Des del 2006 el dia 8 d’agost se celebra el Dia Mundial de l’Orgasme Femení.
Aquest dia va començar a celebrar-se a Esperantina (Brasil), on després d'una enquesta que afirmava que el 28% de les dones eren incapaces d'arribar a l'orgasme, es va impulsar una llei en defensa del plaer sexual de les dones i el seu abordatge com una qüestió de salut publica.
Avui dia, aquest dia encara té sentit perquè el plaer femení continua sent un tabú i encara existeix molta desinformació al respecte. No és casual que tinguem molta informació sobre l’orgasme masculí, l’anatomia dels genitals masculins però per contra hi hagi un desconeixement elevat de l’anatomia femenina.
Encara està a l’imaginari col·lectiu que les dones no tenim tant desig sexual com els homes i la concepció coitocentrista de les relacions sexuals heterosexuals que se centren principalment en la penetració. És un fet que tot el relacionat amb el plaer femení queda supeditat al plaer masculí.
El clítoris és l'únic òrgan existent només amb una funció: donar plaer. I també és el gran oblidat.
És important parlar de sexualitat amb naturalitat i obertament. És necessari trencar amb els tabús i des d’una perspectiva feminista que ens aporti una visió més igualitària sobre el tema. Cal desmuntar l’hegemonia masculinitzada del relat sobre la sexualitat, hem de trencar amb les relacions de poder i de submissió que el relat majoritari ens fa creure. L’alliberament sexual de les dones ha d’anar acompanyat de la creació d’un nou relat feminista que ens faci lliures per gaudir de la nostra sexualitat.
Els drets sexuals i reproductius formen part dels Drets Humans de caràcter universal, i per tant, inherents a qualsevol persona. Es basen en els principis de llibertat, dignitat i igualtat.
En aquest sentit els drets sexuals i reproductius són els següents:
El dret al plaer sexual és un aspecte important de la sexualitat i s’ha de valorar i respectar.
És necessari trencar amb els tabús i des d’una perspectiva feminista que ens aporti una visió més igualitària. Cal lluitar per una societat que respecti i trenqui amb els estereotips, complexos i tabús relacionats amb la sexualitat femenina.
El plaer femení continua sent censurat, i és per això que reivindiquem que la sexualitat formi part de l’itinerari educatiu des de les primeres etapes d’escolarització. Només amb una educació sexual feminista podrem afavorir unes relacions sexuals i afectives més lliures, més plaents i igualitàries.
