb la serofòbia. És una qüestió de drets humans. Discriminar una persona amb VIH és una vulneració de l’article 23 de la Declaració Universal de Drets Humans que estableix que: “Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur”.
Cal desmuntar els mites, trencar els estereotips i estigmes al voltant del VIH i la Sida per assegurar la vida, els drets i la participació social i col·lectiva de les persones VIH+ i garantir l’accés a un treball digne.
Encara que no siguis conscient, tot el que fas a Internet deixa una empremta i petjada digital. En un món on l'internet és la principal eina de treball per a moltes persones i on utilitzem les xarxes per a comunicar-nos entre nosaltres, és important que siguis conscient del rastre que deixes.
La petjada digital és el rastre de la nostra activitat en Internet, l'empremta que deixem cada vegada que naveguem i interactuem en la xarxa.
El que publiquem, busquem i fem en internet forma part del nostre comportament en línia que queda recopilat en el nostre historial. És fonamental que sapiguem que tot el que fem en internet, queda emmagatzemat d'una forma o una altra.
Les polítiques de privacitat de les pàgines web i xarxes socials que visitem ens fan creure que tenim control d'allò que compartim, però la realitat és que sempre existeixen registres d'allò que fem i compartim. Abans de publicar res, pensa que encara que ho esborris en un futur, aquella informació publicada ja estarà emmagatzemada i no podràs esborrar-la.
Així doncs, si no et vols endur cap ensurt, tingues en compte tota una sèrie de consells per tal de ser els més responsables a internet i minimitzar el màxim la teva petjada digital.
Articles relacionats: Poden les empreses espiar les nostres xarxes socials?
El Black Friday és una de les grans manifestacions del consumisme. Des de fa uns anys aquest dia marca l’inici de la temporada de compres de Nadal, allargant la temporada de consum i animant a tenir un estil de vida allunyat del consum conscient i responsable.
El Black Friday té el seu origen als Estats Units. Se celebra l’endemà d’Acció de Gràcies que és el quart dijous del mes de novembre i es va popularitzar a finals del segle XX. Des de l’any 2005 és el dia amb més moviment comercial de tot l’any. Actualment aquest dia se celebra a la majoria de països del món. Aquest fenomen ha agafat tanta volada que fins i tot ja se celebra el “Cyber Monday” (dedicat a les compres en tecnologia).
Durant aquestes dates puja molt la càrrega de feina per les persones que treballen vinculades al sector del comerç. Les dependentes de botigues, operàries de grans magatzems, repartidores… són algunes de les categories que es veuen més castigades durant el Black Friday.
És cert que s'augmenten les plantilles, però en una quantitat insuficient. Això es tradueix en jornades més llargues, més estrès laboral i per tant un cost per la salut. Les treballadores es veuen sobrepassades de feina, atenent de forma simultània diferents tasques. Per això, el perfil més sol·licitat és el d’una treballadora polivalent que aguanti una càrrega de feina desorbitada.
Aquest model d'ofertes beneficia sobretot a les grans empreses que les monopolitzen a costa d’establir condicions laborals precàries que provoquen que les treballadores treballin durant jornades llargues i ininterromputs per uns sous precaris.
Els descomptes acostumen a ser considerables, deixant poc marge a les petites empreses que no poden lluitar contra aquests preus. Així doncs, tot i l'exaltació del consumisme el petit comerç segueix estant amenaçat per les grans companyies fent cada cop més difícil la seva subsistència.
S’han detectat també en els últims anys fraus en els preus. Les empreses inflen els preus dies abans del Black Friday per després aplicar descomptes que realment són ficticis. També és un dia on augmenten les estafes, els atacs de malware i el robatori de dades personals.
Aquestes dates promouen despeses innecessàries, impulsant l'endeutament de les compradores.
Durant el Black Friday augmenten les sol·licituds de préstecs bancaris, dissenyats per ser atractius per les consumidores i fent créixer de forma ràpida la capacitat de consum de les consumidores per gastar-la durant el Black Friday. Així doncs, s'estableix l’engranatge perfecte per promoure un consumisme excessiu i el deute posterior.
No se’ns escapa que el Black Friday té un impacte mediambiental evident i suposa un problema ecològic greu (per exemple, es dispara la producció i rebuig de grans quantitats de plàstic). Com a rebuig i alternativa al Black Friday ha sorgit el “Green Friday” que vol conscienciar dels seus impactes i promou un consum responsable i sostenible. Altres, com per exemple, L’ONG Greenpeace directament fan una crida a fer boicot i abstenir-se de comprar aquell dia.
