El 26 d'octubre se celebra el dia de la visibilitat intersexual. Aquest dia del 1996, als Estats Units, es va produir la primera exhibició d'un grup de persones intersexuals. S'ha de continuar celebrant aquest dia, per reivindicar els drets d'aquest col·lectiu i la seva visibilització.
La intersexualitat és quan es neix amb unes característiques sexuals ambigües, ni masculines, ni femenines, sinó una barreja d'ambdues. Poden ser característiques visibles, com genitals o gònades que no corresponen a un sol sexe, o més difícils de veure, com cromosomes o nivells hormonals.
Aquest col·lectiu és tan divers que no hi ha una sola forma de ser intersexual, sinó que cada cos intersexe és diferent.
Això ens mostra la diversitat humana i la impossibilitat d'emmarcar tota la societat en només dos sexes.
No és una malaltia, ja que la major part dels intersexuals poden tenir una vida totalment satisfactòria.
No és una anomalia, sinó un patró genètic diferent de l'establert socialment com a "normal".
Es creu que hi ha molt poques persones que siguin intersexuals, que són casos aïllats. Però segons les dades de l'ONU un 1,7% de la població té aquesta condició. Una xifra semblant al nombre de pèl-rojos que hi ha al món.
Un altre mite és que aquest col·lectiu es defineix amb identitats no binàries. Però la realitat és que (igual que tota la resta de persones) es poden definir amb qualsevol identitat de gènere independentment de les seves hormones o els seus genitals.
Les persones intersexuals al llarg de la seva vida pateixen moltes problemàtiques que són causades per la forma que socialment tenim de veure-les, com:
Les persones intersexuals (igual que tot el col·lectiu LGTBIQA+) poden tenir dificultats dins del món laboral, ja que socialment coneixem ben poc sobre elles.
Els exàmens mèdics laborals solen ser un dels focus més problemàtics, sobretot si l’especialista mèdica no té formació i patologitza a la pacient.
Un altre factor a tenir en compte és la curiositat de les companyes de feina. En un context laboral, la insistència que podem tenir per preguntar sobre la vida privada d'altres companyes, pot comportar incomoditat. Això s'agreuja si la cosa per la qual es pregunta és quelcom que t'afecta psicològicament.
En aquests casos (també sovint acompanyat de discriminacions i estigmatitzacions) podria provocar l’absentisme de la persona intersexual per tal d’allunyar-se d'allò que la fa sentir incòmoda i, a conseqüència, que es produeixi el seu acomiadament.
La intersexualitat encara és un tema molt desconegut i que s'ha de visibilitzar per desestigmatitzar i despatologitzar.
Estem en un món divers i, com a tal, no s’hauria d'encapsular les persones en dos únics sexes. Així, doncs, hem de deixar enrere la dualitat dona/home per poder acceptar i normalitzar tots els cossos.
Des d'Avalot, continuarem lluitant per la normalització de totes les diversitats i per la igualtat de drets de tots els col·lectius.
Altres articles que t'interessen: