Moltes joves volen treballar com a autònoma i no tenen clar per on començar ni quins són els seus drets i deures. En aquest article t'expliquem tot allò que has de saber si vols treballar per compte propi!
L’Estatut de la Treballadora Autònoma (Llei 20/2007), defineix com a treballadora autònoma a la:
"Persona física que realitza de forma habitual, personal i directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, tant si és titular d’una empresa individual o familiar com si no; i independentment que doni ocupació a treballadores per compte d’altri”.
Aquí t’expliquem tot el que has de saber per poder gestionar la teva alta i donar-te d’alta com a autònoma.
Diferències treballadores autònomes i treballadores assalariades
Podrà formalitzar-se oral o per escrit. En cas que s’hagi formalitzat oral qualsevol de les parts li podrà exigir a l’altra part en qualsevol moment en el temps que aquest es formalitzi per escrit.
El RETA (Règim Especial per a les Treballadores Autònomes) és el sistema pel qual es gestionen les aportacions a la Seguretat Social de les treballadores per compte propi. Si estàs donada d’alta, quedaràs protegida com a treballadora autònoma.
Aquelles persones que ostentin la nacionalitat espanyola i que resideixin a Espanya i les persones estrangeres que resideixin o bé es trobin en situació regular a Espanya sempre que reuneixin amb els requisits establerts.
Les menors d’edat no podran donar-se d’alta com a autònomes i tampoc podran prestar serveis sota el càrrec dels seus familiars (Art.9 Estatut Treballadora Autònoma).
És imprescindible tenir assignat el número de la Seguretat Social vàlid.
L’obligació de cotitzar comença des del primer dia del mes en què s’inicia l’activitat.
L’obligació de cotitzar s’acaba en el cessament de l’activitat de l’autònoma. La treballadora ho haurà de comunicar durant els tres dies naturals (es tenen en compte els caps de setmana i també els festius) següents al cessament de l’activitat.
Les quotes s’hauran d’ingressar en qualsevol entitat financera autoritzada per actuar com a Oficina Recaptadora de la Seguretat Social.
S’haurà de presentar el Rebut de Liquidació de Cotitzacions. El Rebut està a disposició de les treballadores a les Direccions Provincials i Administracions de la Tesoreria General de la Seguretat Social.
Pagament domiciliat:
Per més informació podeu dirigir-vos a la pàgina web de la Seguretat Social: http://www.seg-social.es/wps/portal/wss/internet/Trabajadores/CotizacionRecaudacionTrabajadores/10721/10724/1320
Durada de les noves restriccions: 10 dies.
El DOGC ha publicat l'ordre per la qual s'estableixen els drets laborals de les persones treballadores en relació amb les eleccions del 14 de febrer. Si vols saber
Sí, les treballadores disposen d'un permís dins de la jornada laboral per anar a votar. Les hores del permís varien en funció de la coincidència d'hores de la jornada laboral amb l'horari d'obertura dels col·legis electorals:
En cas que el treball sigui en jornada reduïda, s'efectuarà la corresponent reducció proporcional del permís.
No, aquest permís és retribuït i no et poden descomptar el temps de la teva nòmina. Tampoc és temps recuperable.
És l'empresa qui ha de determinar el moment d'utilització de les hores de permís per anar a votar, que haurà de coincidir amb l'horari establert per a la votació.
L'empresa té dret a sol·licitar a les seves treballadores un justificant acreditatiu d'haver votat, que serà expedit per la mesa electoral corresponent.
En cas de votar per correu, les treballadores poden gaudir també d'un permís de fins a 4 hores si realitzen les funcions lluny del domicili o en altres condicions de les quals es derivin dificultats per exercir el dret a vot el dia de les eleccions.
Aquest permís, que té com a finalitat que puguin acudir personalment a la sol·licitud de la inscripció en el cens per al vot per correu, <strong>es pot gaudir fins al dia 5 de febrer.
Les persones que el dia de les eleccions treballin i hagin d'estar a la mesa electoral com a membres o interventores, tindran dret al permís corresponent a la jornada completa del dia de les eleccions i, a més, a un permís corresponent a les cinc primers hores de la jornada laboral immediatament posterior.
En cas de que coincideixi el dia de les eleccions amb el descans setmanal de la treballadora que serà membre de la mesa o interventora, tindrà dret al permís només de les cinc primeres hores de la jornada laboral l'endemà de les eleccions.
Sí, si fas la petició l'empresa t'ha de canviar el torn de treball per tal que puguis descansar la nit anterior a les eleccions.
Pel fet de ser membre de la mesa, estàs protegida per la Seguretat Social i això inclou assistència sanitària en cas de necessitar-la. La protecció inclou tots els riscos que es puguin derivar com a membre o suplent de la mesa, sempre que tinguin relació directa amb les funcions electorals.
Sobre això tens més informació aquí.
Si tens alguna consulta laboral, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres!
El visat d’estudiant permet a la persona que el tramita a realitzar una determinada formació acadèmica a l'estat espanyol. Per tant, la principal finalitat del visat és la formació acadèmica tot i que en determinats casos, es pot treballar.
En tot cas, ha de ser compatible amb els estudis.
El visat d’estudiant està regulat pel Reial Decret 557/2011 de 20 d’abril que aprova el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000 sobre els drets i llibertats de les persones estrangeres a Espanya.
Els requisits per a treballar per compte d'altre amb el visat d'estudiant són els següents:
Els contractes laborals hauran de formalitzar-se per escrit.
Els contractes laborals seran a temps parcial.
En cas de tractar-se de contractes a jornada completa la seva durada no podrà ser superior als tres mesos ni coincidir amb els períodes en què es realitzin els estudis, la investigació, les pràctiques no laborals o el voluntariat.
L’autorització per a treballar en cap cas podrà ser superior a l’autorització d’estada. En cas de perdre l’autorització d’estada es perdrà automàticament també l’autorització per a treballar.
Per a treballar com a autònoma amb visat d'estudiant erà necessari acreditar el següent:
Et recomanem: Treballar a l'estranger: què fer i què tenir en compte
Coneixes quins són els riscos laborals associats al teletreball? El RDL 28/2020 fixa amb claredat els riscos característics del teletreball i obliga a prestar especial atenció als factors de risc ergonòmics, psicosocials i organitzatius.
El teletreball no pot ser en cap cas un motiu que afecti la salut laboral de les treballadores ni pot ser una excusa per reduir els drets laborals.
Recorda que és necessari assegurar que el teletreball no suposi un increment de la jornada ni una sobrecàrrega de treball, que cal garantir el dret a la desconnexió digital i que el teletreball és temps de treball efectiu. Si vols més informació, descarrega't la guia de teletreball i treball a distància.
Els principals riscos ergonòmics en el teletreball són de tipus musculoesquelètic i de vista. Es produeixen per:
Els riscos psicosocials que potser tenen més incidència en el desenvolupament del teletreball són:
Aquests consells i molts més els pots trobar a la GUIA DE TREBALL A DISTÀNCIA I TELETREBALL que hem elaborat des de l'Avalot i on trobaràs tota la informació que necessites saber sobre els teus drets i deures en el teletreball.
Fa temps que ho alertem i les dades de l'Enquesta de Població Activa de l'INE així ho confirmen: les joves som el col·lectiu més perjudicat per la crisi econòmica causada per la COVID-19.
A Catalunya el nombre d'aturades joves ascendeix a 116.299. L'atur juvenil ha augmentat en 36.300 persones més que ara fa un any, el que suposa un increment el 45,43%. Trimestralment, hi ha 10.700 persones més que el darrer trimestre (+10,14%).
