TEMPORALITAT JUVENIL - Només són indefinits el 12% dels contractes de les joves a Catalunya

Una de les principals característiques que defineixen el mercat de treball a l’estat espanyol és la precarietat. Les elevades xifres de desocupació i els baixos salaris en són alguns dels indicadors clau, com també ho és la temporalitat laboral.

El concepte de treball temporal defineix la situació en què una persona és contractada per a realitzar tasques d’una determinada duració. Recolzada per la modernització i el nou concepte de flexibilitat al mercat de treball, la temporalitat a Espanya ha viscut un període de creixement intens i una falsa legitimació.

La taxa de temporalitat laboral juvenil ha augmentat un 15% la última dècada. Això significa que, concretament, de tots els contractes temporals que s’han registrat a Catalunya per a aquest any, més del 50% pertany al col·lectiu de joves entre 16 i 29 anys. Però si fem una valoració de les xifres centrant-nos en aquest col·lectiu, el nombre de contractes temporals registrats a joves d’entre 19 i 29 anys, representa un 87,9% del total de contractes realitzats a aquest mateix grup. Per tant, només un 12,1% del total de contractes laborals realitzats a joves de 19 a 29, són indefinits.

Des de la Reforma Laboral del 1984, l’ús dels contractes laborals ha augmentat constantment, l’únic moment en què el percentatge de contractes temporals s’ha reduït ha sigut amb la crisi econòmica. Del 2008 al 2013 aquesta modalitat de contractació va disminuir però precisament va fer-ho perquè va ser el primer col·lectiu que va veure’s afectat per la destrucció de l’ocupació.

La majoria de contractes temporals són involuntaris per part de les treballadores i habitualment es vinculen a categories professionals inferiors a les que realment s’assumeixen. El mal ús i la poca regulació d’aquest tipus de contractes a les empreses fa que en comptes de realitzar-se de manera pertinent, s’utilitzin per a encadenar contractes temporals en substitució d’una posició que podria ocupar una persona amb un contracte indefinit.

És a dir, les empreses recorren a aquesta modalitat de contractació per tal d’evitar-se costos en cas d’acomiadament de la treballadora. Aprofiten el marc legal per tal d’anar concatenant contractes temporals, tot i saber que si no s’ajusten a l’objecte d’aquest esdevenen en frau de llei.

Una elevada temporalitat en la societat augmenta el risc de pobresa i denota precarietat, a més a més dificulta als individus créixer en base a una carrera professional. Per tant, aquest fenomen crea una situació d’inseguretat laboral i econòmica que afecta no només als projectes laborals sinó també als projectes de vida dels joves, i això es veu reflectit en dades com la mitjana d’edat d’emancipació o les taxes de natalitat.

Des de l’Avalot considerem que és important restringir l’ús dels contractes temporals i reformar la llei recolzant a les treballadores, fomentar la contractació indefinida i augmentar la seguretat jurídica en els acomiadaments. La taxa de temporalitat podria ser pràcticament del 0-1% ja que la majoria de contractacions temporals poden substituir-se per contractes indefinits o per contractes fix-discontinu en casos de sectors estacionals.