A la ciutat de Barcelona unes 4.200 persones a Barcelona no tenen llar i les dades indiquen que la situació s'està agreujant amb la COVID-19.
L’atur i la dificultat d’accedir al mercat laboral amb un salari digne que ens permeti pagar un lloguer també ha comportat que moltes joves es trobin sense llar.
En els últims anys ha augmentat el nombre de joves entre les edats compreses 16 i 25 anys vivint al carrer. Aquest augment ha estat força significatiu, ja que, representa un 62,5% en comparació a l’augment que també és greu de l’1,3% i 2,6% entre les edats compreses 36 i 45 i els 45 i 55 anys.
Una reestructuració del mercat laboral podria pal·liar les dificultats amb la que es troben les joves per accedir al mercat laboral?
Segons els informes de la fundació Arrels les causes són complicades d'identificar ja que les circumstàncies vitals de cada persona són diferents.
Però el que és obvi és que cal garantir els drets humans i reduir al màxim aquelles situacions estructurals que poden conduir a les persones a situacions d'exclusió social, amb les quals acabin perdent el seu habitatge o impossibilitant el seu accés.
És imprescindible lluitar per una educació pública i universal, per un mercat del treball just i per un habitatge digne.
La majoria de les persones joves entre els 16 i 25 anys que estan vivint al carrer provenen de centres de menors. Aquesta xifra s’eleva al 64% en cas de joves d’origen extracomunitari i al 84% són joves d’origen marroquí.
Aquest perfil de jove migrant menor d'edat denota que no es destinen suficients recursos i que la Llei d'Estrangeria deixa desemparades a moltes joves que emigren dels seus països d'origen.
En els darrers anys ha augmentat en un 10% la presència al carrer de persones migrants nascudes en països extracomunitaris. Així doncs mentre que el 2016 representaven el 30% en data de 2019 hi representen el 40%.
El gènere també és un factor que influeix i el 39% de les dones que viuen el carrer són nascudes a l'estat espanyol aquesta xifra és molt menor en el cas dels homes, ja que, representaria el 22%. Aquest indicador ens mostra que a l'estat espanyol les dones som un col·lectiu encara més vulnerable, les quals patim més les desigualtats socials.
Perquè hi ha més dones nascudes a l'estat espanyol vivint al carrer que no pas homes? Pot explicar-se per les dificultats que tenim les dones a accedir a determinats llocs de treball a Espanya? O també per la precarietat laboral dins de determinats sectors majoritàriament ocupats per dones? O un altre motiu també s’explica a causa de l’escletxa salarial de gènere?
L'habitatge i el treball són dos drets que hi consten a la Declaració Universal dels Drets Humans i així s'han de garantir. Regular el mercat de l'habitatge i millorar el mercat de treball és la millor manera d'assegurar-nos que el sensellarisme no continuï en línia ascendent.
És imprescindible que es treballi per les persones sense llar de manera integral i coordinada des de les diferents administracions. Calen polítiques que garanteixin plenament el dret a l'habitatge i la implementació d'un pla de prevenció per no haver d'actuar quan ja és massa tard.
El gènere, la nacionalitat i l'edat són factors que influeixen i acabar amb qualsevol via de discriminació és imprescindible perquè totes les persones disposin de les mateixes oportunitats per accedir al mercat laboral i de retruc accedir a un habitatge digne.
Si voleu més informació sobre la situació de les persones sense llar us adjuntem l’informe elaborat per la Fundació Arrels.
