Des de l’any 2010 el 23 de novembre se celebra el Dia europeu de les persones sense llar. Aquesta data serveix per visibilitzar el sensellarisme i sensibilitzar sobre aquesta realitat sovint oblidada.
El sensellarisme és una problemàtica social i estructural que fa referència a la situació en la qual una persona no té garantides les condicions mínimes d’habitatge i per tant, viu al carrer en una situació d’exclusió social. Lluny de l’estereotip que les persones sense llar acaben al carrer com a resultat únicament de les males decisions i addicions establint una mirada culpabilitzadora i estigmatitzant. Així doncs, s’ha de buscar també les causes estructurals presents en el sistema capitalista actual.
El sensellarisme com a fenomen complex és el resultat de la conjunció de múltiples factors o causes:
Segons la Fundació Arrels no hi ha dades actualitzades que permetin saber quantes persones sense llar hi ha a Catalunya. L’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya xifra que l’any 2017 (l’últim any on hi ha dades disponibles) hi ha 53.118 persones en situació de sensellarisme, de les quals, 2.347 persones vivien directament al carrer a Catalunya.
Les dades més actualitzades provenen dels recomptes realitzats entre el 2016 i el 2021 i xifra en 1.516 persones sense llar que s’han fet en l’àmbit municipal a 12 municipis (Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mataró, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Sabadell i Reus) que representen el 44% de la població total a Catalunya.
Des d’Avalot entenem que el dret a l’habitatge i a una vida digna és un dret humà bàsic i universal, i com a tal les administracions han de garantir.
Des d’Avalot lluitarem perquè totes les administracions s’involucrin per erradicar el sensellarisme. I especialment la Generalitat de Catalunya perquè destini els recursos necessaris per desenvolupar l’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya i acompanyi les polítiques d’àmbit municipal per tal d’assegurar-ne la viabilitat.
Cal doncs, abordar de manera ferma el sensellarisme per garantir el dret a un habitatge digne per a tothom i que cap persona hagi de dormir al carrer. Exemples com Finlàndia, que a través d’una estratègia de polítiques públiques a escala nacional quasi ha erradicat el sensellarisme ens interpel·la directament i ens posa l’exemple que és possible tenir una societat on cap persona es trobi sense llar.
Ningú dormint al carrer!