Poder habitar l’espai públic amb llibertat i seguretat, avui en dia, no està assegurat per a tothom. Especialment preocupant és l’augment de violència i agressions que pateixen les dones, les persones LGTBI, les persones racialitzades i migrants, les persones amb discapacitat, etc. en l’espai públic. I és que l’ús de l’espai públic no és quelcom neutral i es veu en la violència que s’exerceix en ell.
En les últimes setmanes hem sigut testimonis d'aquestes desigualtats que es troben en l’espai públic.
La Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm) va anunciar que una vintena de discoteques catalanes disposaran de taps per a les begudes.
La mesura vol evitar que s'introdueixin drogues a les begudes per cometre agressions sexuals mitjançant la submissió química.
A priori, la mesura pot semblar que és positiva, però realment no és més que un pegat. Per solucionar-ho veritablement hauríem d’anar a l’arrel del problema perquè tot plegat és més complex i òbviament no se solucionarà amb aquesta mesura.
En les últimes setmanes hem assistit a una nova manifestació de violència masclista. Les punxades com a mètode de submissió química per anul·lar la voluntat de les víctimes per perpetuar una agressió sexual.
Aquest fenomen s’emmarca dins de les estratègies de “terror sexual” com va analitzar la doctora en feminisme i gènere Nerea Barjola en “Microfísica sexista del poder” analitzant el cas de les noies d’Alcàsser, un cas que va marcar a tota una generació i que va alliçonar i instaurar la por social entre les dones com a mecanisme de control social i carregar sobre nosaltres la responsabilitat de protegir-nos i no responsabilitzar qui comet aquests actes.
Per reduir les agressions sexuals fa falta un canvi profund a tots els nivells. Entenent que les violències sexuals no són quelcom individual, sinó social i estructural, calen mecanismes integrals e interdisciplinaris que permetin la seva erradicació.
En aquest sentit, la nova Llei Orgànica de Garantia Integral de Llibertat Sexual estableix mesures de formació per a les professionals amb responsabilitat directa en la prevenció i detecció de la violència sexual, com per exemple, l’àmbit judicial, sovint molt criticat per la revictimització que provoca a les víctimes.
Les mesures com la de disposar de taps per a les begudes o el protocol per abordar les punxades a les discoteques, tornen a posar el focus en les potencials víctimes i no pas en modificar els comportaments dels potencials agressors.
La resposta, però, no pot ser, una vegada més responsabilitzar-nos a nosaltres de la violència sexual estructural i obligar-nos a estar sempre alerta pel que ens pugui passar: vigila com vas vestida, vigila no anar sola a determinades hores, vigila no beure massa i anar borratxa, etc.
Portem molts anys de missatges i mesures des de l’àmbit institucional que van destinades a “protegir” les dones, però que no criminalitzen els homes i aquest no és el camí.
Frenar l’alarma social és necessari, però no mitjançant missatges que indiquin que la solució és que les dones deixin d'habitar l'espai públic, deixar d’anar a les discoteques o espais d’oci nocturn. Aquest missatge és molt perillós perquè suposa una retallada dels nostres drets individuals i col·lectius. I és que no podem cedir davant de la por, els carrers i la nit han de ser espais segurs de violències masclistes.
De fet, no és estrany que les dones deixem d’habitar determinats indrets a determinades hores per culpa i conseqüència de la violència estructural que s’exerceix contra nosaltres, però relegar-nos a l’espai privat, on també s’exerceix violència, no és la solució.
Tenim dret a poder viure amb llibertat i sense violència. La nit i els carrers són nostres!
Altres articles que t'interessen:
