Les dones, tradicionalment emmarcades dins de l'esfera privada/domèstica, ens hem anat incorporant en els darrers anys al món laboral remunerat. Tot i això, la situació dista molt de ser equiparable a la dels homes i són múltiples les discriminacions, directes i indirectes, en l'accés de les dones al mercat de treball.
La taxa d'inactivitat fa referència al conjunt de persones a partir de 16 anys que no estan classificades com ocupades ni tampoc com aturades ni en cerca activa de feina.
Les situacions per les quals una persona pot estar inactiva són diverses, però el motiu que més condiciona l'accés de les dones al mercat de treball remunerat és la càrrega de responsabilitats familiars.
Les dades de l'IDESCAT ens mostren que el 23% de les dones inactives ho estan perquè han de tenir cura de menors o adultes amb dependència i/o que tenen altres responsabilitats familiars o personals que no els hi permeten accedir al mercat de treball. En comparació amb els homes, crida l'atenció que només el 4% d'ells (19 punts percentuals per sota) està inactiu per aquest motiu.
Això ens indica el que ja sabíem: les dones som les principals i en moltes llars les úniques responsables de les tasques domèstiques i l’atenció a familiars, i aquest fet ens impedeix compaginar certes tasques amb el treball remunerat, ja que les polítiques de conciliació no són suficients per contrarestar aquesta situació.
Paradoxalment, la COVID-19 ha expulsat a molts homes del mercat laboral mentre que ha fet créixer la taxa d'activitat femenina.
Això és deu a què les dones ocupem principalment llocs de feina en sectors considerats essencials durant la pandèmia: cures, neteja, infermeria, venda de productes bàsics, etc. Tot i que, paradoxalment, també són sectors molt precaritzats.
Aquestes dades ens poden donar una visió positiva dels efectes de la COVID sobre les dones, però la realitat és que dins del mercat laboral les desigualtats continuen estant presents.
Un estudi sobre la discriminació de gènere en el mercat de treball mostra que les dones tenim una mitjana de 30% menys de probabilitats de ser convocades a una entrevista de treball que els homes amb les mateixes característiques.
Aquest percentatge disminueix una mica en els casos de dones sense fills i amb estudis superiors. Les discriminacions de gènere en aquest sentit evidencien que existeixen estereotips i prejudicis cap a les dones en el mercat laboral, que acostumen a ser vistes com a persones orientades a la família o menys aptes per al treball remunerat en l'esfera pública.
També s'observa que les diferències s'amplien en el cas de dones i homes amb filles.
Segons l'estudi, la possibilitat de rebre una trucada per una entrevista de feina és d'un 23,5% menor per a les dones sense filles que per als homes sense fills, però en el cas de dones i homes amb filles, aquest percentatge es dispara fins a gairebé el 36%.
Aquestes dades ens indiquen que les dones patim una doble discriminació: com a dones i com a mares.
Les dificultats d'accés al mercat de treball posen en perill l'apoderament de la dona, que és justament un dels pilars bàsics per aconseguir la igualtat. Sense apoderament i independència econòmica, és poc viable que la dona deixi d'estar subordinada a la figura masculina.
S'ha de trencar amb aquesta idea de l'home com a principal sustentador econòmic de les llars i de la dona com a principal responsable de les tasques domèstiques i familiar. La dona no ha de quedar relegada a l'home.
La divisió sexual del treball és el procés pel qual s'assignen competències, habilitats o valors a les persones d'acord amb les seves característiques biològiques. El resultat d'això és la divisió de les tasques i del treball fonamental en la societat, diferenciant les que s'atribueixen als homes o a les dones.
La divisió sexual del treball pot remuntar-se a l'època de les Revolucions Industrials.
Durant aquest període l'home era el principal responsable d'atendre a la productivitat i demanda de les fàbriques i les dones a contrapartida érem (i som) les principals i/o úniques responsables del manteniment de les tasques de la llar.
Així doncs, davant d'aquest panorama es dibuixen les dues esferes que avui en dia segueixen força presents a les nostres societats.
Aquest panorama ha emmarcat a les dones en una situació de desigualtat respecte als homes, ja que, com a principals sostenidores de la família i per tant de l'esfera domèstica, les dones tenim més dificultats d'accés a llocs de treball remunerats.
Des de l'economia feminista es reivindica ponderar i considerar el Treball Domèstic No Remunerat com a treball.
És un fet que existeixen determinats llocs de treball ocupats majoritàriament per dones, són el que anomenem sectors feminitzats. Alguns exemples:
Els rols de gènere i els estereotips de gènere marquen quines tasques són les assignades per a les dones i per als homes.
Aquests rols i estereotips no són més que un fruit del sistema capitalista i heteropatriarcal, així com de totes les estructures opressores utilitzades per a sotmetre i menysprear a les dones.
Els estereotips tenen també efectes en la construcció dels nostres interessos i vocacions. A les dones se'ns inculca que hem de ser persones dolces, atentes, obedients, empàtiques i amb vocació de servei, fet que ens ha desplaçat històricament de determinades professions i llocs de treball ocupats habitualment per homes.
VOLS SABER QUINS EFECTES TÉ LA DIVISIÓ SEXUAL DEL TREBALL EN LES NOSTRES VIDES I TRAJECTÒRIES PROFESSIONALS? Atenta als propers articles!
Al llarg de 2020 es van produir més de 100 accidents de treball mortals a Catalunya (708 a l'estat espanyol), segon l'avanç de dades publicat pel Ministeri de Treball i Economia Social espanyol. Moltes d’aquestes morts es podrien haver evitat si l’empresa apliques de manera estricta la norma de prevenció de riscos laborals.
La sinistralitat laboral és una xacra que ens trobem en el paradigma laboral. Cap persona hauria de perdre la vida per anar a treballar al seu lloc de treball i exercir les funcions pròpies que sorgeixen de la naturalesa del seu lloc de treball.
El nombre d'accidents és més baix que l'any 2019, però el que preocupa més és que ha augmentat la mortalitat.
A Catalunya han mort 103 persones per accidents de treball durant el 2020, dividides de la següent manera per províncies:
El Ministeri de Treball i Economia Social espanyol ha avançat les dades segmentades per edats, tot i que corresponen al total de l'estat espanyol i no tenim encara les corresponents a Catalunya.
L'any 2020 s'han produït 132.898 accidents de treball entre les persones joves.
Durant l'any 2020 a l'estat espanyol van morir per accident de treball 79 joves.
Com és possible que augmenti el nombre d'accidents mortals a la feina respecte al darrer any quan al 2020 l'activitat laboral està molt més paralitzada?
Les xifres dels accidents mortals revelen que hi ha mancances i que les polítiques preventives no donen el resultat esperat:
La precarització de les condicions de treball (entre les quals predomina la inestabilitat en l'ocupació, l'alta temporalitat i la parcialitat involuntària) provoquen que no s'estigui garantint la seguretat i salut de les treballadores en els seus llocs de treball.
Algunes propostes:
Descarrega't aquí les taules amb totes les xifres:
https://avalot.cat/wp-content/uploads/2021/02/accidents-de-treball-2020.pdf
Trobaràs més informació en aquest informe de la UGT.
També pots revisar les dades publicades pel Ministeri de Treball i Economia Social aquí.
Aprovada en l'Assemblea de Gestió del 18 de febrer de 2021
A Catalunya ens trobem en una situació inèdita i molt preocupant. Les eleccions del passat 14 de febrer al Parlament de Catalunya, han provocat la irrupció de l’extrema dreta com a quarta força en el nostre país.
És preocupant que tantes ciutadanes considerin com a vàlida una opció amb un discurs que inclou idees i accions feixistes, racistes, xenòfobes i masclistes. Un discurs que cal desmuntar i combatre en comú.
Per a nosaltres, resulta imprescindible doncs, que des de sindicats, partits i organitzacions compromeses amb la lluita contra el feixisme ens reafirmem amb el nostre compromís i lluitem contra aquestes forces polítiques amb idees regressives que posen en risc drets col·lectius i individuals conquerits. No podem permetre que es fomenti l’odi contra les dones, el col·lectiu LGTBI+, les persones migrants, racialitzades i refugiades; ni que es busqui perpetuar un sistema productiu basat en oprimir i precaritzar encara més a la classe treballadora. Cal que els seus arguments siguin rebatuts i les seves mentides contrastades i silenciades per aturar-ne el creixement com més aviat millor.
Des de l’Avalot denunciem que discursos d’odi com el de l’extrema dreta siguin respectats en les nostres institucions mentre que tantes persones amb principis democràtics sòlids estan pagant un preu molt alt per expressar i manifestar opinions i fets objectius. Veus que haurien de ser respectades en qualsevol democràcia consolidada.
Des de l’Avalot, sempre hem defensat i defensarem la ciutadania, els valors democràtics i els drets i les llibertats de totes les persones que conformen la nostra societat.
Per tot això, demanem:
Aprovada en l'Assemblea de Gestió del 18 de febrer de 2021
En Pablo Hasél és a la presó condemnat per un delicte d'enaltiment al terrorisme, injúries i calúmnies a la monarquia i a les forces i cossos de seguretat de l'Estat per uns missatges que va escriure al seu compte de Twitter i va expressar en algunes de les seves cançons. És paradoxal que hagi estat detingut a la Universitat de Lleida, emplaçament que en qualsevol societat hauria de ser seu del lliure pensament i que han pervertit no respectant-la.
El cas de Hasél se suma a la ja llarga llista de tantes altres raperes, titellaires, humoristes, tuiteres, polítiques i activistes que han estat perseguides pel sistema per expressar els seus punts de vista sobre, per exemple, la monarquia, la judicatura o les actuacions policials.
Les joves no podem viure en la conformitat, ni molt menys en l'adoració, d'un codi penal que condemna la dissidència ideològica ni d'una constitució que ja té més de 40 anys i que és incapaç de garantir que les ciutadanes d'aquest país ens puguem expressar amb llibertat i sense por a represàlies. A més, es vol tapar amb la constitució com a excusa la divergència d’opinions, però la mateixa no ens garanteix ni una vivenda ni un treball dignes, tal com també explicita aquest document. Només amb l'organització de classe i sent solidàries, podrem fer front a les injustícies del sistema.
Des d'Avalot fem una crida a la mobilització i a la unió de la classe treballadora, ja que considerem que només així podem avançar cap a un país i un món millor on viure, un país on, sens dubte, la llibertat d'expressió, així com tots els altres drets fonamentals, s'han de poder assegurar molt per sobre dels interessos de la monarquia, de l'estat o de qualsevol altre de les elits d'aquest règim del 78 en el qual encara vivim i patim.
Fem un clam a favor de la llibertat d'expressió, artística i ideològica. Necessitem un país on puguem viure, desenvolupar-nos i expressar-nos amb verdadera llibertat.
Per tot això des de l’Avalot exigim:
El salari mínim interprofessional (SMI) fa referència al salari límit, per baix, que hauria de guanyar una treballadora per llei. En altres paraules, indica el mínim que s'ha de pagar a una treballadora per llei.
Actualment, l'SMI es troba en 950 euros/mes en 14 mensualitats, la qual cosa suposa un augment del 45% respecte als 655 euros de 2016. Però cal reivindicar i denunciar que amb 950 euros al mes no es pot garantir una vida digna.
L'SMI s'ha d'augmentar com a mínim als 1000 euros mensuals, la qual cosa suposaria una pujada de prop del 5% respecte al 2020.
L'impacte de la crisi de la COVID-19 sobre els salaris ha estat major a l'estat espanyol que en altres països de la UE i la pèrdua de massa salarial ha estat pràcticament la major de la UE, afectant especialment els col·lectius més vulnerables.
El govern espanyol es va comprometre a augmentar el salari mínim interprofessional i no ho està complint. Congelar l'SMI no és una opció per a la classe treballadora.
A més, com a signant de la Carta Social Europea, l'estat espanyol està obligat a aplicar l'acord del Consell Europeu de situar l'SMI en el 60% dl sou mitjà, la qual cosa equival als 1.180 euros mensuals (amb dues pagues extraordinàries, i sempre en net), ja que l'any passat el segon país es va situar en 27.537 € en el còmput anual.
Els països europeus ja han augmentat o estan augmentant l'SMI: 4,7% a Portugal, 2,7% a Alemanya, 1% a França, 2% a Holanda, 2,8% a Luxemburg, 7,7% a Polònia, 7,4% a Eslovàquia, 6,6% a Bulgària i fins a un 16,3% a Letònia.
Augmentar l'SMI augmenta l'ocupació, com s'ha vist en l'experiència dels anys passats. Entre 2017, quan el salari mínim va superar la barrera dels 700 euros, i 2019, quan va arribar als 900, es van crear a Espanya una mica més d'un milió de llocs de treball assalariat, als quals se'ls va afegir un altre mig milió llarg amb l'SMI més elevat de la història.
Evitar que la crisi produïda pel context social i econòmic recaigui un altre cop damunt de les persones treballadores.
Les beneficiàries de la pujada de l'SMI es concentren en els estrats de renda més baixos de país i els col·lectius que cobren l'SMI destinen la totalitat dels recursos a consum, el que afavorirà el creixement econòmic via demanda interna.
És una manera d'igualar cap amunt en lloc de fer-ho cap avall, el que actua directament i a la baixa sobre factors com la precarització de l'ocupació, la parcialitat o la temporalitat.
Elevar l'SMI té un efecte de distribució de la riquesa que no requereix la posada en marxa d'eines fiscals, com passaria si es fes a través d'un impost, ni tampoc genera despesa pública, ja que l'Administració no intervé en aquesta transferència.
Per al pròxim 18 de febrer convoquem concentracions arreu del territori per exigir que s'implementin les mesures essencials per garantir la igualtat social i la distribució de la riquesa:
Ens trobem el dia 18 a les 12h a:
Per a més informació, fes clic aquí.
El 12 de febrer de 1888 va néixer Carmen Eulalia Campoamor Rodríguez, més coneguda com a Clara Campoamor. Va néixer a Madrid i fou una advocada, escriptora i política activista pels drets de les dones.
Va ser advocada, escriptora i defensora dels drets de les dones a Espanya.
Va ser una de les impulsores del dret de sufragi femení que per primera vegada es va aprovar l’any 1931. Les dones vam poder votar per primera vegada a Espanya a les eleccions de 1933.
A l’inici de la guerra civil espanyola es va exiliar a Ginebra i finalment va morir a l’exili a Suïssa a causa d’un càncer el 30 abril de 1972.
Va ser escollida ministra durant la II República per la circumscripció de Madrid.
El Partit Radical Socialista va enfrontar les dues posicions contraposades: Victoria Kent que s’hi negava al sufragi femení perquè considerava les dones incapaces d’independitzar-se de l’Església i dels marits o pares i defensava que es produís abans un canvi de mentalitat de la societat espanyola, i Clara Campoamor que defensava el vot de les dones.
El conegut debat es va celebrar l’1 d’octubre de 1931. El debat va proclamar guanyadora la posició de Campoamor per 161 vots en contra dels 121 de la posició defensada per Kent.
Clara Campoamor defensava la igualtat i també el dret de les dones a equivocar-se igual que el tenien els homes.
"¿No sufrimos las mujeres las consecuencias de la legislación? ¿No pagamos impuestos para sostener al Estado? ¿Cómo puede decirse que la mujer no ha luchado y que necesita largos años para demostrar su capacidad? Y, ¿por qué no los hombres? Somos producto de dos seres; no hay incapacidad posible de vosotros a mí, ni de mí a vosotros. Desconocer esto es negar la realidad. Negadlo si queréis; sois libres de ello, pero sólo en virtud de un derecho que habéis (perdonadme la palabra, que digo sólo por su claridad y no con espíritu agresivo) detentado, porque os disteis a vosotros mismos las leyes; pero no porque tengáis un derecho natural para poner al margen a la mujer".
En la seva època a l’exili va ser molt crítica amb els republicans i republicanes, ja que considerava que obstaculitzaven la igualtat de gènere.
Campoamor finalment va morir a l’exili a Suïssa a causa d’un càncer el 30 abril de 1972. Està enterrada al Cementeri de Polloe a Donosti (Guipúscoa).
Ja en democràcia es va recuperar i valorar la figura de Clara Campoamor com a pionera en la lluita per la igualtat i els drets de les dones a Espanya.
La treballadora autònoma econòmicament dependent, també coneguda com a TRADE, és aquella autònoma que desenvolupa una activitat econòmica o professional a títol lucratiu o de forma habitual, personal, directa, per una persona física o jurídica qui és la clienta i depèn d'aquesta almenys un 75% dels seus ingressos per rendiments del treball i d'activitats econòmiques i professionals.
Els passos són els mateixos per qualsevol treballadora autònoma. L'única diferència és el fet que la TRADE ha de presentar el contracte signat per escrit amb la seva clienta principal en el Servei Públic d'Ocupació estatal.
Pots consultar els passos per donar-te d'alta com autònoma aquí.
Causes d’extinció del contracte entre la clienta i la treballadora autònoma:
Si el contracte es trenca per causa no justificada per part de la clienta, la treballadora autònoma econòmicament dependent té dret a una indemnització per danys i perjudicis.
En cas que sigui la TRADE qui incompleixi el contracte, serà ella qui hagi d'indemnitzar a la clienta.
Per a més informació, podeu consultar l'Estatut de la Treballadora Autònoma.
Si ets o vols ser autònoma has de saber que hi ha algunes ajudes econòmiques que et poden fer la vida més senzilla. També has de tenir en compte que durant la pandèmia l'administració ofereix alguns ajuts extraordinaris per a autònomes afectades per la COVID-19.
Les treballadores autònomes, prèviament inscrites en el Programa de Garantia Juvenil, tindran dret a rebre una ajuda.
L'import màxim d'aquesta subvenció de 10.000 euros per la permanència durant 12 mesos ininterromputs d'alta al règim especial de la Seguretat Social de les treballadores autònomes (RETA), règim especial que correspongui o mutualitat del col·legi professional corresponent.
La convocatòria d'enguany està tancada, però has d'estar atenta per a quan s'obri la pròxima!
Dirigida a autònomes amb suspensió temporal de tota l'activitat a conseqüència de les mesures de contenció de la propagació del virus COVID-19, produïdes a partir de l'1 de febrer de 2021.
Els requisits són estar d'alta en el RETA o REM abans de l'1 de gener i trobar-se al corrent de pagament.
La quantia general de la prestació és del 50% de la base mínima de cotització.
Aquest ajut està dirigit a autònomes que hagin vist suspesa la seva activitat a causa de la COVID-19 i que no tinguin dret a la prestació extraordinària de cessament de l'activitat (vegeu apartat anterior).
Els requisits són estar donada d'alta al RETA o REM, acreditar haver tingut al primer semestre de 2021 uns ingressos inferiors al primer semestre de 2020 i no tenir rendiments nets computables en el primer semestre del 2021 superiors a 6.650 €.
La quantia general és del 50% de la base mínima de cotització i la durada màxima és de 4 mesos, amb la data límit de 31 de maig de 2021.
S'estableix aquesta prestació per a les autònomes de temporada a les quals l'únic treball en els darrers anys s'hagi desenvolupat en el RETA o REM durant un mínim de quatre meses i un màxim de sis mesos en cada any.
A part d'aquest, els requisits són no haver estat treballadora per compte d'altri més de 60 dies el 2021, no tenir uns ingressos superiors al 6650 € i trobar-se al corrent de pagament de les quotes de la Seguretat Social.
La quantia general és del 70% de la base mínima de cotització i la prestació té una durada màxima de 4 mesos.
Per a més informació dels ajuts durant la COVID-19 pots visitar la web de la CTAC Autònoms.
Al Canal Empresa de la Generalitat de Catalunya trobaràs tots els ajuts que estan en termini obert i també les ajudes previstes en els mesos vinents: https://canalempresa.gencat.cat/
També tens disponible al portal digital de l'Ajuntament de Barcelona una pàgina amb tots els ajuts que s'ofereixen per a autònomes de la ciutat i assessorament per a noves treballadores autònomes: https://www.barcelona.cat/reactivacioeconomica/
Recorda que si ets treballadora assalariada o treballadora autònoma i tens dubtes laborals, l'Avalot t'oferirem assessorament totalment gratuït. Només t'has de posar en contacte amb nosaltres a bustia.avalot@catalunya.ugt.org o omplint aquest formulari.
T'interessa: Vull ser autònoma, per on començo?