Articles web relacionats:
Des de l’Avalot, com a sindicat feminista, volem posar fi a les violències masclistes presents en els diferents àmbits de la nostra vida. Malauradament, sabem que la violència masclista pren diferents cares i som conscients que tota violència explícita comença pel que anomenem violències invisibles o subtils. Erradicar aquests tipus de violència implica fer-les visibles per tal de superar un model capitalista basat en l’heteropatriarcat que reprodueix i dóna legitimitat a les diferents opressions.
Amb aquest objectiu, l’any 2019 vam publicar les ‘80 banderes vermelles’, una campanya per a visibilitzar vuitanta senyals d’alerta que ens poden ajudar a detectar agressions masclistes.
Aquest 2021, amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l'eliminació de les violències masclistes, hem preparat, en col·laboració amb les federacions d'Indústria, Construcció i Agro (FICA), Serveis, Mobilitat i Consum (FeSMC) i UGT Serveis Públics de la UGT de Catalunya, una guia pràctica que pretén facilitar les eines per a la detecció i l’eliminació de les violències masclistes invisibles i quotidianes des d’una perspectiva comunitària en qualsevol àmbit (laboral, organitzatiu, familiar, social, etc.).
Aquesta guia neix a partir del projecte ‘Toolkit’, editat i publicat l’any 2012 pel col·lectiu ‘Creative Interventions’.
Des de l’any 2010 el 23 de novembre se celebra el Dia europeu de les persones sense llar. Aquesta data serveix per visibilitzar el sensellarisme i sensibilitzar sobre aquesta realitat sovint oblidada.
El sensellarisme és una problemàtica social i estructural que fa referència a la situació en la qual una persona no té garantides les condicions mínimes d’habitatge i per tant, viu al carrer en una situació d’exclusió social. Lluny de l’estereotip que les persones sense llar acaben al carrer com a resultat únicament de les males decisions i addicions establint una mirada culpabilitzadora i estigmatitzant. Així doncs, s’ha de buscar també les causes estructurals presents en el sistema capitalista actual.
El sensellarisme com a fenomen complex és el resultat de la conjunció de múltiples factors o causes:
Segons la Fundació Arrels no hi ha dades actualitzades que permetin saber quantes persones sense llar hi ha a Catalunya. L’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya xifra que l’any 2017 (l’últim any on hi ha dades disponibles) hi ha 53.118 persones en situació de sensellarisme, de les quals, 2.347 persones vivien directament al carrer a Catalunya.
Les dades més actualitzades provenen dels recomptes realitzats entre el 2016 i el 2021 i xifra en 1.516 persones sense llar que s’han fet en l’àmbit municipal a 12 municipis (Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mataró, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Sabadell i Reus) que representen el 44% de la població total a Catalunya.
Des d’Avalot entenem que el dret a l’habitatge i a una vida digna és un dret humà bàsic i universal, i com a tal les administracions han de garantir.
Des d’Avalot lluitarem perquè totes les administracions s’involucrin per erradicar el sensellarisme. I especialment la Generalitat de Catalunya perquè destini els recursos necessaris per desenvolupar l’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya i acompanyi les polítiques d’àmbit municipal per tal d’assegurar-ne la viabilitat.
Cal doncs, abordar de manera ferma el sensellarisme per garantir el dret a un habitatge digne per a tothom i que cap persona hagi de dormir al carrer. Exemples com Finlàndia, que a través d’una estratègia de polítiques públiques a escala nacional quasi ha erradicat el sensellarisme ens interpel·la directament i ens posa l’exemple que és possible tenir una societat on cap persona es trobi sense llar.
Ningú dormint al carrer!
Les xarxes socials formen part del nostre dia a dia i en elles compartim molta informació sobre nosaltres que acostuma a ser pública. Sabies que les empreses utilitzen aquesta informació publicada a les xarxes socials per decidir si contractar-te? En aquest article t'expliquem quins són els límits.
Les dades de l'Informe Talento Conectado, indiquen que el 81% de les empreses utilitza les xarxes per a consultar l'activitat de les candidates abans de contractar-les.
A més, el 34% de les organitzacions afirma haver desestimat la candidatura d'una aspirant per no tenir un perfil suficientment treballat a les xarxes socials.
No existeix cap norma que impedeixi a les empreses analitzar les xarxes socials de les potencials treballadores.
