El Primer de Maig per l'Avalot és la jornada més important de l'any i, com sempre, aprofitarem també per celebrar-ho des de la reivindicació i la lluita, ja que la situació del jovent no ens permet viure aquest dia de cap altra manera.
El Primer de maig és la commemoració del moviment obrer a escala mundial. En la majoria de països del món, el dia 1 de maig és el dia de la classe treballadora. Se celebra des de l’any 1889 després de ser establert com a jornada reivindicativa i de lluita al Congrés socialista obrer a París.
Una de les mesures per a pal·liar els efectes de la pandèmia COVID-19, va ser reduir la interacció social. Aquests dos anys de pandèmia han suposat un cop molt fort en les dinàmiques de les lluites de la classe obrera. Aquest any, però, un cop ja superada la pandèmia hem de tornar a sortir als carrers i demostrar que la classe obrera continua unida i reivindicativa, ja que sabem que el capitalisme avança ferotge en la retallada dels nostres drets i precarització de les condicions de vida, si no se’l combat.
També sabem de la importància de conèixer els nostres drets laborals, perquè és un aspecte essencial per a poder apoderar-nos de manera col·lectiva i defensar els nostres drets.
Històricament, el sindicalisme de classe ha esdevingut una eina de pressió i de reivindicació fonamental per a la defensa dels interessos de la classe treballadora.
Ara, més que mai, és necessari destacar la importància de la sindicalització com a resposta a les retallades i precarització constants a les quals hem de fer front actualment.
S’ha demostrat que el que més tem el sistema neoliberal capitalista actual és una classe treballadora unida i conscient dels seus drets. Per això, és tan important potenciar la sindicalització a tots els centres de treball de Catalunya per a continuar esdevenint una veritable força d’oposició contra els abusos del capital.
L’última reforma laboral del passat 31 de desembre ha servit per avançar en drets de les treballadores, ja que ha consolidat el caràcter indefinit dels contractes com a regla general, ha recuperat la ultraactivitat plena dels convenis col·lectius i la prevalença del conveni de sector sobre el conveni d’empresa. També, ha unificat el contracte formatiu establint dues tipologies: el contracte formatiu en alternança: i el contracte per a l’adquisició de la pràctica professional, el reforç de la Inspecció de Treball i enduriment de les sancions i la incorporació a la legislació ordinària dels ERTO per limitació o impediment en detriment dels acomiadaments col·lectius, entre d’altres.
Tot i aquest avenç significatiu, sabem que encara queda molt camí per recórrer. Aquest Primer de Maig ens ha de servir com a tret de sortida per continuar lluitant i reivindicant més millores de les condicions de treball per a la classe treballadora i la derogació total de les reformes laborals.
És un fet que els preus no paren de pujar. La vida s’està encarint de manera accelerada. La inflació actual provoca que el poder adquisitiu de les treballadores cada vegada sigui més baix perquè no s’està efectuant amb una pujada proporcional dels salaris.
Les revisions de l’IPC anual dels contractes de lloguer, l’encariment dels preus de l’energia, etc. provoquen que cada vegada costi més arribar a final de mes. Aquest escenari fa que cada vegada hi hagi més treballadores pobres, més persones en situació de pobresa energètica. Cal, doncs, fer una aposta clara per un canvi de model energètic que sigui sostenible pel planeta mitjançant una transició justa per les treballadores.
Les joves patim unes condicions sociolaborals molt precàries. En concret, patim més del doble d’atur que la població general, patim unes condicions materials que fan molt difícil poder posar en marxa o mantenir el nostre projecte de vida i unes expectatives de futur. Segons l’informe de l’Observatori català de la Joventut en el quart trimestre de 2021 l’atur se situava en el 21,6% (joves de 16 fins als 29 anys), 10 punts per sobre de la taxa d’atur de les persones de més de 29 anys (9,2%).
Som la generació més ben preparada de la història i la primera que viu pitjor que les seves progenitores i aquesta desesperança generacional es tradueix en un augment considerable de trastorn de salut mental que evidentment van molt relacionats amb les conseqüències de les estructures de precarietat en les quals se sustenta el sistema capitalista (recordem que durant la pandèmia les joves vam ser el primer col·lectiu amb més risc de patir pobresa i exclusió social).
