L’afectació a la salut mental de les persones joves és un fet que ens preocupa molt.
De fet, l’OMS alerta que 1 de cada 4 persones patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida, i que d’aquests casos, un 75% es detectaran abans dels 18 anys. Això posa en relleu la gran relació que trobem entre les persones joves i els problemes de salut mental.
D’ençà de la pandèmia, parlar de salut mental i fer teràpia és menys tabú. Se’n parla obertament i és cada vegada més comú.
Tot i això, moltes persones no poden fer-ne per no poder-se-la pagar. Actualment, l’única opció viable per a fer teràpia és de manera privada.
Des de la sanitat pública els recursos són insuficients: poques professionals, manca d’inversió estructural, dèficit de cites i llargues llistes d’espera entre consultes, etc. que fa que sigui inviable fer tractament públic.
En aquesta realitat, el dret a la salut mental no està assegurat per a tothom. Només està assegurat per aquells que s’ho poden pagar, convertint-se en un privilegi de classe.
Quant costa fer teràpia?
Segons un estudi de Mundopsicologos.com que analitza l’evolució de preus de les sessions de teràpia a les diferents zones d’Espanya, a Catalunya fixa el preu mitjà d'una sessió d’1 hora en els 54 euros. Per tant, el preu de fer sessions de teràpia d’1 hora i 1 cop a la setmana durant 1 any és de 2.592 euros/any.
Segons l’Idescat, el sou mitjà de les persones menors de 25 anys a Catalunya l’any 2019 (últim any amb dades disponibles) va ser de: 13.070,69 euros/any.
El sou mitjà de les persones de 25 a 34 anys a Catalunya l’any 2019 va ser de: 21.656,58 euros/any.
Per tant, les persones menors de 25 anys haurien de destinar quasi el 20% del seu sou a la teràpia.
I les persones de 25 a 34 anys haurien de destinar-ne el 12%.
La salut és un dret que inclou l'accés a l'assistència sanitària i als medicaments, a condicions laborals i ambientals saludables, i comprèn tant la dimensió física com la mental i emocional.
Les joves som les més afectades per la pandèmia i per les anteriors crisis, sent el col·lectiu amb més risc de patir pobresa i exclusió social. Aquests, sabem que són factors determinants en la salut mental.
Amb unes condicions laborals i socials molt precàries, poder-se pagar un tractament psicològic és molt difícil.
Per resoldre aquesta situació és important que hi hagi una inversió pública dirigida a garantir l’accés a tractaments psicològics al marge de la medicació per a tothom, independentment de la seva capacitat econòmica.
Links web:
Ecoangoixa: quan la crisi climàtica afecta a la salut mental
