Recentment l'assassinat del George Floyd per part de la policia nord-americana ha desfermat la indignació global. Però el racisme institucional no és un fet aïllat i no hem d'anar tan lluny per a detectar-lo.
El succeït a Minneapolis ens recorda l'urgent i imprescindible que és la lluita antiracista, per a fer front al racisme institucional i als qui el pretenen seguir mantenint.
Però si mirem el que passa a casa nostra ens adonarem que el racisme i el racisme institucional són una realitat i estan ben lluny d'estar erradicats.
El sistema actual és racista, ja que l'estableix com a estructural. És a dir, que està sustentat en les diverses discriminacions que provoquen violència i discriminacions que afecten la vida de les persones.
És immensament perillós naturalitzar que les mateixes institucions que haurien de protegir la població són les responsables, de manera activa o passiva, de la perpetuació de les opressions i estereotips racistes que encara són ben presents.
En l'àmbit laboral, la Llei d'Estrangeria provoca que molta i molta gent no puguin accedir a un contracte de treball per no estar en situació administrativa regular. Això provoca que les seves condicions laborals i de vida siguin molt precàries.
Un cas alarmant és la situació que viuen les treballadores temporeres al camp on suporten jornades maratonianes per un sou irrisori i unes condiciones laborals que no podem naturalitzar com a societat. I any rere any les diferents administracions són alienes a aquesta situació que és una mostra del racisme institucional imperant al nostre país.
Així doncs, si fem la radiografia dels sectors més precaritzats veurem que són els més racialitzats i feminitzats, reflex clar que la interseccionalitat de les opressions és característica d'aquest sistema.
I això no és casualitat, ja que aquí tenim un altre sostre de vidre molt difícil de trencar amb les regles del joc actual. Hem d'exigir, fent ús del privilegi blanc qui el tinguem, a les diferents administracions la derogació d'aquesta llei injusta i racista.
Un altre exemple clar és el permís de treball per a joves estrangeres atorgat pel Govern espanyol com a mesura per pal·liar els efectes la crisi ocasionada per la COVID-19. Tot i que pot semblar una bona mesura no podem acceptar que la regularització d'aquestes persones es faci sota una lògica utilitarista.
No podem permetre que des de les institucions utilitzin les persones migrades com a mà d'obra barata i que quan ja no els semblen "útils", es desfacin d'elles!
El capitalisme i el patriarcat es mantenen gràcies a l'explotació i la precarització, i dins d'aquest sistema les persones migrants i racialitzades es veuen obligades a ocupar les feines més precaritzades i amb menys prestigi social.
Des de l'Avalot no ens conformem amb el permís temporal sinó que demanen que les persones puguin obtenir els permisos per poder treballar legalment i amb totes les garanties.
Els drets laborals, àmpliament defensats i reclamants, no poden ser només per una part de la població.