La situació és insostenible perquè manca una aposta clara per revertir la situació i proporcionar solucions adients per als problemes estructurals que encarem com a generació, que a hores d’ara, continuem tenint un futur incert que ens dificulta poder engegar o mantenir el nostre projecte de vida en condicions dignes.
Una de les característiques del sistema capitalista i laboral actual que ens afecta a les joves és l’adultcentrisme que ens discrimina sistemàticament, subordinar-nos i relegar-nos a un pla inferior, justificant-se en la nostra edat o experiència.
L’adultcentrisme és, doncs, el sistema d'opressió en el qual les persones adultes dominen sobre les joves i prenen decisions sobre nosaltres però sense nosaltres.
L'adultcentrisme crea relacions de poder que subordina a les joves i fa que les nostres reivindicacions siguin ignorades i invisibilitzades de manera constant.
Els centres de treball com a espais dins de la societat no estan exempts de reproduir violències masclistes, sovint aquelles més subtils i que poden romandre invisibilitzades.
Si veritablement volem una societat lliure de violències, hem de posar tots els esforços per erradicar aquests tipus de violència. Això implica fer-les visibles per tal de superar un model capitalista basat en l’heteropatriarcat que reprodueix i dóna legitimitat a les diferents opressions. I per això, cal identificar-les i conèixer mecanismes per erradicar-les, al marge dels circuits institucionals.
Des de l'Avalot participarem en el bloc jove i ens agradaria que ens acompanyessis, per tal de reivindicar juntes els nostres drets i un futur dignes.
Vine al Primer de Maig i fem-nos fortes!
A la feina ens hi passem moltes hores i per això, és molt comú que es produeixin lesions que incideixen en la salut de les treballadores.
Les lesions en l’àmbit laboral són de diferents tipus. Segons la classe de feina estarem exposades a diferents riscos que poden provocar que s’acabin produint lesions de diferent classe. Diferenciem, doncs, dos tipus de treballs:
L’estrès i la sobrecàrrega mental, que s’ha vist fortament agreujada per la pandèmia COVID-19, és una de les lesions més comunes i transversals a tots els sectors. La precarietat laboral característica del nostre mercat laboral fa que el clima general de treball a Catalunya sigui perjudicial per a les treballadores. Això incideix de manera negativa en la nostra salut.
La modalitat de teletreball ha provocat un canvi en la manera de treballar que també té incidència en la salut de les treballadores. Així doncs, la sobrecàrrega de tasques, esgotament mental, postures incorrectes i manipulació inadequada de dispositius són algunes de les lesions físiques o mentals més comunes.
El més important és la prevenció. La Llei de Prevenció de Riscos Laborals, té per objectiu la promoció de la seguretat i la salut de les treballadores. Això ho fa mitjançant l'aplicació de mesures i del desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció dels riscos derivats del treball. En aquest sentit, la prevenció va encaminada a reduir riscos i minimitzar els seus efectes.
En qualsevol cas, per tant, les treballadores hauran de conèixer l’acció preventiva dels riscos laborals elaborada per l’empresa a fi d’adaptar-se a la normativa indicada en el desenvolupament de les seves tasques laborals i l’empresa ha de vetllar pel compliment de la prevenció de riscos laborals i assegurar unes condicions laborals adients per reduir al màxim els accidents de treball i assegurar un entorn de treball segur.
Durant el temps que duri la prestació d’atur, les treballadores tenim uns drets però també unes obligacions. És possible viatjar a l'estranger si estem cobrant l'atur? Tota la informació a continuació!
L’òrgan encarregat de gestionar la prestació d’atur és el Servicio Público d’Empleo Estatal (SEPE). A Catalunya, l’organisme que té les competències en matèria d’ocupació és el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Mentre estàs percebent la prestació d’atur has de complir amb l’obligació principal que és la de signar el compromís d’activitat.
Aquest compromís d’activitat significa que durant el temps que duri la prestació d’atur et compromets a cercar feina activament, participar en accions específiques per millorar l’ocupabilitat i acceptar una feina adequada. Aquestes accions són obligatòries i, per tant, el seu incompliment pot ser sancionat com a infracció lleu.
Així doncs, el compromís d’activitat és incompatible amb viatjar cobrant l'atur.
Als articles 271 i 272 de la Llei General de la Seguretat Social regula els aspectes relatius als viatges internacionals i la prestació d’atur.
Sí, la comunicació del viatge és obligatòria. En cas contrari, podria comportar l’extinció del dret a la prestació d’atur.
La comunicació del viatge a l’estranger al SEPE s’ha d’efectuar mitjançant el formulari de comunicació de sortida a l’estranger.
El SEPE diferencia diferents tipus de viatges a l’estranger segons la seva durada durant 1 any.
No se suspendrà la prestació d’atur. (Els 15 dies no han de ser consecutius).
La prestació d’atur se suspèn durant el viatge. (El temps que duri el viatge tampoc ha de ser continuat).
En aquest cas, es diferencien dos tipus de viatges:
La prestació d’atur s’extingeix, sigui quin sigui el motiu del viatge i no es podrà sol·licitar la renovació un cop es torni a Espanya.
Segons l’article 64.3 del Reglament 883/2004 CE, si portes percebent la prestació d’atur almenys durant 4 setmanes a Espanya i et trasllades a qualsevol país de la UE, EEE o Suïssa podràs sol·licitar el cobrament de la prestació durant 3 mesos (prorrogables a 3 mesos més).
En aquest cas, s’ha de comunicar al SEPE mitjançant el formulari de sol·licitud d’autorització per desplaçament per cerca de feina a un altre Estat membre de la Unió Europea, mantenint el dret a percebre la prestació d’atur.
Un cop rebuda la sol·licitud, el SEPE facilitarà el document U2 (si es compleixen els requisits) per a presentar-lo al Servei Públic d’Ocupació del país de destí i poder seguir percebent la prestació d’atur.
El SEPE si té coneixement de la realització del viatge sense prèvia comunicació i autorització, podrà imposar dos tipus de sancions:
Es poden imposar les dues sancions simultàniament si es viatja fora d’Espanya més de 15 dies sense avisar.
Més informació:
Prestació d'atur: requisits i sol·licitud
És evident que una baixa mèdica impossibilita per treballar, però podem viatjar? Durant una baixa mèdica, el que es coneix com una incapacitat temporal (IT) poden sorgir dubtes del que es pot o no es pot fer. T’ho expliquem!
Viatjar durant una baixa mèdica és una decisió que prens sota la teva responsabilitat i que dependrà de les circumstàncies concretes de cada cas.
En la legislació actual no existeix normativa al respecte que de manera taxativa ho prohibeixi. En qualsevol cas, sempre que el viatge o desplaçament no posi en risc la recuperació, estarà permès.
El personal mèdic és qui ha de valorar, segons criteris mèdics, si es pot viatjar o no.
El més recomanable, per no tenir problemes amb la prestació que es rep mentre dura la baixa mèdica és, en cas de fer un viatge, sol·licitar que el personal mèdic expedeixi un informe indicant que l’activitat en concret no interfereix en la recuperació mèdica.
No. Només ho pot determinar el Sistema Públic de Salut o la Mútua. Si se segueixen les indicacions del personal mèdic que determina quines són les activitats permeses i les prohibides i acudeixes a les revisions mèdiques pautades estaràs respectant la bona fe contractual i, per tant, l’empresa no et podrà sancionar. En cas contrari, si l’empresa té coneixement que estàs realitzant quelcom pugui perjudicar la teva recuperació, et podrà sancionar d’acord amb el que estableixi el conveni col·lectiu sobre faltes i sancions.
Es podrà denegar la possibilitat de viatjar durant la baixa mèdica en el cas que la malaltia o accident que ocasiona la baixa mèdica sigui incompatible amb la realització del viatge.
De totes maneres, encara que el viatge estigui autoritzat, no es podran realitzar activitats que puguin empitjorar la salut o la recuperació mèdica. Per exemple, fer una activitat de risc com per exemple, puenting o escalada.