La taxa d'atur juvenil arriba fins al 38,12%, 11,9 punts percentuals més que el 2019 i 4,3 punts percentuals més que el trimestre anterior. A més, la taxa d'atur juvenil està 24,3 punts percentuals per sobre de la taxa d'atur general.
Pel que fa a la temporalitat, la taxa juvenil se situa en el 59,79%. Una taxa que és més de tres vegades la taxa de temporalitat general.
Les dades demostren que la COVID-19 ha estat devastadora per al mercat de treball (s'han destruït 137.500 llocs de feina), però també que ha damnificat especialment amb les joves. Som un dels col·lectius més vulnerables i no s'estan adoptant mesures per frenar les conseqüències que aquesta crisi està tenint a les nostres vides. Cal més inversió pública i mesures per compensar els sectors més afectats per la crisi, que coincideixen amb els sectors on més treballem les joves.
L'atur juvenil és un problema crònic de la nostra societat. És urgent derogar la totalitat de les reformes laborals, ja que s'ha demostrat sobradament que no només no han millorat el mercat laboral, sinó que han contribuït decisivament a augmentar la precarietat facilitant acomiadaments, amb períodes de prova excessius o permetent la modificació unilateral de les condicions laborals.
La precarietat juvenil és una problemàtica que no només afecta les joves, sinó que repercuteix en el gruix de la societat. Si no s'impulsen de manera immediata polítiques actives d'ocupació amb criteris que premiïn la contractació juvenil i es fomenti la visió juvenil als convenis col·lectius, les joves seguirem sent ciutadanes de segona a les quals ens espera un futur sense oportunitats.
És més necessari que mai que les joves ens organitzem contra els abusos del sistema capitalista i de les patronals, per tal de superar un sistema productiu que només pretén mantenir els beneficis d'uns pocs a costa de totes nosaltres.
Uneix-te a l'Avalot i fem-nos fortes!
El dia 28 de gener és el Dia Mundial de la Protecció de Dades. La celebració d’aquest dia va ser impulsat per la Comissió Europea i el Consell d’Europa que se celebra des de l’any 2006. La protecció de dades és un aspecte molt importat que també ho és en l’àmbit laboral. A Espanya, la Llei de Protecció de dades (Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals) és la norma jurídica que ho regula.
Totes les dades de caràcter personal han de ser tractades per l’empresa amb especial cura i en atenció al dret a la intimitat i a la vida personal i familiar de la treballadora. Les dades personals són qualsevol informació sobre una persona física identificada o que fa identificable a la persona interessada.
El tractament de les dades no és un tema menor i en aquest sentit, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha posat en marxa una aplicació per a avaluar l’impacte sobre la protecció de dades i garantir que les actuacions -totes aquelles que impliquin tractar dades- no vulneren els drets de les persones.
L'empresa de treball temporal actua com a intermediària entre la candidata i l'empresa, i cedeix les dades de la treballadora mitjançant un contracte. Tot i això, l'ETT és l'encarregada d'emmagatzemar i protegir en les seves bases de dades la informació de les candidates durant el procés de selecció.
En el cas de les empreses de treball temporal (ETT), tant l’empresa que rep les treballadores com l'ETT han de ser responsables del tractament de les dades de caràcter personal.
La crisi sanitària, econòmica i social provocada per la covid-19 ha provocat posar de manifest qüestions relatives al tractament de dades mèdiques de les treballadores. Segons el Comitè Europeu de Protecció de Dades va establir que les dades personals i sanitàries de les persones s’han de protegir sempre, i també en temps de pandèmia. Els mecanismes establerts per la seva protecció han de ser en qualsevol cas compatibles amb la lluita contra la pandèmia i el teletreball.
Tanmateix qualsevol actuació de prevenció, en l’àmbit laboral, ha d’anar encaminada a la prevenció dels riscos laborals.
És cabdal que les empreses tinguin mecanismes per a assegurar la protecció de dades de les treballadores en l’exercici de la seva feina establint els circuits, la persona o l’òrgan responsable del tractament de les dades.
És important que com a treballadora tinguem coneixement de quines dades personals estan en coneixement de terceres persones i saber quin ús se’n fan.
Tanmateix tenim dret a conèixer el procediment d’accés, rectificació i supressió de les nostres dades personals. Davant de qualsevol incidència podem adreçar-nos a l’Agència Espanyola de Protecció de dades o a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
L’assetjament laboral (o mobbing, en anglès) és la conducta que de manera sistemàtica i abusiva es produeix en l’àmbit laboral i suposa un atemptat contra la salut i un atemptat contra la seva dignitat i/o integritat psíquica.
Perquè una conducta pugui ser considerada com assetjament laboral s’han de complir els requisits següents:
L’article 16 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals estableix que l’empresa ha de vetllar per la prevenció dels riscos i disposar de protocols per la prevenció i protecció del mobbing en el conveni col·lectiu d’aplicació.
S’haurà de detallar l’estructura organitzativa, les responsabilitats, les funcions, els procediments i els recursos necessaris per a realitzar les accions de prevenció dels riscos a l’empresa.
És obligatori per a les empreses de més de 50 treballadores disposar d’un Pla d’Igualat que protegeixi de l’assetjament laboral.
En l’àmbit públic, des de l’any 2015, existeix el Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic i altres discriminacions a la feina que protegeix totes les treballadores públiques i al personal laboral de la Generalitat de Catalunya, tot i que el protocol no s’aplica al cos de Mossos d’Esquadra ni al personal de l’Administració Pública.
L’article 173 del Codi Penal estableix que: “1. El que infligiera a otra persona un trato degradante, menoscabando gravemente su integridad moral, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años”.
Perquè pugui ser considerat com a delicte s’han de complir els requisits següents:
Les xarxes socials poden ser grans aliades en la recerca de feina si les utilitzem de la manera correcta.
Hi ha diferents tipus de xarxes socials, algunes més genèriques, com Facebook, Twitter, Instagram, i d'altres més específiques i dirigides a crear una xarxa de professionals, com Linkedin o Xing.
Normalment, les genèriques van molt bé per seguir comptes de serveis laborals o d’empreses que publiquin les seves ofertes laborals.
Les especifiques, serveixen per publicar el teu perfil professional i que les empreses ho puguin veure i contactar amb tu, un canal d'informació bidireccional.
A través de les xarxes socials aplicades a la recerca de feina podem fer un seguiment en temps real de les ofertes de treball, tenint així més oportunitats de ser una de les primeres candidates apuntades a les ofertes.
En l'actualitat, al percentatge de candidates que enviem el nostre CV a una oferta de feina que hem conegut a través de les xarxes socials gira al voltant del 80%.
A més, la gran majoria de les professionals de RRHH consideren que la candidata activa en xarxes socials té més oportunitats laborals.
La xarxa de contactes és una de les millors eines per a la cerca de feina. Les xarxes socials et permeten treballar el networking (xarxa de contactes) i ajudar-te a trobar una feina.
Facebook o Twitter poden tenir la seva utilitat a l'hora de fer recerca: participar de grups que publiquen ofertes o seguir empreses objectiu, per exemple.
Les xarxes socials et permeten gestionar la teva imatge personal i professional i potenciar el teu perfil. Si les utilitzem correctament, es poden convertir en eines molt útils per projectar-nos i fer-nos visibles.
Depèn!
Has de tenir en compte que prop del 90% de les empreses reconeixen comprovar la reputació online de les candidates abans de contractar. Així doncs, si tens unes xarxes socials professionals on aportes contingut de valor, les xarxes seran un punt a favor teu.
En canvi, si les teves xarxes socials són només personals i no aporten res interessant per a les empreses, potser és millor que les privatitzes perquè les reclutadores no trobin res de tu que no vulguis mostrar.
