L’última reforma de la tarifació de la llum per trams i el consegüent augment del preu de l’electricitat ha comportat un augment de persones i famílies que es troben en situació de pobresa energètica.
La pobresa energètica és aquella situació en la qual es fa impossible o gairebé impossible assumir les despeses que comporten els subministraments bàsics: aigua, llum i gas.
Parlem de drets energètics com aquells drets bàsics per a la vida i la manera de relacionar-nos i que tothom ha de tenir garantit l’accés.
L’última reforma de la tarifació de la llum per trams i el consegüent augment del preu de l’electricitat ha comportat un augment de persones i famílies que es troben en situació de pobresa energètica. No se’ns escapa que el model capitalista i productiu cada vegada és més incompatible amb la vida i el sistema de trams en la factura de la llum n’és un exemple més. Les famílies, si volen intentar estalviar, han de concentrar el seu consum en les “hores vall”, les més barates, aglutinades a la nit i canviar els seus hàbits de consum.
La Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, estableix que davant el tall de subministraments s’hagi de sol·licitar un informe als serveis socials municipals amb caràcter previ. Així doncs existeix l’obligació per a les empreses distribuïdores de no interrompre els subministraments a les persones o famílies en situació de risc d’exclusió residencial sense aquest informe.
També estableix que en cas que es compleixin aquests requisits s'han de garantir els subministraments bàsics d'acord amb el que estableix l'apartat 1 i s'han d'aplicar els ajuts necessaris establerts per l'apartat 3 per tal de no generar un deute a la persona o la unitat familiar.
Actualment encara disposem de molt poques dades, ja que el concepte molt recent i per tant s’ha començat a recopilar informació fa molt poc, però podem afirmar que amb les dades d’atur, precarització social, agreujades per la COVID-19, la pobresa energètica a Catalunya és creixent.
La pobresa energètica a Catalunya i a l'estat espanyol és una realitat que afecta l’11% de la població, segons l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
Segons l’informe sobre la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020, un 57% de les persones no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada a l’hivern o a l’estiu, i el 34% no poden fer-ho en cap moment de l’any.
La recent pandèmia de la COVID-19 que ha provocat una crisi social sense precedents també ha agreujat una situació de pobresa energètica ja malmesa per l’anterior crisi financera del 2008.
Moltes persones i famílies que amb prou feines podien pagar les despeses dels subministraments ara, a l’atur, en ERTO o ERO, amb treballs cada vegada més precaris i temporals, en tindran molts més. I les joves no ens quedem al marge. Som el col·lectiu més afectat per la pandèmia i amb un escenari desolador que no ens permet emancipar-nos se’ns fa molt difícil dur a terme el nostre projecte de vida en unes condicions dignes.
Els drets energètics són quelcom inherents a l’ésser humà en tant que són drets humans. Per això, les administracions han de garantir-los a tota la ciutadania. Cal doblar els esforços perquè cap persona o família es trobi en una situació on no pot pagar els subministraments bàsics.
Cal que la llei 24/2015 s’apliqui íntegrament i desplegui els seus mecanismes de protecció per a les famílies vulnerables en situació de pobresa energètica.
Així doncs, s’ha de garantir l’accés universal als drets energètics. Exigim posar el focus del debat en el model energètic i no traslladar la responsabilitat a la ciutadania qüestionant i fins i tot, criminalitzant els modes de consum fent servir l’excusa del medi ambient, que no és altra cosa que una manifestació més del “greenwashing” neoliberal cada vegada més imperant en la nostra societat.