En aquest cas, la Seguretat Social entén que s’està cometent un frau, ja que és qui et paga el subsidi per incapacitat temporal. Així doncs, la realització del viatge estant de baixa mèdica sense autorització comporta l’actuació fraudulenta de la treballadora, d’acord amb el que estableix l’article 175 de la Llei General de la Seguretat Social.
Recorda que si tens dubtes i necessites assessorament laboral, et pots posar en contacte amb nosaltres fent un correu a bustia.avalot@catalunya.ugt.org o omplint el formulari de la Bústia Precària.
El Dia del Poble Gitano serveix per reconèixer i reivindicar l’existència de la història, la llengua i la cultura pròpies. També per denunciar les discriminacions, violències i estigma que pateix el poble gitano des de fa molts anys.
El 8 d’abril és el dia del poble gitano i se celebra la commemoració del primer Congrés Mundial romaní. Es va celebrar a Londres l’any 1971 en el qual es va instituir de manera oficial la bandera i l’himne gitano “Gelem, gelem” que recorda les víctimes gitanes de l’holocaust nazi.
A Catalunya, l’arribada del poble gitano se situa ja fa més de 600 anys, però l’estigma, la discriminació i la falta d’oportunitats en l’àmbit laboral encara són ben presents.
De fet, segons l’últim informe de Secretariat Gitano de l’any 2020, el 17% de la població gitana més gran de 16 anys acaba l’ESO i el 80% es troba en risc d’exclusió social.
El racisme estructural cap al poble gitano és flagrant i estructural. Per tant, és present a totes les esferes de la vida pública i privada.
El racisme institucional que els envolta, afecta l’àmbit laboral en la dificultat per trobar feina, a l'escola, amb la policia i en els mitjans de comunicació. Però també en acudits i expressions quotidianes.
La pandèmia de la COVID-19 ha afectat negativament de manera general. Però és evident que a determinats col·lectius vulnerables, la pandèmia els ha afectat més. Com és el cas del col·lectiu gitano.
La situació sociolaboral del poble gitano està marcada per la precarietat laboral. El 80% de la població gitana està en risc d’exclusió i més del 50% es troba a l’atur.
L'any 1990 va començar a organitzar-se el moviment feminista gitano, quan va aparèixer la primera associació de dones gitanes feministes a Granada.
A patir d’aquí, les associacions i grups organitzats de gitanes feministes, no han deixat d'augmentar en nombre, i han continuat lluitant per aconseguir els seus objectius principals.
Nosaltres, com a organització sindical juvenil, estem compromeses a continuar treballant per erradicar qualsevol classe de discriminació als centres de treball i contribuint en l’assoliment d’ambients laborals més diversos i plurals.
Si necessites assessorament laboral, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t'ajudarem!
Altres articles que t'interessen:
Com cada any la primavera també és sinònim de la declaració de la renda i de regular el pagament de l'IRPF.
Pots presentar la declaració de les rendes percebudes l’any 2021 des del dia 6 d’abril fins al 30 de juny de 2022.
El termini acaba el 27 de juny per a les declaracions amb resultat a ingressar per mitjà de domiciliació bancària.
La declaració es pot presentar de les següents maneres:
Si has percebut l’ingrés mínim vital (IMV) s’ha de presentar la declaració obligatòriament. És a dir, que l’hauràs de presentar sigui quina sigui la quantitat de les rendes percebudes, tant si arribes o com si no arribes al mínim d’obligació a presentar-la.
A més, l’hauran de presentar tots els membres de la unitat familiar de convivència, incloses les persones menors d’edat.
Recorda que la prestació percebuda durant l’ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació) per part del SEPE prové d’un segon pagador i per tant, has de presentar la declaració de la renda si arribes al mínim de 14.000 euros bruts l’any.
S’ha d’indicar les quantitats abonades (si ho necessites pots sol·licitat al sindicat el certificat de quotes pagades). La deducció de les quotes sindicals és de fins a un 35% segons els casos concrets.
Has de tenir en compte que a l’esborrany (model 100) no consta aquesta informació així que has de ser tu la que modifiquis la informació per incloure a la “casella 0014” les quotes sindicals i poder deduir-les a la declaració.
Si necessites assessorament laboral, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres al correu bustia.avalot@catalunya.ugt.org o a través del nostre web www.avalot.cat.
Encara avui dia el món laboral és un espai hostil per a les persones trans i la resta de la comunitat LGTBIQ+, que pateixen moltes violències. Les persones trans són qui pitjors discriminacions pateixen en l’accés al mercat laboral i, quan accedeixen, han de suportar múltiples violències, agreujades per la por a perdre la feina.
La independència econòmica és quelcom essencial per al desenvolupament i empoderament personal, i l’estabilitat econòmica opera també com a protector davant del risc de patir violències, pobresa i exclusió social. A l'estat espanyol, però, la taxa d'atur entre les persones trans és del 85%, segons la FELGTB.
Malauradament, són moltes les persones trans que en viure violència familiar per no acceptar la seva condició han de marxar del nucli familiar i, davant l'absència d'ingressos i les discriminacions en l'accés a l'habitatge, es veuen abocades a dormir al carrer. Segons una investigació del FRA (European Union Agency for Fundamental Rights) més del 10% de les dones trans s’han vist obligades a dormir al carrer almenys una vegada a la vida.
En un sistema cisheteropatriarcal com en el que vivim, els privilegis de la masculinitat i l’heteronormativitat sempre són molt presents. És per això que els rols de privilegi també afecten les dones trans que pateixen més violència, més estigmatització i més precarietat laboral que els homes trans.
Segons les dades del FRA:
Amb aquest panorama sense oportunitats laborals són moltes les trans que es veuen abocades a exercir la prostitució com a única via laboral possible. Així ho afirma l'estudi elaborat per l'ONG Faciam, que fa una anàlisis de la situació de les persones trans sense llar a la Comunitat de Madrid.
Des de l’Avalot considerem que és necessari implementar accions per assegurar la incorporació de les persones trans al món laboral en igualtat de condicions que la resta de la població. Cal, també, eliminar els prejudicis i estigmatització cap a les persones trans.
En aquest sentit, valorem positivament que la “llei trans” estableixi mecanismes per revertir la situació de dificultat l’accés al mercat laboral de les persones trans. També valorem la creació de plans específics per millorar l’ocupabilitat i la creació de quotes de reserva de llocs en l’àmbit públic i incentius per a la contractació en l’àmbit privat.
Considerem que cal establir mecanismes que obliguin a les empreses assegurar la implementació efectiva de protocols contra l’assetjament i discriminació cap a les persones trans. És important formar les delegades sindicals en matèria de respecte a la identitat trans i altres entitats de gènere per tal que els centres de treball esdevinguin espais segurs.
Finalment, cal eliminar la violència institucional exercida cap a les persones trans, tal com la violència que es produeix en l’àmbit de la filiació per assegurar el desenvolupament dels seus drets sense cap mena de discriminació.
El 30 de març és el dia de les treballadores de la llar. Aquest col·lectiu és un dels més invisibilitzats que trobem al nostre país. Amb unes condicions laborals precàries i amb una gran desprotecció. Les treballadores de la llar estan en una situació inestable on la major part de la seva feina es troba en l'economia submergida.
El sector de la neteja de la llar sol estar molt feminitzat. Les treballadores solen ser dones migrades sense xarxes de suport i/o sense papers. Molt vulnerables a patir abusos laborals. Poques d'elles estan afiliades a la seguretat social i això aporta més desprotecció institucional i laboral.
És una feina essencial i de gran importància, però a la qual es dona molt poc valor i s'invisibilitza.
Les activitats de cures, neteja i serveis a les persones són les que tenen més treballadores dones. Són justament aquestes les que pateixen situacions de més precarització, tant de condicions laborals com salarials. Han estat aquests mateixos sectors els que han estat més afectats durant la pandèmia.
Una característica d'aquest sector és la desregulació de la seva situació, ja que en pocs casos estan contractades i, per tant, formen part de l'economia submergida.
És per això que les treballadores de la llar queden al marge de la llei de prevenció de riscos laboral. També pateixen una manca de regulació que les porta a patir vulneracions dels seus drets com poden ser: discriminacions, acomiadaments improcedents i indefensió jurídica.
A aquestes treballadores no se'ls garanteix el dret a l’atur ni els permisos laborals, als quals tenen dret la resta de treballadores. En el moment de la jubilació es troben amb poques hores cotitzades amb salaris precaris. Això les porta a tenir una prestació per jubilació molt minsa i les condemna a haver de buscar ajuda social per tenir uns ingressos dignes.
Dins del col·lectiu de les treballadores de la llar a Catalunya un 23,8% són dones estrangeres i entre el 30 i el 40% treballen sense contracte. La gran majoria d'habitatges de Catalunya que contracten treballadores domèstiques són a Barcelona (70%). S'estima que un terça d'aquestes estan sense permís de treball o de residència.
Més de la meitat a Barcelona cobren menys de 18.000 euros bruts anuals i un quart d'aquestes en cobren menys de 10.500 euros (segons dades de Barcelona Activa).
En molts casos les treballadores de la llar no se'ls permet descansar les hores marcades, això s'agreuja quan són treballadores internes (que viuen dins l'habitatge). Moltes d'elles tampoc estan afiliades a la seguretat social, ni tenen un sou digne, ni vacances.
Aquest col·lectiu té més risc de patir agressions sexuals, ja que es troben en espais privats i el dret a la inviolabilitat dels domicilis està més protegit que no el del treball.
Moltes d'aquestes pràctiques queden impunes i amagades, ja que es donen dins dels habitatges, lloc on és difícil detectar aquests comportaments pels mecanismes clàssics de detecció.
Des d'Avalot volem demanar un tracta laboral digne per a totes les treballadores i la regulació de la situació d'aquest col·lectiu perquè puguin gaudir d'uns drets laborals dignes. Necessitem com a societat donar valor a aquestes feines feminitzades.
La soledat no desitjada i els efectes negatius que aquesta situació provoca s’han convertit en un problema de primer ordre que afecta a tots els grups socials, també a les joves.
Tot i que la soledat no desitjada es relaciona més aviat amb la gent gran no només és un problema d’aquest col·lectiu. De fet, el sentiment de soledat no desitjada entre les joves va en augment.
Segons els resultats de l’enquesta Òmnibus realitzada el passat mes de juny de 2020, el 19,4% de les enquesatades de 16-24 anys de la ciutat de Barcelona se sent sola a vegades i un 7,1% sovint, dades que podem extrapolar a tot el col·lectiu jove de Catalunya.
La pandèmia de la covid-19 ha afectat de manera directa i negativa les joves de Catalunya. El malestar i salut emocional s’ha vist fortament perjudicada per la situació econòmica, laboral, sanitària, etc. L’aïllament social i la manca d’interacció interpersonal i col·lectiva afecta de manera directa les joves que veuen truncada les seves oportunitats de relació.
L’augment de problemes de salut mental entre les joves ha sigut i és quelcom prioritari en aquests moments.
No deixa de ser una paradoxa que en un model de societat hiperconnectat la soledat o el sentiment de soledat creixi de manera exponencial. Tot i la utilització de les xarxes socials i les noves tecnologies són un recurs que ens permet mantenir vincles socials, l’absència o dificultat per relacionar-se de manera presencial té un fort impacte en la vida de les persones.
La societat neoliberal actual que deshumanitza l’ésser humà per a convertir-lo en un robot individual al servei del capital en un escenari hostil. Som conscients de les causes estructurals que aquest model socioeconòmic provoca i per això, és important col·lectivitzar les respostes per afrontar aquests reptes de manera conjunta.
És important trencar estereotips al voltant de la soledat no desitjada. Com a societat hem de sumar tots els esforços per a sensibilitzar i desestigmatitzar sobre un problema en augment per tal de minimitzar les conseqüències negatives i trobar solucions socials que donin una resposta efectiva.
A problemes socials, respostes socials.