Si la treballadora té un perfil obert, està donant el seu consentiment que qualsevol persona pugui veure el contingut de les seves xarxes socials i no existeix cap vulneració de la intimitat.
Seria diferent en cas que la treballadora tingués perfils privats només accessibles a 'seguidores' que ella mateixa ha d'acceptar. Les organitzacions estarien actuant en mala fe en cas de generar-se perfils falsos per tal de poder espiar aquests perfils privats.
Tot i no existir intromissió en la intimitat en mirar un perfil públic en xarxes socials, l'empresa no pot fer ús d'aquesta informació indiscriminadament. Això significa que només podran fer servir les dades públiques relacionades amb el nostre perfil professional (a LinkedIn, per exemple) o que siguin útils i necessàries per al desenvolupament de la feina a la qual aspirem. Més informació aquí.
D'altra banda, l'article 5.1 del RGPD, el qual tracta sobre el Principi de Minimització de Dades, explica que les empreses no poden fer ús de qualsevol dada, només d'aquelles que tinguin una relació amb el lloc de treball. No ens poden discriminar ni excloure d'un procés de selecció basant-se en motius ideològics, d'orientació sexual, etc.
A més, no es poden conservar les dades més enllà del termini necessari per a l'assoliment del fi per al qual s'han tractat.
Fa uns mesos vam presentar un informe 'Generació enterrada' que demostra com la crisi de la COVID-19 està matant els projectes de vida de la joventut catalana i com el dret a una feina i a un habitatge digne s'està convertint en un privilegi al qual les joves de Catalunya no podem accedir.
Ara hem volgut fer un pas més i analitzar si aquesta situació és particular de les joves a Catalunya o si és una problemàtica comuna a tota Europa. Per fer-ho, avui presentem "La situació juvenil a Europa", un estudi que pretén servir de radiografia de l'actual situació sociolaboral del jovent a la Unió Europea.
Les dades ens demostren que hi ha models productius més i menys eficaços a l'hora d'aturar els cops que les crisis donen al jovent del país.
>>> ENGLISH VERSION <<<
Per trencar amb aquesta precarietat laboral que ens colpeja cada vegada amb més força, des de l’Avalot reivindiquem:
En els últims 15 anys la consciència lingüística i l’ús del català, especialment entre el jovent i als centres educatius, ha patit una davallada important.
Estem vivint una situació altament perillosa que pot comportar una regressió dels drets lingüístics aconseguits fins al moment i de la cohesió social a Catalunya.
Les últimes dades sobre l’ús del català en l’àmbit educatiu a escoles i instituts indiquen que hem retrocedit molt respecte anys anteriors. Segons l’informe elaborat pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, només 2 de cada 10 estudiants fa servir sempre o gairebé sempre el català en les activitats de grup, quan fa 15 anys eren gairebé 7 de cada 10. A més, ha pujat, tot i que amb un pendent menys pronunciat, el percentatge d'alumnes que no fa servir mai o gairebé mai el català: si el 2006 era un 6,2%, ara supera el 28%. L'evolució de l'ús del català entre l’alumnat per dirigir-se al professorat dins de l'aula també cau. Del 56% que ho feia sempre o gairebé sempre en català l'any 2006, ara no arriben al 40%.
Les dades, doncs, reflecteixen una realitat que el món associatiu i les entitats socials ja alertaven: la percepció que l'ús social del català ha retrocedit entre les joves.
Segons dades facilitades pel Departament d’Educació hi ha hagut una disminució progressiva en els darrers 15 anys de l’ús del català en l’àmbit educatiu:
El model d’immersió lingüística implantat a Catalunya vol assegurar l’ús del català com a llengua vehicular en tots els centres educatius de caràcter públic i concertats. D’aquesta manera s’assegura l’equitat en el coneixement de la llengua catalana per a tothom sense fer distincions segons classe, origen, etc.
La defensa del català ha sigut històricament una reivindicació del moviment obrer, sindical i estudiantil a Catalunya i per tal d’eliminar les barreres i les desigualtats derivades de diferents contextos sociolingüístics presents a la població catalana, com per exemple, una segregació social i lingüística que provocaria una fractura social entre l’alumnat en funció de criteris lingüístics. Així doncs, La immersió lingüística garanteix l’èxit en l’adquisició de la competència lingüística de les llengües d’ús social, com és el cas del català.
Des de l’Avalot ens sumem a les reivindicacions i defensa del català i del model d’immersió lingüística, participant, entre d’altres, en l’acord juvenil per la llengua catalana.
