L’any 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 12 d’agost com el Dia Internacional de la Joventut.
Aquest dia serveix per a visibilitzar la situació de les joves de tot el món, les dificultats que com a col·lectiu patim i els reptes que s’han d’assumir per generar canvis i millores reals.
Les joves som un col·lectiu que patim unes realitats concretes i diferents de la resta de la població i per aquest motiu, el reconeixement a aquesta singularitat per part de les Nacions Unides és important.
Vivim en un sistema adultcentrista en el qual les persones adultes dominen sobre les joves i ens discrimina sistemàticament, creant relacions de poder que subordinen a les joves i fent que les nostres necessitats siguin ignorades i invisibilitzades.
Actualment, la celebració d’aquest dia per a reivindicar canvis és més necessària que mai, ja que la pandèmia ha agreujat la situació del jovent. La situació actual és molt pitjor que la de l’anterior crisi econòmica del 2008, i en aquest sentit, el 2020 va acabar amb 147.200 joves actives menys que el 2013, el pitjor any de la crisi anterior.
La crisi derivada de la COVID-19 ha minvat les oportunitats laborals de les joves i ha precaritzat encara més les condicions laborals.
Actualment, les joves som un dels col·lectius amb més risc de patir pobresa i exclusió social i malalties i trastorns mentals. La situació laboral sense oportunitats no assegura les condicions materials necessàries per iniciar i sostenir el nostre projecte de vida.
Tenim greus problemes per emancipar-nos. La manca de condicions laborals dignes i preus d’habitatge assequibles provoca que al quart trimestre del 2020 només el 18,6% de les joves de fins a 29 anys de Catalunya es van poder emancipar del nucli familiar.
Arran de la pandèmia hem vist com s’ha engegat tota una maquinària d’estigmatització cap a les joves fent-nos responsables dels contagis i de la propagació de la COVID-19 alhora que la gestió de la pandèmia ha estat clarament marcada per l’adultcentrisme, mancant accions adreçades al jovent.
Hem sigut un dels grans col·lectius oblidats en les mesures de contenció de la pandèmia i això ha provocat l'empitjorament en la salut mental i en la precarització d'un col·lectiu ja molt vulnerable abans de la pandèmia.
És imprescindible valorar les nostres opinions i aportacions, involucrant-nos en les decisions, tot deixant de minimitzar les nostres problemàtiques i desqualificar les nostres necessitats.
Les joves necessitem polítiques valentes que aportin solucions als problemes que enfrontem com a col·lectiu. No podem permetre que l’atur estructural juvenil segueixi precaritzant milers i milers de joves a Catalunya.
És necessari canviar el mercat de treball, regular per afavorir contractes més estables i condicions laborals més dignes, que ens permetin establir el nostre projecte de vida.
Cal que les administracions solucionin la manca d’accés a l’habitatge regulant els preus de lloguer per acabar amb l’especulació immobiliària i així el jovent puguem emancipar-nos.
No podem permetre, una vegada més, que la crisi capitalista sigui una excusa per precaritzar encara més les nostres vides.
