Alguna vegada has sentit a parlar de l'adultcentrisme? Quan des de l'Avalot parlem d'adultcentrisme parlem d'un sistema d'opressió cap a les joves, adolescents i infants. En aquest article t'expliquem tot el que has de saber sobre aquest sistema que ens discrimina per la nostra edat.
L'adultcentrisme és el sistema d'opressió en el qual les persones adultes dominen sobre les joves i prenen decisions sobre nosaltres però sense nosaltres. Aquest sistema ens discrimina sistemàticament i fa que les nostres necessitats quedin en segon pla i no rebin la mateixa atenció.
L'adultcentrisme crea relacions de poder que subordina a les joves i fa que les nostres reivindicacions siguin ignorades i invisibilitzades.
Tot i que són conceptes molt semblants i que acostumen a anar de la mà, no són exactament el mateix.
Per una banda, l’adultcentrisme, fa referència a la situació de desigualtat i de poder social que es dóna entre les diferents generacions. Així doncs, les generacions d’edat més avançada tindran un poder construït per sobre les generacions d’edat més jove.
Per altra banda, l’adultisme són tot aquell conjunt de conductes que promouen aquesta situació de desigualtat.
Com a jove, segur que has escoltat en moltes ocasions allò de "quan siguis gran et passarà la tonteria" o "quan siguis gran ho entendràs". Aquestes frases tan habituals i normalitzades discriminen els nostres punts de vista i pretenen invalidar les nostres opinions i vivències.
L'adultcentrisme està normalitzat en la societat i es dóna en diversos àmbits i per part de diferents persones que exerceixen el paper d'autoritat. El podem observar dins de la feina, la família, les escoles i en institucions públiques diverses, per exemple.
L'adultcentrisme acostuma a exercir-se des del paternalisme. Això es dóna quan les persones adultes que tenen a càrrec seu persones més joves, estableixen voluntàriament o involuntàriament una relació de subordinació i de poder de la persona adulta respecte a la persona menor, sense tenir en compte la nostra autonomia.
Les relacions humanes s’han de forjar des de la interdependència, on cada persona pugui desenvolupar-se lliurement. No caure en l’adultcentrisme implica entaular un diàleg intergeneracional on totes les opinions i aportacions tinguin el mateix valor.
El mercat laboral és també àmpliament adultcèntric. S'encarrega sistemàticament de discriminar-nos, subordinar-nos i relegar-nos a un pla inferior, justificant-se en la nostra edat o experiència.
Som les joves les que més patim les conseqüències laborals de les crisis, també l'actual derivada de la pandèmia. La nostra precarització, però no és quelcom nou. Abans de la COVID-19 ja triplicàvem el nombre de contractes temporals respecte a la resta de la població i patíem taxes de parcialitat que ens impedien la nostra emancipació.
Actualment, les joves som el col·lectiu amb major risc de patir pobresa i l'atur juvenil ha augmentat més d'un 40% respecte a l'any anterior, però així i tot no s'han habilitat solucions per a nosaltres i de fet algunes prestacions per desocupació directament ens exclouen.
És imprescindible valorar les nostres opinions i aportacions, involucrant-nos en les decisions, tot deixant de minimitzar les nostres problemàtiques i desqualificar les nostres necessitats, així com recordar que les joves i infants tenim els mateixos drets que qualsevol altra persona.
Evitar l'adultcentrisme implica valorar i escoltar a totes les persones independentment de l'edat que tinguem. Totes tenim molt a aportar, a cada edat les persones anem construint el nostre món, anem construint el nostre present i anem nodrint les nostres relacions. Imposar una mirada adulta sense tenir en compte a les altres persones, és silenciar realitats existents i imposar idees.
Si volem deixar de ser una societat adultcèntrica, també és essencial no considerar en cap cas que la violència sigui part de la nostra educació o del nostre creixement.
