Infermeres

Judit, 24 anys, Barcelona.

La meva professió actual és infermera. Treballo dins de la sanitat pública (ICS) des de fa 3 anys en un hospital de tercer nivell dins de l'àrea metropolitana de Barcelona, va ser la meva primera oportunitat laboral.

Abans que comencés el brot de Covid19 a Catalunya, el meu contracte era d'un 75% amb una durada de tres mesos, en el moment que es van iniciar els contagis, l'hospital va passar a tots els contractes reduïts al 100% de la jornada, a més s'ha canviat a torns de 12h, per tenir torns de dia i de nit. S’ha contractat més infermeres i també estudiants d’infermeria (que són un reforç però no poden fer-se responsables de portar pacients). 

En l'apogeu de la pandèmia ens han tret els dies festius perquè si no, no es disposa de personal suficient per a cobrir les unitats, encara que s'intenta que el personal gaudeixi d'un dia de festa al mes.

El coronavirus ha servit perquè la gent valori la nostra feina, esperem que quan la crisi passi la gent sigui més conscient que no es pot retallar en sanitat. 

Des del meu punt de vista, crec que l'hospital on treballo s'ha organitzat de manera força efectiva en comparació amb altres, però hi ha hagut alguns punts a discutir. No s'ha establert una forma clara de treball en les diferents unitats. Els protocols d'EPI van canviant segons la necessitat de material, durant una setmana vam tenir 3 protocols diferents de vestimenta. La manca de mascaretes és evident. Tampoc es fa un control PCR preventiu. 

La vida i els valors amb els quals hem estat vivint tots aquests anys estan desfasats. Hem d'aprofitar més els mitjans tecnològics que tenim al voltant i hem d'invertir més econòmicament en investigació, sanitat i educació.

Crec que el sindicat a l'hospital s'ha preocupat per defensar els drets i la seguretat de les persones treballadores, així que la meva percepció ha anat a millor. 

Rebeca, 31 anys, Sabadell.

Sóc infermera d'Atenció Primària. Per la meva professió, considerada com a activitat essencial, he vist que he hagut de canviar de centre de treball, és a dir, de Centre d'Atenció Primària.

Les meves tasques diàries quotidianes s'han vist afectades, ja que només podem atendre les urgències i això provoca que l'estrès entre l'equip de treball i amb les pacients, augmenti.

He notat que, en canviar de zona em costa més poder aparcar el cotxe que utilitzo per anar a la feina. Amb relació al tema econòmic, com que no m'he vist afectada per cap mesura, com ara un ERTO o reducció de jornada, continuo cobrant el mateix de sempre.

Crec que la falta de material de protecció en l'àmbit sanitari ha sigut molt evident i això provoca que la protecció establerta en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals no es compleixi en tots els casos. Així doncs, les principals mancances que veig, que són més evidents en el meu sector, és la falta de material de protecció, que arriba tard i no arriba el material suficient per a tot el personal.

La percepció social envers la meva feina ha canviat una mica. De fet, ara mateix se'ns considera herois i heroïnes però no tinc tan clar que la gent sigui conscient de les nostres condicions laborals reals ni que la societat lluiti per la defensa d'un sistema sanitari públic, universal i de qualitat.

Carmen, 23 anys, Sant Boi.

Sóc estudiant d'Infermeria de quart curs, actualment treballant a l'hospital.

El dia 27 de març vaig començar a treballar a l'hospital com a infermera, a partir de la convocatòria sorgida arran de la situació actual. La meva vida ha canviat per complet, ha donat una volta físicament i emocionalment, fent-me repensar la meva visió de la vida. Pel que fa a l'economia, suposo que millorarà perquè m'entrarà un bon sou.

He vist vulnerat el dret a la nostra pròpia salut, ja que no ens donen prou recursos materials de protecció. No ens tracten prou bé i nosaltres mateixes hem de buscar-nos la vida.

El meu sector, sense cap dubte, és un dels més essencials. Socialment, ara ens estan valorant més, i la veritat és que crec que és una llàstima, perquè aquesta feina és molt important. La meva perspectiva personal també ha canviat; la meva autoestima ha augmentat en veure com les pacients surten recuperades i donant-nos les gràcies.

Considero que, quan tot això hagi passat, el govern ha de destinar recursos monetaris on realment és necessari invertir-los, la sanitat i l'educació, dos dels pilars fonamentals de la nostra societat. En el moment actual, també caldria que posi mesures raonables i amb base científica al voltant de l’aïllament i el risc de contagi. Mesures que no posin en més risc a la població.

Descarrega’t la guia jove de supervivència al món laboral

Aquí podràs trobar el necessari per moure’t al món laboral. Tot el que necessites saber!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

subscriu-te a la newsletter!

I no et perdis cap dels materials que elaborem exclusivament per a tu i per fer-te la vida laboral més fàcil!

#1D #DiaMundialLluitaContraLaSida La pandèmia no pot ser una excusa per aturar la implementació del Pacte social contra l’estigmatització i la discriminació associada al VIH http://www.ugt.cat/la-pandemia-no-pot-ser-una-excusa-per-aturar-la-implementacio-del-pacte-social-contra-lestigmatitzacio-i-la-discriminacio-associada-al-vih/

L’Observatori del Treball i Model Productiu ha publicat l'informe 'Dones i treball' que analitza la situació de les dones en el mercat de treball a Catalunya trimestralment, per avançar en el
coneixement d'aquesta realitat i progressar cap a l’erradicació de les desigualtats.

🔴 L'obligació d'una empresa és pagar a la treballadora el seu #salari pels seus serveis 💵.

⁉️ Però què passa si l’empresa comença a no pagar-me la #nòmina o em paga tard? 🤬

Aqui t’expliquem quines opcions tenim 👉🏼 https://avalot.cat/que-fer-quan-no-paguen-la-nomina/

‼️ Des d'avui et pots inscriure en el registre d'autònomes afectades per la #COVID19.

⚠️ La inscripció prèvia és un tràmit obligatori per poder optar a futures convocatòries d'ajuts extraordinaris!

Aquí t'expliquem els detalls 👉🏼 https://avalot.cat/registre-autonomes-situacio-catalunya/

#autonoms #ajut

2

Avui fa 100 anys de l'assassinat de Francesc Layret, advocat laboralista defensor de sindicalistes i lluitador pels drets socials, al qual van tirotejar pistolers de la patronal.

La seva lluita continua viva! ✊ #francesclayret

Load More...

TENS PREGUNTES
O DUBTES?

ESTAREM ENCANTADES D’AJUDAR-TE
933 04 68 18
avalot@catalunya.ugt.org
Pl. Vázquez Montalbán, 4
(08001 – Barcelona)
DESENVOLUPAT PER VOLCÀNIC INTERNET
cross linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram